(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social

Número 12 (2023)

dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

Editorial

Ángela María Castaño Peñuela, José Julián Soto Lara — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

Desaprendre les fronteres internes

Iñaki Andrés Garralaga — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

Les línies i els colors dels mapes se sustenten en una cartografia interior. Amb freqüència, aquesta s'imprimeix a les nostres ments més que sobre el paper, encara que sapiguem que moltes cartografies sempre són provisionals o efímeres, quan no inútils. Avui dia, postures ètiques de col·lectius “sense fronteres” o creacions “de fusió” mostren que un món menys compartimentat s'obre pas. Les muralles s'ensorren. La bona voluntat ètica i les arts no són alienes, però no són suficients. És urgent “desaprendre” moltes fronteres mentals interioritzades, reflexionar sobre la seva construcció per desconstruir-les i avançar cap a realitats menys segregadores. A partir de ressonàncies llatinoamericanes, es plantegen línies de reflexió al voltant de quatre eixos: un, analitzar alguns mecanismes amb què construïm representacions internes que tradueixen cartografies polítiques i socials; revelar aquests mecanismes i els seus paranys pot suggerir camins més inclusius en el complex context del neoliberalisme i la globalització. Dos, partir de l'experiència i els valors de les comunitats originàries llatinoamericanes i de segles de mestissatge, fonamentant el que anomeno l'estratègia del vincle, en una perspectiva de democràcia comunitarista. Tres, juntament amb la mirada macro sobre l'organització social, fomentar un treball micro, personal, de proximitat, vinculat a una educació a l'ètica del diàleg acurat. Finalment, il·luminar els camins cap a horitzons d'utopia mitjançant els llenguatges artístics, singularment literatura i arts contemporànies. Tanca un exemple educatiu extret de l'experiència col·lectiva –i personal per més de trenta-cinc anys– amb el projecte Filosofia per a/amb Nens (P4/wC). Actualment, nens, nenes i joves treballen en comunitats inclusives des de països i contextos diferents, i mostren una via esperançadora en la construcció de noves ciutadanies per a un nou món.

Religiositats populars, subalternitats, exclusions i noves fronteres: a propòsit del Santet del Poblenou de Barcelona

Oriol Pascual Pérez — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

Com i què precipita el naixement d'un sant en un cementiri urbà? Quins processos i factors hi intervenen? I, sobretot, què i qui manté viu tal fenomen? A partir de dades històrico-etnogràfiques recollides entre el 2017 i el 2022, el present article exposa el cas del Santet del Poblenou, un Sant canonitzat i elevat als altars a instàncies populars i fora de les estructures de la fe normativa i institucional, la sepultura del qual s’ubica a l’illa IV del departament primer del Cementiri del Poblenou o Cementiri Vell de Barcelona. S’analitzen les condicions del sorgiment d’aquesta devoció a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX i la seva consolidació com a devoció popular, pròpia de les classes subalternes. En un segon terme, a partir de materials etnogràfics actuals, s’examinen algunes de les continuïtats pràctiques i discursives que han mantingut aquest fenomen fins els nostres dies, sempre com a culte referent de les classes populars barcelonines. L’objectiu és mostrar la importància d’atendre la pràctica religiosa com un àmbit en què s’expressen velles i noves formes d’exclusió social més àmplies, reflectides en àmbits com poden ser l’econòmic, el polític, el mèdic o el familiar; alhora que, tanmateix, constitueix un espai i un instrument per la generació i posterior habitació d’universos simbòlics propis. D’aquesta manera, el que es pretén és desentramar com el cementiri, i en particular la canonització popular d’un sant al cementiri, brinda la possibilitat d’establir una urbanitat que sobrepassa els límits d’allò ordinari, que transcendeix les normes i fronteres de gènere, classe, econòmiques, polítiques, urbanes, que configuren les vulnerabilitats de les què són víctimes els grups socials protagonistes d’aquestes devocions. Fent palès, novament, que la religió pot ser presa no sols com una expressió de resignació davant la misèria real sinó també com una eina de resistència i emancipació.

Activisme fronterer: estratègies entrellaçades i obertures polítiques i epistèmiques

Marcela Torres Heredia — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

En aquest escrit es plantegen reflexions sobre diversos elements que impregnen les estratègies de mobilització política de migrants del Sud Global amb col·lectius locals de Viena. Es postula que aquest espai polític pot ser analitzat des de la perspectiva de La Frontera de Anzaldúa, aquella que assenyala d'un costat, l'existència de línies divisòries, construïdes per a generar exclusions i jerarquies; d'un altre costat, reflexiona sobre les possibilitats d'articulació, mediacions, interseccions, espais intermedis en les confluències que emergeixen en habitar La Frontera. A aquest efecte, en aquest text es proposa la noció d'activisme fronterer com una possibilitat per a comprendre les operacions, tensions i potencialitats de diversos espais d'articulació i aliances polítiques que emergeixen en l'entrecreuament discursiu i performatiu d'espais de politització, permetent la transversalització i internacionalització de diverses lluites socials. Es crida l'atenció sobre la importància de situar i contextualitzar les estratègies polítiques al context específic en el qual es desenvolupen, mitjançant exercicis de traducció: aquestes, són operacions que ocorren en diversos moments i apunten a donar o construir sentits en l'espai geogràfic en el qual s'apliquen, a les genealogies i influències provinents d'altres espais discursius i simbòlics, les quals cobren sentit per mitjà de les accions i els subjectes que les transporten. Les traduccions permeten articular influències discursives, així com pràctiques polítiques en l'espai local, al temps, obren horitzons polítics més enllà de l' “essencialització” de les identitats polítiques, els privilegis epistèmics i l' externalització dels reptes socials.

Aports d'Orlando Fals Borda a l'etnografia crítica. Principis i tensions estratègiques en el diàleg amb els pobles indígenes

Angélica Sofía Majey Hernández — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

Aquest article descriu les aportacions de Fals al desenvolupament de l'etnografia crítica amb la comunitat Muyska del Tunjo a Bogotà, D. C. A partir de la idea de recuperar, reparar i reaprendre valors socials fonamentals, argument que la proposta de Fals per a dialogar amb els pobles indígenes part del caràcter contextual de la ciència social compromesa. Fals operativiza aquest caràcter contextual en tres tensions estratègiques de la ciència social compromesa i proposa tres principis per a solucionar-las. L’objectiu d’aquest article és presentar el conjunt de tensions estratègiques i principis enunciats per Fals, que van orientar el desenvolupament de l’etnografia crítica amb la comunitat Muyska del Tunjo durant 2021-2023, amb el propòsit de commemorar la vigència de les seves aportacions en el diàleg amb els pobles indígenes. Després de l’anàlisi, és possible concloure, d'una banda, que les tres tensions estratègiques i els tres principis proposats per Fals continuen vigents en el diàleg amb els pobles indígenes, atès que vinculen a la labor investigativa (1) la praxi transformadora, (2) la convergència del coneixement popular i el coneixement acadèmic i (3) les dues qualitats del caràcter polític de la ciència social compromesa: el poder i la potència. I, d’altra banda, que els mètodes i instruments utilitzats en la recerca van aterrar les tensions estratègiques i principis proposats per Fals a l'experiència investigativa amb la comunitat Muyska del Tunjo.

Juriditzacions a les fronteres. Processos de missionalització i construcció de dret indígena a Paraguai i Argentina (1978-1984)

Miguel Leone Jouanny — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

El text analitza processos de missionalització indígena generats a les dècades de 1970/80 en territoris jaqueños del Paraguai i l'Argentina. Indaga sobre les relacions existents entre agents cristians de pastoral assentats a un costat i a l'altre de la frontera nacional, i planteja que aquests vincles van ser un element rellevant per comprendre la dinàmica que va prendre la sanció i contingut de la Llei Integral de l'Aborigen a la província de Formosa (1984) -ubicada a l'extrem nord-est d'Argentina. L'anàlisi es basa en els conceptes de judicialització, pastoral aborigen i frontera. El primer és necessari per pensar el procés històric mitjançant el qual les legislacions són produïdes. Pastoral aborigen, en canvi, és un terme nadiu que remet a diversos actors eclesiàstics cristians (bisbes, sacerdots, laics i laiques consagrades, religioses, seminaristes, pastors protestants, entre d'altres) que des de la dècada del seixanta del segle XX es van dedicar a treballar i viure al costat de pobles originaris imprimint a la seva pràctica cert sentit “alliberamentista”. Aquell terme nadiu aquí és conceptualitzat per comprendre aquest subjecte col·lectiu i l'espai de sociabilitat cristiana indigenista en què es va configurar. Finalment, el concepte de frontera és necessari per analitzar les diverses dinàmiques frontereres que van tenir lloc en el procés històric sota estudi (concepte/objecte, concepte/metàfora, border, frontier i fronteres ètniques). Metodològicament, l'article es nodreix de documents històrics, publicacions periòdiques i anàlisi de fonts secundàries.

Conflicte a la frontera sud peruana: discursos i construccions sobre el migrant estranger

Ximena Solórzano Salleres — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

Tacna és la ciutat frontera entre el Perú i Xile. La seva identitat està marcada per la Guerra del Pacífic i la posterior ocupació del seu territori per 50 anys, la qual cosa ha determinat un conflicte identitari enfront dels processos migratoris. Per la seva ubicació geogràfica, s'ha caracteritzat per ser una ciutat on conflueixen dos tipus de migració: La primera, caracteritzada per migrants estrangers que es trobaven en camí cap a Xile o l'Argentina i, la segona, per migracions circulars en la zona fronterera. A partir de 2014, aquesta dinàmica va canviar i la regió de Tacna va passar de ser un lloc de pas a convertir-se en zona d'acolliment per a persones de nacionalitat colombiana i veneçolana. Enfront d'aquests processos de mobilitat humana han sorgit conflictes, producte de la percepció negativa que existeix cap a les persones migrants, la qual cosa ha generat situacions de xenofòbia i segregació. En aquest sentit, l'objectiu de la present recerca és analitzar els discursos de la població tacneña sobre els migrants d'origen veneçolà entre 2018 a 2023, per a identificar les idees que s'han construït entorn del flux migratori veneçolà en la zona de frontera. Per a això, s'examinarà en entrevistes en profunditat semi-estructurades que van ser realitzades a persones tacneñas durant 2018, 2019, 2022 i 2023.

L'imperatiu de la gestió emocional. Psicologització i despolitització en temps de la covid

Patricia Bertolin Ros — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

Davant la irrupció de la covid-19, el discurs de la “gestió emocional” va permear en diversos contextos, des de les escoles, fins a l’interior de les cases, de la mà de coachings, webs, instagramers, etc. En aquest context, la Generalitat de Catalunya va posar a disposició de la ciutadania la plataforma digital GestióEmocional.cat amb l’objectiu que les persones amb malestars psicològics poguessin autogestionar les seves emocions des de casa. El present assaig busca comprendre alguns dels processos socials, econòmics i històrics que fan que, avui en dia, la gestió emocional sigui un dels recursos més estesos a les societats neoliberals. Al llarg de l’article, es duu a terme una reflexió sistemàtica que convida a problematitzar la “gestió emocional” en el context neoliberal, a través de fer dialogar alguns dels debats teòrics vers la temàtica, en el cas concret de la plataforma digital GestióEmocional.cat. En primer lloc, s’intentarà comprendre com aquests tipus de polítiques parteixen d’un abordatge psicologitzador de les desigualtats estructurals, deixant en un segon o tercer pla les variables estructurals i socioculturals en l’abordatge dels malestars psicològics. En segon lloc, s’exposarà com l’imperatiu de la gestió emocional no s’hauria pogut desplegar sense l’emergència d’un subjecte disposat a gestionar totes les esferes de la seva vida, inclús les emocions. Però a més, s’il·lustrarà com la gestió emocional desplega un seguit de “tècniques psi” que empenyen als individus a una constant autorealització de si per tal d’assolir els ideals de benestar, comportant una despolitització generalitzada.

Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes. El miedo en el cine, la arquitectura y otras manifestaciones culturales referidas al Antiguo Régimen (2022). Ressenya del llibre de Montserrat Jiménez

Pep Valsalobre Palacios — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

Teorías e Historia de la Ciudad Contemporánea (2017). Ressenya del llibre de Carlos García Vázquez

Juan Granero Bellver — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

Dolores Juliano: antropòloga, feminista i abans de res mestra

Enrique Santamaría Lorenzo — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

En aquest article es recullen lleugerament corregides les paraules que l'autor va pronunciar en la taula rodona “Dolores Juliano, memòria i llegat”, de l'acte d'homenatge que la Comissió d'Igualtat de les Facultats de Filosofia i Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del Departament d'Antropologia Social, van dedicar el 10 de febrer de 2023 a l'antropòloga Dolores Juliano, amb motiu de la celebració del dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.

Medicalització, paradigma de control i relacions de poder. Mirant des de la societat pal·liativa

dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

En aquest article hem sintetitzat un diàleg reflexiu interdisciplinar sobre els motius pels quals els medicaments, i diverses substàncies farmacològicament actives, estan sent usades més enllà de la malaltia, i cap a la recerca incessant de benestar. Aquest diàleg va entreteixir les idees plantejades a un conversatori de la VII Setmana de l'Antropologia organitzada per l'Institut Català d'Antropologia el 2022. Va prendre com a punt de partida el llibre “La Societat Pal·liativa” de Byung-Chul Han, publicat a Barcelona per l'editorial Herder, el qual planteja una mirada renovada de fenòmens sociomèdics com la medicalització, la farmaceuticalització i la medicamentalització de la vida. Tot i que són conegudes per l’antropologia de la salut les relacions de poder que succeeixen en els processos de salut/malaltia/atenció i el control biopsicosocial que poden arribar a exercir els medicaments, el plantejament de “la ideologia de benestar permanent” que proposa Byung-Chul Han, deslocalitza aquesta problemàtica dels serveis de salut i l’estén a l’àmbit social ja que “la positivitat de la felicitat desbanca la negativitat del dolor”. Aquest manuscrit estructura la bibliografia dels marcs teòrics que fonamenten la conversa permetent a les lectores situar-se en les referències del tema. Espais com aquests conversatoris promouen la generació de coneixements crítics davant de situacions que ens interpel·len com a professionals d'àmbits antropològics i farmacèutics. Mitjançant aquests espais reflexius, i la seva posterior escriptura, és possible expressar i explicar la nostra posicionalitat. No en contra ni a favor de la medicamentalització, sinó buscant una ubicació equilibrada i equànime, a favor de les persones que pateixen, que contraresta la ceguesa davant de les causes socioculturals de la malaltia.

Twitter com a oportunitat: identitats LGTB+, comunitat i seguretat

Natàlia Mora Enguix — dt., 03 d’oct. 2023 00:00:00 +0000

Aquest treball de fi de grau proposa submergir-se en la xarxa social Twitter amb l'objectiu d'abordar tres preguntes fonamentals en referència al col·lectiu LGTB+. Al llarg d'aquesta investigació, es pretén explorar el paper que exerceixen les xarxes socials en la vida de les persones pertanyents a aquest col·lectiu, així com analitzar l'ús que fan de la plataforma Twitter. Una de les interrogants centrals que es planteja és comprendre si Twitter representa un espai segur per al col·lectiu LGTB+. Per a això, es realitzarà una anàlisi exhaustiva de les experiències, interaccions i dinàmiques que tenen lloc en aquesta xarxa social. En segon lloc, s'investigarà com les usuàries LGTB+ utilitzen Twitter com a mitjà per expressar la seva identitat, així com les estratègies que emprenen per autodescriure's i relacionar-se amb altres membres de la comunitat. Finalment, s'examinarà el concepte de “comunitat” en el context exclusivament en línia i s'avaluarà la rellevància social de la presència digital de les persones LGTB+ a Twitter, tant a nivell individual com col·lectiu. Amb la finalitat d'acotar l'abast de la investigació, se centrarà en un grup específic d'usuaris dedicats als videojocs Uncharted, The Last of Us i Apex Legends, dins dels milions d'usuaris que conformen la plataforma. Cal destacar que aquesta investigació s'ha dut a terme mitjançant una etnografia digital, la qual ha implicat la creació de vincles d'amistat amb els participants, els quals han atorgat el seu consentiment informat per formar part d'aquest estudi. Aquesta metodologia ha permès obtenir una comprensió més profunda de les experiències i perspectives de les persones LGTB+ a Twitter, enriquint així els resultats de la investigació.