DONES ARTISTES AL NO-DO POSTFRANQUISTA (1975-1981). UN ENFOCAMENT TRANSVERSAL DE GÈNERE SOBRE LA MIRADA DE L’ESPECTADOR I EL NARRADOR EXTRADIEGÈTIC

Resum

El NO-DO (Noticiarios y Documentales) va ser un dels mitjans de control utilitzats pel règim franquista per a la difusió de continguts, notícies i reportatges afins a la seva doctrina. La dona va jugar un paper fonamental quant a la seva difusió ens referim, ja que al mateix temps era el públic majoritari que visualitzava aquest tipus de continguts. Per tant, l'enfocament del NO-DO estava destinat a oferir una imatge submisa i relegada a l'àmbit de la seva llar, amb una finalitat doctrinal emparada pel règim. Tan fou així que, durant els anys que aquest noticiari va estar vigent, concretament entre finals del 1942 i mitjans del 1981, es van difondre nombrosos reportatges sobre la Secció Femenina de Falange i sobre la dona i els seus oficis. Pel que fa a l'art i les seves funcions, així com grans noms del panorama artístic i plàstic, van ser divulgats al llarg dels anys amb certa assiduïtat i recurrència al NO-DO. Tanmateix, aquests reportatges, majoritàriament, contenen només noms masculins. Hi ha una petita porció d'artistes dones que han estat objecte d'entrevistes al NO-DO. Sota una perspectiva de gènere i analitzant la mirada de l'espectador i el narrador extradiegètic -a través d'una metodologia historicoartística-, analitzarem les artistes femenines que han estat incloses al NO-DO a l'època postfranquista, així com les connotacions i com són representades en aquestes seccions del Noticiari-Documental.