Compàs d'amalgama

Emergència o èmfasi

Francesco Ardolino — 2024-09-12

L'aventura del passat

Gustau M. Muñoz — 2024-09-12

A jugar!

Adrià Pujol Cruells — 2024-09-12

Venezia, 1968

Anita Orzes — 2024-09-12

L'Estudi General de Barcelona i l'inici de la Rambla del coneixement

Ramon Dilla Martí — 2024-09-12

Projectes escènics comunitaris

Ana Prieto Nadal — 2024-09-12

Arnold Schönberg. Dossier coordinat per Martina Ribalta Coma-Cros

Martina Ribalta Coma-Cros — 2024-09-12

Schönberg, Barcelona i la música catalana (192O-1975)

Joan Cuscó i Clarasó — 2024-09-12

En aquest article analitzem tant l’estada de Schönberg a Barcelona com la repercussió de la seva obra en les programacions musicals i en els compositors catalans des del primer terç del segle xx fins a la dècada del 1960. Tenim especial cura del que ha suposat la petjada de Schönberg en la transformació de la música contemporània i en autors tan destacats com Robert Gerhard, Joaquim Homs i Josep Soler. I la situem en el seu
context històric i artístic posant-la en relació amb Jaume Pahissa i amb Pablo Picasso.

Schönberg a la Viena del 1900

Maria Souza Mundí — 2024-09-12

Arnold Schönberg fou una figura destacada a la Viena de final de segle, una època que no només marca el principi de la fi de l’imperi austrohongarès, sinó també una profunda crisi de la condició moderna. En totes les àrees de l’art i la cultura es van explorar les relacions entre la subjectivitat i el llenguatge. Aquest article es proposa reconstruir el context cultural en què va florir la música de Schönberg, establint un diàleg entre les
seves idees i les d’alguns dels seus contemporanis, amb els quals va compartir un mateix principi ètic i la preocupació per trobar nous llenguatges més d’acord amb la nova cosmovisió que emergia després de la caiguda de la subjectivitat clàssica.

Elements articuladors de les obres de Schönberg

Aina Vega i Rofes — 2024-09-12

Arnold Schönberg eixampla els límits del sistema tonal fins a tensar-los, de manera que, des de la primeria del 1900, les seves obres ja s’estructuren internament entorn d’un nucli articulador que ja no és la tònica, sinó certs elements motívics que el conduiran a les sèries dodecatòniques. Fins a les avantguardes històriques, l’art perseguia la bellesa, però en l’època de la lletjor cal trobar elements cohesionadors del discurs: Schönberg explica com la seva cerca de la bellesa es veu desplaçada per un interès articulador que és la coherència, que té com a condició necessària la comprensibilitat.

L’obra pictòrica de Schönberg en l’etapa de la seva relació amb Kandinsky (1911- 1914)

Lourdes Cirlot — 2024-09-12

Arnold Schönberg, molt conegut com a músic, també va ser pintor. La seva pintura, la va fer en l’època anterior a la Primera Guerra Mundial i va ser justament en aquells anys quan es va establir una important relació epistolar amb l’artista d’origen rus Wassily Kandinsky. Les seves cartes poden considerar-se autèntics documents d’una etapa en què tant Schönberg com Kandinsky van dur a terme aportacions mot significatives
a l’art. L’obra pictòrica de Schönberg va romandre oculta fins a 1991, data en què es va fer una gran exposició que va recórrer diverses ciutats, com Colònia, Viena i Manchester. La mostra, amb el títol Arnold Schönberg. Das bildnerische Werk (Arnold Schönberg. Pintures i dibuixos), va reunir pràcticament totes les pintures realitzades pel músic.

Ciència i pseudociència

José Díez — 2024-09-12

La cultura popular, camí a la naturalesa humana

Raúl Arango Pérez — 2024-09-12

La física d’Aristòtil

Miquel Tarzan — 2024-09-12

Mendoza. La ciutat llatinoamericana: de la malla isòtropa a la fragmentació

Mariona Oliver-Pujol — 2024-09-12

La bellesa del silenci

Jaume Llorens — 2024-09-12