(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social

Número complet

(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

Les disputes pel control del llac de Texcoco, Mèxic

Luis Alfonso Castillo Farjat — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

El centre de Mèxic ha estat una àrea extremadament intervinguda per diferents projectes territorials. La dessecació del que va ser el sistema lacustre de Mèxic ha significat per als pobles l’espoli tant de la terra com de les seves fonts de vida, a més del dany ambiental que això suposa. Aquí presentarem breument com es va conformar l'espai dels pobles del Llac de Texcoco a partir de les diferents formes de d’espoliació, des del període colonial fins als megaprojectes actuals, però també mostrarem les lluites i formes de resistència que han fet servir els pagesos que pretenen mantenir els seus modes de vida vinculats a la terra i a l'ambient lacustre.

Cap a una antropologia del canvi climàtic: interrogants, propostes i reptes

José A. Cortés Vázquez — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

Manifest per a una antropologia sobre canvi climàtic. Canvis climàtics i antropologies (per al) avenir. Desafiaments de recerca i acció

Red de Antropología Ambiental — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

Tapajós viu, Tapajós mort? La lluita per la vida del riu Tapajós a través del conflicte amb la mineria il·legal d’or a l’Amazònia brasilera

Alice Lima Nin — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

Partint del conflicte amb la mineria il·legal d'or a la regió del Tapajós (Pará, Brasil), i la contaminació del riu per mercuri, aquest article proposa traçar algunes coordenades sobre la importància de les relacions d'interdependència per a l'anàlisi dels impactes i resistències a ecosistemes amenaçats per l'extractivisme. Tenint en compte la complexitat de la interdependència humana i no-humana amb el riu, el text navega entre relats de camp i diferents bibliografies sobre el tema, teixint un acostament a la polifonia multiespecífica de la selva amazònica des de relacions que, enmig de diversos conflictes socioambientals, segueixen reproduint la vida al riu Tapajós.

Xawiƚƚ Kwñchawaay (Gent del Riu) sense riu: injustícia ambiental i drets fonamentals a la frontera nord-oest de Mèxic. El cas cocopa

Enrique Francisco Pasillas Pineda — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

Aquest treball exposa part dels resultats d'un projecte de recerca en curs sobre justícia ambiental i hídrica, drets fonamentals i conflictes socioambientals a la frontera nord-oest de Mèxic. Amb aquest objectiu es fa un estat de la qüestió respecte al poble yumano cocopa, del territori comprès entre el Delta del Riu Colorado i l'Alt Golf de Califòrnia. S'analitza com les polítiques de colonització, explotació agrícola intensiva, reforma agrària i indigenisme, així com de gestió de l'aigua i ambientalisme, han tingut un impacte negatiu en la vida dels cocopa provocant un cas d'injustícia ambiental, atès que la situació imperant viola els seus drets fonamentals, en limita l'accés preferent als recursos naturals del seu entorn i n'afecta el mode de vida tradicional, fet que posa en risc les seves condicions d'existència i la supervivència de la seva cultura mil·lenària.

La disputa pel risc. El conflicte eco-social entre la pesca artesanal i el capitalisme halièutic. El cas de la regió de la Mar Morta a l'Istme-Costa de Chiapas, Mèxic

Rogelio Josue Ramos Torres — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

L'article aborda la mecànica del procés de modernització de la zona del Mar Mort a l'stme chiapaneco, a Mèxic, impulsat des del govern a través del capitalisme halièutic. L'assentament del qual es va traduir en la col·lisió entre les idees pròpies del lliure mercat i les lògiques d'un estil de vida fortament arrelat en la naturalesa. Es proposa el risc com a figura explicativa considerant la relació ontològica que, en raó de la seva activitat i el contacte amb el mar, les societats de pescadors tenen amb aquest element, que ha estat també base de la identitat i l'organització social. Es mencionen els esforços mitjançant els quals es va buscar desenvolupar els litorals, amb conseqüències que, en casos com el que aquí s'observa, han derivat també en una deterioració ambiental i un afebliment del teixit social creixents. L'objectiu és mostrar que, en les societats pesqueres tradicionals, la racionalitat que guiava l'ofici i que es reflectia en els esquemes de treball, l'organització comunitària i la interacció amb la naturalesa, es recolzava en una relació metonímica amb el risc, que, en ser modificada sobretot a causa de la inserció de noves tecnologies, va facilitar concomitantment els canvis que necessitava el procés de reordenament impulsat per les forces del capital. Es destaca, a més, el caràcter essencialment contenciós del procés, i es mostren unes certes resistències i oposicions amb les quals el pescador defensa el seu estil de vida.

L’aigua és estratègica per a la lluita: dones, mineria i defensa del territori a Tlamanca, Puebla

Verónica Vázquez García, Mayra Denisse Valdez-Rodríguez — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

Aquest article analitza els motius de les dones de Tlamanca, Puebla, per mobilitzar-se en contra de la mina La Lupe, així com les formes que va prendre la seva participació en la lluita. Les dades es van obtenir a través d'entrevistes, un taller i una enquesta. Destaquen dues troballes. Primer, l'interès de les dones d'involucrar-se en la defensa del territori sorgeix de la necessitat de tenir aigua per a tasques agrícoles i de cura. Segon, les dones estan poc representades en espais de presa de decisions; la seva participació es concentra en assemblees i manifestacions. Es conclou ressaltant la importància de promoure formes d'organització més inclusives en tots els aspectes de la vida comunitària per avançar en la defensa del territori en condicions d'igualtat de gènere.

Acció col·lectiva, conservació socioambiental i defensa del territori en entorns marins. Pràctiques de resistència i sabers ambientals afectius de les dones a Ensenada, Baixa Califòrnia

Nuria Jiménez García — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

Hi ha molt poques investigacions que mostren els vincles de les dones de comunitats costaneres amb els seu territori i ecosistema marítim, i que visibilitzin el paper clau que juguen en moments de crisi socioecològica i ambiental (abocaments de residus, escassetat d'aigua, vedes, privatització de platges o destrucció d'ecosistemes costaners). Tenint en compte experiències organitzatives, aquest article es proposa fer una aproximació a la naturalesa i l'abast de la mobilització ciutadana davant la problemàtica socioecològica i les pràctiques d'injustícia socioambiental que des de fa anys pateix Ensenada, al nord de Mèxic. Pretenc donar a conèixer les relacions que estableixen diferents grups de dones organitzades entorn a la defensa dels recursos marins i costaners. Parteixo de visibilitzar les pràctiques de cura i rescat socioambiental que porten a terme aquestes dones, i considerar-les com a formes d'intervenció política. Des d'aquí és que presento aquest text en el qual intento construir una conversa a partir de les veus de diferents dones que ens parlen de les activitats de resistència, rescat, conservació socioambiental i participació biocultural que porten a terme a Ensenada, Baixa Califòrnia. És una reivindicació de la importància de les memòries, sabers i pràctiques generades en el sentipensament local, comunitari i corporal d'aquestes dones.

Perspectives des de la salut socioambiental sobre els extractivismes entre zones de saqueig i zones d’acumulació

dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

L´extractivisme representa una forma específica de desenvolupament destructiu orientat des de la lògica econòmica global, amb múltiples implicacions per als territoris, la salut i la vida. Ancorat a una història de transformacions globals per a l’humanitat, la seva emergència com a concepte manifesta la complexitat tecnològica, política, econòmica, institucional i discursiva que emmarca una etapa d´accelerament en la capacitat de la producció de danys. La multiplicitat de definicions d´extractivisme denoten diferències en els criteris analítics i operatius per descriure una diversa gamma d´experiències. Aquest treball pretén analitzar la pertinència i operativitat de les categories d´extractivisme per abordar estudis de salut socioambiental. A partir d’experiències d´investigació que il·lustren empíricament la relació entre saqueig i acumulació de l'extractivisme, es proposen tres eixos analítics des d'un enfocament interdisciplinari: 1) caracteritzar les condicions que fan possible el procés extractivista; 2) descriure la intensitat del dany a partir de les implicacions per a la salut, l'ambient i els territoris; 3) analitzar les asimetries generades en termes de justícia ambiental. Les principals troballes ressalten que mirar els processos extractivistes des de la salut socioambiental aporta claus integradores sobre la crisi sociosanitària i ambiental que generen,recuperant a més processos invisibilitzats en el seu estudi.

Quan és plaga? Consideracions de la condició de plaga dels porcs senglars a Catalunya

Sarah Moreno — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

Els senglars són animals que a moltes parts del món es poden entendre com una plaga degut als danys que fan a l'agricultura. Més enllà d'una cosa molesta i nociva, plaga és una condició emergent en que es pot convertir qualsevol criatura, humana o no humana. En aquest article proposo analitzar com la condició de plaga dels porcs senglars es relaciona amb les transformacions del paisatge, des d'un entramat de relacions entre éssers humans i no humans, en dos contextos de Catalunya: a l'urbà de Barcelona i al rural del Montsec. La transformació del paisatge influeix directament en l'augment poblacional dels porcs senglars i la seva conversió en plaga. Això obre la possibilitat de pensar aquestes transformacions com a pertorbacions. Per comprendre el concepte de plaga, doncs, proposo que les preguntes que ens fem es plantegin en termes temporals, i no d'essència. Preguntar-nos quan és plaga, en comptes què és plaga, ens permet comprendre el caràcter mutable i circumstancial del concepte.

Ecologías insumisas. Antagonismos al geontopoder de la extracción petrolera (2023). Ressenya del llibre de Mauricio González González

Laura Romero — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

Settling Nature: The conservation regime in Palestine-Israel (2023). Ressenya del llibre d’Irus Braverman.

Neixé Castellano — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

Embaràs i risc: les ecografies obstètriques durant la gestació a Catalunya

Arianna Rosich-Soteras — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

La generalització de l’ecografia en el seguiment biomèdic de l’embaràs ha implicat unes transformacions a nivell obstètric, social, cultural i en la pròpia experiència corporal de l’embaràs. Aquesta recerca té per objectiu explorar i comprendre el paper de les ecografies obstètriques en l’embaràs a partir de l’anàlisi de les experiències de les dones embarassades, posant especial atenció a la manera com la realització d’ecografies intercedeix en la construcció del risc associat a l’embaràs. Per respondre aquesta qüestió s’ha realitzat una recerca etnogràfica basada en el treball de camp, i principalment, s’ha entrevistat en profunditat a onze dones embarassades. Com a conclusions s’observa com les gestants tenen interioritzada la concepció de l’embaràs com un procés «de risc» i, per tant, mostra com s’ha encarnat el procés de medicalització fruit de la naturalització del seu seguiment sanitari. La incorporació de pràctiques auto-regulatòries en els hàbits de la vida diària per minimitzar riscs de complicacions en el fetus, com a part del procés de biomedicalizació, fa que les embarassades es sentin responsables del seu compliment i del benestar del futur nadó. Finalment, s’observa com la tècnica ecogràfica permet concebre l’embaràs com a real, desplaça el coneixement corporal de l’embarassada cap al discurs tecnològic i biomèdic, i és utilitzada com a mitjà per a alleugerir les inquietuds respecte la salut i vida del fetus.

Xarxes d'intercanvi i botigues gratis a Berlín: dons i mercaderies en experiències de consum «alternatives»

Irene Sabaté Muriel — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000

Aquest article es basa en una etnografia de les pràctiques de consum «alternatives» en el centre de l'antiga Berlín Oriental. S'han examinat les xarxes d'intercanvi no monetari (Tauschringe) i les «botigues gratis» (Umsonstläden).

En els Umsonstläden, ens trobem davant la ideologia contemporània del do «pur» (Parry 1986; Carrier 1995): els objectes es donen lliurement i s'alienen totalment dels seus propietaris. Així mateix, els Tauschringe a vegades condueixen a pràctiques d'intercanvi de regals que impliquen una obligació mútua, com a resultat d'intercanvis freqüents que acosten socialment als participants.

El material etnogràfic que presento qüestiona la idoneïtat d'una divisió conceptual do/mercaderia per a examinar aquestes experiències, atès que les diferents modalitats de regals s'articulen a través de tendències de mercantilització. Tenint en compte aquesta complexitat, proposo una revisió del paper del do en les pràctiques de consum «alternatives» promogudes pels moviments socials a Berlín.

15 anys de la revista (Con)textos

Ainhara Del Pozo Nogales, Ximena Lagos-Morales — dv., 29 de nov. 2024 00:00:00 +0000