Biologia on-line. Revista de divulgació de la Facultat de Biologia

El joc com a motor educatiu i divulgatiu sobre l’ecologia dels boscos catalans - 1r premi

Bernabé Ortiz Heinz-Senss — 2024-08-01

Projecte que desenvolupa una proposta ludificada en el context de l’educació forestal.

En guerra contra les resistències - Accèssit

Pol Saludes Peris — 2024-08-01

En els darrers anys, la resistència als compostos antimicrobians ¡s’ha convertit en una de les problemàtiques sanitàries més greus a escala global. Aquest projecte investiga els mecanismes de resistència contra una nova combinació antimicrobiana.

Eines computacionals per cercar una agulla en un paller de gens - Accèssit

Biel Cassà Garcia — 2024-08-01

L’expressió de gens en resposta a condicions ambientals adverses pot ser un mecanisme d’adaptació important en l’evolució i el desenvolupament. Aquest projecte desenvolupa un protocol d’anàlisi personalitzat per determinar si hi ha expressió diferencial de gens comuna en les diferents poblacions.

Síndrome Reproductiu i Respiratori Porcí (PRRS): Un Repte Persistent en la Producció Porcina

Marc Magem — 2024-08-01

La síndrome reproductiva i respiratòria porcina és la malaltia econòmicament més conseqüent a la qual s'enfronta la indústria porcina en l'actualitat.

És causada pel virus PRRSV un virus petit, embolcallat, d'ARN, que pertany a la família Arteriviridae. El PRRSV es dirigeix als monòcits i macròfags, afectant greument el sistema respiratori i reproductiu dels porcs. El virus es propaga a través d'aerosols, contacte directe, semen contaminat, ingestió oral, i pot travessar la barrera placentària i propagar-se a través de la transmissió vertical. El virus causa malalties respiratòries lleus en porcs adults i sovint causa falles reproductives com els parts abortius i fetus momificats.

Inicialment es va detectar en alguns casos aïllats a finals dels anys vuitanta, però després de dos brots, un a Alemanya i l'altre als Estats Units, el virus es va propagar per tot el món. Aquests brots van donar lloc a dues variants separades que s'han convertit en endèmiques de la majoria dels països productors de porc. La variant europea Tipus 1, es troba principalment a Europa, i la variant nord-americana Tipus 2 es troba principalment a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia.

Avui dia no hi ha cura, només vacunes molt poc efectives i tractaments limitats. Actualment la majoria dels tractaments consisteixen en antibiòtics d'ampli espectre per prevenir infeccions secundàries. El mètode més eficaç per prevenir els brots de PRRS és controlar la seva propagació. Actualment s'han demostrat eficaces les estrictes mesures de bioseguretat, els sistemes tancats de ramat, els programes estratègics de vacunació i la col·laboració regional per al seguiment i control de malalties.

Salut i prevenció: tot sobre el virus del Papil·loma humà (VPH)

Jiani Luisa Chen Lin — 2024-08-01

Els virus del Papil·loma humà (VPH) són un grup de més de 200 virus amb una elevada incidència a escala mundial. Aquests estan coronats com a la infecció de transmissió sexual més freqüent i són especialment coneguts per ser la principal causa del càncer de cèrvix o de coll uterí. Ara bé, és important saber que existeixen altres tipus de càncers causats també per les infeccions de VPH i que hi ha un nombre molt major de virus del Papil·loma humà que no són responsables de cap classe de malaltia oncogènica. Aquest article pretén presentar la diversitat dels VPH incloent-hi les malalties, símptomes i principals mètodes de prevenció, així com desmentir alguns dels mites més estesos entre la població relacionats amb la seva infecció.

Efectes del canvi climàtic en la transmissió de virus: un repte global per a la salut pública

Enric Carbasa — 2024-08-01

El canvi climàtic, impulsat per l’activitat humana i la societat industrial, és una de les amenaces més significatives pel planeta actualment, amb efectes que van des de l’augment de les temperatures globals fins a la desestabilització dels ecosistemes. En el cas d’aquest article, ens centrarem més en una de les conseqüències menys tractades: l’efecte del canvi climàtic sobre els mecanismes de propagació vírica. Principalment, això és degut a la migració de moltes espècies animals, obligades a abandonar el seu hàbitat per les alteracions del clima per tal de trobar-ne un de més favorable, i que poden portar malalties desconegudes que podrien ser transmeses a humans. Entre aquestes espècies, és interessant destacar a uns dels vectors vírics principals, els mosquits, ja que, gràcies a la tropicalització de molts ecosistemes provocada per l’escalfament global, s’afavoreix molt la seva expansió, i en conseqüència també la propagació de malalties que aquests transmeten. A més, hi ha altres conseqüències que s’han de tenir en compte, com el desglaç del permafrost. Aquest conté virus antics potencialment infecciosos contra els quals el sistema immunològic humà no està preparat, i que podrien ser alliberats per l’augment de les temperatures. Per totes aquestes raons, és interessant aprofundir en la relació entre el canvi climàtic i els virus, per tal de poder idear mecanismes de prevenció eficaços.

Desmitificando el estigma de la obesidad

Marcos Bernad Serra — 2024-08-01

Un estigma es un conjunto de creencias, actitudes y percepciones negativas que tienen algunas personas o grupos hacia otros, basadas en características particulares que los hacen diferentes o que se desvían de la norma socialmente aceptada. Estas características pueden ser atribuidas a diversos aspectos, como la apariencia física, la condición socioeconómica, la orientación sexual, etc. Y en este caso a las personas con sobrepeso u obesidad. Y el estigma puede manifestarse de diversas formas, como la discriminación, la exclusión social, los prejuicios y la estigmatización interna (cuando la persona afectada asume y acepta los estereotipos negativos asociados a su condición).

En la obesidad, la mirada social duele más que el peso de la balanza

Mariana Gilda González — 2024-08-01

Imagina levantarte todos los días con una mochila de 20 kg extra. El solo pensar en realizar hasta las tareas cotidianas más simples como atarse los cordones, limpiar la casa, movilizarse en escaleras e ir al trabajo con ese peso extra resulta sin duda algo agotador. Nos cuesta tanto ser empáticos, ponernos en el lugar del otro y tan fácil señalar con el dedo acusador “está así porque quiere”, “está así porque es vago/a”, “no pone de su parte, no tiene fuerza de voluntad”. Se deja de ver a la persona que padece una patología para taparla con una montaña de acusaciones. Estudios muestran prejuicios impuestos sobre las personas con sobrepeso y obesidad, acusándolas de ser perezosas, glotonas, carentes de fuerza de voluntad y autodisciplina, incompetentes, desmotivadas para mejorar su salud, que no cumplen con el tratamiento médico, y son personalmente culpables de su mayor peso corporal.