Les matances de Paracuellos

Autors/ores

  • Preston Paul

DOI:

https://doi.org/10.1344/ebre38.2010.5.17992

Paraules clau:

Batalla de Madrid, Junta de Defensa de Madrid, Matança de Paracuellos, repressió, Santiago Carrillo, NKVD

Resum

A principis de novembre del 1936 les tropes del general Franco s’havien plantat davant Madrid. L’assalt a la capital s’endevinava imminent i inevitable. El dia 6 de novembre, en un context de caos, el govern de la República va marxar cap a València. Una Junta de Defensa impulsada pel general Miaja es va fer càrrec dels poder militars i civil. El buit de poder va ser audaçment cobert pel PCE que va aconseguir càrrecs estratègics amb competències en defensa i ordre públic. La Consejería de Orden Público de la Junta de Defensa va anar a raure a mans de Santiago Carrillo, que en poques hores va prendre mesures per reprimir la Cinquena Columna i reordenar les forces repressives. Un dels problemes candents que van trobar les noves autoritats fàctiques va ser l’elevat nombre de presos, simpatitzants dels sollevats, que havia a les presons de Madrid que, cas de ser alliberats, podien passar a enfortir el bàndol facciós. En principi els interns havien de ser evacuats, a la practica però molts d’ells, pel capbaix uns 2500, van ser assassinats prop Madrid, principalment en el poblet de Paracuellos del Jarama. Aquestes matances van erosionar de manera determinant la imatge internacional de la República. Els fets més greus es van donar els dies 7 i 8 de novembre, però les atrocitats van continuar fins a principis del mes de desembre. La responsabilitats dels fets, compartida per diferents persones i instancies, continua essent un tema de debat.

Descàrregues

Com citar

Paul, P. (2017). Les matances de Paracuellos. Ebre 38: Revista Internacional De La Guerra Civil, 1936-1939, (5). https://doi.org/10.1344/ebre38.2010.5.17992

Número

Secció

Patrimoni, didàctica i recreació