Convivium

El ego cartesiano como reducto de la negación

2023-12-19T08:06:04+00:00

A l’obra de Descartes es verifica que la raó construeix la realitat per via de nega ció, limitant allò indeterminat i infinit des de la finitud; reduint gradualment el complicat i fosc al simple. En desplegar les conseqüències del principi lògic d’identitat que regeix l’enteniment, el valor de l’infinit que des de l’Antiguitat grega va ser negatiu esdevé positiu. El problema de l’infinit aflora davant la solitud del cogito, sorgida en l’itinerari que en ús de la llibertat esbossen les Meditacions sobre la filosofia primera. D’aquesta manera té lloc una convergència de la filosofia especulativa i la filosofia pràctica, ja que per a Descartes l’error deixa de ser un acte únicament de l’enteniment i passa a involu crar la llibertat. L’error lògic que constitueix l’autoreferència, segons explica Bertrand Russell, tracta de ser evitat per Descartes amb el recurs al déu infinit en un pla ontològic diferent del que ocupa l’Ésser en la tradició metafísica que ve de l’Antiguitat.

Hobbes i Lenin: de la gènesi a l’extinció de l’estat

2023-12-19T08:39:35+00:00

Thomas Hobbes és el principal artífex de la concepció moderna de la sobirania política i, consegüentment, de la seva articulació en el que acabarà esdevenint l’estat modern. La seva filosofia política cercarà els mecanismes per al manteniment de les condicions de sobirania, concebudes com a única garantia per a la convivència pacífica a la societat civil. D’altra banda, gairebé dos segles i mig després, Vladimir I. U. Lenin sistematitzarà les contribucions de Marx i Engels sobre la teoria marxista de l’estat, en què aquest es defineix com una maquinària, dictadura o bé organització o força especial de repressió d’una classe per una altra, proposant-ne la presa per part de la classe opri mida i, en última instància, l’extinció per a la superació del conflicte social. Ens trobem doncs davant de dos moments històrics i filosòfics en la genealogia de l’estat modern; a saber, la teoria sobre la seva gènesi en Hobbes i la teoria sobre la seva extinció en Lenin. En ambdós casos, es parteix d’una mateixa premissa: el conflicte real al present; i un mateix propòsit: assolir la pau entre els éssers humans.

Els «Altres Assaigs» de Jaume Serra Húnter: inèdits catalans en la seva obra pòstuma

2023-12-19T08:46:58+00:00

Els «Altres assaigs» de Jaume Serra Húnter van aparèixer editats en traducció castellana al final del seu llibre pòstum El pensamiento y la vida: estímulos para filoso far de 1945, publicat a Mèxic. L’original en català, en canvi, tot i que també comptava amb uns «Altres estudis pòstums», no incorporava cinc d’aquests textos que van ro mandre exclusius de l’edició castellana. Una reedició digital bilingüe recent, publicada l’any 2020 per la UNAM, afegeix més confusió al separar aquests estudis pòstums en dos capítols diferenciats. D’on surten, doncs, aquests «Altres assaigs»? Pretenem primer contextualitzar l’aparició d’aquesta obra per poder formular una hipòtesi que reforça la necessitat urgent d’elaborar un catàleg i una classificació acurada de l’obra de Jaume Serra Húnter i deixar d’usar una terminologia equívoca o errònia. Després, dediquem la part principal del text a restituir a la seva llengua original aquests articles que només es coneixien fins ara en una traducció de Pere Matalonga

Martha Nussbaum. The Capability Approach: las emociones éticas y la justica para animales no- humanos

2023-12-19T10:25:26+00:00

Examinem l’enfocament de les capacitats (CA) de Martha Nussbaum com a teoria de justícia i explicitem les condicions d’una vida florent. La tesi que guia el nostre treball és que l’abast cognitiu de l’afectivitat, un tema car a Nussbaum, li va per metre teoritzar més enllà de les ètiques prevalents centrades en l’home. Les «emocions ètiques» habiliten el desplaçament del CA i el reconeixement de drets en animals no humans. La sorpresa, la compassió i la ira proactiva (Transition-Anger) funden una idea rudimentària de justícia per als animals no humans basada en el CA.

L’exercici de la ment oberta

2023-12-19T10:41:35+00:00

Aquest article explora les propostes més rellevants al voltant de la noció de ment oberta presents en la filosofia contemporània. Després d’un petit recorregut his tòric, el qual permet establir alguns dels components bàsics de la noció de ment oberta, l’article presenta el context teòric actual de la discussió: l’epistemologia de virtuts. Es distingeixen dos tipus de teories de la ment oberta i es donen raons per centrar-se en un d’ells, del qual se’n presenten críticament els tres casos més rellevants en la discussió actual. L’article presenta una discussió de quins són els reptes més rellevants als quals les teories de la ment oberta s’han d’enfrontar i n’extreu algunes conclusions que tenen a veure, sobretot, amb les interrelacions que es donen entre les virtuts epistèmiques i la noció de saviesa. L’article acaba amb dos apunts al voltant de la relació entre l’exercici de la ment oberta i l’educació, els quals s’analitzen a la llum de la discussió anterior: el primer, gira al voltant de la possibilitat d’ensenyar l’exercici de la ment oberta i, el segon, reflexiona sobre la compatibilitat d’aquest exercici amb l’educació.

Los caracteres morales de los personajes de «The Red and the Green» de Iris Murdoch

2023-12-19T13:43:11+00:00

BULLETIN HOBBES XXXIV

2023-12-19T17:06:21+00:00

Salvador Rus Rufino y Francisco Arenas-Dolz. El descubrimiento de la política: Solón de Atenas

2023-12-19T17:25:11+00:00

Fina Birulés. Hannah Arendt: el món en joc

2023-12-19T17:32:07+00:00

Bernat Castany Prado. Una filosofía del miedo

2023-12-19T17:37:10+00:00

Núria Sara Miras Boronat. Filòsofes de la contemporaneïtat

2023-12-19T17:42:02+00:00