El trabajo práctico de laboratorio en clase de Ciencias Naturales durante la pandemia: Experiencias en Argentina y Colombia

El treball pràctic de laboratori en classe de Ciències Naturals durant la pandèmia: Experiències a Argentina i Colòmbia

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/did.2022.11.99-115

Paraules clau:

treball pràctic, laboratori, ciències naturals, pandèmia, COVID-19

Resum

L’ensenyament de les Ciències Naturals, tenint en compte el caràcter experimental d’aquestes disciplines, incorpora com a estratègia didàctica fonamental els treballs pràctics de laboratori (TPL). Per aquest motiu, quan es va establir indefinidament l’educació remota d’emergència en el marc de la pandèmia, va sorgir la pregunta sobre quines decisions estaven prenent els professors de Ciències Naturals respecte del TPL. En aquest treball es presenten les respostes de 35 professors colombians i 51 d’argentins a una enquesta realitzada per conèixer les seves opinions i accions sobre la realització de TPL en aquest context. Els resultats mostren que els professors van adaptar les seves estratègies d’ensenyament, fent ús dels recursos digitals disponibles i replantejant els objectius, per tal de realitzar activitats experimentals. No obstant això, també es van identificar pràctiques que són insubstituïbles en la seva modalitat presencial, segons els objectius curriculars previstos, especialment a l’educació superior. Els docents van evidenciar ser molt sensibles a les implicacions de les condicions socioeconòmiques dels seus estudiants, especialment en contextos rurals on no hi ha accés a internet. En conseqüència, els mateixos professors van assumir les despeses d’algunes pràctiques. Manca seguir estudiant l’impacte en l’educació en ciències d’aquesta modalitat dels TPL durant la pandèmia.

Biografies de l'autor/a

Fanny Angulo-Delgado, Universidad de Antioquia

Professora titular, Departament d'Ensenyament de les Ciències i les Arts. Facultat d'Educació. 

Alejandro Calle-Restrepo, Universidad de Antioquia

Estudiant de Magisteri en Educació en Ciències Naturals. Facultat d'Educació, Universidad de Antioquia. Colòmbia. 

Carlos Soto-Lombana, Universidad de Antioquia

Professor Titular. Departament d'Ensenyament de les Ciències i les Arts. Facultat d'Educació. 

Erica Zorrilla, Universidad Nacional de San Juan

Professora de la Universidad Nacional de San Juan i Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. 

Claudia Alejandra Mazzitelli, Universidad Nacional de San Juan

Professora de la Universidad Nacional de San Juan i Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. 

Referències

Angulo, F. (2002). Aprender a enseñar ciencias. Análisis de una propuesta para la formación inicial del profesorado de secundaria, basada en la metacognición. [Tesis doctoral. Universidad Autónoma de Barcelona, España]. http://hdl.handle.net/10803/4693

Caamaño, A. (2003). Los trabajos prácticos en ciencias. Editorial Graó.

Canavarro-Benite, A.M. y Machado-Benite, R.C. (2009). O laboratório didático no ensino de química: uma experiencia do ensino público brasileiro. Revista Iberoamericana de Educación, 48(2), 1-10. https://bit.ly/3GdZPJp

Cerecero Medina, I. (2018). Propuesta de un nuevo modelo: Práctica Reflexiva Mediada. Innoeduca. International Journal of Technology and Educational Innovation, 4(1), 44-53. https://doi.org/hd4b.

Hernández-Sampieri, R.; Fernández-Collado, C. y Baptista-Lucio, P. (2014). Metodología de la investigación (6.a ed.). Editorial Mc Graw Hill.

Lacolla, L. (2012). La representación social que los estudiantes poseen acerca de las reacciones químicas y su incidencia en la construcción del concepto de cambio químico [Tesis doctoral. Universidad de Burgos, España].

Ley de Educación Nacional Nº 26.206. (2006). República Argentina. Consultado el 10 de junio de 2021. https://bit.ly/3KXdaJI

López-Rúa, A. M., Tamayo-Alzate, O. E. (2012). Las prácticas de laboratorio en la enseñanza de las ciencias naturales. Revista Latinoamericana de Estudios Educativos, 8(1), 145-166.

Ministerio de Educación Nacional. (2019, 03 de abril). Sistema Educativo Colombiano. Consultado el 10 de junio de 2021. https://bit.ly/3re01Ek

Morales, L. M., Zorrilla, E. G. y Mazzitelli, C.A. (2020). Repensando nuestra práctica docente: la evaluación, una instancia del proceso educativo de la que no podemos prescindir. Boletín Educar en la incertidumbre: 7.ª edición. Universidad de Antioquia.

Sánchez-Moreno, A., Jaimes-Gómez, O., Jiménez-Rojas, F., Magallán-Muñoz, C.O. y Álvarez-López, J.L. (2016). Diseños experimentales caseros para la enseñanza de conceptos electromagnéticos en el Tecnológico Nacional de México. Revista Iberoamericana de Educación, 70(2), 45-62. https://doi.org/hfds

Siso-Pavón, Z., Briceño, S., Alvarez, C. y Arana, J. (2010). Las prácticas de laboratorio en la formación del profesorado en química. Un primer acercamiento. Revista Electrónica Diálogos Educativos, 9(18). https://bit.ly/3o9JEqj

Tamir, P., García-Rovira, M. P. (1992). Características de los ejercicios de prácticas de laboratorio incluidos en los libros de texto de ciencias utilizados en Cataluña. Enseñanza de las Ciencias, 10(1), 3-12. https://bit.ly/3IUlRD4

Werner-Da Rosa, C. y Becker-Da Rosa, A. (2010). Discutindo as concepções epistemológicas a partir da metodologia utilizada no laboratório didático de Física. Revista Iberoamericana de Educación, 52(6), 1-11. https://doi.org/hfdt

Wood, D., Bruner, J. S. y Ross, G. (1976). The role of tutoring in problem solving. Journal of Child Psychology & Psychiatry & Allied Disciplines. 17(2), 89-100. https://doi.org/bj3656

Descàrregues

Publicades

2022-03-03

Número

Secció

Secció monogràfica