Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38 <p>Ebre 38 proposa un apropament rigorós, compromès i multidisciplinari (arqueologia, història, didàctica, museografia, patrimoni) a l'estudi i difusió dels fets de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), dels seus precedents i de la dictadura franquista.</p> Universitat de Barcelona ca-ES Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 1885-2580 <h4>L'autor/a conserva els drets. Creative Commons</h4>L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.</li><li>Els textos es difondran amb la <a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca" target="_new">llicència de Reconeixement de Creative Commons</a>, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.</li></ol> L'últim front al Maresme: la batalla del Turó del Balís a finals de gener de 1939 https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44847 <div><span lang="CA">La batalla del Turó del Balís és un episodi poc conegut que s’emmarca en l’ofensiva de Catalunya i l’ocupació militar del Maresme a les acaballes de la Guerra Civil espanyola. Les tropes republicanes van establir una línia defensiva ocupant els promontoris costaners situats entre Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac. El gruix de les forces divisionàries italianes de les Fletxes Blaves va trobar una forta resistència al Turó del Balís, a on s’havia atrinxerat la recentment formada 77a Divisió republicana. Entre els dies 28 i 29 de gener de 1939 tingué lloc un intens combat amb foc creuat d’artilleria fins que el bàndol republicà es retirà en direcció al nou front establert al riu Tordera. Aquest article explora per primera vegada el context històric i espacial de la batalla. Primer, es compara aquest enfrontament amb la resta de l’ofensiva italiana a partir de l’extracció automatitzada de dades del fons documental de les Fletxes Blaves. Tot seguit s’explora l’entorn del turó i la transformació del paisatge en els últims anys. La pressió urbanística de la zona posa en risc la preservació de possibles restes materials i constructives associades als combats. L’estudi arqueològic i la conservació d’aquest espai esdevé un propòsit primordial per a la recuperació de la memòria històrica al Maresme, i representa un pas endavant per posar en relleu la resistència combativa de l’exèrcit republicà durant la defensa de Catalunya.</span></div> Francesc C. Conesa Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 7 35 10.1344/ebre38.2023.13.44847 Un modelo de fortificación republicana exclusiva del Frente Norte; los blocaos semienterrados de la collada de Arintero (Valdelugueros, León) y Pico del Águila (La Robla, León) https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44883 <p>Aquest treball recull dos models d'abric actiu per a fuselleria, també anomenats blocaos, emprats per l'exèrcit republicà durant l'any 1937 en part de les seves posicions del sector de Pola de Gordón i el subsector Boñar Lillo. Aquestes construccions es caracteritzaven per aglutinar una sèrie de característiques defensives heretades de la Guerra del Francès, la Gran Guerra i el conflicte colonial de la Guerra del Rif, la qual cosa els conferia un aspecte singular i eclèctic, evocant les seves plantes els castells de finals del S. XV. Al llarg de l'article s'exposa la documentació d'arxiu localitzada sobre aquestes obres, que es complementa amb l'obtinguda per l'anàlisi de les restes materials, emprada principalment per comprendre'n tant el procés constructiu com la disposició tàctica.</p> Javier Llamazares González Sergio Arias García Miguel Espinosa Ortega Daniel Castañón González Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 37 55 10.1344/ebre38.2023.13.44883 Cuenca en guerra: primera campaña de investigación histórica y arqueológica en las fortificaciones de la GCE (1936-1939) en los términos municipales de Casas de Garcimolina y Algarra (Cuenca) https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44886 <p>Aquest article conté els resultats de la primera campanya de recerca històrica i arqueològica sobre les fortificacions de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) existents a Algarra i Casas de Garcimolina (Conca). Construïdes per les forces afins a la II República Espanyola, pertanyen a la denominada «Línia XYZ» al costat més occidental. S'han executat prospeccions i sondejos arqueològics, a més d'iniciar-se el treball d'entrevista i cerca d'informació d'arxiu.</p> Santiago David Domínguez-Solera Miguel Osma Soria Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 57 73 10.1344/ebre38.2023.13.44886 Arqueologia d'un camp de batalla: les fortificacions de la muntanya de sant Corneli https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44907 <p>Les noves tècniques i metodologies de l’arqueologia del conflicte han permès documentar de forma exhaustiva les restes dels camps de batalla sense la necessitat d’excavar de forma extensiva tota l’àrea d’estudi. Aquest nou camp d’investigació ha estat especialment prolífic en l’estudi de les restes bèl·liques de la Guerra Civil Espanyola, tot i que malauradament tant l’arqueologia com la historiografia es continuen centrant en aquelles batalles més conegudes. En el present article, es pretén demostrar que gràcies a un equip de reduïdes dimensions s’aconsegueix obtenir un gran volum d’informació sobre un dels fronts de guerra considerats per a molts com a secundaris, com és el cas de Tremp, amb una de les seves posicions més destacades, la muntanya de Sant Corneli.</p> Jordi Orriols Domingo Eric Sobrevia Corral Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 75 97 10.1344/ebre38.2023.13.44907 Els nius CGIS i els fortins conjugats https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44908 <p>En aquest treball presentem uns models de fortificació estandarditzada construïts per l'exèrcit nacional durant la Guerra Civil Espanyola. Apareixen a la bibliografia des del primer moment, però fins ara no se n'havia investigat l'origen, exposat les seves característiques, ni aprofundit en l'estudi. Els nius C.G.I.S. van ser dissenyats per la Comandància General d'Enginyers de Salamanca el 1937 i es van construir en diferents fronts (almenys Centre, Aragó i Andalusia). Tenien una estructura mixta, de metall i formigó. Temps després, al front de Madrid es va generar un model de reducte defensiu (anomenat conjugat) centrat en un fortí compost per 4 nius G.G.I.S. units. A la feina s'exposa la documentació d'arxiu localitzada sobre aquestes obres, que es complementa amb l'obtinguda per l'anàlisi de les restes materials, emprada principalment per comprendre el procés constructiu.</p> Jacinto Arévalo Molina Pablo Schnell Quiertant Francisco Pino Sevilla Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 97 123 10.1344/ebre38.2023.13.44908 L'Armentera: repressió política a un poble de l'Alt Empordà. El cas d'en Joan Blanch Puig https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44911 <div> <p class="15Ebre38Abstract"><span lang="CA">L’article se centra en la repressió franquista, en la immediata postguerra, que va tenir lloc a l’Armentera, un poble de l’Alt Empordà, on durant la guerra no es va produir&nbsp; cap víctima mortal. La qual cosa fou una de les característiques més emblemàtiques d’aquesta població. A desgrat de tot, acabada la guerra, foren empresonats, jutjats i condemnats en consell de guerra les persones que havien jugat un paper important durant el conflicte bèl·lic, especialment Joan Blanch Puig, que havia estat president del sindicat de pagesos i secretari del Consell d’Administració i confiscació de béns. Condemnat a 20 anys de presó, de seguida es va posar en funcionament un procés perquè se li commutés la pena, en el que hi varen intervenir diverses personalitats locals, membres de la Falange Española. A desgrat de tot, la commutació va arribar molt tard i no fou fins a començaments de gener de 1943, que en Joan Blanch va poder sortir de la presó.</span></p> </div> Pelai Pagès i Blanch Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 125 133 10.1344/ebre38.2023.13.44911 La batalla de Mallorca (16 d'agost - 3 de setembre de 1936). Estudi cuantitatiu i perfil dels expedicionaris republicans morts en combat https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44912 <div> <p class="15Ebre38Abstract"><span lang="ES">En els darrers anys, diverses institucions públiques de l'estat espanyol han programat, promocionat i executat iniciatives relacionades amb la implementació de polítiques relacionades amb la «memòria democràtica». Entre les iniciatives hi ha la ubicació i l'exhumació de fosses comunes de repulsions i combatents republicans, l'elaboració de censos que recopilen les dades i les característiques del difunt a causa del conflicte armat i la repressió política, la creació de bancs d'ADN públics per a la identificació de la identificació de Víctimes i, especialment, la nova llei de memòria democràtica promoguda pel govern d'Espanya, el 20/2022, en virtut de la qual, els delictes comesos durant la guerra i la dictadura militar poden ser revisats i jutjats per un fiscal especialitzat, tipificant-los com a delictes contra la humanitat.</span></p> </div> <div> <p class="15Ebre38Abstract"><span lang="ES">El present estudi proporciona noves dades, quantitatives i qualitatives, relacionades amb els combatents republicans morts durant l'estiu de 1936, en el context de la batalla de Mallorca, tant les víctimes en combat com les mortes a la part posterior dels rebels després de ser capturats, i que han de ser útils per a la impulsió correcta de les polítiques de memòria democràtica a Catalunya i a les Illes Balears.</span></p> </div> Gonzalo Berger Mulattieri Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 135 155 10.1344/ebre38.2023.13.44912 La Guerra Civil als territoris espanyols del Golf de Guinea: la percepció del conflicte des de terres remotes i el conflicte a la colònia https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44913 <p>La Guerra Civil espanyola és una font inesgotable de publicacions dutes a terme tant per historiadors i periodistes espanyols com per altres latituds. Tot i això, encara hi ha molt per explicar, i entre el que falta m'he atrevit a investigar una part de la història del conflicte armat en unes terres poc conegudes a les quals pocs han parat atenció. Solem oblidar que Espanya durant la República i el Franquisme disposava de possessions més enllà de la Península i de les Illes Canàries. Aquest és el cas de Guinea Espanyola al cor de l'Àfrica tropical que durant la Segona Re-pública va ser batejada com els Territoris Espanyols del Golf de Guinea.<br>En aquest article, propiciat per la preparació d'una classe que he impartit a l'assignatura Espais i Fronteres Colonials del Màster d'Estudis Llatinoamericans de la Universitat de Barcelona, em proposo fer conèixer com va ser percebut l'inici de la Guerra Civil a Guinea i com es va viure el conflicte en aquestes terres. Coneixerem com era la situació política, social, i econòmica prèvia a la guerra, assistirem a un enfrontament armat a la selva, ia un bombardeig d'un vaixell a la Badia de Bata. I això ho veurem amb alguna bibliografia però sobretot amb fonts periodístiques a través de les pàgines del diari de La Guinea Espanyola i també de La Vanguardia.</p> Francesc Sánchez Lobera Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 157 171 Armes a l'espatlla! La producció cinematogràfica de no ficció durant la Guerra Civil espanyola https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44914 <p>La Guerra Civil (1936-1939) ha marcat, sens dubte, un abans i un després tant a la Història com a la cultura espanyola. La sublevació militar trencaria Espanya per la meitat, convertint-se no només en una contesa bèl·lica amb els seus sagnants fronts de batalla, sinó també en una pugna per imposar i exercir un control de les rereguardes a través de la propaganda, i guanyar-se simpaties a l'exterior. Aquest article analitza, de manera sintètica a través d'una revisió bibliogràfica, l'esdevenir de la cinematografia espanyola a tots dos bàndols (el nacional i el republicà), a més de portar un acostament a les aportacions de la indústria de cinema estrangera, a l'hora de guanyar les voluntats a través del discurs fílmic.</p> Igor Barrenetxea Marañón Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 173 191 10.1344/ebre38.2023.13.44914 La Guerra Civil espanyola a les comarques mineres d'Utrillas, 85 anys després: patrimoni y memòria democràtica https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44916 <p>La Batalla d'Alfambra ve donada com una segona batalla de Terol. Si a la primera batalla, l'anomenada Batalla de Terol, el perdedor va ser l'exèrcit franquista, a la segona, amb l'ajuda de l'aviació italiana, l'exèrcit franquista va guanyar una posició en què la idea i l'estratègia era aproximar-se a la capital del Túria, València, la qual era el centre de decisió del Govern de la República. La vida ciutadana en el marc de la Batalla d'Alfambra va marcar un abans i un després, tant a l'economia, com al paper de la dona i altres peculiaritats, a pocs dies de l'Alçament del 18 de juliol, sempre en el context de la Comarca d'Utrillas. El final de la Guerra Civil espanyola no va suposar la fi de la violència, ni la tornada a la normalitat. El nou sistema polític iniciat a partir de 1r abril de 1939 es basava en la divisió entre vencedors i vençuts, en la imposició dels valors dels primers i en la negació dels principis ideològics i polítics dels segons: persecució dels maquis, amb la nova Llei de repressió del Bandidatge i el Terrorisme el 1947. D'altra banda, i amb anterioritat, el 15 de febrer de 1939 i abans que acabés la guerra, la Llei de depuració de funcionaris públics i el 1r de maig de 1940, la Llei per a la repressió de la Maçoneria i el Comunisme, entre altres lleis que es van anar aprovant al llarg del Primer Franquisme.</p> Antonio José Juan Guill Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 193 205 10.1344/ebre38.2023.13.44916 La complexa evolució intel·lectual de Camillo Berneri (1897-1937) https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44918 <p>Camillo Berneri és considerat un important referent del moviment llibertari, atès que va consagrar la seva vida militant a l'anarquisme i es va convertir en un màrtir de la revolució àcrata a Espanya. No obstant això, i al seu torn, Camillo Berneri esdevé una figura molt original dins del moviment anarquista, tenint en compte que les seves posicions polítiques i filosòfiques van suscitar seriosos debats al si del moviment. Per tal d'entendre les característiques del seu pensament intel·lectual i d'aclarir aquestes problemàtiques, en aquest article se n'analitza la formació intel·lectual.</p> Giovanni Stiffoni Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 207 223 10.1344/ebre38.2023.13.44918 Editorial https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/45177 <p></p> <div> <p class="31Ebre38text" dir="LTR"><span lang="CA">Encarem el número 13 d'EBRE 38 corresponent a l'any 2023 amb novetats i canvis. El primer i més important és que el nostre company, el Dr. Pelai Pagès i Blanch, deixa la direcció formal, ja que ha començat a gaudir d'una merescuda jubilació. Tanmateix, continuarà amb nosaltres, com a emèrit de la Universitat de Barcelona i com a membre del comitè de redacció. No cal ni dir que la tasca del Dr. Pagès en la revista ha estat immensa, i determinant, des de la seva fundació en el 2003. Han estat vint anys de feina incessant per treballar una temàtica, la de la Guerra Civil Espanyola, no sempre prou considerada. A banda hom sap que el Dr. Pagès és un dels grans de la historiografia contemporània i que les seves investigacions han estat cabdals per entendre la complexitat de la història de Catalunya i de l'Estat espanyol del segle XX. S'incorpora a la direcció el Dr. Rafael Sospedra-Roca, de la Universitat de Barcelona que ja ha exercit de fa molt temps com a editor de la publicació.</span></p> </div> <div> <p class="31Ebre38text" dir="LTR"><span lang="CA">Com a novetat observareu que, en el plantejament de la revista, han anat assolint cada vegada més protagonisme els continguts vinculats al patrimoni, l'educació i l'arqueologia. Això ha estat una deriva natural, ja que des del 2003 el grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni) sempre ha tingut un ancoratge important en la didàctica del patrimoni i en l'arqueologia del conflicte. Altrament, l'arqueologia sobre temes contemporanis ha guanyat protagonisme quantitativament i qualitativament. Òbviament, la variable educativa també està en alça, ja que l'interès per donar a conèixer els fets de la Guerra Civil ha generat fins i tot dues lleis de l'Estat espanyol.</span></p> </div> <div> <p class="31Ebre38text" dir="LTR"><span lang="CA">Entrem doncs en una nova etapa consolidant l'obertura, cada vegada més, cap als interessos de la societat i facilitant una aproximació holística al conflicte del 36-39 que consideri òptiques tan diverses com puguin ser les que donen la història, l'arqueologia, l'educació i la didàctica, el patrimoni, la museografia... Ampliem també el ventall cronològic en tant que a partir d'ara incorporarem, de manera més decidida, articles dels precedents del conflicte, així com del període de postguerra. Aquests canvis es van donant amb una dinàmica d'ampliació de col·laboració amb altres institucions amb interessos en la recerca. Podreu comprovar que en el present número (com també passarà en el següent) anem incorporant articles relacionats amb congressos o jornades. En aquesta ocasió, previ acord amb l'EUROM (<em><u>European Observatory on Memories</u></em>) publiquem algunes comunicacions presentades a les «I Jornades Internacionals sobre patrimoni del conflicte» celebrades els dies 10, 11 i 12 de novembre de 2023 a Figueres. Cal precisar, però, que els articles han estat verificats, abans de la seva publicació, pels processos de revisió i avaluació que es practiquen a la revista. I res més, esperem que aquest número respongui a les expectatives de canvi i, agrair-vos el suport que arqueòlegs, historiadors, didactes, museògrafs... doneu a la revista. </span></p> </div> <div> <p class="31Ebre38text" dir="LTR"><span lang="CA">Esperem continuar gaudint de la vostra confiança.</span></p> </div> Francesc Xavier Hernàndez-Cardona Rafael Sospedra-Roca Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 5 5 Històries de vida al Castelló de la guerra i la postguerra https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/45158 <div> <p class="31Ebre38text"><span lang="CA">Amb aquest títol, Maria Isabel Peris Muiños, pedagoga, membre del Consell Valencià de Cultura des de 2018 i cofundadora el 2004 del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, acaba de publicar la tercera edició revisada i ampliada d’un llibre que havia publicat l’any 2012, tot recollint els testimonis de catorze homes i dones que van viure intensament la guerra civil i la postguerra. </span></p> </div> Pelai Pagès i Blanch Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 289 290 Recreació històrica de la Guerra Civil espanyola i formació universitària https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44921 <div><span lang="CA">La recreació històrica, el re-enactment, és una activitat que té projecció en els espais formals i no formals d'ensenyament aprenentatge. A la Universitat de Barcelona s'han desenvolupat diverses experiències per promocionar la recreació històrica que han considerat, entre altres períodes, el de la Guerra Civil espanyola. De manera congruent a les pràctiques desenvolupades en altres països europeus, les activitats de recreació han obviat qualsevol recreació vinculada al feixisme i s'han centrat en l'entorn civil i militar republicà. Les estratègies desenvolupades s'han centrat en els estudiants del grau de mestre d'educació primària i els del màster de gestió del patrimoni i museologia. L'objectiu en tots dos casos ha estat el de preparar futurs professionals de l'entorn de la didàctica i la comunicació historicoarqueològica (en aules o museus) a considerar les possibilitats de la recreació històrica per aproximar un tema tan complex, i socialment tan sensible com és el de la Guerra Civil espanyola.</span></div> Laura Jiménez Martínez Gemma Sebares Valle Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 227 238 Treball fotogràfic «Itinerari d'una memòria enfrontada» https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44922 <div> <p class="15Ebre38Abstract"><em><span lang="CA">Itinerari d’una memòria enfrontada</span></em><span lang="CA"> és un recorregut fotogràfic pels principals indrets que durant nou mesos (abril – desembre de 1938) van esdevenir la línia del front a Catalunya, que resseguia els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. No es pretén en cap cas explicar la Guerra Civil espanyola sinó mostrar com el conflicte va incidir en els paisatges locals mitjançant trinxeres, casamates i tota mena de vestigis bèl·lics.</span></p> </div> <div><span lang="CA">L’objectiu és, a partir de la fotografia, despertar l’interès de l’espectador per tot allò que envoltà la Guerra Civil a través d’uns esdeveniments i d’uns espais concrets. El fet de conèixer el territori és el preàmbul per respectar-lo i estimar-lo, i el pas previ i necessari per la posterior recuperació, conservació i, si s’escau, la restauració del nostre patrimoni històric i cultural. El que queda de les línies de fortificacions construïdes per ambdós bàndols en guerra, que avui es documenten i s’intenten recuperar per a la nostra història col·lectiva, són un registre de la barbàrie de més impacte que qualsevol discurs. Tot i el pas destructor del temps i de les màquines, la proximitat de la càmera i la memòria dels testimonis posen de manifest que mai és massa tard per conèixer i preservar.</span></div> Oriol Riart Arnalot Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 239 247 Hospital del Molar. Un cas de museografia social https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44933 <p>L'any 2017 l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona van emprendre un projecte per recuperar i dignificar els espais de l'hospital de campanya del Molar (Priorat) a partir d'una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l'Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l'Ebre. A la proposta es va assajar un nou model integral de museografia social, de cost i manteniment sostenibles, que volia donar protagonisme a les emocions, i en la qual tingués protagonisme una iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d'escenografies didàctiques i l'exposició d'una col·lecció extraordinària de medicina i cirurgia de guerra.</p> Júlia Castell-Villanueva Isabel Boj-Cullell Francesc Xavier Hernàndez-Cardona Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 249 259 El refugi antiaeri de Torre Balldovina (Santa Coloma de Gramenet). Un cas de museografia social https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/45148 <div><span lang="CA">Els refugis antiaeris constitueixen una part rellevant del patrimoni de la Guerra Civil a Catalunya. Tanmateix, el nombre de refugis visitables és escàs, i els que presenten opcions de museïtzació encara són menys. El refugi de Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet, inaugurat el 2023, és un dels pocs que presenta una museïtzació de darrera generació. Es tracta d'un refugi de galeria de dimensions reduïdes en el qual es fa difícil inserir museografia, i fins i tot presenta una circulació complexa per raó de l'estretor dels passadissos. Aquests problemes són extensibles a la major part dels refugis de galeria del país. La importància del model de museografia aplicat a Torre Balldovina rau, precisament, en el fet que proposa una museografia atractiva i que s'insereix en la denominada «museografia social» caracteritzada per una inequívoca voluntat didàctica i per utilitzar elements i tecnologies sostenibles, de cost raonables i vinculades al territori. En el cas de Torre Balldovina la intel·ligent utilització dels elements audiovisuals i escenogràfics defineixen un nou tipus de model amb possibilitats de reaplicació en el patrimoni vinculat a la guerra aèria.</span></div> Rafael Sospedra-Roca Paula Jardón Giner Franc Jaume Martín Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 261 275 10.1344/ebre38.2023.13.45148 Tallers didàctics a l'entorn de la Guerra Civil Espanyola https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/45155 <div><span lang="CA">L'experiència existent sobre tallers didàctics de la Guerra Civil Espanyola per a entorns formals i no formals d'ensenyament-aprenentatge és molt limitada. El present estudi descriu una praxi empírica quant a disseny i experimentació de tallers didàctics sobre la guerra del 1936-1939, desenvolupada en contexts de formació universitària de professorat, professionals del patrimoni i estudiants de primària i secundària. El conjunt de pràctiques que es descriuen ha possibilitat la consolidació de models de tallers versàtils que es poden aplicar i desenvolupar, amb les oportunes correccions i ajustaments, a diferents temàtiques vinculades a la Guerra Civil Espanyola. Les propostes de taller tenen un caràcter funcional, i s'apliquen indistintament en entorns formals i no formals d'ensenyament-aprenentatge. La Guerra Civil es considera des de punts de vista molt diversos, predominant una visió civil i de vida quotidiana sobre el conflicte.</span></div> Annie Wilson-Daily Maria Feliu-Torruella Drets d'autor (c) 2023 Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939 2023-12-14 2023-12-14 13 13 277 288