Ebre 38

Arqueologia, història, patrimoni i Didàctica del conflicte

Francesc Xavier Hernàndez-Cardona — 2024-11-18

Ebre 38 va néixer l’any 2003 a iniciativa de professors d’Història Contemporània i de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Amb el pas dels anys i seguint la demanda cívica i social, així com les noves tendències de recerca al voltant del passat, la publicació es va anar obrint cap a nous horitzons: arqueologia, patrimoni, memòria, recreació... A partir d’aquest número del 2024 la revista continua i consolida la seva dinàmica de reestructuració per respondre millor als nous reptes del present. La història i la didàctica continuen tenint un paper estructurant, però la percepció del passat incorpora, cada vegada de manera més decidida, les aportacions de l’arqueologia del conflicte. També hem anat incorporant aspectes de memòria tot i que aquest concepte, més axiològic que empíric, costa d'ubicar de manera còmoda. El compromís respecte al patrimoni continua en ascens, guanyant cada vegada més protagonisme. Igualment, el turisme, les indústries culturals, la simulació i la recreació tenen cabuda plena. El nostre interès és publicar articles científics i de transferència, tenint com a referència el concepte de “conflicte”. És precisament aquest concepte el que pren rellevància i volada en aquesta nova etapa: arqueologia del conflicte, didàctica del conflicte, patrimoni del conflicte...

Els Veterans de la Brigada Abraham Lincoln i la Brigada Abraham Lincoln

Richard Bermack — 2024-11-18

Els Arxius de la Brigada Abraham Lincoln són una branca de l'organització Veterans de la Brigada Abraham Lincoln. Els voluntaris nord-americans que van tornar de la Guerra Civil Espanyola van formar VALB el 1937 per continuar la lluita contra el feixisme i brindar suport als seus membres i als refugiats espanyols. Va continuar com una organització activista coneguda per donar suport a causes progressistes. El govern dels EE. UU. la va etiquetar com a organització subversiva i els seus membres van ser perseguits per l'FBI.

Memòria de l'exili republicà a l'exposició: Diari de bord. Cartografia interior, de l'artista xilena Cecilia Zabaleta.

Roberto Fuertes García — 2024-11-18

L'exili republicà del 1939 és un dels fenòmens migratoris de més rellevància del segle XX per les seves conseqüències socials, polítiques i humanitàries. L'experiència d'aquest èxode massiu forçat per la persecució franquista i feixista, com el seu impacte en els qui el van patir i els seus descendents, ha arribat fins a nosaltres a través de diverses vies i fonts. En els primers moments, mitjançant els testimonis dels seus protagonistes en relats autobiogràfics, cartes, documents i fotografies d'època, i en la producció literària creada a l'exili. I en temps més recents, per mitjà d'una àmplia producció historiogràfica, assaigs acadèmics, i treballs d'arxiu, juntament amb una bibliografia testimonial i creacions artístiques de segona o tercera generació que conformen una memòria viva que transcendeix al pas del temps.

Els diaris de les Brigades Internacionals

Jacinto M. Arévalo Molina — 2024-11-18

És ben coneguda l'abundant literatura creada sobre les Brigades Internacionals (BBII) durant la seva intervenció a la Guerra Civil Espanyola (1936 a 1939) a favor de la República, i molt més la produïda posteriorment a la seva retirada i un cop acabada la guerra, bé pels seus excombatents o per historiadors que van estudiar els detalls d'aquelles unitats peculiars.

En canvi, és molt poc coneguda la literatura produïda per les mateixes BBII durant la seva intervenció en el conflicte, uns quants llibres dels quals hi ha alguns estudis, i una quantitat ingent de diaris dirigits als combatents d'aquestes unitats, els brigadistes, bé a espanyol o en els idiomes majoritaris de cada col·lectiu. Recordem que hi va haver voluntaris de més de cinquanta nacionalitats, dels quals gairebé no hi ha estudis detallats.

Es presenta una recopilació dels diaris publicats per les BBII, dels quals se n'han localitzat més d'un centenar fins ara. Se'n dóna una breu descripció: idioma o idiomes en què està escrit, unitat que el publica, dates de publicació, impremta i localitat, números publicats i tots els que es coneixen, pàgines dels exemplars i algunes característiques que els defineixin.

Els soldats oblidats de Gratallops

Josep Felip Puig — 2024-11-18

A finals de l'any 2012 es posen en contacte amb mi des de l'Ajuntament de Gratallops per explicar-me la troballa d'una curiosa documentació fent obres de manteniment. En aquell moment, la regidora de Cultura Sònia Blasco i l'alcaldessa Maria Teresa Balaguer em citen i m'exposen que no tenien coneixement de l'existència d'aquesta documentació que, pel que es podia comprovar, pertanyia a uns soldats de l'exèrcit de la República i no constava cap mena de registre d'entrada oficial.

L'editorial del Grup de Recerca i d'Investigació d'Espais de la Guerra Civil (GRIEGC)

Adrián Cabezas Sánchez — 2024-11-18

Després d’un temps plantejant-ho, finalment l’any passat vam decidir donar un nou pas i obrir la nostra pròpia línia editorial dins de GRIEGC, coincidint gairebé amb el nostre desè aniversari. L’origen de crear aquesta editorial (anomenada com no podia ser d’una altra manera com GRIEGC), ve bàsicament perquè portem molts anys de recerca, de realitzar molts treballs sobre el terreny, i d’acumular material històric i inèdit. Per aquests motius, vam pensar que havia arribat el moment i que seria una bona iniciativa començar a publicar llibres amb temàtiques diverses, dintre sempre això si del tema general de la Guerra Civil.

Oriol Riart. Un historiador singular

Francesc Xavier Hernàndez-Cardona — 2024-11-18

Fa poc que a les llibreries ha arribat el llibre d’Oriol Riart: Érem feres. Diaris personals de combatents a la Guerra Civil, publicat per Pagès Editors. Es tracta d’un treball molt interessant confegit partint de fragments de relats de diaris de combatents de la Guerra Civil espanyola. No es tracta de “memòries”, reelaborades amb posterioritat, maquillades pel pas del temps o distorsionades per la incerta memòria. En aquest cas són fonts primàries fresques directes. En els diaris s’evidencien, de manera clara i contundent, les més diverses impressions i experiències del dia a dia, i de manera no mediatitzada per la subjectivitat que fa el pas del temps pel que fa a la percepció del passat.

Guia de Barcelona. Repüblica i Guerra Civil. Didàctica i Patrimoni

Rafael Català Dalmau — 2024-11-18

La Guia de Barcelona. República i Guerra Civil. Didàctica i Patrimoni recull una relació exhaustiva d’elements patrimonials i indrets significatius on van passar coses durant el període republicà de 1931-1939. La guia fa possible un viatge transtemporal i permet una bona aproximació als anys de l’epopeia de Generalitat republicana i els seus contextos.

Locus amoenus, locus terribilis. El campament de presoners del Prado de la Zarza (Guadalajara), 1938-1939

Luis Antonio Ruiz Casero — 2024-11-18

Es presenta a continuació una síntesi dels resultats de la intervenció arqueològica i investigació en fonts primàries del camp de presoners de Prado de la Zarza (Cortes de Tajuña, Alcolea del Pinar, Guadalajara). Aquest lloc de repressió va ser habilitat el 1938 com a campament d'un dels Batallons de Treballadors instaurats per l'exèrcit franquista, i es mantindria en funcionament fins a la primavera de 1939. El treball, continuació d'un projecte general sobre la materialitat de l'entramat concentracionari a la província de Guadalajara, buscava aclarir les dades sobre les condicions de vida dels presos; la distribució, morfologia i usos de les diferents estructures que van conformar el campament; així com intentar establir relacions amb altres casos similars ja estudiats i possibles trets generals d'aquest tipus d'espais.

El penal franquista de Formentera (Illes Balears), 1940-1943. Un estudi històric i arqueològic en procés

Antoni Ferrer Abárzuza — 2024-11-18

El 1940 es va començar a construir un penal a prop del port de la Savina, a l'illa de Formentera (Illes Balears). Encara que aquesta presó va ser desmuntada el 1943, varen quedar restes d'entitat suficient com per ser declarades Bé d'Interès Cultural (BIC) el 2018. Al llarg dels, amb prou forces, trenta mesos que va estar en funcionament va arribar a contenir un màxim de mil quatre-centes persones i, en total, foren hi traslladats quasi mil represaliats per l'administració de justícia del règim franquista. Cinquanta-vuit d'ells moriren per falta d'atenció mèdica adient i d'inanició i foren enterrades al cementiri de Sant Francesc. Aquest article exposa la investigació documental sobre el penal, el procés d'exhumació de les seves víctimes mortals i el projecte del seu estudi arqueològic; tot això es troba en procés el 2024.

Els deportats hospitalencs als camps nazis: de l'oblit a la vida quotidiana.

Tania González Cantera — 2024-11-18

Des del tardofranquisme, l'Hospitalet de Llobregat s'ha caracteritzat per ser una ciutat pionera en la recuperació de la memòria històrica i democràtica, impulsada per la seva potent xarxa associativa. No obstant això, la història dels deportats de la ciutat i dels seus familiars va quedar en l'oblit durant diverses dècades, a l'ombra de les víctimes del franquisme.

L'any 2006, els investigadors Pep Ribas i Enric Gil van realitzar un primer estudi sobre el tema, traient a la llum 54 històries. Aquest estudi va ser revisat i actualitzat l'any 2019, en el marc de les beques de recerca que el museu local convoca anualment, elevant la xifra a 67 persones. Amb posterioritat, les institucions locals han apostat per acostar a la ciutadania els casos dels seus conveïns a través de diferents mesures que tenen com a eixos principals el museu local, l'espai públic i els centres escolars. El primer homenatge ha estat la producció d'una exposició de caràcter temporal en el Museu de l'Hospitalet, on es podien consultar diferents entrevistes als deportats i objectes personals cedits pels familiars. De manera paral·lela a la preparació de l'exposició, s'ha desenvolupat el projecte per a la col·locació de les llambordes de la memòria o stolpersteine. Mitjançant l'emplaçament de les stolpersteine en l'espai públic, el record de les víctimes hospitalenques del nazisme serà viu ja que estarà present en el dia a dia dels veïns i veïnes.

Finalment, s'està treballant en les potencialitats didàctiques d'aquest tema a les aules. La idea provisional és que s'assigni una o diverses plaques al centre escolar més pròxim perquè s'encarreguin de la seva 'custòdia', és a dir, perquè siguin els joves alumnes els responsables a col·locar, netejar i mantenir les stolpersteine en bon estat.

Ruïnes de guerres oblidades. Arqueologia i patrimoni de les guerres carlines a Catalunya

Gorka Martín-Echebarría — 2024-11-18

Les guerres carlines van marcar les pulsions polítiques del segle XIX al regne d'Espanya. El desenvolupament va generar un ampli patrimoni arquitectònic i arqueològic que no ha rebut atenció per part de l'acadèmia fins a temps molt recents. Tot i aquests primers avenços, encara hi ha importants llacunes respecte al llegat material d'aquests conflictes. En aquest estudi es realitza un primer acostament a la materialitat de les guerres carlines a Catalunya. Per això realitzem una geolocalització i tipologia dels elements patrimonials associats a aquests conflictes: forts, castells reutilitzats, torres, muralles i camps de batalla, entre altres. Amb això hem obtingut un corpus de més de 186 elements patrimonials relacionats amb aquestes guerres, cosa que esperem que constitueixi un sòlid punt de partida sòlid per a futures investigacions. Finalitzem amb una reflexió sobre aquest patrimoni i la situació d'oblit/amnèsia que pateix actualment.

La línia fortificada del Cinca i la Línia Pirineus. L'abans i el després de la fortificació de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Joel Ametlla Pla — 2024-11-18

Durant la primera meitat del segle XX, la fortificació va ser sotmesa a un procés d'adaptació continua, on la necessitat de defensar el territori a través de l'ús de diversos tipus d'obres defensives va ser una constant. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) no va ser una excepció dins d'aquest procés adaptatiu. En aquests tres anys de conflicte, els canvis produïts a la fortificació van modificar les obres defensives en el seu aspecte, dimensió, morfologia i organització. El patrimoni fortificat que encara avui queda escampat pel territori peninsular és testimoni d'aquests canvis. Aquest patrimoni permet entendre un procés i una tendència evolutiva cap a models cada cop més eficients, fruit de les experiències pròpies del combat en territori espanyol.

En aquest article, s'analitza per mitjà del treball de camp i la disciplina de l'arquitectura, l'evolució del patrimoni fortificat a través de l'estudi comparatiu de dues línies defensives; per una banda, la Línia del Cinca, dissenyada i executada a l'inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1937) i per altra banda, la Línia Pirineus o "Línia P", dissenyada i executada un cop acabada la Guerra Civil espanyola (1939-1948).

Sant Miquel dels Reis. Una presó franquista "esborrada"

Esther López Barceló — 2024-11-18

El període durant el qual el monestir de Sant Miquel dels Reis va ser presó franquista suposa un buit destacat en la història de València. El testimoni escrit i publicat de sis presos i cinquanta-una imatges fotogràfiques són les principals evidències de l’existència d’un penal durant els anys posterior a la guerra, i fins a 1966. La rehabilitació realitzada a la presó-monestir entre 1994 i 2000 va anar acompanyada d’un intens estudi històric-arqueològic que ha permès recuperar els espais monàstics des dels seus inicis al segle XIV fins a la seua transformació en Presidio Nacional l’any 1867. L’obra, duta a terme per acollir a la Biblioteca Valenciana, ha recuperat l’aspecte del monestir al seu moment de màxima esplendor al segle XVI. Malgrat aquests anys d’intervenció, la direcció del projecte ni va contemplar recuperar cap element material del penal ni tan sols documentar sistemàticament la distribució dels espais interiors. D’aquesta forma, cel·les, tallers, dormitoris, banys, oficines de l’administració, cuina, infermeria o escola han desaparegut de la interpretació d’un espai de la repressió durant la dictadura. A més a més, gran part de la documentació escrita generada durant dècades de dictadura ha desaparegut. Muntanyes d’elements de la presó es van vendre com ferralla en el moment de la rehabilitació, també es van esborrar tots els grafitis fets als murs durant dècades i pires de documents escrits i elements en fusta van cremar-se als patis exteriors de l’edifici.

Als darrers anys s’ha produït un renovat interès entre els acadèmics i el públic per entendre els mecanismes i les conseqüències de les polítiques franquistes contra els seus oponents. En aquest sentit, han cobrat importància la tipologia d’espais repressius que va emprar l’estat i les seues noves autoritats. Camps de concentració, camps de treballs forçosos, presons, internats, centres de reclusió, sanatoris i orfenats van fer possible un control social i polític com mai s’havia experimentat a la nostra història contemporània. La presó de Sant Miquel dels Reis va suposar un símbol d’aquesta repressió política, allotjant a milers de presos republicans amb condemnes per motius polítics. La recuperació per a la ciutadania d’aquest lloc de memòria passa per una tasca de recerca, amb l’objectiu d’omplir els innumerables buits que ens han arribat fins a l’actualitat. Un procés no exempt d’obstacles que cal superar per tal de resignificar l’espai.

El descobriment d'un patrimoni ocult: el cas dels refugis antiaèris de Barcelona

Ana Laura Bertero Mastrangelo — 2024-11-18

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola.

A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt.

La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni.

Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

Projecte d'intervenció arqueològica al niu per fusell metrallador de l'Aldea (Tarragona)

Adrián Cabezas Sánchez — 2024-11-18

Després de la troballa al 2021 d’un niu per fusell metrallador a la vora del riu Ebre per part de l’Ajuntament de l’Aldea, l’agost de 2023 vam portar a terme la seva intervenció arqueològica, recuperant d’aquesta manera aquest singular vestigi de la Guerra Civil.

Les noves guerres càntabres: italians a Santander. La Guerra Civil al Front Nord i el cinema de propaganda

Igor Barrenetxea Marañón — 2024-11-18

Aquest article analitza les claus de les operacions militars al Front Nord des del 1936 fins a la conquesta d'Astúries per les tropes revoltades del general Franco, amb la caiguda de Gijón (21 d'octubre del 1937); i la importància que cobrarà el cinema de propaganda per al bàndol nacional com a arma de guerra. L'estudi aborda, per tant, el context històric i els aspectes essencials d'una sèrie de documentals i reportatges seleccionats del bàndol revoltat —espanyols i italians—, on es posa en relleu el seu intent de constituir un imaginari triomfal del que havia estat el seu victoriosa campanya al Front Nord (després del fracàs de la presa de Madrid); un desvetllament competitiu per demostrar qui havia aconseguit més honors i èxits al camp de batalla (entre italians i nacionals) i la configuració d'una propaganda que denigrava al bàndol republicà, com a consecució de la presa de Santander.

Història pública de la Guerra Civil Espanyola: una aproximació teoricodidàctica al cas dels refugis antiaeris de Barcelona

Andrés Besolí — 2024-12-09

La història pública dels passats difícils i els seus llegats materials planteja alguns dilemes i reptes en termes de conceptualització, metodologia, pràctica i fins i tot ètica. Concretament, la mediació didàctica del coneixement i la memòria de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) en entorns públics és el tema central d'aquest article. Per fer-ho, es discuteix l'estudi de cas dels refugis antiaeris de la ciutat de Barcelona a la llum de diferents perspectives i tradicions acadèmiques de la didàctica de la història. Finalment, s'extreuen algunes conclusions sobre les estratègies i els recursos de difusió social utilitzats per potenciar la visibilitat i el didactisme d'aquest patrimoni subterrani al servei de la història pública i la memòria col·lectiva.

Bernard Abramofsky: l'execució d'un Lincoln. “La Guerra és una cosa insana i la gent no sempre, però generalment fa bogeries”

Alfonso López Borgoñoz — 2024-11-18

Bernard Abramofsky va ser un brigadista novaiorquès, nascut en una família jueva obrera i esquerrana. Vinculat a organitzacions comunistes, l'apassionava ser actor i música popular. Amb altres amics com Harry Malefsky i Ernie Arion va formar un grup juvenil de música i vaudeville aficionat. Va estar a l'exèrcit destinat 3 anys a les Filipines, tornant el 1936. Al febrer de 1937 va viatjar com a voluntari a Espanya amb amics, actors i músics coneguts seus. A Espanya va tornar a organitzar un grup musical, que tocava a cada poble. El problema va arribar quan a Brunete va morir el seu amic Arion i poc després Malefsky. Aleshores va desertar. Amb els brigadistes Wallach i Rotter va fugir a València i Barcelona, i els van enxampar, sent tornats al capdavant, Bernard va tornar a desertar diverses vegades… Finalment el van enviar amb la seva companyia, on va ser un dels pocs nord-americans executats pels seus companys (com ho va ser Wallach), després d'una decisió extrajudicial del comandament del batalló.

La ciutat universitària de Madrid (1936-1943): espai, guerra i reconstrucció

Alicia Quintero Maqua — 2024-11-18

Des de novembre de 1936, el recinte de la Ciutat Universitària de Madrid es va convertir en vèrtex del front de la Guerra Civil Espanyola durant la prolongada batalla per la capital. Amb la victòria dels militars revoltats, el desolador paisatge de ruïnes i trinxeres de la Universitària va ser sotmès a les polítiques de reconstrucció i la mentalitat vindicativa del nou Estat franquista. En aquest treball es resumeix la investigació sobre els dos períodes, que es va desenvolupar combinant l'arqueologia i els mètodes historiogràfics en el marc del projecte: “Documentación y puesta en valor de los restos de la Guerra Civil en la Ciudad Universitaria de Madrid”

Els vigatans als camps de concentració nazis: una proposta didàctica des d'una perspectiva multidimensional

Judit Sabido-Codina — 2024-11-18

Aquest estudi presenta una proposta didàctica innovadora enfocada en la integració de la memòria històrica i el patrimoni de conflicte dins el currículum educatiu, emprant com a eix el projecte Stolpersteine, que commemora les víctimes del nazisme mitjançant la instal·lació de llambordes commemoratives. La proposta promou una anàlisi multidimensional d'esdeveniments històrics conflictius, amb l'objectiu de desenvolupar una ciutadania crítica i compromesa. A través de l'elaboració de rutes històriques al voltant de les Stolpersteine a Vic, aquest enfocament pedagògic facilita la connexió entre el passat conflictiu i el present social i polític, i incentiva la reflexió i el debat crític a l'aula. La metodologia adoptada fomenta la participació estudiantil en el disseny de propostes didàctiques que tracten des de la Guerra Civil espanyola fins a la Segona Guerra Mundial i els camps de concentració, de manera que prepara els futurs educadors per impartir un ensenyament que enllaça el coneixement històric amb la promoció de valors humans universals. Aquest enfocament representa una aportació valuosa a la pedagogia de la memòria històrica, i ofereix una estratègia concreta per a la seva integració efectiva en l'educació formal, alineada amb les demandes contemporànies de formació ciutadana i consciència històrica.

Didàctica de la Guerra Civil espanyola: la guerra química

Álvaro Yegros Pérez — 2024-11-18

En començar la Guerra Civil espanyola hom pensava que la guerra química tindria molt protagonisme. El precedent de la Primera Guerra Mundial suposava, al respecte, una experiència terrible. A Catalunya i des de diferents instàncies: Generalitat, Comitè de Milícies Antifeixistes, sindicats... van començar a prendre’s mesures de manera apressada per si es produïen atacs químics. El taller es planteja evocar quina era la percepció que respecte a possibles atacs amb gas, al front o la rereguarda, tenia la gent, quina era la informació i les mesures de prevenció i defensa. Es tracta d’un taller pensat per l’ensenyament secundari que pot desenvolupar-se sense massa complexitat i que ajuda a aproximar una època en la qual la possibilitat d’una guerra química esdevingué un autèntic malson. Actualment el taller és en fase d'experimentació a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i posteriorment s’implementarà al Museu de Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet, en el marc de la musealització del seu refugi antiaeri.

La memòria dels objectes. El llegat material dels escenaris de conflicte; el cas de les fosses comunes

Lorena Maeso Blanco — 2024-11-18

Les troballes d’objectes que es recuperen durant les exhumacions en fosses comunes tenen un valor cabdal de gran importància per la mateixa pertinença i càrrega sentimental de l’objecte en si, però també per les dades d’informació que els experts en poden extreure i posteriorment estudiar. Els objectes són segurament la prova tangible d’una humanitat que acompanya a les restes òssies exhumades i que, com a tals, tenen el que simbòlicament es pot anomenar com el ‘poder’ d’explicar el passat en un moment present o fer de nexe entre passat-recent.

Aquest article té per objectiu assentar les bases d’una anàlisi i reflexió al voltant de les possibilitats de fer servir aquests objectes materials en clau didàctica i emmarcats dins del patrimoni de memòria i de l’arqueologia del conflicte. Per fer-ho, es vol centrar el focus en l’estudi de casos de diverses pràctiques didàctiques fetes a partir d’exhumacions en fosses comunes de conflictes bèl·lics contemporanis, tot centrant una primera part en les fosses de la guerra civil a Espanya.

S’analitzarà quins usos dels objectes poden ser efectius en l’actualitat per donar a conèixer al conjunt de la ciutadania i a les comunitats educatives, des d’una visió professional i científica, però també divulgativa, una temàtica complexa i delicada sovint no exempta de problemàtiques. Quins recursos i estratègies s’han emprat i quines noves vies de divulgació podrien tenir cabuda. Es vol fer èmfasi a investigar quines diferències i similituds podem trobar en altres processos patrimonialitzadors de la memòria. Explorar quina finalitat se n’ha tret dels objectes recuperats i si aquestes pràctiques poden contribuir a la recuperació de la memòria històrica i a la conscienciació de l’impacte que suposa per una comunitat un conflicte bèl·lic.

La problemàtica de recrear Guerra Civil

Pablo Gracia Vera — 2024-11-18

La recreació de Guerra Civil és un tema que continua sent sensible per a una certa part de la societat. Tot i el seu potencial per divulgar una consciència social antimilitarista, continua sent vista amb recel i cautela. A l'hora d'utilitzar la recreació històrica com a eina, conèixer els seus problemes, tant específics com comuns a altres èpoques, és una manera d'estar alerta i evitar controvèrsies innecessàries que poden fer malbé el discurs i la funció didàctica. Aquest article és una anàlisi personal, fruit de la pròpia reflexió sobre una trajectòria de vuit anys com a recreador, a tota mena d'esdeveniments i en contacte de nombroses associacions.

La recuperació dels búnquers de l'Organización Defensiva de los Pirineos, com a espais de mermòria. Exemples de gestió i patrimonialització de les defenses militars franquistes a l'Empordà

Miquel Serrano Jiménez — 2024-11-18

Els darrers vint anys s’ha produït una recuperació i dignificació patrimonial en relació als búnquers construïts durant el primer franquisme, entre 1940 i 1955, com a defensa militar per repel·lir possibles atacs procedents de França. Diferents experiències de patrimonialització a tot el Pirineu, la més propera de les quals a la Cerdanya, han obert el camí del reconeixement, la promoció i difusió el patrimoni històric i militar també al’Empordà, on existeix la més gran concentració d’aquest tipus de construccions defensives militars, que són encara relativament desconegudes idesprotegides.

1936-1939. El tractament del conflicte a l'educació pública de Catalunya des de la memòria democràtica

Axel Baiget Morreres — 2024-11-18

Des d’alguns Camps i Entorns d’Aprenentatge del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, s’ha vist la necessitat de tenir en compte tant recordar i ensenyar a l’alumnat les lluites que hi ha hagut al nostre país per aconseguir i defensar una societat més justa i democràtica, com dignificar les persones que han patit o han mort en la lluita per aquests ideals. Les propostes didàctiques dissenyades s’emmarquen en els fets de la Guerra Civil, l’exili i la repressió franquista, sota una perspectiva vinculada a la memòria democràtica.