Compàs d'amalgama

Novel·la i plurilingüisme en la literatura catalana contemporània

Jordi Cornellà Detrell — 2023-09-10

Performance i art digital

Ricard Gázquez — 2023-09-10

Felícia Fuster, interseccions entre la imatge i la paraula

Esther Rodríguez Biosca — 2023-09-10

Natura. John Ruskin

Teresa-M. Sala — 2023-09-10

El Blat del temps

Francesco Ardolino — 2023-09-10

Imatges entre dos mons

Yurian Quintanas — 2023-09-10

Ruralies. Dossier coordinat per Maria Dasca

Maria Dasca — 2023-09-10

De com un geògraf català urbanita intenta explicar què són les ruralies

Enric Mendizàbal — 2024-01-31

L’objectiu d’aquest text és reflexionar sobre els conceptes de ruralia, ruralitat i rural des de la geografia utilitzant com a exemple el Pirineu català, del qual es mostrenels canvis i les transformacions des de l’inici del segle xviii, però sobretot en el període1950-2023, en què es pot observar que el món pagès tradicional es va convertint en un món rural on es poden trobar les característiques de la vida urbana. En l’apartat final es mostra la importància de la frase d’Ildefons Cerdà «rurizad lo urbano: urbanizad lo rural », que exemplifica el que succeeix actualment en les relacions rurals i urbanes.

Natura i animalitat en la ficció catalana recent

Irene Zurrón Servera — 2024-01-31

L’article examina discursos sobre la natura i els animals que recorren la ficció catalana recent, posant el focus en la novel·la Distòcia (2022), de Pilar Codony, i la pel·lícula Alcarràs (2022), de Carla Simón, dues obres que es narren des del món rural. Problematitzen la frontera entre concepcions dicotòmiques i desuniformitzen nocions com natura o animalitat, acostant-se als postulats de corrents crítics com els estudis animals, l’ecocrítica o el posthumanisme, alhora que manifesten les tensions que envolten aquestes teoritzacions. A diferència d’altres narracions que simulen les veus no humanes, com Ànima de gos (2010), d’Antònia Vicens, o Canto jo i la muntanya balla (2019), d’Irene Solà, les obres de Codony i Simón defugen l’antropomorfisme i opten per presentar els animals i els vegetals com a subjectes amb les seves singularitats.

Com definir l’eix ruralitat/urbanitat?

Aran Romero Moreno — 2024-01-31

En aquest article proposo discutir els límits d’allò rural i allò urbà emprant el cas d’estudi particular de la República Popular de la Xina (RPX). L’objectiu és il·lustrar les interaccions entre els nivells ideològics i pragmàtics que acaben retallant i definint ambdós
pols de l’espectre ruralitat-urbanitat. Utilitzo el concepte d’habitus tradicional, seguint el terme original habitus de Pierre Bourdieu, per parlar del mode d’existència tradicional a la Xina agrària. A continuació defineixo la modernitat urbana com un contrapès fonamentalment ideològic d’aquest model existencial. Concloc, mirant de transcendir el context local de la Xina, parlant del canvi de paradigma que s’està experimentant en el món contemporani, on les lògiques del mercat han passat de ser residuals i acotades simbòlicament i espacialment, a impregnar gairebé totes les esferes de la nostra socialització. Es tracta d’un
nou moment d’escala global d’allò que Karl Polanyi denominà «la gran transformació».

Cartografies de la identitat

Darío Luque Martínez — 2024-01-31

Aquest article proposa un primer apropament a dos llibres de recent publicació, Seré un anciano hermoso en un gran país (2015) i La aurora cuando surge (2022) de Manuel Astur, contextualitzats en una deriva intimista i no-ideològica de la literatura contemporània. Prenent com a punt de partida l’enunciació d’una indignació generacional, es proposa un recorregut per tots dos «assajos emocionals»en vista de les tensions entre el discurs confessional de l’autor i el paisatge asturià de la seva infantesa. L’article explora, en darrer terme, el problema contemporani de la identitat en crisi, i la recerca d’una solució poètica
lligada a l’espai geogràfic.

Rurbanisme o la mirada integral

Jordi Franquesa — 2024-01-31

Els nuclis rurals i el seu entorn mostren una gran complexitat, però sovint s’interpreten com el negatiu de les ciutats consolidades. Si bé ambdues realitats tenen avantatges i inconvenients, és només des d’una lectura omnicomprensiva del territori que faci una lectura integral dels dos escenaris de manera simultània, atenent les seves sinergies, que es poden establir les bases per poder fer front a les seves disfuncions i plantejar estratègies suggeridores que permetin abordar amb èxit una mirada territorial equilibrada i estimulant.

L’aigua és això

Bernat Lladó Mas — 2024-01-31

Teheran. Anhel per restablir ponts entre Orient i Occident

Mahsa Mirbagheri — 2023-09-10

Conversa amb Martí Boada

Estanislau Roca — 2023-09-10

L’art com a estratègia propositiva dels i per als joves davant la guerra

Noemí Duran Salvadó — 2023-09-10

La irracionalitat de l’odi ideològic

Íngrid Vendrell Ferran — 2023-09-10

Filosofia de la lentitud contra la neuroproductivitat acadèmica

Núria Sara Miras Boronat — 2023-09-10