Convivium

Les darreres etimologies del Cràtil: una invitació a la filosofia.

Daniel Salgueiro — 2024-12-19

Aquest article es proposa abordar la problemàtica etimològica del Cràtil a tra- vés de l’anàlisi de les darreres etimologies del diàleg (437a-c). Si les anteriors des- composicions nominals de contingut filosòfic mostraven el món en moviment perpetu i sotmès a canvi, aquesta breu seqüela etimològica, per contra, desvela rere els termes filosòfics analitzats alguns principis doctrinals referents a l’estabilitat i la permanència que podrien ser considerats plenament platònics. Les següents pàgines presenten una interpretació coherent amb la resta del diàleg que, contra l’opinió d’alguns comentaris recents, subratlla el caràcter arbitrari amb què Plató representa l’etimologia del seu temps. D’acord amb això, el darrer tram del diàleg vol mostrar al lector que no ha de quedar seduït pel que és una mera estratègia discursiva sense fonament que pot ésser feta servir en sentits inversos al servei de la mera elegància del discurs. Així doncs, s’evidencia com la suposada tècnica etimològica acaba constituint una definició ne- gativa de la filosofia. | Paraules clau: Cràtil, dialèctica, etimologia, palinòdia, Plató.

Algunas consideraciones sobre la abstracción como fundamento de la división de las ciencias especulativas en el comentario tomasino al De Trinitate de Boecio: ¿ontologismo vs epistemología?

Emiliano Javier Cuccia — 2024-12-19

Des de mitjans del segle xx, les discussions entorn del criteri de divisió de les ciències especulatives segons Tomàs d’Aquino van centrar-se principalment en la
interpretació de la qüestió cinquena del seu comentari al De Trinitate de Boeci. Allí, a l’article tercer, el dominic enumera una triple manera en què l’intel·lecte distingeix, el qual és posat en relació amb la tripartició de les ciències especulatives presentada per Aristòtil i assumida per Boeci. Alguns autors interpreten que en aquest passatge s’introdueix un criteri epistemològic de divisió que s’oposaria al criteri ontològic proposat pel filòsof romà. Això significaria que, mentre per a aquest últim els graus d’immaterialitat específica correspondrien a les coses considerades per cada ciència, per a l’Aquinat els graus d’immaterialitat (particularment els de les ciències física i matemàtica) serien objectius i determinats pel mode de consideració intel·lectual. Davant d’això, en aquest treball es realitzarà una revisió del cèlebre comentari tomasià per tal de determinar si, potser, aquestes interpretacions s’ajusten o no a les afirmacions del text. La tesi que s’espera provar és que, més enllà de la introducció de les operacions intel·lectuals, la immaterialitat dels objectes científics continua depenent fonamentalment de la naturalesa de la cosa considerada i no del mode de consideració.

Sobre el intento de introducir el concepto de las magnitudes negativas en la filosofía trascendental de Kant

Pablo Genazzano — 2024-12-19

Aquest article sosté una tesi històrica i una altra de sistemàtica. En sentit his- tòric, se sosté que Kant rehabilita el concepte de les magnituds negatives entre 1790 i 1792. En sentit sistemàtic, se sosté que aquesta rehabilitació és una rehabilitació trans- cendental. A la introducció, es presenta el lloc del concepte de les magnituds negatives en la carrera de Kant. A la segona secció, se n’explica el significat pre-crític, fent èmfasi en la seva dimensió ontològica. A la tercera, quarta i cinquena secció s’exposa, respec- tivament, el significat psicològic, cosmològic i moral d’aquest concepte. En aquestes seccions, l’explicació d’aquests tres significats diferents segueix l’ordre de publicació de Kant entre 1790 i 1792. Seguint aquest ordre, el concepte de les magnituds nega- tives és vist a l’«Analítica del sublim» (1790), a l’assaig Sobre el fracàs de tot assaig filosòfic en teodicea (1791), i en l’assaig Sobre el mal radical a la naturalesa humana (1792). A la conclusió es fa una nota general sobre el concepte del negatiu en Kant. Aquí s’argumenta que la rehabilitació transcendental de les magnituds negatives suposa una excepció en el desenvolupament del pensament. | Paraules clau: magnituds negatives, mal, negació, realitat, sublim, teodicea.

El nihilismo como vitalismo y valor en Nietzsche

Ignacio Carlos Maestro Cano — 2024-12-19

Nihilisme i vitalisme han constituït dos dels temes que han estat analitzats amb freqüència en emprendre l’estudi del pensament de Nietzsche. Una cosa que no és tan habitual és emprendre el seu estudi conjunt, com si vida i valor s’unissin per reinterpretar el concepte de nihilisme. Una conseqüència d’això és passar a comprendre el nihilisme nietzscheà, tradicionalment entès amb unes connotacions netament pessimistes sobre l’ésser humà i la vida, com una adopció netament positiva de la vida com a únic valor. Així, el suposat nihilisme de Nietzsche no seria tal sinó que seria, en realitat, un vitalisme maximalista.

Andrew J. Martin, The Covenant with Moses and the Kingdom of God: Thomas Hobbes and the Theology of the Old Covenant in Early Modern England

James Griffith — 2024-12-19

Voltaire, Contes filosòfics

Andreu Grau — 2024-12-19

Isaiah Berlin. La contra-Ilustración y la voluntad romántica

Oscar-Daniel Lorente Martínez — 2024-12-19

Bernat Joan Marí, Nietzsche i el modernisme literari català

Oriol Ponsatí-Murlà — 2024-12-19

Alastair Norcross, Morality by Degrees: Reasons Without Demands

Martí Bridgewater Mateu — 2024-12-19

Margarita Mauri Álvarez, La relación razón-pasión: Aristóteles, R. Descartes y J. Butler

Èric Reüll — 2024-12-19

Miguel Candel, Más allá del ser y el no ser

Marc Zapata Pedrosa — 2024-12-19

Se trata de una reseña a un libro de Miguel Candel, en el que el autor explora los caminos de la metafísica tradicional con el objetivo de desmantelar el narcisismo relativista propio, a su juicio, de nuestra época.

¿Qué religión? Los personajes de Nuns and soldiers, de Iris Murdoch

Margarita Mauri — 2024-12-19