Estudis d'Història Agrària

Transformacions i resiliències en el poblament de Catalunya a l’edat mitjana

Jordi Bolòs — 2023-12-09

Al llarg dels deu segles de l’edat mitjana, a Catalunya hi hagué molts canvis en el poblament. Es van produir trencaments importants en la continuïtat, encara que, alhora, també hi va haver algunes pervivències notables. En l’alta edat mitjana es va crear una xarxa de vilars, al mateix temps que s’abandonaven les villae romanes (però de vegades no s’esborrà el record dels fundi que hi havia hagut). Aquests hàbitats s’hagueren d’adaptar a unes noves realitats polítiques i econòmiques, després de les conquestes dels àrabs i berbers (713-721) i les dels francs carolingis (759-801). Durant l’edat mitjana central hi hagué transformacions importants en la societat i en el poblament: van edificar-se pobles de sagrera, pobles castrals i vilanoves planificades. Al mateix temps, en algunes comarques va créixer molt el nombre de masos dispersos. Alhora, van continuar existint vilars a les terres pirinenques i alguns antics nuclis de població (vil·les i vilars) de la resta de Catalunya esdevingueren pobles i masos.

Poblament i despoblació a l’Extremadura baixmedieval: les subaldees

Luis Vicente Clemente Quijada — 2023-12-09

Aquest article aborda la dialèctica entre els fenòmens de creació de nous hàbitats i el despoblament a l’Extremadura baixmedieval a partir de l’anàlisi de cas de jurisdiccions senyorials i del patrimoni real. Les dades procedeixen fonamentalment de fonts processals i fiscals, així com de la bibliografía dels darrers vint anys. Els resultats obtinguts evidencien que des de mitjan segle xiv un element fonamental per a l’èxit o el fracàs d’aquests assentaments era la capacitat veïnal per gestionar l’ús dels recursos comunals, de manera que limitar-los desencadena la caiguda demogràfica i, fins i tot, l’abandonament dels nuclis.

Els inicis crítics del poblament rural altmedieval a Catalunya: el segle v a la llum de l’arqueologia

Jordi Gibert Rebull — 2023-12-09

Es presenta una anàlisi arqueològica de les transformacions que afectaren el món rural en el marc de la crisi de l’estat romà en el segle v i que donaren lloc a l’aparició del poblament altmedieval. Amb aquest fi, es descriuen, es comparen i s’interpreten tres fenòmens arqueològics concrets i els seus contextos materials: el final de les vil·les baix-imperials, les ocupacions en cova i els assentaments en alçada.

El nivell de vida de la pagesia medieval a la Catalunya central. L’inventari del mas Coromina de Viladordis (1397)

Adrià Mas Craviotto — 2023-12-09

L’objectiu del present article és l’estudi de la qualitat de vida, així com de la cultura material i l’estatus econòmic que caracteritzaren i distingiren el mas Coromina de Santa Maria de Viladordis, una parròquia rural propera a la ciutat de Manresa, capital de l’actual comarca del Bages. Aquests aspectes s’han analitzat a través de l’inventari de béns relictes del mas pertanyents al seu hereu i propietari, un document que fou redactat entre els dies 6 i 15 de març de 1397 a instància de la seva vídua. Així, a escala quantitativa i qualitativa, aquest document proporciona dades i informacions d’una excepcionalitat poc comuna les quals, al seu torn, ens han permès aprofundir en el nivell econòmic i patrimonial d’alguns dels membres de la pagesia grassa i benestant de finals del segle xiv en aquesta zona de la Catalunya central.

L' atzebra: un intent d’assignació taxonòmica

Pere M. Parés-Casanova — 2023-12-09

Fins al segle xvi hom pot documentar a la península Ibèrica l’existència d’un èquid, l’atzebra, la taxonomia de la qual no és clara. A partir de les escasses fonts documentals existents, els autors en fem un intent de reconstrucció fenotípica i la seva adscripció taxonòmica. La descrivim com a eumètrica, sublongilínia, cromàticament amb pelatge pèl de llop, pangaré (punts distals aclarits), amb presència constant de marques de zebra, ratlles dorsal i creuada, peülles petites, clina curta i erecta, extremitats llargues i orelles proporcionalment curtes; externament semblant a l’extingit ase salvatge de l’Atles (Equus africanus atlanticus). Per això situem taxonòmicament l’atzebra com a subespècie de Equus africanus.

Població, riquesa i treball en una parròquia rural a la baixa edat mitjana (Llagostera, c. 1460-1490)

Lluís Sales i Favà — 2023-12-09

Aquest estudi analitza les formes de treball i les fonts de renda en una comunitat rural a la darreria del segle xv. Ho fa mitjançant la descripció de diferents activitats agropecuàries i menestrals que tenien lloc al terme de Llagostera. Les principals fonts documentals que hi són emprades són les actes del notari i els registres de la cort jurisdiccional d’abast local. A la vegada, s’hi descriu l’impost sobre la renda (o redelme), instrument fiscal a mans de la comunitat local i que tenia com a objectiu gravar la totalitat de la riquesa produïda al terme.