Estudis d'Història Agrària

El poblament de la regió de Tortosa (Baix Ebre i Montsià) i l’agricultura (segles xii-xix)

Emeteri Fabregat Galcerà — dc., 11 de des. 2024 00:00:00 +0000

Al llarg del text expliquem l’evolució demogràfica de la regió de Tortosa entre mitjan segle xii i el 1900, i la seva relació amb l’agricultura, principal activitat econòmica de la població. Durant tot el període hi hagué un marc institucional estable basat en els usos comunals i especialment en l’aprisió. Distingim dos períodes: un primer, fins al 1700, caracteritzat inicialment per un intens moviment repoblador (segle xiii), amb èxits importants basats en l’agricultura de regadiu i fracassos on l’agricultura era de secà, seguit per un llarg període d’estancament; i un segon període, entre el 1700 i el 1900, d’intens creixement demogràfic i agrícola basat en la intensificació (ampliació del regadiu) i l’especialització (conreu de l’olivera). El resultat serà el predomini d’una petita propietat molt parcel·lada.

Factors de resiliència rural a les Illes Balears, 1950-1991

José Antonio García-Barrero — dc., 11 de des. 2024 00:00:00 +0000

Aquest treball analitza l’impacte del primer (19501973) i el segon booms turístics (1985-1991) sobre el món rural de l’interior de Mallorca. Els resultats suggereixen que durant el primer boom turístic la penalització rural es va incrementar molt substancialment i va impulsar un augment de les migracions intraprovincials. Així, la resiliència rural no es va basar en la retenció dels joves, sinó en un procés de substitució de la població local per població d’altres municipis balears i de la resta d’Espanya. Els municipis rurals amb major diversificació econòmica i accés als mercats urbans van mostrar més capacitat per retindre població local i créixer demogràficament.

Poblament i despoblament a la Catalunya del Nord, segles xix i xx: un estat de la qüestió

Nicolas Marty — dc., 11 de des. 2024 00:00:00 +0000

Aquest article pretén fer un estat de la qüestió relativa a l’evolució de la població a la Catalunya del Nord, és a dir, l’actual departament dels Pirineus Orientals, terra catalana annexada a França el 1659 i transformada en departament francès el 1790. Es pretén fer balanç dels treballs realitzats sobre la història de l’evolució del poblament i el despoblament d’aquest territori, a través d’una revisió dels treballs realitzats, la posada en valor de les fonts disponibles i la proposta dels treballs que s’han de dur a terme per aconseguir un coneixement profund d’aquests elements estructuradors de la història d’aquest territori, vinculant-lo a les comparacions i la historiografia catalana. L’article es construeix cronològicament al voltant de tres grans períodes: el primer, des de la Revolució Francesa fins al 1856, està marcat per un relatiu equilibri territorial i una població plena a les muntanyes occidentals; el segon, entre el 1856 i els anys cinquanta del segle passat, mostra l’aparició d’un important desequilibri amb el despoblament de les muntanyes i el creixement de la plana del Rosselló; l’últim, des dels anys seixanta del segle xx, es caracteritza per la metropolització al voltant de la ciutat de Perpinyà i la costa i canvis significatius en la naturalesa de la població.

Despoblament rural i urbanització a Catalunya. Una aproximació demoespaial (1900-2021)

Joaquín Recaño — dc., 11 de des. 2024 00:00:00 +0000

En aquest article es dibuixa una panoràmica de l’evolució demogràfica i territorial de la població local catalana al període 1900-2021 a partir de diferents escales geogràfiques: una primera que integra els 947 municipis catalans i, una altra, la derivada de la classificació DEGURBA que permet distingir els municipis rurals, les localitats i àrees semi-denses i les ciutats. Els objectius d’anàlisi seran: la despoblació de la Catalunya interior; la consolidació de la Regió Metropolitana de Barcelona gràcies als fluxos d’immigració de la resta d’Espanya; la desconcentració urbana després de l’ocàs de la migració interna; la massiva arribada de la immigració de l’estranger des del començament i del segle xxi i, finalment; els mecanismes de despoblació rural vinculats a l’envelliment. L’estudi d’aquests processos es durà a terme mitjançant l’aplicació de distintes tècniques estadístiques i d’anàlisi espacial que permetran identificar el paper de diferents factors de naturalesa geogràfica i demogràfica en aquestes evolucions.

L' evolució de les tècniques de pesca al llevant espanyol i la comercialització del peix fresc a la ciutat de Barcelona: 1890-1930

Daniel Muntané i Pueyo — dc., 11 de des. 2024 00:00:00 +0000

A inicis del segle xx la majoria de la pesca capturada arreu del litoral català s’enviava a la ciutat de Barcelona. La millora en els mitjans de transport i els avenços en els sistemes de conservació, així com l’evolució de les tècniques de pesca en el llevant espanyol, facilitaven la comercialització del peix fresc cap a la capital catalana. Al mateix temps, aquesta concentració de la pesca afavoria directament els intermediaris establerts a la ciutat, que especulaven amb el preu del peix segons l’hora d’arribada i el volum de les captures.

L' oli de ginebre: producció i comerç a la Catalunya d’època moderna. Estudi dels forns de ginebre a les Terres de l’Ebre

Judit Vidal Bonavila — dc., 11 de des. 2024 00:00:00 +0000

Els productes per donar solució a problemes medicinals, veterinaris i cosmètics han evolucionat considerablement en l’últim segle. Això ha desplaçat, fins gairebé a la seva desaparició, remeis tradicionals que han tingut un paper molt destacat en la història de la medicina. A partir de la destil·lació en sec de les soques del càdec s’obtenia una resina coneguda com a oli de ginebre. Aquest producte era molt utilitzat contra les infeccions i els paràsits que patien tant les persones com els animals domèstics; per tant, es va produir i comercialitzar de manera notòria a partir del segle xvii i fins ben entrat el xx. Principalment es tractava d’una explotació del medi natural complementària de l’activitat agrícola i de la qual han quedat pocs registres. No obstant això, a la zona de la Ribera d’Ebre i els voltants s’han preservat forns de pedra seca de grans dimensions destinats a aquesta producció a major escala. La conservació i la divulgació d’aquestes construccions ens permeten conèixer aquesta activitat en el nostre territori i interpretar-les com un patrimoni que cal preservar.

Glossari de l’instrumental agropecuari registrat a les duanes del sud d’Aragó (mitjan segle xv)

Concepción Villanueva Morte — dc., 11 de des. 2024 00:00:00 +0000

En aquesta contribució es glossa l’utillatge agrícola i ramader emprat i comercialitzat pels camperols de la zona fronterera que discorre entre els regnes d’Aragó i València a través dels registres duaners de mitjan segle xv. Una línia de recerca en l’àmbit de la Història Agrària que, malauradament, aquests darrers anys no ha gaudit de gaire interès per part de la historiografia. Per tal de continuar avançant per aquesta via, s’analitzen aquestes fonts fiscals per establir la tipologia, la funcionalitat i el valor estimat que caracteritza aquest instrumental. Testimonis documentals d’interès per comprendre l’univers de cultura material i la mentalitat que envolta l’activitat agropecuària que es duia a terme en aquests espais interiors de la Corona.