(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social

Número complet

2025-03-27

L'aigua val més que l'or: Resistència transnacional i la lluita per la justícia hídrica en el conflicte miner de Cerro Blanco

Giada Ferrucci — 2025-03-27

Aquest article analitza el conflicte miner de Cerro Blanco a Asunción Mita, Guatemala, com un cas clau d’activisme en xarxa a Amèrica Central. El 18 de setembre de 2022, el 89 % dels residents d’Asunción Mita van votar en contra del projecte miner metàl·lic de Cerro Blanco, al·legant preocupacions sobre la contaminació de l’aigua i la degradació ambiental. Aquest referèndum decisiu va ser rebut amb resistència per part de Bluestone Resources, l'empresa minera canadenca, i el govern de Guatemala, que van impugnar la legitimitat de la votació, exposant tensions entre la sobirania comunitària, les polítiques estatals i els interessos corporatius. Utilitzant el marc "Not In Anyone’s Backyard" (NIABY) i els principis de justícia hídrica, l'article explora com el cas de Cerro Blanco representa la resistència popular a l'extractivisme transnacional, particularment en relació amb els recursos hídrics compartits a la conca del riu Lempa, que connecta Guatemala i El Salvador. L'estudi destaca com l'activisme en xarxa, que involucra actors locals, regionals i internacionals, fomenta l'oposició a l'extractivisme i defensa una governança sostenible. Enmarcant l'aigua com un dret humà i un bé comú compartit, l'article subratlla la importància de l'acció col·lectiva i la cooperació transfronterera per protegir els ecosistemes i avançar cap a la justícia ambiental. L'estudi fa una crida a enfortir les proteccions legals, com l'Acord d'Escazú, per garantir una presa de decisions inclusiva en la gestió dels recursos naturals. En situar el conflicte de Cerro Blanco dins de lluites regionals més àmplies per la justícia hídrica, l'article emfatitza el potencial transformador de l'activisme en xarxa per resistir les indústries extractives i promoure una governança equitativa dels recursos.

Dones defensores del mar i el territori en conflictes per parcs eòlics a Oaxaca, Mèxic

Dulce María Sosa Capistrán — 2025-03-27

La generació d’energia eòlica s'impulsa com una alternativa de mitigació al canvi climàtic per formar part de les transicions energètiques que implica migrar els combustibles fòssils a energies renovables. Tot i això, a partir de l’arribada d'aquest tipus de projectes a la regió de l'Istmo de Tehuantepec, a Oaxaca (Mèxic), han sorgit diferents tipus de conflictes entre els habitants, les empreses i els governs locals. Les principals problemàtiques estan relacionades amb la desinformació, l’incompliment de contractes, els danys ambientals, així com també, l'absència de consultes. Aquests conflictes afecten de manera diferenciada a la població i, en conseqüència, les formes de reaccionar son diverses. Aquest treball ha analitzat amb perspectiva interseccional, basada en una metodologia de perfil etnogràfic, les relacions de gènere amb altres categories d'opressió, com l'ètnica i l'edat, que subordinin a les dones defensores del territori en el context de la instal·lació de parcs eòlics en tres poblacions de Oaxaca. S’ha pogut observar que la intersecció de la categoria ètnica i edat amb el gènere permet visualitzar múltiples opressions sobre les dones defensores dels seus territoris en conflictes. Així, aquest treball conclou que l'enfocament de la interseccionalitat permet identificar i potenciar possibles formes de política que afavoreixin l'organització de les dones en defensa del territori. En aquest sentit, és rellevant visualitzar la diversitat de les veus presents en els conflictes, per així posicionar les demandes dels diferents grups i transitar cap a alternatives de solució inclusives i eficaces, principalment per a dones joves i d’edat avançada.

Governança socioambiental a la Selva Maya: avaluant la viabilitat d’una estratègia de conservació integrada per al 2030

José María Ramos García — 2025-03-27

Aquest article analitza la viabilitat de l’Estratègia Integral per a la Selva Maya (EISM) per al 2030, que té com a objectiu conservar el corredor biològic de la Selva Maya, un ecosistema transfronterer compartit per Mèxic, Belize i Guatemala. Reconeguda com un dels punts més significatius de biodiversitat a escala global, la Selva Maya afronta reptes crítics, com la desforestació, la fragmentació dels hàbitats, el canvi climàtic i les pressions socioeconòmiques. La governança efectiva es presenta com un factor clau per a l'èxit de l'EISM, especialment davant les disparitats institucionals entre els tres països. Belize mostra una governança multinivell avançada, recolzada per un marc institucional sòlid que prioritza la conservació. En canvi, Mèxic i Guatemala pateixen limitacions significatives en els seus mecanismes de gestió de la conservació, reflectint una manca de coordinació i capacitat. Aquestes diferències institucionals representen obstacles substancials per implementar polítiques integrades sota l’EISM per al 2030.

La metodologia combina una anàlisi multidisciplinària de les estructures de governança i les estratègies de conservació, destacant el paper de la governança col·laborativa per afrontar els desafiaments transfronterers. Els resultats clau subratllen la necessitat de millorar la coordinació, la participació comunitària i l'enfortiment dels marcs legals per alinear els esforços de conservació a la regió.

L’estudi conclou que la sostenibilitat de la Selva Maya depèn de superar l’heterogeneïtat institucional i fomentar un enfocament integral i col·laboratiu. L'èxit de l'EISM requereix la integració de perspectives ecològiques, socioeconòmiques i de governança, en línia amb els objectius de l'Agenda 2030. Les troballes contribueixen a discussions més àmplies sobre la governança ambiental transfronterera i la seva aplicació en altres punts calents de biodiversitat global.

Les condicions del canvi social. Ecologia, ontologia i materialisme a les teories sobre la cultura

José María Sáez Rodríguez — 2025-03-27

Aquest assaig crític examina, a través d'una exploració teòrica i bibliogràfica, la revisió de la dicotomia natura/cultura proposada pel gir ontològic. En primer lloc, es subratlla la tendència d'inferir una teoria ideogràfica del canvi social de la revisió d'aquesta dicotomia i de recórrer a malentesos en la interpretació del materialisme per tal de sostenir-la. la deconstrucció de la dicotomia es limita a l'anàlisi de les preses de decisions quotidianes i aquestes no intervenen en els processos de canvi social (que aborden les teories materialistes); al contrari, les teories en què l'ecologia és una variable independent en l'explicació de les conductes socials són compatibles amb la hipòtesi de la “construcció cultural de la natura”. Les teories del conflicte i les teories funcionalistes són capaces de reconèixer les relacions socioambientals com a interaccions mediades culturalment dins d'un entorn socialment modificat. En segon lloc, l'assaig ofereix una crítica a la manera en què aquest enfocament ideogràfic ha arribat a promoure la recursivitat per reflexionar sobre la crisi ambiental. Es planteja la qüestió de si el gir ontològic és capaç d'identificar les causes de la crisi ambiental i de proporcionar respostes substancials a través del diàleg amb ontologies no naturalistes. Se sosté que les ontologies manquen per si mateixes d'eficàcia causal; és la relacionalitat del camp social en el qual se sancionen les interpretacions de les ontologies la que condicionen la interacció amb l'entorn.

Revisió teòrica de la despossessió i acaparament de terres

Brayant Sandoval Escalante — 2025-03-27

L’article té l’objectiu de presentar una sistematització de les aportacions teòriques que expliquen els fenòmens de la despossessió i acaparament de terres, a partir de l’anàlisi comparatiu de diversos texts de la matèria. Com sol passar en treballs d’aquest tipus, l’exposició de les teories s’ha dut a terme de manera sintètica i s’ha basat en la revisió de diverses publicacions en castellà i anglès. S’ha discutit que el paradigma socio-científic marxista és el que més ha influït en la producció de coneixement social, i que les teories desenvolupades s’han enfocat en la lògica interna de la acumulació del capital i permeten comprendre diferents elements d’ambdós fenòmens. S’espera que el recorregut teòric resultant serveixi com a guia per a futures investigacions.

Infraspecie. Del fi de la natura al futur salvatge (2024). Ressenya del llibre d’Aníbal G. Arregui

Paolo Macrì Antkiewicz — 2025-03-27

L’Odyssée des gènes (2020). Ressenya del llibre d’Évelyne Heyer

Alfonso Vázquez-Atochero — 2025-03-27

I se’n va anar a per tabac: sobre violència econòmica i responsabilitat materna a la criança

Irene Muñoz Cusidó — 2025-03-27

Darrerament, s'ha produït un augment en l'anàlisi i l'estudi del fenomen i la problemàtica de la violència de gènere. Tot i així, gran part d'aquestes investigacions han donat prioritat a l'abordatge dels abusos físics, per sobre d'altres formes no tangibles d'agressió. La violència econòmica és una de les manifestacions que menys visibilitat ha obtingut. En aquest sentit, en aquest article s'aborda una de les formes de victimització més habituals que es produeix després de la ruptura de la parella: la inassistència alimentària o, dit d'una altra manera, l'impagament de la manutenció. Així doncs, mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes, es pretén recollir el relat i les experiències de les dones que, un cop separades o divorciades, no reben les quantitats establertes per al manteniment dels fills a càrrec. L'objectiu de la recerca s'orienta a captar les veus de les protagonistes, posant un èmfasi especial en aspectes com l'accés al sistema judicial i al procés de reclamació d'aquestes prestacions, les representacions culturals al voltant de la pensió alimentària, i les interpretacions de les informants sobre l'incompliment d'aquesta obligació i les seves repercussions.

Resistència i conservació a la iniciativa Maestrazgo-Els Ports: les complexitats darrere de la conservació fallida

Brenda Ponzi — 2025-03-27

A finals del 2019 es presentava públicament la iniciativa Maestrat-Els Ports que tenia l'objectiu de crear una destinació ecoturística a nivell internacional de 550.000 ha situada entre les províncies de Castelló, Terol i Tarragona. En menys de set mesos, la proposta va ser retirada arran de l'alta conflictivitat que havia generat. La resistència al projecte va estar protagonitzada per diferents agents en defensa de la diversitat cultural i lingüística, les activitats productives tradicionals i la producció d'energia eòlica a la regió. En el context del confinament establert arran de la pandèmia de la covid-19, els detractors de la proposta van utilitzar les xarxes socials i la premsa com a eines per combatre-la. La disputa va ser resignificada com una actuació de defensa territorial en contra de projectes imposats des de dalt, una crítica a l'urbanocentrisme i una aposta per l'autonomia dels col·lectius locals. El resultat d'aquest enfrontament va significar la fi d'una iniciativa que pretenia conjuminar natura i desenvolupament local a través del turisme en una zona caracteritzada per uns alts índexs de despoblament i una manca d'alternatives socioeconòmiques, però també va obrir les portes a la consolidació de l'extractivisme eòlic. El cas d'estudi ens proporciona un exemple detallat de les tensions socioeconòmiques que genera la implementació d'un programa territorial de conservació. Aquest article se centra en l'anàlisi del concepte de resistència, evitant una definició simplificada i centrant el focus en les múltiples dimensions de qualsevol procés d'oposició a una iniciativa d'aquesta mena.

Veena Das i l’assetjament sexual: Punts de debat

Pedro Henrique Barboza Machado — 2025-03-27

L'article compara les contribucions de Veena Das a l'estudi de la violència amb les narratives de víctimes d'assetjament sexual a escoles. Inicialment, presenta la manera com Das comprèn el fenomen de la violència per, a partir d'aquí, emmarcar els assetjaments sexuals com a fets que configuren la trajectòria de vida de les víctimes. També es presenten discussions sobre el caràcter col·lectiu d'aquesta violència i sobre el rol de víctima. L'escrit conclou indicant mecanismes que faciliten un procés de reparació dels danys.

Conflicte i justícia ambiental: El rol polític de les comunitats defensores de la vida

Ainhara Del Pozo Nogales — 2025-03-27

“Els antropòlegs heu de tornar a comptar calories”. Entrevista a Joan Martínez Alier

Eloi Sendrós Ferrer — 2025-03-27

Fora de l’aula, dins de la facultat. Preguntes i reflexions sobre una activitat amb Casa Àsia. Antropologia de la societat contemporània, 1r curs

Jordi Tomàs — 2025-03-27

Aquest article té com a objectiu recollir el punt de vista d’alguns participants sobre la trobada que el 26 de febrer del 2024 va tenir l'alumnat de l’assignatura de primer curs d’Antropologia de la Societat Contemporània (grup de tarda) amb membres del Projecte AFEX (Aprenem Famílies en Xarxa-Escola de Bambú) vinculat a Casa Àsia. L’article també pretén reflexionar sobre les possibilitats d’aprenentatge actiu i col·laboratiu en antropologia social que pot oferir una activitat com aquesta, així com deixar constància d’alguns dels debats i reflexions que vam tenir a l’aula. Escrit de forma col·laborativa per set persones, cap de les quals no havia participat mai en una activitat com aquesta, l’article no és un text estrictament acadèmic, sinó divulgatiu, amb reflexions que transiten entre la vivència personal, l’antropologia i la pedagogia, entre d’altres, i es focalitza estrictament en l’activitat duta a terme en el context de l’assignatura.