Cercles. Revista d'Història Cultural

«Apòstols dels drets absoluts»: democràcia i drets naturals a l’Espanya liberal

2024-11-25T12:19:49+00:00

Al llarg de les dècades centrals del segle xix els sectors democràtics i republicans espanyols van defensar i promoure processos de construcció de ciutadania política i socioeconòmica. Per fer-ho, un element distintiu pel que fa a la cultura política del liberalisme va ser l’ús recurrent d’un llenguatge dels drets que els entenia com a vinculats naturalment a l’home.

Conceptes com el de sobirania, la defensa del dret d’associació o les diferències estratègiques dels demòcrates van estar travessades per aquest marc de referència cultural compartit i les interpretacions que se’n feren. En aquest article resseguim la trajectòria de la democràcia a l’Espanya liberal a partir de l’ús del llenguatge dels drets. Ho fem mitjançant l’experiència política i l’obra pública de Fernando Garrido Tortosa, destacat militant i propagandista de les files demorepublicanes.

Un president argentí a Barcelona: unions i oblits al voltant de la ronda del General Mitre

2024-11-25T14:50:50+00:00

Els noms dels carrers de les ciutats, com a llocs de memòria, són un exponent del passat. No només per l’element que es vol referenciar, sinó que per a les següents generacions són també un camp on poder analitzar quins eren els valors —polítics, socials, econòmics, religiosos i nacionals— que tenien les autoritats que van construir aquests espais simbòlics.
En el present article volem analitzar el cas de la ronda del General Mitre, un carrer de Barcelona que volia ser una mostra de la unió entre dos països, dues cultures i dos passats que s’havien influenciat, però que amb el pas del temps va generar un conflicte i un debat, fruit de l’oblit dels referents que van acompanyar un projecte determinat de memòria de la ciutat.

El regionalismo funcional de la Dirección General de Regiones Devastadas. Continuidades y divulgación del contexto de Cataluña a través de la revista Reconstrucción

2024-11-25T15:11:26+00:00

A partir de 1939 con la instauración del «nuevo Estado» fran¬quista, nuevos proyectos de nación irrumpen en el ámbito cultural y polí¬tico. En materia arquitectónica y propagandística del primer franquismo, cobran especial interés la Dirección General de Regiones Devastadas y Re¬paraciones (DGRDR) y, particularmente, la vivienda rural y la tradición vernácula. Más allá de la reivindicación de las diversas identidades locales y regionales, o a pesar del común rechazo del movimiento moderno como «barbarie roja» por parte del régimen franquista, las intervenciones de nue¬va planta, ensanches o vivienda en poblaciones devastadas no pudieron dejar de acomodar, al ropaje tradicionalista, ciertas dinámicas de lógica racionalista. Este artículo pretende explorar cómo el diálogo entre moder¬nidad, región y tradición se desarrolla como parte de las tecnologías de gobierno del primer franquismo. Nuestro objetivo es, recuperando el con¬cepto de «regionalismo funcionalista», comprobar cómo a través de la DGRDR se dan conexiones entre la cultura vernácula de los años treinta y el primer debate en materia arquitectónica de la élite profesional y cómo se asumen cuestiones de orden lógico-moderno. Para ello mencionaremos al¬gunas intervenciones en Cataluña y su despliegue visual en las publicacio¬nes oficiales (Reconstrucción, entre 1940 y 1953).

La censura contra Els mallorquins, de Josep Melià (1964-1967)

2024-11-25T15:24:35+00:00

Amb Els mallorquins, redactat entre 1963 i 1964, un jove Josep Melià va aconseguir completar la tasca de reflexió identitària iniciada per Jaume Vicenç Vives i continuada brillantment per Joan Fuster. Contra tot pronòstic, la censura va esser molt dura contra Els mallorquins. S’ha de destacar un informe procedent de la Delegación Provincial de Baleares de Información y Turismo que l’acusava de catalanista radical, de fer propaganda de personalitats separatistes i de distorsionar la realitat mallorquina.

Aquest informe, així com un altre de més moderat que també era d’autoria mallorquina, demostrava que les autoritats franquistes tenien un bon coneixement dels cercles culturals mallorquins. Es va iniciar un llarg procés de negociació entre l’autor i les autoritats censores en el qual va intervenir personalment el director general d’Información, Carlos Robles Piquer. Finalment, el març de 1967 l’obra es va poder publicar. Tot i que s’havien suprimit nombrosos passatges i expressions com «nació» o «nacional», no es van desvirtuar les tesis principals de l’obra, que eren la catalanitat històrica i cultural de Mallorca i la denúncia d’un llarg procés de castellanització cultural, desenvolupat amb la col·laboració sobretot de la burgesia i l’apatia de la massa de la població.

El Grec-76: el teatre com a aposta de ruptura en la Transició a Barcelona

2024-11-26T12:08:40+00:00

El 1975 la mort del general Franco representa un punt i a part i enceta el que coneixem com a Transició espanyola. Els darrers anys s’ha intensificat el debat historiogràfic sobre la definició d’aquest període com un procés de reforma pacífica o de ruptura amb l’ordre precedent. El teatre ens pot oferir un punt de vista més en aquest debat, ja que és una art dinàmica i amb un contacte molt estret amb el seu propi context. En aquest sentit, la temporada d’estiu organitzada per l’Assemblea d’Actors i Directors a Barcelona l’any 1976 va ser un moment de màxima reivindicació i unitat per part del sector teatral de la ciutat i, per tant, un dels fenòmens més icònics dels anys de la Transició a la ciutat, recordat i reivindicat anys després. Un exemple, com veurem, dels aires de ruptura social i cultural viscuts els primers anys després de la mort de Franco.

Els funerals com a font d’estudi de les cultures polítiques

2024-11-26T17:37:47+00:00

Ressenya de: Pierre Géal i Pedro Rújula (coords.), Los funerales políticos en la España contemporánea: Cultura del duelo y usos públicos de la muerte, Saragossa, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2023

Homes i dones compromesos amb els llibres

2024-11-26T17:45:52+00:00

Ressenya de: José María Gago González, Progresistas, demócratas y valencianistas: Editores y libreros en el País Valencià: 1962-1989, València, Institució Alfons el Magnànim, 2023, 271 p.