Aurora. Papeles del Seminario María Zambrano

Compartir l’amor: les Antígones de Simone Weil i María Zambrano

2024-02-02T09:51:21+00:00

L’article presenta un estudi comparatiu de la figura d’Antígona a les obres de Simone Weil i María Zambrano per tal de posar en relleu l’entramat teoricopolític que sorgeix de les seves interpretacions. Així doncs, no només es poden observar convergències i discontinuïtats en les seves lectures, sinó també la recerca compartida, a través d’una original compenetració entre mística i política, d’una ampliació de l’espectre semàntic de la política, el clímax de la qual rau en la valorització de la passió extàtica de l’amor.

Octavio Paz: l´assaig com a passió critica. María Zambrano: l´escriptura com a "pur acte de fe"

2024-02-07T07:11:36+00:00

L’article tracta del gènere de l’assaig, El Laberinto de la soledad d’Octavio Paz, assaig icònic de crítica moral i històrica que María Zambrano va interpretar en un breu text titulat «Un descenso a los infiernos». Un tret distintiu dels assaigs de Paz és la seva passió crítica. La clau de l´escriptura de María Zambrano hi és al seu text programàtic de 1934 «Por qué se escribe» L’objectiu d’aquest article és posar en relleu com va interpretar Paz la solitud del poble mexicà, i com va interpretar Zambrano la transcendència de la soledat.

Les heterodoxes: María Zambrano i Laurette Séjourné

2024-02-07T08:01:42+00:00

Aquest treball analitza les ressonàncies entre el pensament de María Zambrano i Laurette Séjourné, -arqueòloga italianomexicana amb la qual Zambrano es va sentir molt propera-, a partir de l’anàlisi de les cartes que es van intercanviar i que actualment es troben a la Fundació María Zambrano. Després de comparar alguns moments de la trajectòria vital i intel·lectual de cadascuna d’elles, l’article se centra en els aspectes compartits de les seves contribucions al pensament del segle xx: el «mètode de la raó poètica» de Zambrano, i el «missatge de Quetzalcóatl», que proposa Séjourné.

«Por qué se escribe»: Zambrano i la vora de la fenedura

2024-02-07T08:15:01+00:00

A partir de l’anàlisi de l’assaig juvenil "Por qué se escribe" (1934), aquest article investiga l’escriptura zambraniana, tot mostrant com al seu voltant graviten i s’aglutinen qüestions explicitament recorregudes i referides pel seu pensament —per exemple, la passivitat, la soledat, el buit, la paraula com a agent creador— i qüestions menys explicites i persistents, però també interessants i estimulants —per exemple, alló impersonal i la identificació com a gest actuat i patit de l’esquerda interna/externa al jo.

La ratlla auroral de l’escriptura a l’obra de María Zambrano

2024-02-08T07:29:47+00:00

Aquest assaig resegueix la ratlla que traça l’escriptura en l’obra de Zambrano. Un camí que vol mostrar les possibilitats inèdites que suggereix l’escriptura sempre en estat naixent de Zambrano. Una ratlla tremolosa, indecisa, una escriptura viva. És en aquesta perspectiva com s’explora l’experiència de l’assaig a Zambrano, a través d’una escriptura que, com ens suggereix la mateixa paraula «assajar», s’origina des de l’interior del sentir per sortir a la llum amb una força sempre inèdita, sense consolidar-se en formes rígides que impedeixen manifestar-se a la realitat.

Els quaderns de María Zambrano com a espai de l’assaig

2024-02-08T07:43:03+00:00

Aquest article proposa la lectura dels quaderns de Mar.a Zambrano des de la perspectiva de l’assaig, entès com a gènere literari i mètode de coneixement. L’anàlisi s’aplica als seus quaderns romans, en què queda reflectit el desenvolupament d’un saber en construcció, fonamentat en l’experiència del subjecte. Aquests trets fan assimilables els quaderns de María Zambrano als Assaigs de Montaigne, obra fundacional i model del gènere de la qual s’allunyen, això no obstant, els assaigs publicats de la pensadora.

Per una novel·la d’idees? Col·loqui entre María Zambrano i Rosa Chacel

2024-02-13T09:32:50+00:00

L’article analitza l’amistat entre María Zambrano i Rosa Chacel al llarg dels anys, tenint en compte la correspondència conservada i els assaigs o articles que es van dedicar l’una a l’altra, amb una atenció especial als aspectes relacionats amb el magisteri d’Ortega y Gasset, el seu pensament i les seves idees sobre la novel ·la, que es reflecteixen a Estación. Ida y vuelta i Delirio y destino.

La mirada essencialista d’Alejo Carpentier. Una arqueologia del barroc americà

2024-02-09T10:17:53+00:00

Aquest article reflexiona sobre la idea de llenguatge en Alejo Carpentier des de les seves cròniques i assaigs. Després d’un esbós general sobre el barroc carpenterià i les simlituds amb el gir descolonial, s’indica de quina manera la seva concepció de la identitat afrocaribenya i la lectura d’Eugeni d’Ors i Jean-Paul Sartre es van convertir en la esquerda oculta per la qual es van introduir en la seva prosa pressupòsits essencialistes sobre la identitat americana i el llenguatge.

Zambrano a «La Vanguardia». Rescat i edició d’un article oblidat de la guerra civil

2024-02-09T10:36:04+00:00

Recuperació i edició del primer dels articles publicats per María Zambrano al diari La Vanguardia de Barcelona: «Victòria i derrota» (25 de desembre de 1937). El treball es compon de tres parts: la primera explica les dificultats de la recuperació editorial i del misteri de la seva publicació. La segona contextualitza l’article en la guerra civil, més concretament en la primera fase d’una de les batalles més decisives, la de Terol. A la tercera part s’analitza l’article, mostrant alhora el nexe i l'’rrel comuna entre la recerca d’una nova raó i la indagació sobre l’ésser del poble espanyol, motius ambdós representatius del pensament zambranià dels anys de la guerra civil espanyola.

Pamela Soto García, María Zambrano. Los tiempos de la democracia

2024-02-13T07:41:03+00:00

Inmaculada Salinas, Voces en el bosque

2024-02-13T07:49:54+00:00

María Zambrano y José Ferrater Mora, Epistolario 1944–1977. Miquel Osset Hernández (ed.)

2024-02-13T07:56:21+00:00

Exposición en Ginebra, mayo de 2023: «Autour de María Zambrano»

2024-02-13T08:01:18+00:00