2024-03-28T10:52:08Z
https://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/5564
2023-10-04T09:51:33Z
phonica:ART
driver
Sobre el vocalismo y la pronunciación
Alfonso Lozano, Raúl
vocalismo
habla espontánea
jerarquía fónica
pronunciación
vocalism
spontaneous speech
phonic hierarchy
pronunciation
En este artículo presentamos una síntesis del proyecto de tesis “El vocalismo del español en el habla espontánea”. Trata de la importancia que tiene la pronunciación dentro de la comunicación oral ya que sólo una comunicación eficaz puede garantizar la interacción de los hablantes. Concretamente, alegamos que existe una jerarquía fónica dentro de los sonidos y establecemos que las vocales son el núcleo del discurso oral espontáneo. Este discurso real y genuino es el escenario con que se enfrenta el estudiante de lenguas extrajeras.
This paper presents a synthesis of the thesis project “ The Spanish vocalism into the spontaneous speech”. It deals with the relevance of pronunciation in oral speech communication, mainly because just a proper communication guarantees interaction among speechers. It subsequently maintains the idea that such thing as a phonic hierarchy among sounds exists and that vowels eventually are the core of spontaneous oral discourse. The actual discourse is the scenario the student of second languages has to deal with.
Universitat de Barcelona
2023-10-04
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5564
PHONICA; Vol. 1 (2005)
PHONICA; Vol. 1 (2005)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5564/7352
Drets d'autor (c) 2023 Raúl Alfonso Lozano
oai:revistes.ub.edu:article/5565
2023-10-04T09:51:33Z
phonica:ART
driver
La pronunciación en la clase de lenguas extranjeras
Bartolí Rigol, Marta
Didàctica de la pronunciació
fonètica
correcció fonètica
adquisició fònica
interllengua
accent estranger.
Teaching of pronunciation
phonetics
phonetic correction
phonetic acquisition
interlanguage
foreign accent.
Didáctica de la pronunciación
fonética
corrección fonética
adquisición fónica
interlengua
acento extranjero.
En aquest article es recullen algunes reflexions sobre la situació actual de la pronunciació en la didàctica de les llengües estrangeres. Després d’una aproximació als conceptes bàsics, es tracten diversos aspectes de la didàctica de la pronunciació i es posa de manifest la necessitat d’un canvi d’enfocament per tal d’actualitzar-la d’acord amb l’ensenyament comunicatiu de la llengua.
This article provides some reflections about the current situation of the pronunciation in teaching foreign languages. After being closed to the basic concepts, various aspects of the teaching pronunciation are discussed and the need for an approach change is being showed in order to update it regarding the communicative teaching of the language itself.
En este artículo se recogen algunas reflexiones sobre la situación actual de la pronunciación en la didáctica de las lenguas extranjeras. Tras una aproximación a los conceptos básicos, se tratan diversos aspectos de la didáctica de la pronunciación y se pone de manifiesto la necesidad de un cambio de enfoque para actualizarla de acuerdo con la enseñanza comunicativa de la lengua.
Universitat de Barcelona
2023-10-04
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5565
PHONICA; Vol. 1 (2005)
PHONICA; Vol. 1 (2005)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5565/7353
Drets d'autor (c) 2023 Marta Bartolí Rigol
oai:revistes.ub.edu:article/5568
2023-10-04T09:51:33Z
phonica:ART
driver
Rasgos melódicos de énfasis en español
Cantero Serena, Francisco José
Raúl, Alfonso
Bartolí Rigol, Marta
Corrales, Anna
Vidal, Maribel
Entonació
Anàlisi melòdica
Parla espontània
Èmfasi
En aquest article presentem els resultats de l’anàlisi melòdica realitzada sobre un corpus de parla espontània en espanyol, amb l’objectiu d’identificar els trets melòdics que es posen en joc per tal de realitzar un ènfasi entonatiu rellevat tant a la caracterització fonològica de l’enunciat /+ enfàtc/ com a la seva descripció melòdica. El corpus analitzat està format per un total de 90 enunciats emesos en situacions comunicatives genuïnes per un conjunt de 37 informants (15 homes i 22 dones), tots ells desconeixedors de l’experiment. Els enunciats van ser analitzats amb el nostre Mètode d’Anàlisi Melòdica (v. Cantero, 1999) i els resultats de l’anàlisi varen ser sotmesos a diveres proves de comprovació: síntesi de veu i proves perceptives.
Universitat de Barcelona
2023-10-04
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5568
PHONICA; Vol. 1 (2005)
PHONICA; Vol. 1 (2005)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5568/7354
Drets d'autor (c) 2018 PHONICA
oai:revistes.ub.edu:article/5571
2023-10-04T09:51:33Z
phonica:ART
driver
Rasgos melódicos de énfasis en español
Rasgos melódicos de énfasis en español
Rasgos melódicos de énfasis en español
Cantero Serena, Francisco José
Alfonso Lozano, Raúl
Bartolí Rigol, Marta
Corrales, Anna
Vidal, Maribel
Entonació
Anàlisi melòdica
Parla espontània
Èmfasi
Intonation
Melodic Analysis
Spontaneous Speech
Emphasis
Entonación
Análisis melódico
Habla espontánea
Énfasis.
En aquest article presentem els resultats de l’anàlisi melòdica realitzada sobre un corpus de parla espontània en espanyol, amb l’objectiu d’identificar els trets melòdics que es posen en joc per tal de realitzar un ènfasi entonatiu rellevat tant a la caracterització fonològica de l’enunciat /+ enfàtc/ com a la seva descripció melòdica. El corpus analitzat està format per un total de 90 enunciats emesos en situacions comunicatives genuïnes per un conjunt de 37 informants (15 homes i 22 dones), tots ells desconeixedors de l’experiment. Els enunciats van ser analitzats amb el nostre Mètode d’Anàlisi Melòdica (v. Cantero, 1999) i els resultats de l’anàlisi varen ser sotmesos a diveres proves de comprovació: síntesi de veu i proves perceptives.
This article presents the results of the melodic analysis on a spontaneous speech corpus in Spanish. The aim of the analysis was to identify the melodic trends of intonational emphasis relevant to the phonologic and melodic description of the utterance /+ emphatic/. The analyzed corpus is composed of 90 utterances produced in genuine communicative situations from 37 different informants altogether (15 men and 22 women). All of these informants were anonymmous and unaware of the experiment. The utterances were analysed by our own method of Melodic Analysis of Speech (cfr. Cantero, 1999) and the results of the analysis were tested by different verification tests: synthesis of voice and perceptive tests.
En este artículo presentamos los resultados del análisis melódico realizado sobre un corpus de habla espontánea en español, con el objetivo de identificar los rasgos melódicos que se ponen en juego para realizar un énfasis entonativo relevante tanto en la caracterización fonológica del enunciado /+ enfático/ como en su descripción melódica. El corpus analizado consta de un total de 90 enunciados emitidos en situaciones comunicativas genuinas por un conjunto de 37 informantes distintos (15 hombres y 22 mujeres), todos ellos informantes anónimos y desconocedores del experimento. Los enunciados fueron analizados mediante nuestro método de Análisis Melódico del Habla (v. Cantero, 1999) y los resultados del análisis se sometieron a diversas pruebas de comprobación: síntesis de voz y pruebas perceptivas.
Universitat de Barcelona
2023-10-04
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5571
PHONICA; Vol. 1 (2005)
PHONICA; Vol. 1 (2005)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5571/7355
Drets d'autor (c) 2023 Francisco José Cantero Serena, Raúl Alfonso Lozano, Marta Bartolí Rigol, Anna Corrales, Maribel Vidal
oai:revistes.ub.edu:article/5573
2023-10-04T09:51:33Z
phonica:ART
driver
Análisis experimental del aprendizaje de la acentuación y la entonación españolas por parte de hablantes nativos de chino
Análisis experimental del aprendizaje de la acentuación y la entonación españolas por parte de hablantes nativos de chino
Análisis experimental del aprendizaje de la acentuación y la entonación españolas por parte de hablantes nativos de chino
Cortés Moreno, Maximiano
fonètica experimental
accentuació
entonació
castellà com a llengua estrangera
xinès.
experimental phonetics
stress
intonation
Spanish as a foreign language
Chinese.
fonética experimental
acentuación
entonación
E/LE
chino.
Aquest article recull en síntesi una investigació experimental que té com objectiu conèixer les dificultats concretes que els parlants nadius de xinès troben a l’aprenentatge de la accentuació i la entonació del castellà, i en quina mesura aconsegueixen superar-les a cada nivell o etapa de interllengua. Per dur a terme aquest objectiu, realitzem un total de set probes auditives i dues anàlisis acústiques. En els experiments hi participen 83 informants i 310 oients, qui ensproporcionen un total de 23.992 dades. Dels resultats arribem a aquestes conclusiones: (1) els parlants nadius de xinès qui aprenen castellà com a llengua estrangera transfereixen determinats patrons accentuals i entonatius del xinès al castellà, tant pel que fa a la percepció auditiva com pel que fa a la producció oral; (2) l’aprenentatge de la accentuació no els suposa cap dificultat especial; (3) les màximes dificultats es presenten en l’aprenentatge dels patrons d’entonació emfàtica i, en segón lloc, en l’aprenentatge dels patrons d’entonació interrogativa.
This article summarises a series of experiments whose common objective is to find out the specific difficulties that native speakers of Chinese encounter when learning Spanish stress and intonation, and to what extent they manage to overcome those difficulties at every stage of their interlanguage. For this purpose, we carry out seven auditory tests as well as two acoustic analyses. A total number of 83 speakers and 310 listeners take part in the experiments. They provide us with a total number of 23,992 data. The results would seem to suggest that (1) native speakers of Chinese who learn Spanish as a foreign language do transfer some stress and intonation patterns from Chinese to Spanish, both in their aural perception and in their oral production; (2) learning Spanish stress is not difficult for them; (3) the most significant difficulties correspond to their learning emphatic patterns of intonation and, in the second place, learning interrogative patterns of intonation.
Este artículo recoge en síntesis una investigación experimental que tiene por objeto conocer las dificultades concretas que los hablantes nativos de chino encuentran en el aprendizaje de la acentuación y de la entonación españolas y en qué medida logran superarlas en cada nivel o etapa de interlengua. Con dicho objetivo en mente, llevamos a cabo un total de siete pruebas auditivas y dos análisis acústicos. En los experimentos participan 83 informantes y 310 oyentes, que nosproporcionan un total de 23.992 datos. De los resultados se desprende que (1) los sinohablantes que aprenden español como lengua extranjera (ELE) transfieren determinados patrones acentuales y entonativos del chino al español, tanto en la percepción auditiva como en la producción oral; (2) el aprendizaje de la acentuación no les plantea dificultades notables; (3) las máximas dificultades en el aprendizaje de la entonación se presentan en los contornos enfáticos y, en segundo lugar, en los contornos interrogativos.
Universitat de Barcelona
2023-10-04
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5573
PHONICA; Vol. 1 (2005)
PHONICA; Vol. 1 (2005)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5573/7356
Drets d'autor (c) 2023 Maximiano Cortés Moreno
oai:revistes.ub.edu:article/5574
2023-10-04T09:51:33Z
phonica:ART
driver
Aprendre anglès a l’escola des dels tres anys
Aprendre anglès a l’escola des dels tres anys
Aprendre anglès a l’escola des dels tres anys
Piquer Vives, Inmaculada
ensenyament d’anglès
llengües estrangeres
eduació infantil
ensenyament precoç
english
second language
child teaching
very young learners
enseñanza de inglés
lenguas extranjeras
educación infantil
enseñanza precoz
L’avançament en la introducció de l’anglès a l’Educació Infantil respon a una forta demanda social no exempta de dificultats i riscos de fracàs. Malgrat tot, aquest article ens demostra que és possible aconseguir bons resultats a les escoles sense caure en propostes complicades ni en despeses extraordinàries.
English Language Teaching to very young learners is the answer to a very strong social pressure which isn’t free of difficulties and failure risc. However, this article shows us that it is possible to achieve successful results from schools without having to fall into complicate and dear proposals.
Avanzar la introducción del inglès al parvulario es un objetivo que responde a una fuerte demanda social que no queda libre de dificultades ni de riesgos de fracaso. A pesar de todo, este artículo nos demuestra que, desde las escuelas, es posible conseguir buenos resultados sin caer en propuestas complicadas ni gastos extraordinarios.
Universitat de Barcelona
2023-10-04
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5574
PHONICA; Vol. 1 (2005)
PHONICA; Vol. 1 (2005)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5574/7357
Drets d'autor (c) 2023 Inmaculada Piquer Vives
oai:revistes.ub.edu:article/5575
2023-10-04T09:51:33Z
phonica:ART
driver
El mito del período crítico para el aprendizaje de la pronunciación de un idioma extranjero
El mito del período crítico para el aprendizaje de la pronunciación de un idioma extranjero
El mito del período crítico para el aprendizaje de la pronunciación de un idioma extranjero
Torres Águila, José Ramón
periode crític
adquisició
pronunciació
adults
período crítico
adquisición
pronunciación
adultos
período crítico
adquisición
pronunciación
adultos
Aquest article presenta una caracterizació psicolingüística de l’adult que aprèn la pronúncia d’una llengua estrangera. L’autor comenta diversos estudis que qüestionen la "hipòtesi del periode crític" i repren, entre altres idees, els aventatges que ja fa 30 anys va assenyalar Peter Strevens que té un adult en comparació amb un nen quan apren una llengua estrangera. El seu objectiu: contribuïr a treure l’escepticisme de l’ensenyament de la pronúncia d’un idioma estranger a adults.
This article outlines a psycho-linguistic characterization of an adult learning to pronounce a foreign language. The author comments on studies that question the "critical period hypothesis" and picks up, amongst others, the view put forward by Peter Strevens 30 years ago that adults possess advantages over children when learning a foreign language. His aim: to help in removing the skepticism surrounding the teaching of foreign language pronunciation to adults.
Este artículo esboza una caracterización psicolingüística del adulto que aprende la pronunciación de una lengua extranjera. El autor no sólo comenta estudios que cuestionan la "hipótesis del período crítico", sino que retoma, entre otras ideas, las ventajas que 30 años atrás señaló Peter Strevens que tiene un adulto en comparación con un niño cuando aprende una lengua extranjera. Su objetivo: contribuir a desalojar el escepticismo de la enseñanza de la pronunciación de un idioma extranjero a adultos.
Universitat de Barcelona
2023-10-04
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5575
PHONICA; Vol. 1 (2005)
PHONICA; Vol. 1 (2005)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5575/7358
Drets d'autor (c) 2023 José Ramón Torres Águila
oai:revistes.ub.edu:article/5576
2023-10-04T09:51:33Z
phonica:ED
driver
Editorial
Phonica, Phonica
Universitat de Barcelona
2023-10-04
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5576
PHONICA; Vol. 1 (2005)
PHONICA; Vol. 1 (2005)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5576/7359
Drets d'autor (c) 2023 Phonica Phonica
oai:revistes.ub.edu:article/5577
2023-10-04T08:19:00Z
phonica:ED
driver
Editorial
Phonica, Phonica
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5577
PHONICA; Vol. 2 (2006)
PHONICA; Vol. 2 (2006)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5577/7360
oai:revistes.ub.edu:article/5578
2021-02-20T11:32:58Z
phonica:ED
driver
Editorial
Phonica, Phonica
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5578
PHONICA; Vol. 3 (2007)
PHONICA; Vol. 3 (2007)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5578/7361
oai:revistes.ub.edu:article/5579
2021-02-20T11:32:58Z
phonica:ART
driver
Análisis de la interlengua fónica
Análisis de la interlingua fónica
Análisis de la interlingua fónica
Fonseca Oliveira, Aline
Interllengua
Pronúncia
Llengües Estrangeres
Interlanguage
Pronuntiation
Second Languages
Interlengua
Pronunciación
Lenguas Extranjeras
En aquest treball fem una breu revisió de les diverses perspectives de recerca relacionades amb l’adquisició fònica d’una llengua segona o estrangera, amb l’objectiu de situar el context de desenvolupament de futures investigacions.
In this article, several research approaches related to acquisition of phonology in a second language are reviewed, in order to contextualize futures studies in the area.
En este trabajo hacemos una breve revisión de las diferentes perspectivas investigadoras relacionadas con la adquisición fónica de una lengua segunda o extranjera, con el objetivo de ubicar el contexto de desarrollo de futuras investigaciones en este ámbito.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5579
PHONICA; Vol. 3 (2007)
PHONICA; Vol. 3 (2007)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5579/7362
oai:revistes.ub.edu:article/5580
2021-02-20T11:32:58Z
phonica:ART
driver
El portafolis en llengua oral: una experiència a formació del professorat
El portafolis en llengua oral: una experiència a formació del professorat
El portafolis en llengua oral: una experiència a formació del professorat
Torras Compte, Francina
Font-Rotchés, Dolors
Portafolis
Llengua oral
Sistema d’Avaluació
Portfolio
Oral Language
Evaluation System
Portafolios
Lengua Oral
Sistema de Evaluación
En aquest article, volem presentar una experiència innovadora que s’està portant a terme des del 2004 en dues assignatures de llengua oral de la Facultat de Formació del Professorat de la UB, Llengua Catalana Oral, de Comunicació Audiovisual, i l’assignatura optativa Taller de locució i pronúncia, ofertada a tots els ensenyaments de mestre. Es tracta de l’aplicació del portafolis - també anomenat European Language Portfolio (ELP)- en un context en el qual s’està implementant el sistema de crèdits europeus (ECTS. European Credits Transfer System).
In this article, we want to present an innovative experience which has been carried out since 2004 in two subjects of oral language in the Faculty of Education from the University of Barcelona, Catalan oral language in Audiovisual Communication Studies and Workshop of Locution and Pronunciation in Teacher Training Studies. It’s about the application of European Language Portfolio (ELP) in one context which the European Credits Transfer System ( ECTS) is being implemented.
En este artículo, vamos a presentar una experiencia innovadora que se está llevando a cabo desde el año 2004 en dos asignaturas de lengua oral en la Facultat de Formació del Professorat de la UB, Llengua Catalana Oral, en Comunicación Audiovisual, y la optativa Taller de locució i pronúncia, ofertada a todos los alumnos de magisterio. Se trata de la aplicación del portafolios - European Language Portfolio (ELP) – en un contexto en el que se está implementando el sistema de créditos europeos (ECTS. European Credits Transfer System).
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5580
PHONICA; Vol. 3 (2007)
PHONICA; Vol. 3 (2007)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5580/7363
oai:revistes.ub.edu:article/5581
2021-02-20T11:32:58Z
phonica:ART
driver
Sobre la competència oral
Sobre la competència oral
Sobre la competència oral
Iglesias Xamaní, Montserrat
competència comunicativa
llengua oral
ensenyament-aprenentatge de llengües estrangeres
communicative competence
oral language
teaching and learning of foreign languages
competencia comunicativa
lengua oral
enseñanza-aprendizaje de lenguas extranjeras
Farem en aquest article un breu recorregut pels viaranys de la competència comunicativa, fent escala en els models proposats per diferents autors i pel Marc europeu comú de referència per a les llengües, abans d’arribar al nostre destí final: una caracterització de la llengua oral com a subsistema de la comunicació humana des de la perspectiva de les implicacions didàctiques per a l’ensenyament-aprenentatge de llengües estrangeres.
In this article we will make a journey along the paths of communicative competence, stopping on the way to have a look at the models suggested by different authors and by the Common European Framework of Reference for Languages, before reaching our final destination: a description of what characterises oral language as a subsystem of human communication under the perspective of the pedagogical implications for the teaching and learning of foreign languages.
Haremos en este artículo un breve recorrido por los senderos de la competencia comunicativa, haciendo escala en los modelos propuestos por diferentes autores y por el Marco común europeo de referencia para las lenguas, antes de llegar a nuestro destino final: una caracterización de la lengua oral como subsistema de la comunicación humana desde la perspectiva de las implicaciones didácticas para la enseñanza y el aprendizaje de lenguas extranjeras.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5581
PHONICA; Vol. 3 (2007)
PHONICA; Vol. 3 (2007)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5581/21637
oai:revistes.ub.edu:article/5582
2021-02-20T11:32:58Z
phonica:ART
driver
Pronunciem, una nova estratègia didàctica per a la pronunciació catalana
Pronunciem, una nova estratègia didàctica per a la pronunciació catalana
Pronunciem, una nova estratègia didàctica per a la pronunciació catalana
Pi Mallarach, Josep
Didàctica de la pronunciació
fonètica
entonació
accent
gràfics
Didactics of the pronunciation
phonetics
intonation
accent
articulatory graphs
immigrant students.
Didáctica de la pronunciación
fonética
entonación acento
gráficos articulatorios
alumnado inmigrante.
Es presenta la metodologia i els continguts utilitzats en l’elaboració d’un conjunt de 1700 activitats interactives multimèdia per a l’ensenyament de la pronunciació catalana a alumnat immigrant d’Educació Secundària Obligatòria de Catalunya. La seqüenciació de les activitats introdueix l’alumnat en les diferents articulacions vocàliques i consonàntiques a partir de diferents gràfics articulatoris amb un suport àudio, de tal manera que el procediment d’aprenentatge resulta senzill i motivador per a l’alumnat. S’hi inclouen també apartats específics d’entonació i accentuació fonètica. Les activitats es poden consultar a la pàgina web del Departament d’Educació http://www.xtec.net/~jpi/index.htm
The methodology and the contents used in the elaboration of a set of 1700 multimedia interactive activities for the education of the Catalan pronunciation are presented. The activities have been elaborated for the immigrant students of Compulsory Secondary Education of Catalonia. The sequence of activities introduces the students in the different vocalic and consonantal articulations with different articulatory graphs and audio support, in such a way that the procedure of learning is simple and motivating for the students. Also specific sections to intonation and phonetic accentuation are included. The activities can be activated to the web site of the Department of Education http://www.xtec.net/~jpi/index.htm
Se presenta la metodología y los contenidos utilizados en la elaboración de un conjunto de 1700 actividades interactivas multimedia para la enseñanza de la pronunciación catalana a alumnado inmigrante de Educación Secundaria Obligatoria de Cataluña. La secuenciación de las actividades introduce al alumnado en las diferentes articulaciones vocálicas y consonánticas a partir de diferentes gráficos articulatorios y con un apoyo de audio; como resultado, el procedimiento de aprendizaje es sencillo y motivador para el alumnado. Se incluyen también apartados específicos de entonación y acentuación fonética. Las actividades se pueden consultar al sitio web del Departamento de Educación http://www.xtec.net/~jpi/index.htm
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5582
PHONICA; Vol. 3 (2007)
PHONICA; Vol. 3 (2007)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5582/21638
Drets d'autor (c) 2017 PHONICA
oai:revistes.ub.edu:article/5583
2021-02-20T11:32:58Z
phonica:ART
driver
Identificació de les vocals tòniques del català
Identificació de les vocals tòniques del català.
Identificació de les vocals tòniques del català.
Planas Morales, Sílvia
vocals
anàlisi acústica
percepció
trets distintius
wovels
acoustic analysis
percedption
distinctive features
vocales
análisis acústico
percepción
rasgos distintivos.
Aquesta recerca desenvolupa un mètode d’identificació de les vocals que controli les variacions entre parlants. Es basa en relacionar els trets distintius amb la distància acústica entre els formants vocàlics, la qual es mesura de manera logarítmica -que és com percep el so el sistema auditiu- i no pas de manera lineal. La novetat que introdueix és la unitat de mesura: la freqüència relativa. El mètode es va aplicar inicialment al sistema vocàlic tònic del català central, però també es va aplicar al sistema vocàlic de l'anglès americà per fer una anàlisi comparativa. Finalment es va fer un test de percepció de vocals sintetitzades segons els paràmetres de freqüència relativa de cada classe de vocals que vam obtenir a partir del mètode d’identificació.
This research develops a method for vowel identification capable of controlling individual variation. It is grounded on the relation between distinctive features and the acoustic distance of vowel formants, which is obtained through a logarithmic scale –which is how the auditory system perceives sound— and not though a lineal scale. The main innovation concerns the unit of measure: relative frequency. The method was initially applied to the tonic vocalic system of Central Catalan, but it was also tested against the vocalic system of American English for comparative purposes. Finally, a perception test was conducted of synthesized vowels following the parameters of relative frequency for each vowel class which were obtained from the identification method.
En esta investigación se desarrolla un método de identificación de las vocales que controle las variaciones entre hablantes. Se basa en la relación de los rasgos distintivos con la distancia acústica de los formantes vocálicos, que se calcula de forma logarítmica -tal y como percibe el sistema auditivo el sonido- y no de forma lineal. La novedad que introduce es la unidad de cálculo: la frecuencia relativa. El método se aplicó inicialmente al sistema vocálico tónico del catalán central, pero también se aplicó al sistema vocálico del inglés americano para realizar unanálisis comparativo. Finalmente se realizó un test de percepción de vocales sintetizadas siguiendo los parámetros de frecuencia relativa para cada clase de vocales que obtuvimos gracias al método de identificación.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5583
PHONICA; Vol. 3 (2007)
PHONICA; Vol. 3 (2007)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5583/7364
oai:revistes.ub.edu:article/5584
2021-02-20T11:32:42Z
phonica:ED
driver
Editorial
Phonica, Phonica
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5584
PHONICA; Vol. 4 (2008); 1-2
PHONICA; Vol. 4 (2008); 1-2
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5584/7365
oai:revistes.ub.edu:article/5585
2021-02-20T11:32:42Z
phonica:ART
driver
Valoración del habla en niños de educación infantil y primaria
VALORACIÓN DEL HABLA EN NIÑOS DE EDUCACIÓN INFANTIL Y PRIMARIA
VALORACIÓN DEL HABLA EN NIÑOS DE EDUCACIÓN INFANTIL Y PRIMARIA
Busto Barcos, María del Carmen
Faig Doblado, Vanessa
Rafanell Orra, Lurdes
López Madrid, Josep Maria
Martínez Guijarro, Prudens
dificultats de la parla
eina de detecció
prevenció
valoració de la parla
articulació
òrgans bucofonatorios
percepció auditiva
exploració fonològica
exploració articulatòria
exploració auditiva
fonètica práxica
dislàlia funcional práxica
language difficulties
detection tool
prevention
speech assessment
articulation
hearing perception
phonological
praxic functional dyslalia
hearing functional dyslalia
phonological exploration of oral language
spontaneous language
dificultades del habla
instrumento de detección
prevención
valoración del habla
articulación
órganos bucofonatorios
percepción auditiva
exploración fonológica
exploración articulatoria
exploración auditiva
fonética práxica
dislalia funcional
L'objectiu principal de la valoració de la parla en infants d’educació d’infantil i primària consisteix en aprendre a explorar, analitzar i valorar el desenvolupament fonològic, l’exploració funcional de l’articulació i l’exploració de la percepció auditiva, en parla castellana, en relació a la seva edat cronològica. La utilització de les proves a l’escola aporta una eina de detecció sobre les dificultats de la parla i de l’audició i, facilita la prevenció o la identificació de possibles retards o alteracions fonològiques, práxicas i perceptives en educació infantil i primària.
The main objective of speech assessment at elementary school consists of learning how to explore and analyse phonologic development, articulation and hearing perception in relation to the age of a child. Applying the tests at school brings about a way of detecting speech difficulty at an early age. The prevention of this helps to avoid phonological, articulation and hearing perception disorders. This investigation has been done with Spanish-speaking children.
El objetivo principal de la valoración del habla en niños de educación infantil y primaria consiste en aprender a explorar, analizar y valorar el desarrollo fonológico, la exploración funcional de la articulación y la exploración de la percepción auditiva, en habla castellana, en relación a su edad cronológica. La utilización de las pruebas en la escuela aporta un instrumento de detección sobre las dificultades del habla y de la audición y, facilita la prevención o la identificación de posibles retrasos o alteraciones fonológicas, práxicas y perceptivas en educación infantil y primaria.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5585
PHONICA; Vol. 4 (2008); 3-35
PHONICA; Vol. 4 (2008); 3-35
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5585/7366
oai:revistes.ub.edu:article/5587
2021-02-20T11:32:42Z
phonica:ART
driver
Análisis contrastivo segmental: contribuciones para la elaboración de un protocolo
ANÁLISIS CONTRASTIVO SEGMENTAL: CONTRIBUCIONES PARA LA ELABORACIÓN DE UN PROTOCOLO
ANÁLISIS CONTRASTIVO SEGMENTAL: CONTRIBUCIONES PARA LA ELABORACIÓN DE UN PROTOCOLO
Férriz, M. Carmen
Perdigó, M. Lourdes
Pérez Sola, María Jesús
fonètica
fonologia
lingüística contrastiva
interllengua
phonetics
phonology
contrastive linguistics
interlanguage
fonética
fonología
lingüística contrastiva
interlengua
En aquest article es presenta un protocol per a la realització de l’anàlisi contrastiva segmental, mètode d’investigació en adquisició i aprenentatge de segones llengües que permet formular hipòtesis sobre la interllengua dels aprenents. En primer lloc, s’explica el paper de la lingüística contrastiva i la importància de la competència fònica en l’aprenentatge de segones llengües. En segon lloc, es descriu un protocol que consta de quatre fases. En la primera i la segona fase, respectivament, es proposa un model per d’escriure i contrastar els sistemes fonològics de la llengua meta i de la llengua materna de l’aprenent. La tercera fase correspon a la formulació d’hipòtesis de treball derivades de l’anàlisi contrastiva i la quarta, a la verificació empírica d’aquestes hipòtesis.
This article presents a procedure for carrying out contrastive segmentation analysis, a research method used in second language acquisition and learning which enables the development of a hypothesis in relation to a learner’s interlanguage. The article starts by explaining the role of contrastive linguistics and the relevance of phonetic competence in second language learning. It continues with a four-phase protocol, in which the first and second phases respectively suggest a model to describe and contrast the phonetic systems of the target language and the learner’s mother tongue. The third phase presents a hypothesis of work derived from the contrastive analysis, and the fourth provides empirical verification of the theory presented.
En este artículo se presenta un protocolo para la realización del análisis contrastivo segmental, método de investigación en adquisición y aprendizaje de segundas lenguas que permite formular hipótesis sobre la interlengua de los aprendientes. En primer lugar, se explica el papel de la lingüística contrastiva y la relevancia de la competencia fónica en el aprendizaje de segundas lenguas. En segundo lugar, se describe un protocolo compuesto de cuatro fases. En la primera y en la segunda fase, respectivamente, se propone un modelo para la descripción y el contraste de los sistemas fonológicos de la lengua meta y de la lengua materna del aprendiente. La tercera fase corresponde a la formulación de hipótesis de trabajo derivadas del análisis contrastivo, y la cuarta, a la verificación empírica de las mismas.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5587
PHONICA; Vol. 4 (2008); 36-75
PHONICA; Vol. 4 (2008); 36-75
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5587/7367
oai:revistes.ub.edu:article/5588
2021-02-20T11:32:42Z
phonica:ART
driver
Testeo de 3 procedimientos de obtención del pitch para la modelización prosódica del discurso noticia
TESTEO DE 3 PROCEDIMIENTOS DE OBTENCIÓN DEL PITCH PARA LA MODELIZACIÓN PROSÓDICA DEL DISCURSO NOTICIA
TESTEO DE 3 PROCEDIMIENTOS DE OBTENCIÓN DEL PITCH PARA LA MODELIZACIÓN PROSÓDICA DEL DISCURSO NOTICIA
Mas Manchón, Lluís
entonació
pitch
locució
anàlisi acústica
representació
intonation
pitch
locution
acoustic analysis
representation
entonación
pitch
locución
análisis acústico
representación
Amb l’objectiu general d’aconseguir formalitzar numèricamen l’entonació de les locucions dels informatius, ens cal un model entonatiu aplicat insert en un model de l’eficàcia comunicativa. A present article hem definit un protocol d’anàlisi i representació de l’entonació a partir de tres models (Melòdic, MOMEL y TOBI), i hem testejat el primer pas d’aquest protocol: la selecció de dades de pitch distibuides en unitats sílaba per a la seva representació. Hem comparat el procediment de l’Anàlisi Melòdica de la Parla de Francisco José Cantero (selecció del punt mitjà visual de la sílaba a l’espectre) amb d’altres procediments: la selecció de la sílaba completa i obtenció de la mitjana aritmètica de les dades, i la selecció de tota la locució i obtenció de les mitjanes aritmètiques de les dades corresponents a la divisió de sílabes. La indiferència d’ús de qualsevol dels procediments ens permetrà utilitzar el més convenient en termes operatius o tècnics.
With the objective of formalizing numerically the intonation of the locutions in the News Broadcast, it is required an applied intonative model inserted in a model of efficacy in communication. In this article, a protocol of analysis and representation of intonation has been defined from three models (Melódico, MOMEL and TOBI) , and the first step of this protocol has been tested: selection of the pitch data distributed in units “syllable” for its representation. For doing so, we have compared the original proceeding from the Melodic Analysis of Intonation of Francisco José Cantero (selection of the middle visual datum in the syllable spectrum) with two other proceedings: selection of a complete syllable and acquisition of the data arithmetic mean, and selection of the whole locution and acquisition of the subsequent arithmetic means of the data associated to the syllable division. The indifference of use of any of those proceedings permits us to make use of the most convenient one from an operative or technical standpoint.
Con el objetivo general de conseguir formalizar numéricamente la entonación de las locuciones de los informativos, se necesita un modelo entonativo aplicado inserto en un modelo de la eficacia comunictiva. En el presente artículo se ha definido un protocolo de análisis y representación de la entonación a partir de tres modelos (Melódico, MOMEL y TOBI), y se ha testeado el primer paso de dicho protocolo: la selección de datos de pitch distribuidos en unidades sílaba para su representación. Para ello, se ha comparado el procedimiento del Análisis Melódico del Habla de Francisco José Cantero (selección del punto medio visual de la sílaba en el espectro) con otros dos procedimientos: la selección de la sílaba completa y obtención de la media aritmética de los datos, y la selección de todo la locución y obtención de las subsiguientes medias aritméticas de los datos correspondidos con la división en sílabas. La indiferencia de uso de cualquiera de los procedimientos nos permitirá utilizar el más conveniente en términos operativos o técnicos.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5588
PHONICA; Vol. 4 (2008); 76-94
PHONICA; Vol. 4 (2008); 76-94
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5588/7368
oai:revistes.ub.edu:article/5589
2021-02-20T11:32:42Z
phonica:ART
driver
Instrumentos de valoración de las habilidades fonológicas
Peguero Valero, María Soledad
Este trabajo es complementario al artículo Valoración del habla en niños de educación infantil y primaria, de Mª Carmen Busto et al., publicado en este mismo volumen (págs. 2 a 34).
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5589
PHONICA; Vol. 4 (2008); 95-103
PHONICA; Vol. 4 (2008); 95-103
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5589/7369
oai:revistes.ub.edu:article/5590
2021-02-20T11:32:42Z
phonica:ART
driver
La enseñanza de la pronunciación en LE: algunas consideraciones a tener en cuenta
LA ENSEÑANZA DE LA PRONUNCIACIÓN EN LE: ALGUNAS CONSIDERACIONES A TENER EN CUENTA.
LA ENSEÑANZA DE LA PRONUNCIACIÓN EN LE: ALGUNAS CONSIDERACIONES A TENER EN CUENTA.
Usó Viciedo, Lidia
didàctica o ensenyament de la pronunciació
pronunciació
fonètica
correcció fonètica
adquisició fonètica
intel.ligibilitat
accent natiu
accent estranger
fonètica aplicada
espanyol com a segona llengua
ensenyament de llengües estrangeres.
pronunciation teaching
pronunciation
Phonetics
phonetic correction
phonetic acquisition
intelligibility
native accent
foreign accent
Applied Phonetics
Spanish as a Second language
Teaching foreign languages.
didáctica o enseñanza de la pronunciación
pronunciación
fonética
corrección fonética
adquisición fonética
inteligibilidad
acento nativo
acento extranjero
fonética aplicada
español como segunda lengua
enseñanza de lenguas extranjeras.
L’article és una revisió sobre la situació actual de l’ensenyament de la pronunciació a la classe de llengües estrangeres, amb especial atenció pel que fa a l’àmbit de l’espanyol per a estrangers. Aquí es fa una aprofundida revisió tant teòrica com pràctica de la bibliografia i dels estudis realitzats fins el moment en aquest camp de la didàctica. Aquest article és part de la tesi doctoral anomenada “Creencias de los profesores de E/LE sobre la enseñanza/aprendizaje de la pronunciación”, defensada en febrer de 2008 a la Universitat de Barcelona.
The article reflects on the current situation of pronunciation teaching in the foreign language classroom, with special attention on the area of Spanish for foreigners. It includes an exhaustive theoretical and practical revision of the literature and previous studies performed in this field of Teaching. This article is part of the PhD Dissertation entitled “Creencias de los profesores de E/LE sobre la enseñanza/aprendizaje de la pronunciación”, presented on February 2008 at the Universitat de Barcelona.
Este artículo es una reflexión sobre la situación actual de la enseñanza de la pronunciación en la clase de lenguas extranjeras, prestando especial atención a cuanto se refiere al ámbito del español para extranjeros. En él se hace una exhaustiva revisión tanto teórica como práctica de la bibliografía y los estudios realizados hasta el momento en este campo de la didáctica. Este artículo es parte de la tesis doctoral que lleva por título “Creencias de los profesores de E/LE sobre la enseñanza/aprendizaje de la pronunciación”, defendida en febrero de 2008 en la Universitat de Barcelona.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5590
PHONICA; Vol. 4 (2008); 104-130
PHONICA; Vol. 4 (2008); 104-130
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5590/7370
oai:revistes.ub.edu:article/5591
2021-02-20T11:32:28Z
phonica:ED
driver
Editorial
Phonica, Phonica
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5591
PHONICA; Vol. 5 (2009); 1-2
PHONICA; Vol. 5 (2009); 1-2
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5591/7371
oai:revistes.ub.edu:article/5592
2021-02-20T11:32:28Z
phonica:ART
driver
Sobre algunos factores prosódicos en pacientes con afasia de Wernicke
SOBRE ALGUNOS FACTORES PROSÓDICOS EN PACIENTES CON AFASIA DE WERNICKE
SOBRE ALGUNOS FACTORES PROSÓDICOS EN PACIENTES CON AFASIA DE WERNICKE
Cabedo Nebot, Adrián
pauses
grup fònic
duració
afasia de Wernicke
prosòdia.
pauses
phonic group
duration
Wernicke aphasi
prosody.
pausas
grupo fónico
duración
afasia de Wernicke
prosodia.
Aquest treball d’investigació pretén fer una comparativa de caràcter descriptiu entre la prosòdia de pacients amb afàsia de Wernicke i la d’altres parlants que no experimenten aquest trastorn del llenguatge. En general, s’intenta observar el comportament idiosincràtic de la parla afàsica davant la no afàsica, sempre tenint en compte que, habitualment, l’afàsia fluent o de Wernicke es considera funcional i comuna des d’un punt de vista de l’articulació fonètica.
In this paper we compare, from a descriptive point of view, Wernicke's aphasics prosody with prosody of speakers without this symptomatology in Spanish language. In general, the goal is to observe the idiosyncratic behavior of aphasic speech in front of not aphasic speech, always bearing in mind that, habitually, the fluent aphasia or Wernicke’s aphasia is considered functional and common from a phonetic joint.
Este artículo de investigación pretende hacer una comparativa de carácter descriptivo entre la prosodia de pacientes con afasia de Wernicke y la de otros hablantes que no presentan este trastorno del lenguaje. En general, se intenta observar el comportamiento idiosincrásico del habla afásica frente al habla no afásica, siempre teniendo en cuenta que, habitualmente, la afasia fluente o de Wernicke se considera funcional y común desde un punto de vista de la articulación fonética.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5592
PHONICA; Vol. 5 (2009); 3-32
PHONICA; Vol. 5 (2009); 3-32
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5592/7372
oai:revistes.ub.edu:article/5593
2021-02-20T11:32:28Z
phonica:ART
driver
Análisis melódico de declarativas e interrogativas absolutas en español/LE
ANÁLISIS MELÓDICO DE DECLARATIVAS E INTERROGATIVAS ABSOLUTAS EN ESPAÑOL/LE
ANÁLISIS MELÓDICO DE DECLARATIVAS E INTERROGATIVAS ABSOLUTAS EN ESPAÑOL/LE
Conceição Silva, Cristiane
entonació
anàlisi melòdica
espanyol
portuguès
brasiler
intonation
melodic analysis
spanish
portuguese
brazilian
entonación
análisis melódico
español
portugués
brasileño
L’objectiu d’aquest treball és fer una anàlisi melòdica d’enunciats declaratius i interrogatius absoluts en espanyol/LE. Per a l’anàlisi s’ha utilitzat el model teòric proposat per Cantero (1999, 2002). En aquest estudi hem comparat les produccions en espanyol /LE amb les produccions corresponents en espanyol /LM i portuguès /LM per tal d’observar les característiques de l’entonació prelingüística de l’espanyol parlat per brasilers.
The objective of this work is to make a melodic analysis of declaratory and absolute interrogatory statements in spanish as a foreigner language. The analysis follows the theoretical model proposed for Cantero (1999, 2002). In this study, the productions of spanish as a foreigner language with the corresponding productions in spanish and portuguese as a maternal language have been compared in order to observe the characteristics of the prelinguistic intonation of the Spanish spoken by Brazilian.
El objetivo de este trabajo es hacer un análisis melódico de enunciados declarativos e interrogativos absolutos en español/LE. Para el análisis ha sido utilizado el modelo teórico propuesto por Cantero (1999, 2002) para la entonación. En este estudio, han sido comparadas las producciones de español/LE con las producciones correspondientes en español/LM y portugués/LM a fin de observar las características de la entonación prelingüística del español hablado por brasileños.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5593
PHONICA; Vol. 5 (2009); 92-113
PHONICA; Vol. 5 (2009); 92-113
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5593/7373
oai:revistes.ub.edu:article/5594
2021-02-20T11:32:28Z
phonica:ART
driver
Melodic analysis of speech method (MAS) applied to Spanish and Catalan
MELODIC ANALYSIS OF SPEECH METHOD (MAS) APPLIED TO SPANISH AND CATALAN
MELODIC ANALYSIS OF SPEECH METHOD (MAS) APPLIED TO SPANISH AND CATALAN
Font-Rotchés, Dolors
Cantero Serena, Francisco José
anàlisi melòdica
parla espontània
entonació
fonètica
castellà
català
melodic analysis
spontaneous speech
intonation
phonetics
Spanish
Catalan
análisis melódico
habla espontánea
entonación
fonética
castellano
catalán
En aquest article presentem el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla, el qual permet fer descripcions completes i objectives de l’entonació d’una llengua, tant des del punt de vista fonètic (melòdic) com fonològic. Està basat en el mètode de base acusticoperceptiva de Cantero (2002), el qual ja s’ha utilitzat en investigacions sobre la prosòdia de diferents llengües. En aquest cas, presentem els resultats de la seva aplicació al castellà i al català.
In this paper, we present the Melodic Analysis of Speech method (MAS) that enables us to carry out complete and objective descriptions of a language’s intonation, from a phonetic (melodic) point of view as well as from a phonological point of view. It is based on the acoustic-perceptive method by Cantero (2002), which has already been used in research on prosody in different languages. In this case, we present the results of its application in Spanish and Catalan.
En este artículo presentamos el método Análisis Melódico del Habla, que permite hacer descripciones completas y objetivas de la entonación de una lengua, tanto desde el punto de vista fonético (melódico) como fonológico. Está basado en el método de base acústico-perceptiva de Cantero (2002), que ya se ha utilizado en investigaciones sobre la prosodia de diversas lenguas. En este caso, presentamos los resultados de su aplicación al castellano y catalán.
Universitat de Barcelona
2022-02-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5594
PHONICA; Vol. 5 (2009); 33-47
PHONICA; Vol. 5 (2009); 33-47
1699-8774
eng
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5594/7374
oai:revistes.ub.edu:article/5595
2021-02-20T11:32:28Z
phonica:ART
driver
Creencias de los profesores acerca de la pronunciación y sus repercusiones en el aula
CREENCIAS DE LOS PROFESORES ACERCA DE LA PRONUNCIACIÓN Y SUS REPERCUSIONES EN EL AULA
CREENCIAS DE LOS PROFESORES ACERCA DE LA PRONUNCIACIÓN Y SUS REPERCUSIONES EN EL AULA
Orta Gracia, Antonio
prosòdia
creences del professor
competència fònica
ensenyament explícita
interllengua
prosodic features
teacher beliefs
phonic competence
explicit teaching
interlanguage.
prosodia
creencias del profesor
competencia fónica
enseñanza explícita
interlengua.
Aquest article analitza les creences d’un grup de professors d’espanyol com a llengua estrangera sobre la importància de l’ensenyament explícit de la pronunciació en una situació d’immersió, analitzant en quina mesura aquestes creences es ceuen reflectides en la seva actuació a l’aula.
The aim of this study is to analyse the beliefs of a group of teachers of Spanish as a foreign language regarding the importance of explicit teaching of pronunciation in the context of immersion and to what extent these beliefs are then reflected in classroom practice.
El presente artículo analiza las creencias de un grupo de profesores de español como lengua extranjera acerca de la importancia de la enseñanza explícita de la pronunciación en una situación de inmersión, analizando en qué medida estas creencias se ven reflejadas en su actuación en el aula.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5595
PHONICA; Vol. 5 (2009); 48-73
PHONICA; Vol. 5 (2009); 48-73
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5595/7375
oai:revistes.ub.edu:article/5596
2021-02-20T11:32:28Z
phonica:ART
driver
Integración de la pronunciación con las habilidades de expresión oral y comprensión auditiva en el aula de español como lengua segunda y extranjera (ELSE): enfoque por tareas
INTEGRACIÓN DE LA PRONUNCIACIÓN CON LAS HABILIDADES DE EXPRESIÓN ORAL Y COMPRENSIÓN AUDITIVA EN EL AULA DE ESPAÑOL COMO LENGUA SEGUNDA Y EXTRANJERA (ELSE): ENFOQUE POR TAREAS.
INTEGRACIÓN DE LA PRONUNCIACIÓN CON LAS HABILIDADES DE EXPRESIÓN ORAL Y COMPRENSIÓN AUDITIVA EN EL AULA DE ESPAÑOL COMO LENGUA SEGUNDA Y EXTRANJERA (ELSE): ENFOQUE POR TAREAS.
Romanelli, Sofía
Ensenyament de la pronunciació
espanyol
enfocament per tasques
curs d’immersió
angl-parlants
teaching of pronunciation
Spanish
task-based approach
immersion course
English speakers.
Enseñanza de la pronunciación
español
enfoque por tareas
curso de inmersión
angloparlantes.
Aquest article presenta una proposta per a l’ensenyament de la pronunciació de l’espanyol com a llengua segona i estrangera (ELSE) fent ús d’una metodologia basada en l’enfocament per tasques. Aquesta s’emmarca dins d’un curs d’immersió per a angloparlants de nivell intermig. A més, el model que es presenta integra el desenvolupament de les habilitats lingüístiques orals, comprensió auditiva i expressió oral, amb l’ensenyament de la pronunciació.
This article presents a proposal for pronunciation teaching of Spanish as a second and foreign language applying a task-based approach. It is framed within an immersion course for intermediate English speakers. Moreover, the model presented here integrates the development of oral language skills, i.e. listening comprehension and oral expression, with the teaching of pronunciation.
Este artículo presenta una propuesta para la enseñanza de la pronunciación del español como lengua segunda y extranjera (ELSE) utilizando una metodología basada en el enfoque por tareas. La misma se enmarca dentro de un curso de inmersión para angloparlantes de nivel intermedio. Además, el modelo que se presenta integra el desarrollo de las habilidades lingüísticas orales, comprensión auditiva y expresión oral, con la enseñanza de la pronunciación.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5596
PHONICA; Vol. 5 (2009); 74-91
PHONICA; Vol. 5 (2009); 74-91
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5596/7376
oai:revistes.ub.edu:article/5597
2021-02-20T11:32:14Z
phonica:ED
driver
Editorial
Phonica, Phonica
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5597
PHONICA; Vol. 6 (2010); 1-2
PHONICA; Vol. 6 (2010); 1-2
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5597/7377
oai:revistes.ub.edu:article/5598
2021-02-20T11:32:14Z
phonica:ART
driver
El sistema de entonación del español de Cuba a la luz del modelo de análisis melódico del habla
EL SISTEMA DE ENTONACIÓN DEL ESPAÑOL DE CUBA A LA LUZ DEL MODELO DE ANÁLISIS MELÓDICO DEL HABLA
EL SISTEMA DE ENTONACIÓN DEL ESPAÑOL DE CUBA A LA LUZ DEL MODELO DE ANÁLISIS MELÓDICO DEL HABLA
García Riverón, Raquel
Bermúdez Sánchez, Madeleyne
Pedrosa Ramírez, Adriana
Marrero Montero, Alejandro F.
entonació
anàlisi melòdica de la parla
espanyol de Cuba
intonation
melodic analyisis of speech
Cuban Spanish
entonación
análisis melódico del habla
español de Cuba
És conegut que en la ciència actual la relació objecto-subjecte varia segons l’escola, les condicions socials, polítiques, històriques i geogràfiques del subjecte investigador. Com a consecuència es generen diverses visions, models i meditacions entre l’investigador i les dinàmiques indagades. Un dels objectius del grup de Complexitat i Llenguatges de l’Institut de Filosofia de l’Acadèmia de Ciències de Cuba, com a forma de veure els principis metodològics sobre les bases ètiques de la ciència, és correlacionar aquestes visions. A aquest objectiu estan dedicades aquestes línies, tot fent coincidir el model de l’Escola Cubana d’Entonació i l’Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP).
It is known that current science subject-object relationship varies by school, social, political, historical and geographical research subject. As a consequence, generate different kinds of views, models and musings between the researcher and the dynamics investigated. One of the objectives of the group of Complexity and Languages Institute of Philosophy of the Academy of Sciences of Cuba, as a way to see the methodological principles on the ethical basis of science is to correlate these visions. The aim of these article is to match the pattern of the Cuban School of Intonation and Melodic Analysis of Speech (MAS).
Es conocido que en la ciencia actual la relación objeto-sujeto varía según la escuela, las condiciones sociales, políticas, históricas y geográficas del sujeto investigador. Como consecuencia se generan diferentes tipos de visiones, modelos y meditaciones entre el investigador y las dinámicas indagadas. Uno de los objetivos del grupo de Complejidad y Lenguajes del Instituto de Filosofía de la Academia de Ciencias de Cuba, como forma de ver los principios metodológicos sobre las bases éticas de la ciencia, es correlacionar estas visiones. A ese objetivo están dedicadas estas líneas, haciendo coincidir el modelo de la Escuela Cubana de Entonación y el Análisis Melódico del Habla (AMH).
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5598
PHONICA; Vol. 6 (2010); 3-25
PHONICA; Vol. 6 (2010); 3-25
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5598/7378
oai:revistes.ub.edu:article/5599
2021-02-20T11:32:14Z
phonica:ART
driver
El discurso generado en el aula de español como lengua extranjera: ¿un discurso con características propias?
EL DISCURSO GENERADO EN EL AULA DE ESPAÑOL COMO LENGUA EXTRANJERA: ¿UN DISCURSO CON CARACTERÍSTICAS PROPIAS?
EL DISCURSO GENERADO EN EL AULA DE ESPAÑOL COMO LENGUA EXTRANJERA: ¿UN DISCURSO CON CARACTERÍSTICAS PROPIAS?
González Argüello, Ma. Vicenta (María Vicenta)
Espanyol conversacional
discurs didàctic
llengua oral
Conversational Spanish
pedagogical discourse
oral language
Español conversacional
discurso didáctico
lengua oral
El discurs que es genera a l’aula d’espanyol com a llengua estrangera pel context en el que es realitza –acadèmic- i per la situació en la que es produeix –l’aula en presència de l’alumnat com a destinataris- presenta uns trets que dificulten que pugui ser classificat dins dels esquemes elaborats fins avui dia per l’anàlisi dels diferents tipus de discurs. La bibliografia existent sobre el tema ha partit tradicionalment de la dicotomia oral/escrit això ha fet que els diferents discursos es caracteritzin segons el seu grau d’elaboració i segons el canal de transmissió, però observem que difícilment el discurs didàctic hi cap en les classificacions existents. Es per això que proposem establir un marc teòric que parteixi dels estudis de l’espanyol conversacional per poder caracteritzar el discurs didàctic atenent als trets que comparteix amb aquest.
The discourse which is produced in the Spanish as a Foreign Language classroom – due to the context in which it is produced (academic), and because of the situation in which it is produced (the classroom in the presence of the students as recipients) – presents some features which make its classification difficult if we consider the frameworks available to date for the analysis of different types of discourse. If we review the literature on this subject, the starting point has traditionally been the oral/written dichotomy, thus characterizing the types of discourse according to their degree of elaboration and according to their transmission channel. However, pedagogical discourse hardly fits into the existing classifications. This paper aims to establish a theoretical framework taking the studies on conversational Spanish as a springboard to characterize this type of discourse taking into account which traits are shared with it.
El discurso que se genera en el aula de español como lengua extranjera por el contexto en el que se realiza —académico— y por la situación en la que se produce —el aula en presencia de los alumnos como destinatarios— presenta unos rasgos que dificultan su clasificación dentro de los esquemas elaborados hasta la fecha para el análisis de los diferentes tipos de discurso. Si repasamos la bibliografía existente sobre el tema, tradicionalmente se ha partido de la dicotomía oral/escrito por lo que estos se han caracterizado según su grado de elaboración y según el canal de transmisión; pero observamos que difícilmente el discurso didáctico encaja en las clasificaciones existentes. Es por todo ello por lo que se propone establecer un marco teórico a partir de los estudios del español conversacional que permita caracterizar el discurso didáctico atendiendo a los rasgos que comparte con este.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5599
PHONICA; Vol. 6 (2010); 26-48
PHONICA; Vol. 6 (2010); 26-48
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5599/7379
oai:revistes.ub.edu:article/5600
2021-02-20T11:32:14Z
phonica:ART
driver
Protocolo para la extracción de datos tonales y curva estándar en análisis melódico del habla (AMH)
PROTOCOLO PARA LA EXTRACCIÓN DE DATOS TONALES Y CURVA ESTÁNDAR EN ANÁLISIS MELÓDICO DEL HABLA (AMH)
PROTOCOLO PARA LA EXTRACCIÓN DE DATOS TONALES Y CURVA ESTÁNDAR EN ANÁLISIS MELÓDICO DEL HABLA (AMH)
Mateo Ruiz, Miguel
entonació
anàlisi melòdic
extracció automàtica de dades tonals
intonation
melodic analysis
tonal data automatic extraction
entonación
análisis melódico
extracción automática de datos tonales
Aquest treball presenta una eina que permeti als investigadors l’estudi de fenòmens fònics relacionats amb el paràmetre de la freqüència fonamental dels sons (F0). S’ha fet en el marc del model Anàlisi Melòdic de la Parla (AMP), però aquest mètode pot ser utilitzat amb altre tipus de notacions prosòdiques. Presentem, doncs, el programa que hem desenvolupat en PRAAT, els resultats de la seva validació experimental i el protocol per poder utilitzar-lo. Aquesta automatització de l’extracció de dades tonals ha de permetre que els esforços dels investigadors es centrin en l’anàlisi, descripció e interpretació del fenomen entonatiu, facilitant doncs tant l’ensenyament com l’aprenentatge.
This paper presents a tool that allows researchers to study phenomena related phonic parameter of the fundamental frequency of sounds (F0). Has been made under the model “Melodic Analysis of Speech (MAS)”, and can be used with other prosodic notations. We present then the program developed in PRAAT, the results of its experimental validation and the protocol to use the program accurately. The automation of data extraction must allow focusing on the analysis, description and interpretation of intonational phenomenon, thereby facilitating teaching and learning.
Este trabajo se centra en el desarrollo de una herramienta que facilite a los investigadores el estudio de fenómenos relacionados con la frecuencia fundamental de los sonidos (F0). Concebido en el marco del modelo Análisis Melódico del Habla (AMH), puede no obstante utilizarse con otro tipo de notaciones prosódicas. Presentamos, pues, el programa desarrollado en PRAAT, los resultados de su validación experimental y el protocolo para su utilización. La automatización de la extracción de datos ha de permitir centrar los esfuerzos en el análisis, descripción e interpretación del fenómeno entonativo, facilitando de esta forma su enseñanza y aprendizaje.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5600
PHONICA; Vol. 6 (2010); 49-90
PHONICA; Vol. 6 (2010); 49-90
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5600/7380
oai:revistes.ub.edu:article/5601
2021-02-20T11:32:14Z
phonica:ART
driver
Scripts en Praat para la extracción de datos tonales y curva estándar
SCRIPTS EN PRAAT PARA LA EXTRACCIÓN DE DATOS TONALES Y CURVA ESTÁNDAR
SCRIPTS EN PRAAT PARA LA EXTRACCIÓN DE DATOS TONALES Y CURVA ESTÁNDAR
Mateo Ruiz, Miguel
entonació
anàlisi melòdic
extracció automàtica de dades tonals
intonation
melodic analysis
tonal data automatic extraction
entonación
análisis melódico
extracción automática de datos tonales
Aquest document ofereix els Scripts per a Praat presentats al nostre article “Protocolo para la extracción de datos tonales y curva estándar en Análisis Melódico del Habla (AMH)” (en aquest mateix número): un primer Script per a l’extracció de dades i un segon per a l’obtenció de la corba estàndar. Presentem la manera d’intal.lar-los i el seu contingut complet.
This document provides the Praat Scripts presented in our article “Protocolo para la extracción de datos tonales y curva estándar en Análisis Melódico del Habla (AMH)” (in this issue): a first Script to extract data and a second for obtaining standard curve. Considers how to install and its entire contents.
Este documento ofrece los Scripts para Praat presentados en nuestro artículo “Protocolo para la extracción de datos tonales y curva estándar en Análisis Melódico del Habla (AMH)” (en este mismo número): un primer Script para la extracción de datos y un segundo para la obtención de la curva estándar. Se presenta la manera de instalarlos y su contenido completo.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5601
PHONICA; Vol. 6 (2010); 91-111
PHONICA; Vol. 6 (2010); 91-111
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5601/7381
oai:revistes.ub.edu:article/5602
2021-02-20T11:32:14Z
phonica:ART
driver
Selección de sonidos para in curso de inmersión de español como lengua segunda y extranjera (ELSE) para angloparlantes: caso de aplicación en el programa de español para extranjeros de la Universidad Nacional de Mar del Plata, Buenos Aires, Argentina
SELECCIÓN DE SONIDOS PARA UN CURSO DE INMERSIÓN DE ESPAÑOL COMO LENGUA SEGUNDA Y EXTRANJERA (ELSE) PARA ANGLOPARLANTES: caso de aplicación en el programa de español para extranjeros de la Universidad Nacional de Mar del Plata, Buenos Aires, Argentina.
SELECCIÓN DE SONIDOS PARA UN CURSO DE INMERSIÓN DE ESPAÑOL COMO LENGUA SEGUNDA Y EXTRANJERA (ELSE) PARA ANGLOPARLANTES: caso de aplicación en el programa de español para extranjeros de la Universidad Nacional de Mar del Plata, Buenos Aires, Argentina.
Romanelli, Sofía
Chiatti, Susana
Sordelli, M. Laura
espanyol del Riu de la Plata
sons vocàlics
sons consonàntics
anglès americà general
metodologia de selecció
River Plate Spanish
vowel sounds
consonant sounds
General American English
selection methodology
español rioplatense
sonidos vocálicos
sonidos consonánticos
inglés americano general
metodología de selección
Aquest article té tres objectius: proposar una metodologia per a la selecció dels sons de l’espanyol com a llengua segona i estrangera (ELSE) per a ensenyar en un curs d’immersió, presentar una anàlisi contrastiva dels sons vocàlics i consonàntics de l’espanyol del Riu de la Plata (ERP) i de l’anglès americà general (AAG), i elaborar un inventari dels sons de l’ERP que haurien de ser tractats en una classe d’ELSE.
This article has three objectives: to propose a methodology for the selection of L2/LE Spanish sounds to be taught at an immersion course, to present a contrastive analysis of both River Plate Spanish (RPS) and General American English (GAE) vowel and consonant sounds, and to present an inventory of the RPS sounds that should receive treatment in an L2/LE Spanish class.
Este artículo tiene tres objetivos: proponer una metodología para la selección de los sonidos del español como lengua segunda y extranjera (ELSE) a enseñar en un curso de inmersión, presentar un análisis contrastivo de los sonidos vocálicos y consonánticos del español rioplatense (ERP) y del inglés americano general (IAG), y elaborar un inventario de los sonidos del ERP que deberían ser tratados en una clase de ELSE.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5602
PHONICA; Vol. 6 (2010); 112-123
PHONICA; Vol. 6 (2010); 112-123
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5602/7382
oai:revistes.ub.edu:article/5603
2021-02-20T11:31:53Z
phonica:ED
driver
Editorial
Phonica, Phonica
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5603
PHONICA; Vol. 7 (2011); 1-2
PHONICA; Vol. 7 (2011); 1-2
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5603/7383
oai:revistes.ub.edu:article/5604
2021-02-20T11:31:53Z
phonica:ART
driver
Pensamiento complejo y estudio de la comunicación
PENSAMIENTO COMPLEJO Y ESTUDIO DE LA COMUNICACIÓN
PENSAMIENTO COMPLEJO Y ESTUDIO DE LA COMUNICACIÓN
Ballesteros, María del Pilar
Significació
Complexitat
Trans-disciplinarietat
Lingüística
Acció comunicativa
Significance
Complexity
Transdisciplinarity
Linguistics
Communicative action
Significación
Complejidad
Transdisciplinariedad
Lingüística
Acción comunicativa
En aquest article es pretén enumerar una sèrie de reptes teòrics i metodològics que les ciències que estudien la comunicació tenen al davant. Partiré del pensament complex de Morin, perquè a la seva obra he trobat un diagnòstic molt agut de la situació que travessen les ciències socials i pistes suficients per millorar-la. D'acord amb aquest objectiu, he dividit la meva exposició en quatre parts: Primerament, tractaré de resumir què és el pensament complex i em detindré en l'explicació d'un concepte fonamental en aquesta perspectiva: el d'emergència. En el segon apartat examinaré dos àmbits que a l'estudiós de la comunicació se li obren si adopta una mirada complexa. A continuació, presentaré dos dels principis que regeixen aquest tipus d'aproximació: el principi de recursivitat organitzacional i el principi hologramàtic. En l'última part del treball proposaré distingir entre un tipus d'emergència física i una altra humana. Penso que, encara que fins avui ningú s’'hagi fet, es tracta d'un pas imprescindible per a l'estudi de l'acció social. Reconèixer les peculiaritats de l'emergència que es dóna en els sistemes personals té importants repercussions metodològiques. Acabaré fent un breu resum de les idees desenvolupades.
The purpose of this paper is to list a series of theoretical and methodological challenges that the study of communication has to face. I will base my analysis on the complex thought of Morin who has made an acute diagnosis of the current situation of social sciences and suggested how to improve this situation. According to this objective, I have divided my exposition into four parts: 1) First, I will briefly explain what the complex thought is, dedicating special attention to the fundamental concept of emergency. 2) Second, I will point out two different paths that the complexity perspective of communication offers the researcher. 3) Third, I will introduce two of the principles that govern the approach of complexity: the recursive organization principle and the hologrammatic principle. 4) In the last part of the paper I will propose that a distinction should be made between the emergency that takes place in physical systems and the one that originates in human systems. I will argue that, although to date no one has done so, this is an essential step for the study of social action. Recognizing the distinctive characteristics of the emergency that occurs in personal systems has important methodological implications. I will finish with a brief summary of the ideas developed.
En este artículo se pretende enumerar una serie de retos teóricos y metodológicos que las ciencias que estudian la comunicación tienen ante sí. Parto del pensamiento complejo de Morin, pues en su obra creo haber encontrado un diagnóstico muy agudo de la situación que atraviesan las ciencias sociales y pistas suficientes para mejorarla. De acuerdo con ese objetivo, dividiré mi exposición en cuatro partes: 1) En primer lugar trataré de resumir qué es el pensamiento complejo y me detendré en la explicación de un concepto fundamental en esta perspectiva: el de emergencia. 2) En el segundo apartado examinaré dos ámbitos que al estudioso de la comunicación se le abren si adopta una mirada compleja. 3) En tercer lugar, presentaré dos de los principios que rigen este tipo de aproximación: el principio de recursividad organizacional y el principio hologramático. 3) En la última parte del trabajo propondré distinguir entre un tipo de emergencia que tiene lugar en los sistemas físicos y otra que se origina en los sistemas humanos. Pienso que, aunque hasta la fecha nadie lo haya hecho, se trata de un paso imprescindible para el estudio de la acción social. Reconocer las peculiaridades de la emergencia que se da en los sistemas personales tiene importantes repercusiones metodológicas. 4) Terminaré haciendo un breve resumen de las ideas desarrolladas.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5604
PHONICA; Vol. 7 (2011); 3-18
PHONICA; Vol. 7 (2011); 3-18
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5604/7384
oai:revistes.ub.edu:article/5605
2021-02-20T11:31:53Z
phonica:ART
driver
Énfasis en la entonación del español de Chile en habla espontánea
ÉNFASIS EN LA ENTONACIÓN DEL ESPAÑOL DE CHILE EN HABLA ESPONTÁNEA
ÉNFASIS EN LA ENTONACIÓN DEL ESPAÑOL DE CHILE EN HABLA ESPONTÁNEA
Barrena Medel, Daniela
Solís Parejo, Víctor
entonació
émfasi
anàlisi melòdica
espanyol de Xile
intonation
emphasis
melodic analysis
Spanish in Chile
entonación
énfasis
análisis melódico
español de Chile
En aquest article es presenta un estudi de caràcter exploratori sobre les característiques entonatives de l’èmfasi que tenen lloc en el cos del contorn dels enunciats de l’espanyol xilè produïts en parla espontània. S’ha portat a terme seguint el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla desenvolupat al Laboratori de Fonètica Aplicada de la Universitat de Barcelona.
This paper presents an exploring study about characteristics of intonation emphasis that take place in utterance’s body of Chilean Spanish language produced in spontaneous speech. It has been carried out following the Melodic Analysis of Speech method developed in the Applied Phonetics Laboratory from Universidad de Barcelona.
En este artículo se presenta un estudio de carácter exploratorio sobre las características entonativas del énfasis que tienen lugar en el cuerpo del contorno de los enunciados del español chileno emitidos en habla espontánea. Se ha realizado siguiendo el método Análisis Melódico del Habla desarrollado en el Laboratorio de Fonética Aplicada de la Universitat de Barcelona.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5605
PHONICA; Vol. 7 (2011); 19-35
PHONICA; Vol. 7 (2011); 19-35
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5605/7385
oai:revistes.ub.edu:article/5606
2021-02-20T11:31:53Z
phonica:ART
driver
La entonación de (des)cortesía en el español coloquial
LA ENTONACIÓN DE (DES)CORTESÍA EN EL ESPAÑOL COLOQUIAL
LA ENTONACIÓN DE (DES)CORTESÍA EN EL ESPAÑOL COLOQUIAL
Devís, Empar
entonació
cortesia
descortesia
español col.loquial
intonation
courtesy
impoliteness
colloquial Spanish
entonación
cortesía
descortesía
español coloquial
Al present treball proposem un model descriptiu útil per tal d’abordar l’anàlisi pragmàtica dels trets melòdics cortesos i descortesos en espanyol col.loquial, a partir de l’anàlisi acústica i la seva successiva validació perceptiva. La investigació es situa dins del projecte Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de cortesía y descortesía verbales en español coloquial.
In this paper we propose a useful descriptive model to approach the pragmatic analysis of the melodics characteristics with courteous (attenuators) and impoliteness in the colloquial spanish, from the acoustic analysis of corpus elaborated ad hoc and their successive perceptive validation. The investigation is located within the Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de cortesía y descortesía verbales en español coloquial.
En el presente trabajo proponemos un modelo descriptivo útil para abordar el análisis pragmático de los rasgos melódicos corteses (atenuadores) y descorteses en el español coloquial, a partir del análisis acústico y su sucesiva validación perceptiva. La investigación se sitúa dentro del proyecto Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de cortesía y descortesía verbales en español coloquial.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5606
PHONICA; Vol. 7 (2011); 36-79
PHONICA; Vol. 7 (2011); 36-79
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5606/7386
oai:revistes.ub.edu:article/5607
2021-02-20T11:31:53Z
phonica:ART
driver
The intonatioinal patterns used in Hungarian students' Spanish yes-no questions
THE INTONATIONAL PATTERNS USED IN HUNGARIAN STUDENTS’ SPANISH YES-NO QUESTIONS
THE INTONATIONAL PATTERNS USED IN HUNGARIAN STUDENTS’ SPANISH YES-NO QUESTIONS
Baditzné Pálvölgyi, Kata
preguntes sí/no
patrons interrogatius
ascendent-descendent
espanyol
yes-no questions
interrogative patterns
rise-fall
Spanish
preguntas sí/no
patrones interrogativos
ascendente-descendente
español
En aquest treball, presentem les característiques entonatives de les interrogatives absolutes que produeixen els estudiants hongaresos quan parlen castellà. En primer lloc, caracteritzem els patrons melòdics de les interrogatives absolutes de l’hongarès i del castellà, en segon, comprovem fins a quin punt l’entonació de les preguntes en castellà produïdes pels estudiants hongaresos és influïda per la seva llengua materna. La presentació dels patrons entonatius de les interrogatives absolutes de l’hongarès i del castellà es basa en el corpus de la meva tesi doctoral i en d’altres descripcions precedents, com la de Varga (2002a) i la de Cantero & Font-Rotchés (2007), mentre que la resentació dels patrons es basa en la proposta de protocol de Cantero & Font-Rotchés (2009). El fet que l’hongarès només tingui un patró per a les interrogatives absolutes, l’ascendent-descendent, en què el descens té lloc en la penúltima síl·laba, i que el castellà en tingui quatre provoca que els estudiants hongaresos produeixin les preguntes absolutes del castellà amb una entonació més pròpia de l’hongarès, la qual cosa en dificulta la comprensió.
In the following study we present the intonational characteristics of yes-no interrogatives produced by Hungarian learners of Spanish. First, we characterize the melodic patterns of Hungarian and Spanish yes-no interrogatives, and second, we check to what extent the intonation of Spanish questions realized by Hungarian learners is influenced by their mother tongue. The presentation of intonational patterns occurring in Hungarian and Spanish yes-no questions is based on the corpora included in my doctoral dissertation and also already existing intonational descriptions, such as Varga (2002a) and Cantero & Font-Rotchés (2007). The representation of the patterns follows the protocol elaborated by Cantero & Font-Rotchés (2009). The fact that in Hungarian there is only one intonational pattern to be used in yes-no questions, the rise-fall, where the fall must occur on the penultimate syllable, and in Spanish, there are four intonational patterns, causes that Hungarian learners of Spanish produce Spanish yes-no questions rather with their native Hungarian intonation. And this hinders comprehension.
En este artículo, presentamos las características entonativas de las interrogativas absolutas que producen los estudiantes húngaros cuando hablan castellano. En primer lugar, caracterizamos los patrones melódicos de las interrogativas absolutas del húngaro y del castellano, y en segundo lugar, comprobamos hasta qué punto la entonación de las preguntas castellanas producidas por estudiantes húngaros es influida por su lengua materna. La presentación de los patrones entonativos de las interrogativas absolutas del húngaro y del castellano se basa en el corpus de mi tesis doctoral y en otras descripciones anteriores, como la de Varga (2002a) i la de Cantero & Font-Rotchés (2007), mientras que la representación de los patrones se basa en la propuesta de protocolo de Cantero & Font-Rotchés (2009). El hecho de que el húngaro solo tenga un patrón para las interrogativas absolutas, el ascendente-descendente, en el que el descenso tiene lugar en la penúltima sílaba, y que el castellano tenga cuatro provoca que los estudiantes húngaros produzcan las interrogativas absolutas del castellano con una entonación más propia del húngaro, lo cual dificulta la comprensión.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5607
PHONICA; Vol. 7 (2011); 80-99
PHONICA; Vol. 7 (2011); 80-99
1699-8774
eng
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5607/7387
oai:revistes.ub.edu:article/5608
2021-02-20T11:31:53Z
phonica:ART
driver
La ràdio en menorquí i l'entonació de les preguntes parcials
LA RÀDIO EN MENORQUÍ I L’ENTONACIÓ DE LES PREGUNTES PARCIALS
LA RÀDIO EN MENORQUÍ I L’ENTONACIÓ DE LES PREGUNTES PARCIALS
Pons Llabrés, Júlia
entonació
preguntes parcials
menorquí
ràdio
intonation
partial questions
menorquí
radio
entonación
preguntas parciales
menorquín
rádio
En aquest article volem donar compte de l’entonació de les preguntes parcials en menorquí. Per fer-ho, hem analitzat 41 preguntes extretes d’un corpus de ràdio amb l’objectiu de trobar els patrons utilitzats i veure’n la recurrència. El treball se situa en el marc teòric de l’Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP), i parteix de la base que l’entonació pertany al nivell fonològic i està constituïda per totes les variacions de to rellevants que tenen lloc en la parla. Els enunciats extrets han estat analitzats seguint el mètode d’anàlisi proposat per Cantero i Font-Rotchés en el Protocolo de análisis melódico del habla (2009).
This article wants to describe the intonation of non-polar questions in Menorquí. To do so we have analyzed 41 questions taken from a radio corpus. Our goal is to find the most common melodic patterns and see its recurrence. The paper takes the Melodic Analysis of Speech (MAS) as theoretical framework and assumes that the intonation owns to the phonological level and it’s constituted by all tone variations relevant that take place in speech. All statements taken have been analyzed following the analysis method proposed by Cantero and Font-Rotchés in Protocolo de análisis melódico del habla (2009).
En este artículo queremos dar cuenta de la entonación de las preguntas parciales en menorquín. Para ello hemos analizado 41 preguntas que extraídas de un corpus de radio con el objetivo de encontrar los patrones más utilizados y ver su recurrencia. El trabajo se sitúa en el marco teórico del Análisis Melódico del Habla (AMH), y parte de la base que la entonación pertenece al nivel fonológico y está constituida por todas las variaciones de tono relevantes que se dan en el habla. Los enunciados extraídos han sido analizados siguiendo el método de análisis propuesto por Cantero y Font-Rotchés en el Protocolo de análisis melódico del habla (2009).
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5608
PHONICA; Vol. 7 (2011); 100-117
PHONICA; Vol. 7 (2011); 100-117
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5608/7388
oai:revistes.ub.edu:article/5609
2021-02-20T11:31:53Z
phonica:ART
driver
Las aproximantes [β, δ, γ] del español en habla espontánea
LAS APROXIMANTES [β, δ, γ] DEL ESPAÑOL EN HABLA ESPONTÁNEA
LAS APROXIMANTES [β, δ, γ] DEL ESPAÑOL EN HABLA ESPONTÁNEA
Sola Prado, Alicia
aproximants
parla espontània
anàlisi acústica
estructura de formants
harmonicitat
approximant
spontaneous speech
acoustic analysis
formant estructure
armonicity
aproximantes
habla espontánea
análisis acústico
estructura de formantes
armonicidad
En aqust treball de recerca empíric, descriptiu i instrumental, presentem els resultats de l’anàlisi sistemàtica de les diverses realitzacions dels sons /b, d, g/ de l’espanyol, per tal d’arribar a una caracterització acústica de les seves realitzacions aproximants, en situacions de comunicació real. L’anàlisi, que es du a terme a partir dels gràfics espectrogràfics que ofereix el programa d’anàlisi fonètica Praat, es realitza sobre un corpus de parla espontània format per 90 enunciats, més de 6 hores de gravació preses de diversos programes de televisió. S’han extret els trets acústics de permeten descriure aquests sons tipus, potser els més controvertits del sistema fonètic i fonològic de l’espanyol, en aquest moment. Els resultats de l’anàlisi són ben diversos de les anàlisis anteriors, realitzades sobre mostres de parla de laboratori, ja que apareixen realitzacions aproximants en contextos on s’espera una realització oclusiva i viceversa, o desapareixen o es fonen un gran nombre d’aquests sons. En conclusió, i quant a la seva caracterització, aquests sons no tenen fricació, són sonors i sempre poseeixen harmonicitat o estructura de formants.
This paper presents the results of an empirical, descriptive and instrumental research, where the different realizations of the Spanish sounds /b, d, g/ have been sistematically analysed in order to obtain an acustic characterization of its approximant variants, when they appear within authentic communicative situations. The data has been extracted from a corpus of spontaneous speech which containins 90 utterances, more than 6 hours of recorded material taken from different TV shows. The analysis has been performed using Praat, a software that provides high quality spectrographics and phonetic analysis tools. These type of sounds, probably the most controversial within the Spanish phonetic and phonological systems, have been characterized extracting the relevant acustic features from the observation of the analysis results. Moreover, these results differ from those of previous analysis carried out on laboratory speech, obtaining approximant realizations in contexts where an oclusive realization would be expected and viceversa, as well as fenomena like dispparition and merging of these sounds. We conclude, as to characterize the approximant sounds, that fricativity does not show on these sounds. Sonority, and in all cases formant estructure are their distinctive features.
En este trabajo de investigación de corte empírico, descriptivo e instrumental, presentamos los resultados del análisis sistemático de las distintas realizaciones de los sonidos /b, d, g/ del español, para llegar a una caracterización acústica de las realizaciones aproximantes de los mismos, en situaciones de comunicación real. El análisis, que se lleva a cabo utilizando gráficos espectrográficos ofrecidos por el programa de análisis fonético Praat, se realiza sobre un corpus de habla espontánea, compuesto de 90 enunciados, más de 6 horas de grabación tomadas de distintos programas de televisión. Se han extraído, observando los resultados, los rasgos acústicos que describen estos sonidos tipo, quizás los más controvertidos del sistema fonético y fonológico español en la actualidad. Los resultados del análisis difieren de aquellos de análisis anteriores realizados sobre muestras de habla de laboratorio, apareciendo realizaciones aproximantes en contextos en los que se espera una realización oclusiva y viceversa, o al desaparecer o fundirse un gran número de estos sonidos. Se concluye en cuanto a la caracterización de las aproximantes, que estos sonidos carecen de fricación, son sonoros y siempre poseen armonicidad o estructura de formantes.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5609
PHONICA; Vol. 7 (2011); 118-140
PHONICA; Vol. 7 (2011); 118-140
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5609/7389
oai:revistes.ub.edu:article/5646
2023-10-04T08:19:00Z
phonica:ART
driver
Fonetometria: una proposta de protocol
FONETOMETRIA: UNA PROPOSTA DE PROTOCOL
FONETOMETRIA: UNA PROPOSTA DE PROTOCOL
Elgström Misol, Edmon
fonetometria
avaluació de la veu
veu cantada
veu professional
formació vocal
phonetometry
voice assessment
singing voice
professional voice
vocal training
fonetometría
evaluación de la voz
voz cantada
voz profesional
formación vocal
En aquest article es presenta un protocol per a la realització de la fonetometria -tècnica objectiva d’anàlisi i medició del camp vocal que permet conèixer, en termes quantitatius, la situació vocal d’una persona en un moment determinat-. En primer lloc, es realitza l’explicació del funcionament de la fonetometria, així com del seus orígens i de l’evolució que l’instrument ha experimentat fins als nostres dies. En segon lloc, es descriu el nou protocol que ha estat elaborat per a la realització de la fonetometria i que està composat de dues parts diferenciades: una relativa al tècnic responsable de dur a terme la medició i l’altra relativa a la persona a la qual se li practica. Finalment, s’inclouen les principals aplicacions de la fonetometria en el camp de la música i la seva docència, en l’avaluació i diagnòstic de la veu i en la formació de la veu parlada.
In this article we put forward a protocol to make a phonetometry –an objective analysis and measuring system of the vocal range which enable us to learn, in quantitative terms, the vocal situation of a person in a particular point in time. First, we present how the phonetometry works as well as its origins and the development undergone by the instrument to date. Second, the new protocol, devised to make the phonetometry, is described from two different aspects: the first one relating to the expert responsible for the measuring and the second one relating to the person measured. Finally, the main applications of the phonetometry in the field of music and music teaching, in the voice assessment and diagnosis, and in the spoken voice training are included.
En este artículo se presenta un protocolo para la realización de la fonetometria -técnica objetiva de análisis y medición del campo vocal que permite conocer, en términos cuantitativos, lasituación vocal de una persona en un momento determinado-. En primer lugar, se realiza una explicación del funcionamiento de la fonetometría, así como de sus orígenes y de la evoluciónque el instrumento ha experimentado hasta nuestros días. En segundo lugar, se describe el nuevo protocolo que ha sido elaborado para la realización de la fonetometria y que estácompuesto por dos partes diferenciadas: una relativa al técnico responsable de llevar a cabo la medición y la otra relativa a la persona a la cual se le practica. Finalmente, se presentan lasprincipales aplicaciones de la fonetometría en el campo de la música y de su docencia, en la evaluación y diagnóstico de la voz y en la formación de la voz hablada.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5646
PHONICA; Vol. 2 (2006)
PHONICA; Vol. 2 (2006)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5646/7423
oai:revistes.ub.edu:article/5647
2023-10-04T08:19:00Z
phonica:ART
driver
Fonetometría: una propuesta de protocolo
FONETOMETRÍA: UNA PROPUESTA DE PROTOCOLO
FONETOMETRÍA: UNA PROPUESTA DE PROTOCOLO
Elgström Misol, Edmon
fonetometria
avaluació de la veu
veu cantada
veu professional
formació vocal
phonetometry
voice assessment
singing voice
professional voice
vocal training
fonetometría
evaluación de la voz
voz cantada
voz profesional
formación vocal
En aquest article es presenta un protocol per a la realització de la fonetometria -tècnica objectiva d’anàlisi i medició del camp vocal que permet conèixer, en termes quantitatius, la situació vocal d’una persona en un moment determinat-. En primer lloc, es realitza l’explicació del funcionament de la fonetometria, així com del seus orígens i de l’evolució que l’instrument ha experimentat fins als nostres dies. En segon lloc, es descriu el nou protocol que ha estat elaborat per a la realització de la fonetometria i que està composat de dues parts diferenciades: una relativa al tècnic responsable de dur a terme la medició i l’altra relativa a la persona a la qual se li practica. Finalment, s’inclouen les principals aplicacions de la fonetometria en el camp de la música i la seva docència, en l’avaluació i diagnòstic de la veu i en la formació de la veu parlada.
In this article we put forward a protocol to make a phonetometry –an objective analysis and measuring system of the vocal range which enable us to learn, in quantitative terms, the vocal situation of a person in a particular point in time. First, we present how the phonetometry works as well as its origins and the development undergone by the instrument to date. Second, the new protocolo, devised to make the phonetometry, is described from two different aspects: the first one relating to the expert responsible for the measuring and the second one relating to the person measured. Finally, the main applications of the phonetometry in the field of music and music teaching, in the voice assessment and diagnosis, and in the spoken voice training are included.
En este artículo se presenta un protocolo para la realización de la fonetometria -técnica objetiva de análisis y medición del campo vocal que permite conocer, en términos cuantitativos, lasituación vocal de una persona en un momento determinado-. En primer lugar, se realiza una explicación del funcionamiento de la fonetometría, así como de sus orígenes y de la evoluciónque el instrumento ha experimentado hasta nuestros días. En segundo lugar, se describe el nuevo protocolo que ha sido elaborado para la realización de la fonetometria y que estácompuesto por dos partes diferenciadas: una relativa al técnico responsable de llevar a cabo la medición y la otra relativa a la persona a la cual se le practica. Finalmente, se presentan lasprincipales aplicaciones de la fonetometría en el campo de la música y de su docencia, en la evaluación y diagnóstico de la voz y en la formación de la voz hablada.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5647
PHONICA; Vol. 2 (2006)
PHONICA; Vol. 2 (2006)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5647/7424
oai:revistes.ub.edu:article/5648
2023-10-04T08:19:00Z
phonica:ART
driver
El enfoque oral en la enseñanza del español como lengua extranjera: experiencia piloto de una propuesta didáctica
El enfoque oral en la enseñanza del español como lengua extranjera: experiencia piloto de una propuesta didáctica
El enfoque oral en la enseñanza del español como lengua extranjera: experiencia piloto de una propuesta didáctica
Giralt Lorenz, Marta
enfocament oral
pronunciació
mediació lecto-escriptora
proposta didàctica
castellà llengua estrangera
oral approach
pronunciation
reading-written language mediation
didactic proposal
SFL
enfoque oral
pronunciación
mediación lecto-escritora
propuesta didáctica
E/LE
Aquest article recull en síntesi una experiència pilot que es va dur a terme en el marc de la investigació de memoria de master per: (1) demostrar que és possible la iniciació a l´aprenentatge del castellà com a llengua estrangera sense la mediación lecto-escriptora; (2) demostrar que és possible mantenir la motivació i l´interès dels aprenents treballant sense mediació lecto-escriptora; (3) comprovar si la iniciació al castellà llengua estrangera sense mediació lecto-escriptora que segueix un enfocament metodològic basat en l´ensenyança per tasques permet un millor i major aprenentatge de la pronunciació; (4) comprovar si existeix alguna diferència entre el nivell aconseguit pels aprenents d´un grup sense mediació lector-escriptora i d´un grup que va tenir-la desde el princici.
This article summarises an experiment that took place for the MA research thesis which set out to: (1) demonstrate that it is possible to learn Spanish as a Foreigner language without the readingwrittenlanguage mediation; (2) demonstrate that it is possible to keep the students interest and motivation working without reading-written language mediation; (3) ascertain that to start learningSpanish as a foreigner language without reading-written language mediation and following a task based approach allows a better an higher learning of the pronunciation; (4) establish if there is anydifference in the pronunciation levels reached by a group that started with reading-written language mediation and a group that started without it.
Este artículo recoge en síntesis una experiencia piloto que se llevó a cabo en el marco de la investigación de memoria de master para: (1) demostrar que es posible la iniciación al aprendizaje del español como lengua extranjera sin la mediación lecto-escritora; (2) demostrar que es posible mantener la motivación e interés de los aprendientes trabajando sin mediación lecto-escritora; (3)comprobar si la iniciación al E/LE sin mediación lecto-escritora que sigue un enfoque metodológico basado en el enfoque por tareas permite un mejor y mayor aprendizaje en la pronunciación; (4)comprobar si existe alguna diferencia en los niveles alcanzados por un grupo iniciado sin mediación lecto-escritora y un grupo mediado desde el principio por la escritura.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5648
PHONICA; Vol. 2 (2006)
PHONICA; Vol. 2 (2006)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5648/7425
oai:revistes.ub.edu:article/5649
2023-10-04T08:19:00Z
phonica:ART
driver
Multilingüisme: conceptes bàsics i perspectives. Un programa de recerca
Multilingüisme: conceptes bàsics i perspectives. Un programa de recerca
Multilingüisme: conceptes bàsics i perspectives. Un programa de recerca
Marbà Mas, Teresa
Multilingüisme
Didàctica de la llengua
Escola
Sociolingüística
Multilinguism
Language teaching
School
Sociolinguistics
Multilingüismo
Didáctica de la lengua
Escuela
Sociolingüística
Si ensenyem una llengua, no podem ensenyar-la prescindint de l’existència de moltes altres llengües. Una bona educació lingüística ha de servir per entendre i usar més bé tots els recursos, registres i varietats de la pròpia llengua, i per facilitar l’accés als altres idiomes. En aquest sentit, presentem una proposta teòrica i programàtica per tal d’afrontar el multilingüisme a les nostres aules i a la nostra comunitat, a partir d’una revisió conceptual ampla i diversa, però també a partir de la nostra experiència didàctica i vital. Ara bé, aquestes ratlles no han de seruna proposta d’aplicació pràctica, ni un seguit de receptes per omplir les programacions, sinó un treball teòric, que obri perspectives i possibilitats de noves recerques.
If we teaching a language, we can’t teaching it alone without thinking of the existence of a lot of other languages. A good linguistic education must serve to understand and to use better all the resources, registers and varieties of the own language, and to provide the access to otherlanguages. These article presents a theoric and a programmatic proposal to deal with multilinguism at our school and in our society. We present a wide and diverse conceptual revision, and our self teaching experience (as well as living). However, we don’t propose a practical application, but a theorical work to open new perspectives and new possibilities to research.
Si enseñamos una lengua, no podemos enseñarla prescindiendo de la existencia de muchas otras lenguas. Una buena educación lingüística ha de servir para entender y usar mejor todos los recursos, registros y variedades de la propia lengua, y para facilitar el acceso a los demás idiomas. En este sentido, presentamos una propuesta teórica y programática con la que afrontar el multilinguismo en nuestras aulas y en nuestra comunidad, a partir de una revisión conceptual amplia y diversa, pero también a partir de nuestra propia experiencia didáctica y vital. Sin embargo, estas líneas no han de ser una simple propuesta de aplicación práctica, ni una serie de recetas con las que llenar las programaciones, sino un trabajo teórico que abra perspectivas y posibilidades de nuevas investigaciones.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5649
PHONICA; Vol. 2 (2006)
PHONICA; Vol. 2 (2006)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5649/7426
oai:revistes.ub.edu:article/5650
2023-10-04T08:19:00Z
phonica:ART
driver
Análisis multisistémico de la comunicación humana
Análisis multisistémico de la comunicación humana
Análisis multisistémico de la comunicación humana
Torregrosa-Azor, José
Anàlisi multisistèmica
Sistema
Sistemes semiòtics
Modalitat comunicativa
Llenguatge
Parallenguatge
Kinèsica
Multisistemic Analysis
System
Semiotic systems
Communicative modality
Language
Paralanguage
Kinesics
Análisis multisistémico
Sistema
Sistemas semióticos
Modalidad comunicativa
Lenguaje
Paralenguaje
Kinésica
En aquest article es presenta el mètode multisistèmic per a l’anàlisi de la comunicació humana. En primer lloc, es fa una revisió del concepte comunicació humana multisistèmica que s’entén com l’intercanvi de missatges complexos que es transmeten mitjançant una modalitat combinatòria de canals físics i somàtics. Aquests missatges són codificats i descodificats per sistemes semiòtics semblants, però alhora distints, que es coestructuren internament i s’interrelacionen els uns amb els altres amb l’únic objectiu de comunicar. Així doncs, la comunicació humana multisistèmica no només és possible a través del sistema lingüístic que ens caracteritza y diferencia com a espècie, sinó que, a més a més, hi intervenen altres sistemes semiòtics que es coestructuren internament, s’interrelacionen els uns amb els altres i són coexpressius amb el llenguatge verbal. En segon lloc, es descriuen les investigacions més rellevants en aquest camp que examinen la correlació que es produeix entre els diferents sistemes semiòtics de la comunicació humana -principalment, llenguatge, parallenguatge i kinèsica-. Per tant, l’anàlisi de la comunicació humana multisistèmica estudia no només la diversitat de sistemes semiòtics que interactuen i s’interrelacionen, sinó també els mecanismes que regulen la relació que s’hi estableix. És per això que es considera el concepte de ‘sistema’ fonamentat en la Teoria General de Sistemes, i es justifica la selecció del mot ‘multisistèmic’ com l’alternativa més clara i inequívoca. Finalment, s’exposa el procés d’anàlisi multisistèmic, la descripció de les fases analítiques i els mètodes emprats, així com també la selecció dels instruments d’anàlisi que s’hi fan servir.
In this paper, a method to analyze multisystemic human communication is described. Human communication is understood as an interchange of complex messages through a combinatorial modality of physical and somatic channels. These messages are codified and decoded throughanalogous but different semiotic systems that organize internally and co-structure to each other, whose essential aim is to communicate. In this way, multisystemic human communication notonly is possible through linguistic system that characterizes us and differentiates us as species, but also through other semiotic systems that are co-expressive with verbal language. Some relevant investigations in this field are reviewed, which deal with the relationship between different semiotic systems of human communication -mainly language, paralanguage and kinesics-. Therefore, the analysis of multisystemic human communication examines not only the interaction of the components within each semiotic system and its interrelationship to other semiotic systems, but also the mechanisms that regulate this relation. Thus, the concept of system based on the General Theory of Systems is reviewed too and, finally, the choice of the term ‘multisystemic’ is justified to propose a clear and unambiguous alternative. Finally, will be depicted the procedure of multisystemic analysis, the description of its analytical phases and methods, as well as the instruments that are used.
En este artículo se describe el método multisistémico para el análisis de la comunicación humana. Esto nos lleva a revisar, en primer lugar, el concepto de comunicación humana multisistémica que se entiende como un intercambio de mensajes complejos a través de unamodalidad combinatoria de canales físicos y somáticos que son codificados y descodificados a través de diferentes sistemas semióticos análogos pero distintos y que se organizan y coestructuran con el único fin de comunicar. De esta forma, la comunicación humanamultisistémica no sólo es posible a través del sistema lingüístico que nos caracteriza y diferencia como especie, sino también por mediación de otros sistemas semióticos que se organizan, coestructuran y son coexpresivos con el lenguaje verbal. A continuación, se realiza un repaso de las investigaciones más relevantes que estudian la relación que se establece entre los diferentes sistemas semióticos de la comunicación humana -principalmente, lenguaje, paralenguaje ykinésica-. Por tanto, el análisis de la comunicación humana multisistémica estudia no sólo la diversidad de sistemas semióticos que interactúan y se interrelacionan, sino también los mecanismos que regulan esta relación. Es por este motivo que se considera el concepto de ‘sistema’ basado en la Teoría General de Sistemas, y se justifica la selección del término ‘multisistémico’ como alternativa clara y unívoca. Finalmente, se expone el proceso del análisis multisistémico, la descripción de las fases analíticas y los métodos empleados, así comotambién la selección de los instrumentos de análisis que se utilizan.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5650
PHONICA; Vol. 2 (2006)
PHONICA; Vol. 2 (2006)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5650/7427
oai:revistes.ub.edu:article/5651
2023-10-04T08:19:00Z
phonica:ART
driver
Adecuación de los manuales de pronunciación de inglés para hispanohablantes
Adecuación de los manuales de pronunciación de inglés para hispanohablantes
Adecuación de los manuales de pronunciación de inglés para hispanohablantes
Torres Águila, José Ramón
pronúncia
anglès com a llengua estrangera
anàlisi de materials
pronunciation
EFL
textbooks analysis
pronunciación
inglés como lengua extranjera
análisis de materiales
El 23 de març de 2001, va llegir-se al departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona la tesi doctoral “Les activitats als manuals de pronúncia d’anglès com a llengua estrangera”. Mitjançant aquest article, l’autor vol compartir els aspectes més rellevants de la tesi amb un públic més ample.
On the 23rd of March, 2001, the doctoral thesis “Las actividades en los manuales de pronunciación de inglés como lengua extranjera” was read at the department of Didàctica de la Llengua i la Literatura of the University of Barcelona. By means of this article, the author now intends to share the most relevant aspects of his thesis with a wider audience than those who attended its reading or have since had access to the printed copies available in the department.
El 23 de marzo de 2001, se leyó en el departamento de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universidad de Barcelona la tesis doctoral “Las actividades en los manuales de pronunciación de inglés como lengua extranjera”. Ahora, mediante este artículo, el autor intenta compartir los aspectos más relevantes de su tesis con un público más amplio que el que asistió a su lectura o ha accedido a las copias impresas depositadas en el departamento.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5651
PHONICA; Vol. 2 (2006)
PHONICA; Vol. 2 (2006)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5651/7428
oai:revistes.ub.edu:article/10185
2021-02-20T11:31:27Z
phonica:ART
driver
Glissando, un corpus anotat per a l'anàlisi de la prosòdia del català i del castellà. Descripció i primers resultats d'explotació
Garrido Almiñana, Juan María
corpus
prosòdia
patrons entonatius
català
corpus
Prosody
intonational patterns
Catalan
corpus
prosodia
patrones entonativos
catalán
En aquest article es descriu Glissando, un nou corpus anotat per a l’estudi multidisciplinar de la prosòdia en castellà i català que ha estat desenvolupat en el marc d’un projecte coordinat pel Grup de Lingüística Computacional (GLiCom) de la Universitat Pompeu Fabra. S’en descriuren els trets principals, amb una atenció especial al subcorpus en català, l’estat actual, i es presenten les primeres dades d’explotació pel que fa a la definició dels patrons entonatius del català, com una mostra de les seves potencialitats per a l’anàlisi de la prosòdia del català.
This article describes Glissando, a new annotated corpus for the multidisciplinary study of Prosody in Spanish and Catalan which has been developed as a result of a research project coordinated by the Computational Linguistics Group (GLiCom) at Pompeu Fabra University. Main features of the corpus are described, paying special attention to the Catalan subcorpus, its current state is outlined, and first exploitation results on the definition of melodic patterns for Catalan are presented, as an example of the possibilities which the corpus offers for the analysis of Catalan Prosody.
En este artículo se describe Glissando, un nuevo corpus anotado para el estudio multidisciplinar de la prosodia en castellano y catalán que se ha desarrollado en el marco de un proyecto coordinado por el Grupo de Lingüística Computacional (GLiCom) de la Universidad Pompeu Fabra. Se describen sus rasgos principales, con una atención especial al subcorpus en catalán, su estado actual, y se presentan los primeros datos de explotación en lo que se refiere a la definición de los patrones entonativos del catalán, como una muestra de sus potencialidades para el análisis de la prosodia del catalán.
Universitat de Barcelona
2014-03-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10185
PHONICA; Vol. 8 (2012); 3-16
PHONICA; Vol. 8 (2012); 3-16
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10185/13014
oai:revistes.ub.edu:article/10186
2021-02-20T11:31:27Z
phonica:ED
driver
Editorial
Phonica, Phonica
Universitat de Barcelona
2014-03-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10186
PHONICA; Vol. 8 (2012); 1-2
PHONICA; Vol. 8 (2012); 1-2
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10186/13015
oai:revistes.ub.edu:article/10187
2021-02-20T11:31:27Z
phonica:ART
driver
Rasgos y patrones melódicos de la interrogación en el habla de Santiago de Cuba
Rasgos y patrones melódicos de la interrogación en el habla de Santiago de Cuba
Muñoz Alvarado, Alex
entonació interrogativa
entonemes
contorn entonatiu
trets melòdics
patrons melòdics
enfocament fonològic estructural
interrogative intonation
tonemes
intonational contours
melodic features
melodic patterns
structural phonological approach
entonación interrogativa
entonemas
contornos entonativos
rasgos melódicos
patrones melódicos
enfoque fonológico estructural
La falta de coneixement científic sobre l’entonació utilitzada per els habitants de Santiago de Cuba, un dels nuclis urbans més importants de la gran de les Antilles, va ser una forta motivació per a començar un estudi sobre aquest aspecte. En el present estudi, s’ofereixen les principals característiques trobades en relació a l’entonació interrogativa. La caracterització del fenòmen es fa des d’una perspectiva fonològica estructural, molt poc estesa en el camp dels estudis d’entonació, i amb el recolzament d’instruments digitals. Les dades aportades són de gran utilitat tècnica i pràctica per al coneixement efectiu de la variació regional de la pronunciació en el món de parla hispana, i per a l’ensenyament de l’espanyol com a llengua materna i estrangera.
The lack of scientific knowledge of the intonation used by the people who live in Santiago de Cuba, one of the more important population centers in Cuba, was a strong motivation for undertaking a study concerning this object. The current article provides the mean features found out as regards interrogative intonation. The phenomenon characterization has been made with a structural phonological approach, scarcely tried in the field of intonology, and with the help of digital instruments. The data provided have theoretical and practical value for the knowledge of the dialectal variation of Spanish pronunciation, and for the teaching of Spanish as mother tongue and as foreign language.
La falta de conocimiento científico acerca de la entonación usada por los habitantes de Santiago de Cuba, uno de los núcleos urbanos más importantes de la mayor de las Antillas, constituyó una fuerte motivación para emprender un estudio sobre este aspecto. En el presente artículo, se dan a conocer las características principales encontradas en relación con la entonación interrogativa. La caracterización del fenómeno se hace desde una perspectiva fonológica estructural, muy poco extendida en el campo de los estudios de entonación, y con el apoyo de instrumentos digitales. Los datos aportados son de gran utilidad técnica y práctica para el conocimiento efectivo de la variación regional de la pronunciación en el mundo de habla hispana, y para la enseñanza del español como lengua materna y como lengua extranjera.
Universitat de Barcelona
2018-07-27
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10187
PHONICA; Vol. 8 (2012)
PHONICA; Vol. 8 (2012)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10187/13016
Drets d'autor (c) 2018 PHONICA
oai:revistes.ub.edu:article/10188
2021-02-20T11:31:27Z
phonica:ART
driver
Rasgos y patrones melódicos de la interrogación en el habla de Santiago de Cuba
Muñoz Alvarado, Alex
entonació interrogativa
entonemes
contorn entonatiu
trets melòdics
patrons melòdics
enfocament fonològic estructural
interrogative intonation
tonemes
intonational contours
melodic features
melodic patterns
structural phonological approach
entonación interrogativa
entonemas
contornos entonativos
rasgos melódicos
patrones melódicos
enfoque fonológico estructural
La falta de coneixement científic sobre l’entonació utilitzada per els habitants de Santiago de Cuba, un dels nuclis urbans més importants de la gran de les Antilles, va ser una forta motivació per a començar un estudi sobre aquest aspecte. En el present estudi, s’ofereixen les principals característiques trobades en relació a l’entonació interrogativa. La caracterització del fenòmen es fa des d’una perspectiva fonològica estructural, molt poc estesa en el camp dels estudis d’entonació, i amb el recolzament d’instruments digitals. Les dades aportades són de gran utilitat tècnica i pràctica per al coneixement efectiu de la variació regional de la pronunciació en el món de parla hispana, i per a l’ensenyament de l’espanyol com a llengua materna i estrangera.
The lack of scientific knowledge of the intonation used by the people who live in Santiago de Cuba, one of the more important population centers in Cuba, was a strong motivation for undertaking a study concerning this object. The current article provides the mean features found out as regards interrogative intonation. The phenomenon characterization has been made with a structural phonological approach, scarcely tried in the field of intonology, and with the help of digital instruments. The data provided have theoretical and practical value for the knowledge of the dialectal variation of Spanish pronunciation, and for the teaching of Spanish as mother tongue and as foreign language.
La falta de conocimiento científico acerca de la entonación usada por los habitantes de Santiago de Cuba, uno de los núcleos urbanos más importantes de la mayor de las Antillas, constituyó una fuerte motivación para emprender un estudio sobre este aspecto. En el presente artículo, se dan a conocer las características principales encontradas en relación con la entonación interrogativa. La caracterización del fenómeno se hace desde una perspectiva fonológica estructural, muy poco extendida en el campo de los estudios de entonación, y con el apoyo de instrumentos digitales. Los datos aportados son de gran utilidad técnica y práctica para el conocimiento efectivo de la variación regional de la pronunciación en el mundo de habla hispana, y para la enseñanza del español como lengua materna y como lengua extranjera.
Universitat de Barcelona
2014-03-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10188
PHONICA; Vol. 8 (2012); 17-43
PHONICA; Vol. 8 (2012); 17-43
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10188/13017
oai:revistes.ub.edu:article/10189
2021-02-20T11:31:27Z
phonica:ART
driver
Las vibrantes del español en habla espontánea
Ortiz de Pinedo Sánchez, Núria
ensenyança de la pronunciació
parla espontània
vibrants
anàlisi acústic
teaching of pronunciation
spontaneous speech
vibrant
acoustic analysis
enseñanza de la pronunciación
habla espontánea
vibrantes
análisis acústico
Aquest treball de recerca és de caràcter empíric, descriptiu i instrumental. La pronunciació es una necessitat no coberta a l'aula, no es disposa d'un material en el que s'utilitzi la llengua oral espontània per a treballar-la. En aquest estudi ens proposem analitzar quines son les realitzacions reals de les vibrants en situacions de comunicació real amb la finalitat de modificar, a partir dels resultats obtinguts en aquest estudi, l'ensenyança de la pronunciació basant-la en exemples significatius per a l'alumne, en la comunicació oral. Aquest és un estudi prospectiu i més endavant en futures investigacions, desprès d'haver ampliat l'anàlisi de les vibrants del espanyol mitjançant un corpus que engloba totes les varietats dialectals de l'espanyol, ens dedicarem a portar a terme l'explotació de les implicacions didàctiques que pot tenir aquest estudi. L'anàlisi es s'efectua amb el programa d'anàlisi fonètic PRAAT que ens mostra tant el oscil·lograma com l'espectrograma dels sons. El corpus utilitzat, de parla espontània, està compost per 122 enunciats orals, més de 6 hores de gravació obtingudes de diferents programes de televisió. D'aquest corpus s'han extret un total de 197 vibrants que ens han permès descriure els trets característics dels mateixos. Mostrem els resultats de l'anàlisi acústic i sistemàtic de les diverses realitzacions dels sons de les vibrants per a poder caracteritzar-los acústicament en situacions de comunicació real, de parla espontània.
This research work is empirical, descriptive, instrumental cutting. The pronunciation is a need not covered in the classroom, there is a material in which spontaneous oral language is used to knead it. In this study we analyse what are the real achievements of the vibrant in situations of real communication with the purpose of change, based on the results obtained in this study, the teaching of pronunciation based on significant examples for the student, in oral communication. We will try to carry out exploitation of the didactic implications which may have this study this study is prospective in nature and later in future investigations, after having expanded analysis of the vibrating of the Spanish through a corpus encompassing the different dialectal varieties of the Spanish. The analysis is performed by program Praat-phonetic analysis that shows us the oscillogram and spectrogram of sounds. The used of spontaneous speech corpus is composed of 122 oral statements, more than 6 hours of recording taken from various TV shows. This corpus has provided a total of vibrant 197 that have allowed to describe the acoustic features of them. We show the results of acoustic and systematic analysis of the different realizations of the vibrant sounds of the Spanish to be able to characterize them acoustically in real communication, of spontaneous speech situations.
Este trabajo de investigación es de corte empírico, descriptivo e instrumental. La pronunciación es una necesidad no cubierta en el aula, no se dispone de un material en el que se utilice lengua oral espontánea para trabajarla. En este estudio nos proponemos analizar cuáles son las realizaciones reales de las vibrantes en situaciones de comunicación real con la finalidad de modificar, a partir de los resultados obtenidos en este estudio, la enseñanza de la pronunciación basándola en ejemplos significativos para el alumno, en la comunicación oral. Este estudio es de carácter prospectivo y más adelante en futuras investigaciones, tras haber ampliado el análisis de las vibrantes del español mediante un corpus que abarca las distintas variedades dialectales del español, trataremos de llevar a cabo la explotación de las implicaciones didácticas que puede tener este estudio. El análisis se efectúa mediante el programa de análisis fonético Praat que nos muestra el oscilograma y el espectrograma de los sonidos. El corpus utilizado, de habla espontánea, está compuesto por 122 enunciados orales, más de 6 horas de grabación tomadas de distintos programas de televisión. De este corpus se han extraído un total de 197 vibrantes que han permitido describir los rasgos acústicos de los mismos. Mostramos los resultados del análisis acústico y sistemático de las distintas realizaciones de los sonidos vibrantes del español para poder caracterizarlos acústicamente en situaciones de comunicación real, de habla espontánea.
Universitat de Barcelona
2014-03-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10189
PHONICA; Vol. 8 (2012); 44-67
PHONICA; Vol. 8 (2012); 44-67
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10189/13019
oai:revistes.ub.edu:article/10190
2021-02-20T11:31:27Z
phonica:ART
driver
Sobre l’èmfasi entonatiu de les formes ‘un’/’una’ en els titulars de Televisó de Catalunya
Paloma Sanllehí, David
entonació
èmfasi
titular televisiu
article indefinit
quantificador indefinit
numeral cardinal
Intonation
emphasis
headlines
indefinite articles
quantifiers
cardinal numbers
entonación
énfasis
titular televisivo
artículo indefinido
cuantificador indefinido
numeral cardinal
L’article aborda dues hipòtesis, en el marc d’un corpus de titulars de Televisió de Catalunya i gràcies al mètode d’anàlisi de la parla: les formes un/una no són objecte d’èmfasi entonatiu, si funcionen com a articles o quantificadors indefinits, i les formes un/una poden ser objecte d’èmfasi entonatiu, si funcionen com a numerals cardinals. D’entrada s’explica el concepte d’èmfasi i es caracteritzen les formes un/una. A continuació s’inicia l’anàlisi de les corbes estandarditzades dels titulars on apareixen les formes esmentades com a articles indefinits, quantificadors indefinits i numerals cardinals. Se subratllen els casos pertinents, amb èmfasi i sense èmfasi.
The paper tackles two hypotheses, within the framework of a corpus of headlines from TV3 (TV Catalonia) and using the speech analysis method: the forms un/una are not the object of intonational emphasis if they are used as indefinite articles or quantifiers, and the forms un/una could be the object of intonational emphasis if they are used as cardinal numbers. First of all the concept of emphasis is explained and the forms un/una described. Following this is the analysis of the standardising curves of the headlines where such forms appear as indefinite articles, indefinite quantifiers and cardinal numbers. The relevant cases, with and without emphasis, are underlined.
El artículo aborda dos hipótesis, en el marco de un corpus de titulares de Televisió de Catalunya y gracias al método de análisis del habla: las formas un/una no son objeto de énfasis entonativo, si funcionan como artículos o cuantificadores indefinidos, y las formas un/una pueden ser objeto de énfasis entonativo, si funcionan como numerales cardinales. En primer lugar, se explica el concepto de énfasis y se caracterizan las formas un/una. A continuación se inicia el análisis de las curvas estandarizadoras de los titulares donde aparecen tales formas como artículos indefinidos, cuantificadores indefinidos y numerales cardinales. Se subrayan los casos pertinentes, con énfasis y sin énfasis.
Universitat de Barcelona
2014-03-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10190
PHONICA; Vol. 8 (2012); 68-83
PHONICA; Vol. 8 (2012); 68-83
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10190/13022
oai:revistes.ub.edu:article/10192
2021-02-20T11:31:27Z
phonica:ART
driver
El parlar pallarès. Aproximació als trets melòdics bàsics
Rius, Agnès
Pérez-Peitx, Mireia
patrons entonatius
subdialectes pallarès
èmfasi melòdic.
intonation patterns
pallarès subdialect
melodic emphasis
patrones entonativos
subdialecto pallarés
énfasis melódico
Aquest article aporta els primers resultats sobre l’estudi dels trets melòdics bàsics del parlar del pallarès. La investigació, de caràcter experimental, s’ha dut a terme al Laboratori de Fonètica Aplicada de la Universitat de Barcelona i està format per 96 enunciats de parla espontània emesos per 21 informants de diferents zones del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà. S’han obtingut contorns dels sis primers patrons entonatius descrits en el català, i també diversos trets d’èmfasi bàsics (Font-Rotchés, 2007, 2011). Cal destacar la identificació de dos tipus d’èmfasi que, fins ara, només s’havien descrit per al menorquí: èmfasi de paraula ascendent-descendent i de paraula descendent-ascendent.
This paper provides the first results in the study of basic intonation patterns of speech of "pallarès". The experimental character research has been carried out in the Laboratory of Applied Phonetics at the University of Barcelona and consists of 96 statements of spontaneous speech issued by 21 informants from different areas of Pallars Sobirà and Pallars Jussà. Intonation patterns were compared with those obtained in the description of intonation in Catalan (Font-Rotchés, 2007, 2011) and the first six patterns described have been identified as well as characteristics Catalan emphasis. The results show two new melodic features that had only been described in menorquí, the emphasis word upward-downward and the emphasis word downward- upward.
Este artículo presenta los primeros resultados sobre el estudio de los patrones entonativos básicos de la habla del “pallarès”. La investigación, de carácter experimental, se ha llevado a cabo en el Laboratorio de Fonética Aplicada de la Universidad de Barcelona y está formada por 96 enunciados de habla espontánea emitidos por 21 informantes de distintas zonas del Pallars Sobirà y del Pallars Jussà. Se han podido identificar los seis primeros patrones descritos en el catalán, así como los principales rasgos de énfasis (Font-Rotchés, 2007, 2011). Los resultados muestran dos rasgos que no habían sido descritos hasta el momento, solo en el menorquín, se trata del énfasis de palabra ascendiente-descendiente y el de palabra descendiente-ascendente.
Universitat de Barcelona
2014-03-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10192
PHONICA; Vol. 8 (2012); 84-105
PHONICA; Vol. 8 (2012); 84-105
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10192/13024
oai:revistes.ub.edu:article/10943
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
El vocalismo del español en el habla espontánea
Alfonso Lozano, Raúl
Lengua oral
Vocales
Fonética acústica
Este trabajo es un resumen de la tesis doctoral titulada El vocalismo del español en el habla espontánea (Alfonso, 2010). La investigación consta de varias partes: el estado de la cuestión, la metodología, el análisis del vocalismo, y las pruebas perceptivas. En las páginas siguientes exponemos brevemente los objetivos, el corpus empleado y las conclusiones de la investigación.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10943
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 3-12
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 3-12
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10943/13750
oai:revistes.ub.edu:article/10944
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Análisis acústico de los sonidos laterales en el habla espontánea del español
Andrés Edo, Belén
Habla espontánea
Análisis acústico
Laterales
En este trabajo de investigación descriptivo e instrumental se presentan los resultados del análisis acústico de los sonidos laterales que producen los hablantes nativos de español en habla espontánea. El objetivo de este trabajo es proponer una visión distinta a la que ofrece el sistema fonético y fonológico español actual al utilizar sonidos de habla espontánea en lugar de sonidos producidos de forma aislada. Para llevar a cabo la investigación, se realiza el análisis acústico de los sonidos laterales de nuestro corpus, que está compuesto por grabaciones de programas de televisión. Dicho análisis se realiza mediante el programa Praat, especializado en análisis espectrográficos y los resultados que se obtienen sirven para clasificar los sonidos según sus características principales. A continuación, extraemos los datos acústicos de los sonidos laterales que presenten estructura de formantes. De esta manera, comparamos si el mismo tipo de sonido varía según se produzca en habla espontánea o en habla de laboratorio.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10944
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 13-20
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 13-20
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10944/13702
oai:revistes.ub.edu:article/10958
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Análisis acústico de la vibrantes del español en habla espontánea
Ortiz de Pinedo Sánchez, Núria
Enseñanza de la pronunciación
Habla espontánea
Vibrantes
Análisis acústico
Este trabajo de investigación es de corte empírico, descriptivo e instrumental. La pronunciación es una necesidad no cubierta en el aula, no se dispone de un material en el que se utilice lengua oral espontánea para trabajarla. En este estudio nos proponemos analizar cuáles son las realizaciones reales de las vibrantes, en situaciones de comunicación oral y espontánea, con la finalidad de modificar, a partir de los resultados obtenidos en este estudio, la enseñanza de la pronunciación basándola en ejemplos significativos para el alumno. Este trabajo es de carácter prospectivo y en futuras investigaciones, tras haber ampliado el análisis de las vibrantes del español mediante un corpus que abarca las distintas variedades dialectales del español, trataremos de llevar a cabo la explotación de las implicaciones didácticas que puede tener este estudio.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10958
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 21-32
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 21-32
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10958/13713
oai:revistes.ub.edu:article/10959
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Trets acústics de les vocals del català central
Rius, Agnès
Vocals
Català
Anàlisi acústica
Parla espontània
Presentem una proposta d’investigació basada en l’anàlisi acústica de les vocals i de la seva combinació en català central en parla espontània. Per portar-la a terme, hem utilitzat el Corpus oral de parla espontània (Font-Rotchés, 2006 i Rius-Escudé, en premsa). Els informants són d’ambdós sexes, d’edats compreses entre 18 i 80 anys, de professions diverses i procedents de diferents contrades de la varietat dialectal central, en un context de parla espontània real i genuïna. La metodologia serà experimental, empírica i quantitativa. Ens servirem de l’aplicació d’anàlisi i síntesi de veu praat, i del programa SPSS per comprovar la fiabilitat dels resultats. La finalitat d’aquesta investigació és que pugui esdevenir una aportació en el coneixement de la caracterització acústica de les vocals de la llengua catalana en parla espontània i que pugui facilitar-ne el desenvolupament d’aplicacions didàctiques que afavoreixin l’ensenyament-aprenentatge de la pronúncia del català als nous aprenents d’aquesta llengua en els diversos nivells educatius.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10959
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 33-40
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 33-40
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10959/13714
oai:revistes.ub.edu:article/10960
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Estudio sobre las aproximantes [ß, ∂, γ] del español en habla espontánea
Sola Prado, Alicia
Aproximantes
Habla espontánea
/b
d
g/
Espectrograma
En esta contribución se expone el trabajo que se está realizando como parte de la tesis doctoral Caracterización Acústica de las Aproximantes [ß, ∂, γ]del Español Peninsular en Habla Espontánea Dir. Cantero Serena, F., J., y como continuación del estudio piloto Caracterización Acústica de las Aproximantes [ß, ∂, γ] del Español en Habla Espontánea (Sola, 2011). Para nuestra investigación se analizan sistemáticamente los espectrogramas que ofrece el programa Praat de las distintas realizaciones de /b, d, g/ en un corpus de grabaciones tomadas de los medios de comunicación (radio y tv) de distintas comunidades autónomas del territorio peninsular. Para la consecución de nuestros objetivos se observa el comportamiento de los rasgos propios de las aproximantes: armonicidad, sonoridad, intensidad y duración, con el objetivo último de servir a una descripción de los modelos de pronunciación acorde con la realidad de los hablantes.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10960
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 41-46
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 41-46
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10960/13739
oai:revistes.ub.edu:article/10961
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
The intonational patterns used in Spanish yes-no questions of Hungarian speakers
Baditzné Pálvölgyi, Kata
Yes-no interrogatives
Melodic patterns
Rise
Rise-fall
Negative transfer
The present paper offers an overview of our investigations concerning the intonation of Spanish yes-no questions by Hungarian learners of Spanish. We now focus on linguistic aspects of intonation: which melodic patterns are used by Hungarian learners of Spanish in three subcategories of yes-no interrogatives: neutral yes-no questions, incredulous echo yes-no questions and yes-no questions followed by a vocative. We analyse these subtypes as their intonation in Spanish and in Hungarian is radically different. The Spanish intonation is characterised by final rises in all these three areas, whereas in Hungarian, we can rather detect the presence of a rising-falling melody. Rise-falls are not excluded from the inventory of Spanish interrogative patterns, but their presence is relatively low, and they usually accompany marked yes-no questions. Our aim is to find out on which areas should a language teacher lay more emphasis as far as the correct intonation is concerned.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10961
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 47-55
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 47-55
1699-8774
eng
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10961/13740
oai:revistes.ub.edu:article/10962
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Sentido y alcance del análisis acústico de la entonación. Una muestra del trabajo que está en curso
Ballesteros, María del Pilar
Análisis acústico
Entonación
Sentido
Significado
Pragmática
En este trabajo se ofrece una muestra de las descripciones que permite obtener el análisis acústico de la entonación. Se trata de información útil para desarrollar diversas aplicaciones como la elaboración de aplicaciones destinadas a la producción de voz sintética para crear sistemas de diálogo hombre- máquina. Sin embargo, estas descripciones se obtienen en la primera fase del trabajo que ha de estar seguido del estudio de las dimensiones funcionales y comportamentales de la entonación. Más allá de la utilidad de los datos, nos interesa contribuir a alcanzar descripciones que ayuden a desentrañar los mecanismos de interacción de los distintos niveles del habla pues es la que genera los sentidos añadidos que no forman parte del sentido literal de las palabras que se usan en la comunicación cotidiana.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10962
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 56-63
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 56-63
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10962/13741
oai:revistes.ub.edu:article/10963
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Del análisis melódico a la didáctica de la entonación cortés
Devís, Empar
Análisis del discurso
Cortesía
Entonación
Didáctica
El objetivo del presente trabajo ha sido descubrir los rasgos melódicos de atenuación que utilizan los hablantes de español en sus intercambios y así poder determinar las mejoras que se precisan para perfeccionar la actuación docente. El trabajo presenta los resultados obtenidos, a partir del análisis acústico de los datos y su validación perceptiva, y una serie de implicaciones didácticas que consideramos de gran utilidad docente.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10963
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 64-68
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 64-68
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10963/13742
oai:revistes.ub.edu:article/10964
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Características de la entonación del español hablado por brasileños
Fonseca Oliveira, Aline
Enseñanza del Español como Lengua Extranjera
Fonética
Entonación
Análisis Melódico del Habla
Esta investigación presenta la descripción de la entonación del español hablado por brasileños, a partir de un corpus de habla espontánea, extraído de entrevistas realizadas a doce informantes brasileños con un nivel de español avanzado, siguiendo el método Análisis Melódico del Habla (Cantero, 2002). El estudio tiene como objetivo caracterizar los rasgos melódicos del español hablado por brasileños a través de la descripción, en primer lugar, de la entonación prelingüística la cual engloba los rasgos que cumplen la función de organizar fónicamente el discurso permitiendo describir el acento extranjero y, en segundo lugar, la especificación de la entonación lingüística, que permite identificar y diferenciar las modalidades oracionales del enunciado.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10964
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 69-76
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 69-76
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10964/13743
oai:revistes.ub.edu:article/10965
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
L'entonació dels titulars de les notícies en català. Trets melòdics dels locutors
Paloma Sanllehí, David
Font-Rotchés, Dolors
Entonació
Català
Titulars de notícia
Televisió
En aquest article descrivim les tendències entonatives que caracteritzen la locució dels titulars de les notícies per mitjà de sis de les veus més conegudes de la televisió catalana (tv3 i 3/24): Xavier Coral, Agnès Marquès, Ramon Pellicer, Joan Carles Peris, Raquel Sans i Núria Solé. Per portar a terme la investigació, ens hem basat en el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla, descrit a Cantero (2002), i hem utilitzat l'aplicació d'anàlisi i síntesi de veu Praat. Prenent com a base els patrons melòdics i els èmfasis de la parla espontània del català, hem constatat que per a aquest tipus de locució, pròpia d'un registre formal, solament es fan servir de forma continuada i repetitiva una part dels trets melòdics ja descrits, amb la qual cosa s'aconsegueix un efecte característic que la fa singular i la distancia de la parla espontània. També hem descrit els trets melòdics que tenen en comú els sis locutors i els trets en què difereixen.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10965
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 77-82
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 77-82
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10965/13719
oai:revistes.ub.edu:article/10966
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
L'entonació del pallarès i les preguntes absolutes dels erasmus: dues investigacions en curs
Rius, Agnès
Font-Rotchés, Dolors
Subdialecte pallarès
Català com a L2
Interllengua
Patrons entonatius
Èmfasis melòdics
Hem realitzat dues investigacions d’anàlisi melòdica: una sobre els trets melòdics bàsics del parlar del pallarès, formada per 96 enunciats de parla espontània emesos per 21 informants de diferents zones del Pallars. S’han obtingut contorns dels 6 primers patrons entonatius descrits en el català, i també diversos trets d’èmfasi bàsics. I, una altra, sobre les preguntes absolutes que fan els estudiants Erasmus. Es basa en 31 preguntes emeses per 15 aprenents de català com a l2. Es constata que aquests gairebé mai no segueixen l'estructura pròpia de les preguntes absolutes del català, la qual cosa explica els malentesos que tenen lloc entre un parlant, que fa una pregunta, i un interlocutor, que la percep com una afirmació i, per consegüent, no respon.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10966
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 83-90
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 83-90
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10966/13749
oai:revistes.ub.edu:article/10967
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
La entonación de enunciados declarativos e interrogativos en chino mandarín hablado por taiwaneses
Kao, Wei-Li
Entonación
Declarativas
Interrogativas
Español
Chino mandarín
El presente trabajo de investigación tiene el propósito de describir la entonación de los enunciados declarativos e interrogativos absolutos del chino mandarín hablado por taiwaneses. Teniendo en cuenta este objetivo, se ha elaborado un corpus de habla espontánea y se ha analizado siguiendo el método Análisis Melódico del Habla. El corpus está basado en 88 enunciados emitidos por 44 informantes, que provienen de las emisiones de dos programas de televisión taiwaneses. Los resultados obtenidos muestran que los enunciados declarativos e interrogativos absolutos tienen tendencia a finalizar con un contorno descendente leve, y además, se ha observado que el tono de los fonemas se modifica según la entonación del grupo fónico.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10967
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 91-98
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 91-98
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10967/13720
oai:revistes.ub.edu:article/10968
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Aproximació als trets melòdics de les interrogatives de l'espanyol parlat per suecs
Martorell Morales, Laura
Espanyol
Suec
Entonació
Interrogatives
Presentem l'anàlisi d'un corpus de 60 enunciats interrogatius absoluts provinents de la parla espontània de 20 informants parlants nadius de suec i estudiants d'espanyol com a llengua estrangera amb nivell mínim b1. L'objectiu és descriure l'entonació de les interrogatives absolutes de l'espanyol parlat per suecs per determinar els patrons melòdics que utilitzen i si aquests es corresponen amb els interrogatius de l'espanyol peninsular, seguint la metodologia d'Anàlisi Melòdica de la Parla. Els resultats mostren que només un 28,33% dels enunciats s'adeqüen a patrons interrogatius, majoritàriament al patró típic de la pregunta, i que la resta corresponen a patrons suspesos (40%), declaratius (21,66%) o emfàtics (10%). Per tant, justifiquen l'interès de continuar la recerca, que preveu aprofundir en la caracterització dels trets melòdics de la interllengua per a la seva possible aplicació didàctica.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10968
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 99-106
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 99-106
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10968/13751
oai:revistes.ub.edu:article/10969
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
De melodías y variedades del español
Mateo Ruiz, Miguel
Entonación
Habla espontánea
Corpus
Metodología AMH
En este artículo presentamos los trabajos de tipo metodológico y de elaboración de corpus de habla espontánea que en el marco del modelo de Análisis Melódico del Habla (amh) estamos desarrollando. Se centran básicamente en dos ámbitos: por una parte, la confección de scripts de praat que permitan la extracción semiautomática de datos tonales (f0); por otra, la constitución de un amplio corpus de las variedades meridionales del español. Se presentan los principales datos del corpus elaborado y las funcionalidades de los programas de praat. También, un breve resumen de los estudios realizados y los que están en curso o planificados, tanto a partir de la explotación y análisis del corpus como de desarrollo de nuevas funcionalidades metodológicas en praat.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10969
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 107-114
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 107-114
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10969/13722
oai:revistes.ub.edu:article/10970
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Aproximación al perfil melódico de la interlengua de anglófonos que hablan español como segunda lengua
Muñoz Duarte, Arturo José
Perfil melódico
Interlengua
Español
Anglófonos
Entonación
En este trabajo piloto investigamos la interlengua de anglófonos que hablan español como segunda lengua en sus emisiones de enunciados neutros, interrogativos, enfáticos y suspendidos para establecer sus patrones melódicos en habla espontánea. Este análisis realizado fue tanto desde un punto de vista fonético como también fonológico. Pretendemos entonces abrir una línea de investigación de la entonación de interlengua de estos hablantes. Para tal propósito utilizamos como base metodológica el modelo del análisis melódico del habla (amh) propuesto por el laboratorio de fonética aplicada de la Universidad de Barcelona. Así pues se pudo observar que los patrones melódicos de nuestros informantes difieren de manera sustancial de los patrones melódicos del español peninsular.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10970
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 115-122
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 115-122
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10970/13723
oai:revistes.ub.edu:article/10971
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
La inflexió tonal final d'enunciats interrogatius amb intenció comunicativa de dubte en espanyol
Planas Morales, Sílvia
Entonació
Interrogatives
ELE
AMP
Aquest estudi forma part d’una recerca sobre la percepció d’enunciats interrogatius amb diferents intencions comunicatives, en alumnes xinesos d’ele. A l’anàlisi melòdica d’interrogatives totals i parcials, extretes dels diàlegs d’una obra de teatre, s’han trobat cinc tipus d’inflexió tonal final per expressar dubte, estranyesa i incredulitat. L’Anàlisi Melòdica de la Parla s’ha concentrat en el segment de la inflexió final a causa dels problemes dels alumnes xinesos per discriminar i pronunciar adequadament els finals entonatius dels enunciats, perquè la seva llengua no és entonativa.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10971
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 123-128
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 123-128
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10971/13724
oai:revistes.ub.edu:article/10972
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Trets de l'entonació del menorquí
Pons Llabrés, Júlia
Entonació
Menorquí
Èmfasis
Parla espontània
En aquest article presentem els resultats d’una recerca sobre l’entonació en menorquí que constituïa un intent d’aprofundir la descripció de les característiques principals d’aquest dialecte des de la base teòrica de l’Anàlisi Melòdica de la Parla. A partir dels enunciats del corpus hem establert la freqüència d’aparició de cada patró entonatiu i hem analitzat els èmfasis que contenen per detectar els trets distintius de l’entonació menorquina a partir de les tendències bàsiques que presenta.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10972
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 129-134
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 129-134
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10972/13725
oai:revistes.ub.edu:article/10973
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Interacció de codis orals en parla espontània: el cas de les partícules modals de l'alemany
Torregrosa-Azor, José
Entonació
Gestualitat
Kinèsica
Partícules modals
En aquest article s’analitza la coestructuració entre llenguatge verbal, entonació i gestualitat o kinèsica en 406 enunciats audiovisuals amb partícules modals (PM) emesos per 60 informants germanòfons en contexts comunicatius reals, espontanis i genuïns. Concretament, s’estudien les correlacions entre PM i entonació, i entre PM i la gestualitat coexpresiva i sincronitzada amb les emissions verbals.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10973
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 135-147
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 135-147
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10973/13726
oai:revistes.ub.edu:article/10974
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Caracterització melòdica de sis presentadors de programes informatius en català
Torrent Adell, Nil
Model entonatiu
Presentadors
Anàlisi Melòdica de la Parla
Discurs
En aquest treball, s’analitza i es descriu el model entonatiu de sis dels presentadors més coneguts de programes informatius (entrevistes, tertúlies o debats) de la televisió catalana, Jaume Barberà, Josep Cuní, Espartac Peran, Helena García Melero, Montse Jené i Cristina Puig. La investigació s’ha basat en el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla i s’ha dut a terme utilitzant, principalment, l’aplicació d’anàlisi i de síntesi de veu Praat, i el programa spss per comprovar-ne la validesa. S’han descrit els trets que tenen en comú els sis locutors i els trets en els quals divergeixen, i s’ha constatat que no existeix un únic model d’entonació compartit entre tots ells. Pel que fa a l’ús de patrons i de trets melòdics propis del català, els presentadors només n’utilitzen una part i de manera força recurrent, fet que dóna un ritme característic al seu discurs.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10974
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 148-155
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 148-155
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10974/13745
oai:revistes.ub.edu:article/10975
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Las creencias de profesores brasileños sobre el currículo de español como lengua extranjera en la enseñanza media
Almeda Ferreira, Ricardo
Creencias
Profesores
Currículo
Lengua española
Enseñanza media
En este trabajo presentamos la estructura y el estado en que se encuentra nuestra tesis doctoral que se propone a describir e interpretar las creencias de los profesores de español como lengua extranjera (E/LE) de la enseñanza media (EM) de escuelas públicas y privadas de la ciudad de Recife en Brasil. La investigación tiene sus bases en el paradigma interpretativo y procedimientos metodológicos de carácter cualitativo. Presentamos también un avance de los hallazgos de los estudios exploratorios que componen la investigación doctoral. Los datos fueron generados a partir de una entrevista semiestructurada y cuestionarios que tuvieron como objetivo indagar cómo los profesores perciben sus trabajos de programación de la acción didáctica, la planificación y el programa de la asignatura e/le. Para la exploración de los datos generados empleamos criterios basados en el análisis del discurso (AD).
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10975
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 156-163
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 156-163
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10975/13746
oai:revistes.ub.edu:article/10976
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
La pronunciación por tareas en la clase de ELE
Bartolí Rigol, Marta
Lengua oral
Pronunciación
Enfoque por tareas
Este trabajo es un resumen de la tesis doctoral titulada La pronunciación por tareas en la clase de ele (Bartolí, 2012). La investigación está dividida en tres partes: un análisis de materiales y curricular, una propuesta de sílabo y una propuesta didáctica basada en el enfoque por tareas. En las páginas siguientes exponemos brevemente los objetivos y las conclusiones de la investigación.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10976
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 164-170
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 164-170
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10976/13729
oai:revistes.ub.edu:article/10977
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Ensenyament de la llengua anglesa oral a cicle superior d'educació primària
Clarens Blanco, Inmaculada
Anglès oral
Cicle Superior
Investigació-acció
Proposta didàctica
La llengua anglesa s’ensenya de manera oral a Educació Infantil i a Cicle Inicial. A mesura que els alumnes creixen, es tendeix més a l’ensenyament escrit i costa trobar materials per a poder treballar la llengua anglesa de manera oral. La meva investigació se centra en una proposta didàctica per a treballar la llengua anglesa de manera oral a Cicle Superior d’Educació Primària. En aquest escrit, es recull la justificació de la investigació, els objectius que es pretenen aconseguir, com s’ha dut a terme la investigació, els mètodes de recollida de dades que s’han fet servir, un breu resum de les propostes didàctiques, els resultats que s’estan obtenint i la projecció de futur que pot tenir aquesta proposta didàctica.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10977
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 171-175
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 171-175
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10977/13754
oai:revistes.ub.edu:article/10978
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Una aproximación al enfoque oral para la enseñanza y aprendizaje de la pronunciación del E/LE
Giralt Lorenz, Marta
Pronunciación
Lengua oral
Español lengua extranjera
Enfoque oral
Este artículo presenta una breve aproximación a los resultados de un estudio en el que se investiga la aplicación de un enfoque oral para la enseñanza y aprendizaje de la pronunciación del español como lengua extranjera. A partir de la implementación de una acción didáctica basada en el enfoque oral a estudiantes de nivel inicial, se recogieron datos para crear un corpus en el que se trabajó con un diario de clase, cuestionarios y grabaciones de los alumnos. Los resultados que se obtuvieron ponen de manifiesto cómo se desarrollan los procesos de aprendizaje y de adquisición de la pronunciación del e/le cuando se sigue un enfoque oral, así como las dinámicas que se desprenden de una didáctica de la pronunciación basada en la oralidad.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10978
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 176-184
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 176-184
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10978/13747
oai:revistes.ub.edu:article/10979
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Didáctica de la oralidad en lengua inglesa para fines específicos: líneas de investigación en el ámbito turístico
Iglesias Xamaní, Montserrat
Inglés
Competencia Oral
Portafolios
Blog
En este artículo se dará cuenta de dos proyectos que forman parte de dos líneas de investigación complementarias. Ambos se llevaron a cabo en el seno de la Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB (EUHT CETT-UB), una escuela universitaria de hotelería y turismo adscrita a la Universidad de Barcelona que ofrece un Grado en Turismo, entre otros programas formativos. Ambos, a su vez, tenían como objetivo último desarrollar la competencia comunicativa oral en inglés como lengua extranjera (LE) de los estudiantes que participaron en sendas acciones didácticas destinadas a explorar la aplicabilidad de dos instrumentos pedagógicos: la carpeta de aprendizaje o portafolios y el blog de clase.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10979
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 185-192
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 185-192
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10979/13732
oai:revistes.ub.edu:article/10980
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
La lectura col·lectiva dialogada en llengua estrangera
Piquer Vives, Inmaculada
Lectura col·lectiva
Diàleg
Acompanyament
Treball cooperatiu
La lectura en llengua estrangera suposa un repte i una necessitat per als ciutadans d’una societat plurilingüe com la catalana. Perquè aquest procés es realitzi amb èxit, cal que el professorat faciliti als seus alumnes contextos i instruments que permetin la pràctica de: lectures col·lectives dialogades, debats, tertúlies literàries, treball cooperatiu i que els acompanyi al llarg de tot el procés lector.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10980
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 193-204
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 193-204
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10980/13755
oai:revistes.ub.edu:article/10981
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Prosodia y comprensión lectora en ELE
Recio Pineda, Sara
Prosodia
Lectura
Comprensión
Codificación fónica
Inferencias
La presente investigación estudia las relaciones entre la codificación fónica de un texto leído en voz alta y la comprensión que se establece, en seis aprendientes de ele iniciando el nivel de usuario independiente. Se registraron las lecturas de los participantes y se evaluó su prosodia de acuerdo a los patrones tonales del lector nativo competente. La comprensión del texto se midió a través de doce preguntas abiertas. En la primera lectura, se descubre que la codificación fónica se ajusta a la búsqueda de palabras claves que el lector relaciona argumentalmente haciendo uso de estrategias. En la segunda lectura, los índices prosódicos describen mayor relación entre las variables y la prosodia tiene más incidencia como mecanismo de comprensión. También se descubre una estrecha relación entre prosodia y comprensión cuando ésta se mide a través de preguntas que implican uso de inferencias o relación de diferentes ejes temáticos del texto.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10981
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 205-212
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 205-212
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10981/13734
oai:revistes.ub.edu:article/10982
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Una propuesta didáctica para favorecer la comunicación oral en inglés en el área de educación física en ciclo inicial de educación primaria
Reyes López, Alexandra
Enfoque oral
Propuesta didáctica
Didáctica del inglés como lengua extranjera
Educación física
Ciclo inicial de educación primaria
La presente investigación propone una acción didáctica para el área de educación física en el primer ciclo de educación primaria que sigue los principios del enfoque oral con la finalidad de observar como sucede y se desarrolla la comunicación oral en este contexto, así como también favorecer la producción oral de los estudiantes de inglés como lengua extranjera. El interés y la originalidad de este proyecto piloto recaen en la escasa bibliografía existente sobre el tema a la vez que en la singularidad de esta nueva vía de innovación y promoción del aprendizaje de la lengua extranjera.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10982
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 213-221
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 213-221
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10982/13735
oai:revistes.ub.edu:article/10983
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Enfoque oral digital para el aula de francés LE con fines profesionales
Spalacci, Mireille
Francés LE
Recursos digitales
Enfoque oral
Pronunciación
Este artículo presenta la aplicación de una metodología oral mediante el uso de herramientas digitales y sin el soporte de textos escritos. Tiene como objetivo desarrollar «oralmente» la lengua oral y la pronunciación de aprendices de francés LE de nivel intermedio con fines profesionales en un contexto de enseñanza superior.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10983
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 222-229
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 222-229
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10983/13736
oai:revistes.ub.edu:article/10984
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ART
driver
Explorando las creencias sobre la enseñanza/aprendizaje de la pronunciación en LE
Usó Viciedo, Lidia
Creencias sobre pronunciación
Pronunciación en lengua extranjera
Creencias de profesores
Enseñanza de español como lengua extranjera
Análisis del discurso
Este artículo muestra algunos de los principales resultados presentados en la tesis doctoral que lleva por título Creencias de los profesores de E/LE sobre la enseñanza/aprendizaje de la pronunciación, defendida en la Universitat de Barcelona en febrero de 2008. En ella se realiza un análisis psicolingüístico de los discursos de un grupo de profesores que interaccionaba en un foro de discusión y reflexionaba individualmente por escrito sobre dicho tema en un máster de E/LE. Las creencias reveladas abarcan una amplia variedad de aspectos sobre la enseñanza/aprendizaje de la pronunciación en LE que van desde la corrección fonética, el proceso de adquisición fónica de la pronunciación y los factores emocionales que dificultan su aprendizaje; la enseñanza de la lengua oral o la relación entre pronunciación e identidad, entre otros. Además, se han encontrado cuatro modelos generales de pensamiento entre los docentes respecto a la enseñanza de la pronunciación en LE, a saber: el modelo tradicional, el comunicativo puro, el comunicativo con corrección y el falso comunicativo. Finalmente, a partir de estos resultados, se apuntan nuevas líneas de investigación sobre las creencias en pronunciación de LE.
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10984
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 230-244
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 230-244
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10984/13748
oai:revistes.ub.edu:article/10990
2023-10-02T10:47:04Z
phonica:ED
driver
Editorial
Cantero Serena, Francisco José
Universitat de Barcelona
2014-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10990
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 1-2
PHONICA; Vol. 9-10 (2013-2014); 1-2
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10990/13756
oai:revistes.ub.edu:article/11027
2023-10-04T09:51:33Z
phonica:BPH
driver
Avaluació del desenvolupament fonològic en nens cataloparlants de 3, 4 i 5 anys
Busto Barcos, María del Carmen
Martínez Guijarro, Prudens
Rafanell Orra, Lurdes
Madrid López, Laura Noelia
avaluació
desenvolupament fonològic
educació infantil
El present material (manual i CD-ROM) de la prova d’avaluació del desenvolupament fonològic, recull la investigació que es va presentar a la Convocatòria 2003 d’ajuts a Projectes de Millora i Innovació Docent (PMID) de la Universitat de Barcelona.
Universitat de Barcelona
2023-10-04
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11027
PHONICA; Vol. 1 (2005)
PHONICA; Vol. 1 (2005)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11027/13807
Drets d'autor (c) 2023 María del Carmen Busto Barcos, Prudens Martínez Guijarro, Lurdes Rafanell Orra, Laura Noelia Madrid López
oai:revistes.ub.edu:article/11028
2023-10-04T09:51:33Z
phonica:BPH
driver
La entonación del español hablado por taiwaneses
Liu, Yen-Hui
Entonació
Interllengua
Anànisli Melòdica de la Parla
.
Universitat de Barcelona
2023-10-04
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11028
PHONICA; Vol. 1 (2005)
PHONICA; Vol. 1 (2005)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11028/13794
Drets d'autor (c) 2023 Yen-Hui Liu
oai:revistes.ub.edu:article/11029
2023-10-04T08:19:00Z
phonica:BPH
driver
Características fonéticas de los francófonos que aprenden español
Pérez Sola, María Jesús
.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11029
PHONICA; Vol. 2 (2006)
PHONICA; Vol. 2 (2006)
1699-8774
spa
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11029/13795
oai:revistes.ub.edu:article/11030
2023-10-04T08:19:00Z
phonica:BPH
driver
Corpus oral de parla espontània
Font-Rotchés, Dolors
.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11030
PHONICA; Vol. 2 (2006)
PHONICA; Vol. 2 (2006)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11030/13796
oai:revistes.ub.edu:article/11031
2021-02-20T11:32:58Z
phonica:BPH
driver
Identificació de les vocals tòniques del català
Planas Morales, Sílvia
vocals
anàlisi acústica
percepció
trets distintius
El volumen 5 de la Biblioteca Phonica es la versión completa de la investigación de la profesora Sílvia Planas Identificació de les vocal tòniques del català, cuyo resumen se presenta en la revista Phonica con el formato de artículo. Se trata de la versión completa de la tesis doctoral de la autora, presentada en el 2000.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11031
PHONICA; Vol. 3 (2007)
PHONICA; Vol. 3 (2007)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11031/13797
oai:revistes.ub.edu:article/11032
2021-02-20T11:32:58Z
phonica:BPH
driver
Las actividades en los manuales de pronunciación de inglés como lengua extranjera
Torres Águila, José Ramón
pronunciación
inglés como lengua extranjera
análisis de materiales
El volumen 6 de la Biblioteca Phonica recoge la investigación del profesor José Ramón Torres Águila Las actividades en los manuales de pronunciación de inglés como lengua extranjera, cuyo resumen presentamos en el número 2 de la revista Phonica (2006). Se trata de la versión completa de la tesis doctoral del autor, presentada en 2001.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11032
PHONICA; Vol. 3 (2007)
PHONICA; Vol. 3 (2007)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11032/13798
oai:revistes.ub.edu:article/11033
2021-02-20T11:32:42Z
phonica:BPH
driver
Valoració de les pràxies bucofacials i la percepció auditiva en infants d'educació infantil i primària
Busto Barcos, María del Carmen
Faig Doblado, Vanessa
Martínez Guijarro, Prudens
Rafanell Orra, Lurdes
Madrid López, Laura Noelia
pràxies bucofacials
percepció auditiva
educació infantil
educació primaria
avaluació
El material interactivo Valoració de les Pràxies Bucofacials i la Percepció Auditiva en Infants d’Educació Infantil i Primària, coordinado por la profesora Mª Carmen Busto, continúa y completa el material que ya presentamos en el volumen 1 de la Biblioteca Phonica, Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3, 4 i 5 anys d’edat. Ambos trabajos fueron realizados con la ayuda de sendos proyectos de innovación docente (Millora a la Innovació Docent) de la Universitat de Barcelona. Junto con el artículo Valoración del habla en niños de educación infantil y primaria, que presentamos también en este número 4 de la revista Phonica, estos materiales están dirigidos al conjunto de educadores y terapeutas del habla de nuestra comunidad educativa y están llamados a ser una referencia clave en la valoración del desarrollo fonológico en las primeras edades.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11033
PHONICA; Vol. 4 (2008)
PHONICA; Vol. 4 (2008)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11033/13799
oai:revistes.ub.edu:article/11034
2021-02-20T11:32:42Z
phonica:BPH
driver
La interlengua fónica del español hablada por holandeses
Casbas Peters, Ana
interlengua fónica
vocalismo
español lengua extranjera
neerlandés
holandés
El trabajo La interlengua fónica del español hablada por holandeses: análisis del vocalismo, de la profesora Ana Casbas Peters, presenta un trabajo de investigación original de relevancia para el análisis de la interlengua, a partir del análisis acústico del vocalismo realizado por una serie de informantes holandeses hablantes de español.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11034
PHONICA; Vol. 4 (2008)
PHONICA; Vol. 4 (2008)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11034/13800
oai:revistes.ub.edu:article/11035
2021-02-20T11:32:28Z
phonica:BPH
driver
La enseñanza explícita de la pronunciación: creencias de los profesores y sus repercusiones en el aula de E/LE
Orta Gracia, Antonio
prosodia
creencias del profesor
competencia fónica
enseñanza explícita
interlengua
El número 9 de la Biblioteca Phonica es la memoria de investigación: La enseñanza explícita de la pronunciación: creencias de los profesores y sus repercusiones en el aula de E/LE, defendida en julio de 2009 en la Universidad de Barcelona por el prof. Antonio Orta y dirigida por el prof. Raúl Alfonso Lozano.En el artículo que lleva por título Creencias de los profesores acerca de la pronunciación y sus repercusiones en el aula editado en este número de la revista presentamos un resumen del trabajo desarrollado.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11035
PHONICA; Vol. 5 (2009)
PHONICA; Vol. 5 (2009)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11035/13801
oai:revistes.ub.edu:article/11036
2021-02-20T11:32:28Z
phonica:BPH
driver
Análisis Melódico del Habla (AMH): 1999-2009
AA, VV .
En el número 10 de la Biblioteca Phonica recogemos una selección de artículos publicados durante los últimos diez años en torno al método de análisis melódico AMH. Con ella, queremos ofrecer una visión de conjunto de las evoluciones del método y de sus aplicaciones en el estudio de la entonación. Algunos de estos artículos se encontraban dispersos y no era fácil su lectura y referencia. Los artículos recogen siempre, en su encabezamiento, la referencia bibliográfica original, pues todos ellos han sido publicados previamente en revistas o actas de congresos: no se trata, por tanto, de un trabajo original, sino de una compilación de textos. Hemos titulado al conjunto: Análisis Melódico del Habla (AMH): 1999-2009.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11036
PHONICA; Vol. 5 (2009)
PHONICA; Vol. 5 (2009)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11036/13802
oai:revistes.ub.edu:article/11037
2021-02-20T11:32:14Z
phonica:BPH
driver
L’avaluació de la comunicació oral en anglès LE mitjançant l’ús del portafolis en un context d’educació superior. Volum I
Iglesias Xamaní, Montserrat
portafolis - ensenyament
anglès - ensenyament
comunicació oral
avaluació
La comunitat universitària del nostre país s'ha estat preparant en el decurs dels darrers anys per a la introducció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que hauria de comportar uns nous enfocaments metodològics d'ensenyament-aprenentatge basats en el constructivisme. Aquesta concepció metodològica implicaria la descentralització de l'aula com a context educatiu, la preparació de l'alumnat per un aprenentatge autònom i continuat, i la incorporació de competències en els dissenys curriculars per tal de potenciar la transferència de coneixement en un entorn professional, i hauria d'estar vinculada a una concepció avaluadora coherent (Colén, Giné & Imbernón, 2006).Com a professora titular dels crèdits d'Anglès com a llengua estrangera a l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB (EUHT CETT-UB) i en tant que coordinadora del Departament d'Idiomes d'aquest centre adscrit a la Universitat de Barcelona, s'havia generat la necessitat imperiosa d'endegar un projecte d'investigació-acció per tal d'afrontar aquest repte a partir del model de Strickland (1988).En iniciar-se el curs acadèmic 2006-2007 ni el professorat ni l'alumnat de l'EUHT CETT-UB estaven familiaritzats amb la carpeta d'aprenentatge o portafolis, de manera que es va creure oportú establir una primera presa de contacte amb aquesta eina. Per tant, es va realitzar una acció pilot en un grup de 18 alumnes de la Diplomatura en Turisme, i havent recollit i processat les dades qualitatives que es van obtenir, els resultats es van analitzar i en conseqüència es va revisar la planificació inicial.Així es va originar un segon cicle de recerca al curs acadèmic 2007-2008. Es va planificar una nova acció investigadora i es va posar en pràctica durant el primer semestre, aquest cop comptant amb la participació de dos grups de 18 alumnes. L'objectiu general consistia en analitzar l'ús del portafolis com a eina integral d'ensenyament-aprenentatge-avaluació per tal de desenvolupar les competències orals dels alumnes de Turisme.Els participants van haver d'elaborar un portafolis que havia d'incloure diferents tipus d'evidències aprenentatge relacionades amb tasques diagnòstiques, projectes, mostres d'expressió escrita -que es van descartar com a material de recerca-, presentacions orals, activitats de pronunciació i altres tasques de producció oral. Els principals objectius didàctics es centraven en articular un enfocament d'ensenyament-aprenentatge-avaluació per competències, dissenyar i endegar una àmplia gama de tasques orals i dur a terme diferents processos d'avaluació de les habilitats orals de forma complementària.Es van utilitzar tres instruments de recollida de dades: el diari de recerca de la investigadora, qüestionaris on els aprenents expressaven les seves opinions i enregistraments de mostres dels seus discursos orals. La informació qualitativa que es va obtenir es va processar mitjançant l'estadística descriptiva, entre altres tècniques, i després es va triangular. De l'anàlisi dels resultats se'n van derivar unes conclusions finals que tindrien implicacions pedagògiques en els plans docents dels crèdits d'Anglès com a llengua estrangera en el marc del nou títol de Grau en Turisme el curs acadèmic 2009-2010.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11037
PHONICA; Vol. 6 (2010)
PHONICA; Vol. 6 (2010)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11037/13803
oai:revistes.ub.edu:article/11038
2021-02-20T11:32:14Z
phonica:BPH
driver
L’avaluació de la comunicació oral en anglès LE mitjançant l’ús del portafolis en un context d’educació superior. Volum II - Annexos
Iglesias Xamaní, Montserrat
portafolis - ensenyament
anglès - ensenyament
comunicació oral
avaluació
La comunitat universitària del nostre país s'ha estat preparant en el decurs dels darrers anys per a la introducció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que hauria de comportar uns nous enfocaments metodològics d'ensenyament-aprenentatge basats en el constructivisme. Aquesta concepció metodològica implicaria la descentralització de l'aula com a context educatiu, la preparació de l'alumnat per un aprenentatge autònom i continuat, i la incorporació de competències en els dissenys curriculars per tal de potenciar la transferència de coneixement en un entorn professional, i hauria d'estar vinculada a una concepció avaluadora coherent (Colén, Giné & Imbernón, 2006).Com a professora titular dels crèdits d'Anglès com a llengua estrangera a l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB (EUHT CETT-UB) i en tant que coordinadora del Departament d'Idiomes d'aquest centre adscrit a la Universitat de Barcelona, s'havia generat la necessitat imperiosa d'endegar un projecte d'investigació-acció per tal d'afrontar aquest repte a partir del model de Strickland (1988).En iniciar-se el curs acadèmic 2006-2007 ni el professorat ni l'alumnat de l'EUHT CETT-UB estaven familiaritzats amb la carpeta d'aprenentatge o portafolis, de manera que es va creure oportú establir una primera presa de contacte amb aquesta eina. Per tant, es va realitzar una acció pilot en un grup de 18 alumnes de la Diplomatura en Turisme, i havent recollit i processat les dades qualitatives que es van obtenir, els resultats es van analitzar i en conseqüència es va revisar la planificació inicial.Així es va originar un segon cicle de recerca al curs acadèmic 2007-2008. Es va planificar una nova acció investigadora i es va posar en pràctica durant el primer semestre, aquest cop comptant amb la participació de dos grups de 18 alumnes. L'objectiu general consistia en analitzar l'ús del portafolis com a eina integral d'ensenyament-aprenentatge-avaluació per tal de desenvolupar les competències orals dels alumnes de Turisme.Els participants van haver d'elaborar un portafolis que havia d'incloure diferents tipus d'evidències aprenentatge relacionades amb tasques diagnòstiques, projectes, mostres d'expressió escrita -que es van descartar com a material de recerca-, presentacions orals, activitats de pronunciació i altres tasques de producció oral. Els principals objectius didàctics es centraven en articular un enfocament d'ensenyament-aprenentatge-avaluació per competències, dissenyar i endegar una àmplia gama de tasques orals i dur a terme diferents processos d'avaluació de les habilitats orals de forma complementària.Es van utilitzar tres instruments de recollida de dades: el diari de recerca de la investigadora, qüestionaris on els aprenents expressaven les seves opinions i enregistraments de mostres dels seus discursos orals. La informació qualitativa que es va obtenir es va processar mitjançant l'estadística descriptiva, entre altres tècniques, i després es va triangular. De l'anàlisi dels resultats se'n van derivar unes conclusions finals que tindrien implicacions pedagògiques en els plans docents dels crèdits d'Anglès com a llengua estrangera en el marc del nou títol de Grau en Turisme el curs acadèmic 2009-2010.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11038
PHONICA; Vol. 6 (2010)
PHONICA; Vol. 6 (2010)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11038/13804
oai:revistes.ub.edu:article/11039
2021-02-20T11:31:53Z
phonica:BPH
driver
Análisis multisistémico de las partículas modales del alemán. Volumen I
Torregrosa-Azor, José
análisis multisistémico
comunicación no verbal
kinésica
paralenguaje
En esta investigación se proponen como objetivos generales definir y desarrollar el método de análisis multisistémico que permita examinar las relaciones que se establecen entre diferentes sistemas del código oral, y examinar cómo se establecen estas correlaciones durante la emisión en habla espontánea de partículas modales del alemán o combinaciones de partículas modales. Este trabajo se ha estructurado en cuatro bloques. El primer bloque está dedicado a la exposición del marco teórico; el segundo se centra en la metodología que se va a seguir; en el tercero, se explica la forma en que se realiza el análisis de los datos y se presentan y se discuten los resultados obtenidos; en el cuarto y último bloque se exponen las conclusiones y se proponen futuras investigaciones. En el marco teórico se tratan de forma general algunas cuestiones sobre la comunicación humana (capítulo 2) y, teniendo en cuenta las características de esta investigación, se centrará la atención, en primer lugar, en examinar el fenómeno de las partículas modales del alemán (capítulo 3), ya que en ellas se focaliza la realización de esta investigación; en segundo lugar, se presenta el estado de la cuestión sobre comunicación no verbal (capítulo 4) y específicamente los estudios que tienen que ver con este trabajo; y, por último, en el capítulo 5 se describe el método de análisis melódico del habla (Cantero, 2002) porque es el método analítico del componente verbal que por su rigor y objetividad se ha considerado óptimo para la realización de los análisis melódicos. En el segundo bloque temático se exponen, en primer lugar, los objetivos (capítulo 6) que se han propuesto en esta investigación, centrados en la evaluación del método de análisis multisistémico y su aplicación para examinar la coestructuración que se establece entre los sistemas analizados durante la emisión de partículas modales del alemán. En el capítulo 7 se justifica la opción metodológica propuesta y se describen las fases analíticas de que consta. El siguiente capítulo (capítulo 8) está dedicado al establecimiento y descripción del corpus constituido por 406 enunciados obtenidos a partir de emisiones de habla espontánea. El capítulo continúa con la explicación del procedimiento utilizado para la digitalización de los enunciados seleccionados, así como también de las características de los informantes. Por último, se presentan los archivos de audio y de vídeo utilizados para realizar los análisis correspondientes. En el tercer bloque temático se explican los procedimientos analíticos realizados con el corpus de datos, así como la exposición de los resultados obtenidos y su discusión. En los capítulos 9 y 10 se presentan los procedimientos e instrumentos utilizados para efectuar el análisis intrasistémico del componente melódico y del kinésico; se determinan tanto las marcas melódicas como las marcas kinésicas que posibilitan el examen de las correlaciones melódicokinésicas y las partículas modales del alemán. Por último, se exponen los resultados obtenidos y la discusión a partir del análisis intersistémico de los datos audiovisuales seleccionados. En el último bloque se exponen las conclusiones a las que se ha llegado en base a los objetivos planteados, así como también diferentes propuestas para futuras investigaciones. Los resultados de la investigación constatan que, mediante la aplicación del método de análisis multisistémico propuesto, ha sido posible establecer correlaciones a nivel intersistémico entre marcas melódicas, kinésicas y partículas modales del alemán a partir de la estructura jerárquica de los componentes de cada sistema analizado.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11039
PHONICA; Vol. 7 (2011)
PHONICA; Vol. 7 (2011)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11039/13810
oai:revistes.ub.edu:article/11040
2021-02-20T11:31:53Z
phonica:BPH
driver
Análisis multisistémico de las partículas modales del alemán. Volumen II - Anexos
Torregrosa-Azor, José
análisis multisistémico
comunicación no verbal
kinésica
paralenguaje
En esta investigación se proponen como objetivos generales definir y desarrollar el método de análisis multisistémico que permita examinar las relaciones que se establecen entre diferentes sistemas del código oral, y examinar cómo se establecen estas correlaciones durante la emisión en habla espontánea de partículas modales del alemán o combinaciones de partículas modales. Este trabajo se ha estructurado en cuatro bloques. El primer bloque está dedicado a la exposición del marco teórico; el segundo se centra en la metodología que se va a seguir; en el tercero, se explica la forma en que se realiza el análisis de los datos y se presentan y se discuten los resultados obtenidos; en el cuarto y último bloque se exponen las conclusiones y se proponen futuras investigaciones. En el marco teórico se tratan de forma general algunas cuestiones sobre la comunicación humana (capítulo 2) y, teniendo en cuenta las características de esta investigación, se centrará la atención, en primer lugar, en examinar el fenómeno de las partículas modales del alemán (capítulo 3), ya que en ellas se focaliza la realización de esta investigación; en segundo lugar, se presenta el estado de la cuestión sobre comunicación no verbal (capítulo 4) y específicamente los estudios que tienen que ver con este trabajo; y, por último, en el capítulo 5 se describe el método de análisis melódico del habla (Cantero, 2002) porque es el método analítico del componente verbal que por su rigor y objetividad se ha considerado óptimo para la realización de los análisis melódicos. En el segundo bloque temático se exponen, en primer lugar, los objetivos (capítulo 6) que se han propuesto en esta investigación, centrados en la evaluación del método de análisis multisistémico y su aplicación para examinar la coestructuración que se establece entre los sistemas analizados durante la emisión de partículas modales del alemán. En el capítulo 7 se justifica la opción metodológica propuesta y se describen las fases analíticas de que consta. El siguiente capítulo (capítulo 8) está dedicado al establecimiento y descripción del corpus constituido por 406 enunciados obtenidos a partir de emisiones de habla espontánea. El capítulo continúa con la explicación del procedimiento utilizado para la digitalización de los enunciados seleccionados, así como también de las características de los informantes. Por último, se presentan los archivos de audio y de vídeo utilizados para realizar los análisis correspondientes. En el tercer bloque temático se explican los procedimientos analíticos realizados con el corpus de datos, así como la exposición de los resultados obtenidos y su discusión. En los capítulos 9 y 10 se presentan los procedimientos e instrumentos utilizados para efectuar el análisis intrasistémico del componente melódico y del kinésico; se determinan tanto las marcas melódicas como las marcas kinésicas que posibilitan el examen de las correlaciones melódicokinésicas y las partículas modales del alemán. Por último, se exponen los resultados obtenidos y la discusión a partir del análisis intersistémico de los datos audiovisuales seleccionados. En el último bloque se exponen las conclusiones a las que se ha llegado en base a los objetivos planteados, así como también diferentes propuestas para futuras investigaciones. Los resultados de la investigación constatan que, mediante la aplicación del método de análisis multisistémico propuesto, ha sido posible establecer correlaciones a nivel intersistémico entre marcas melódicas, kinésicas y partículas modales del alemán a partir de la estructura jerárquica de los componentes de cada sistema analizado.
Universitat de Barcelona
2013-03-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11040
PHONICA; Vol. 7 (2011)
PHONICA; Vol. 7 (2011)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11040/13793
oai:revistes.ub.edu:article/11041
2021-02-20T11:31:27Z
phonica:BPH
driver
Spanish Intonation of Hungarian Learners of Spanish: Yes or No Questions
Baditzné Pálvölgyi, Kata
intonation
interlanguage
melodic analysis of speech
yes-no questions
The present dissertation is a comparative study of the intonation of yes-no questions in Hungarian and Spanish. Based especially on my own corpora, I examine the realization of the main accent in utterances, pitch range, and the intonational patterns applied. First, these aspects will be investigated in a Spanish corpus (Corpus 1) then in a Hungarian corpus (Corpus 2) and after that, I will make hypotheses about the ways Hungarians pronounce Spanish yes-no questions. These predictions then will be validated by means of a corpus containing Spanish yes-no questions produced by Hungarian learners of Spanish (Corpus 3). My predictions were the following: (a) As the place of main accent in an utterance depends on lexical stress, and lexical stress placement obeys different rules in the two languages, it is predictable that Hungarian learners of Spanish will not produce Spanish main accents according to the Spanish norms. (b) Hungarian uses a narrower pitch range than Spanish, thus, the Spanish yes-no interrogatives produced by Hungarian learners are expected to have a narrower pitch range. (c) The intonation contours applied will be investigated in 3 subgroups of yes-no questions: ordinary yes-no questions, echo yes-no questions and yes-no questions followed by a vocative. Ordinary yes-no questions in Hungarian are typically accompanied by rising-falling contours, whereas in Spanish, by rising ones; Hungarian echo yes-no questions have several main accents, each triggering a rise-fall contour, while in their Spanish counterparts there is one main accent in these cases, with a characteristically rising pattern. Yes-no question + vocative sequences contain two intonation units in both languages, but in Hungarian the yes-no interrogative conserves its rising-falling melody, and the vocative is accompanied by a fall, unlike in Spanish, where both contours are rising, and the final vocative is given the higher rise. Based on these observations, the prediction is that Hungarians will transfer their Hungarian intonational patterns to Spanish yes-no questions, which may be found unacceptable by Spanish listeners. My hypotheses will be validated by the analysis of the Spanish yes-no interrogatives of Hungarian students, which will cast light on those areas of intonation which should be given more attention in Spanish language teaching in Hungary.
Universitat de Barcelona
2014-03-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11041
PHONICA; Vol. 8 (2012)
PHONICA; Vol. 8 (2012)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11041/13805
oai:revistes.ub.edu:article/11042
2021-02-20T11:31:27Z
phonica:BPH
driver
Creencias de los profesores de E/LE sobre la enseñanza/aprendizaje de la pronunciación
Usó Viciedo, Lidia
lengua española
lenguas extranjeras
español como lengua extranjera (E/LE)
creencias del profesorado
análisis del discurso
enseñanza de idiomas
pronunciación
El objetivo general de esta tesis es el de estudiar las creencias de los profesores de español como lengua extranjera (E/LE) sobre la enseñanza de la pronunciación. Por una parte porque ésta continua siendo en la actualidad la asignatura pendiente de la enseñanza comunicativa de las lenguas extranjeras, así como de la investigación en adquisición de segundas lenguas. Por otra parte porque está ampliamente aceptado que las creencias preceden a menudo las actuaciones de los profesores en el aula, como resultado de las teorías cognitivas que ponen en relación cognición y acción. Desde hace tres décadas se ha incrementado la investigación sobre las creencias de los docentes, debido al cambio que ha habido en la concepción de la enseñanza, como una actividad de pensamiento, y en la de los profesores, como personas que construyen sus propias teorías y representaciones sobre dicha enseñanza. Además, estos poseen un conocimiento previo, fruto de su formación y experiencia anterior como profesores y generalmente también como alumnos de una lengua extranjera, que influye en su práctica docente.En concreto, esta investigación se centra en analizar los discursos realizados por un grupo de profesores de E/LE en formación que, interesados por mejorar su didáctica de la pronunciación, escogieron libremente la asignatura optativa de fonética aplicada, donde participaron en un foro de discusión. Por una parte, una formación de profesores donde haya interacción y reflexión sobre la práctica pensamos que es el lugar idóneo para acceder a su sistema de creencias. Al mismo tiempo, la formación de profesores es, sin duda, el escenario adecuado desde donde interferir en su modelo de pensamiento. La introducción de información nueva, junto con la reflexión e interacción entre iguales mantenida durante el proceso de formación, favorecerían el aprendizaje constructivista y ayudarían a crear nuevo conocimiento, capaz de transformar, en última instancia, la práctica educativa de los docentes. Por ello, este trabajo se centra también en estudiar esa posible modificación de creencias y ver en qué medida se ha desestabilizado el modelo de pensamiento de los profesores respecto a la enseñanza de la pronunciación. Para el análisis del discurso de los profesores se ha utilizado el método psico-lingüístico de análisis de Cantero/ De Arriba (1997). Este método da cuenta de los procesos psico-lingüísticos activados para la formulación o modelación del discurso (PMD), que a su vez serán reflejo de los procesos de modelado de la conciencia (PMC). Además, este método tiene en cuenta que no siempre cuando hablamos explicitamos todo y que, muchas veces, hay creencias implícitas que rigen el discurso de los hablantes, por lo que busca identificarlas a partir de las creencias manifestadas abiertamente y de los exponentes pragma-lingüísticos utilizados.La finalidad última de esta tesis es la de servir de ayuda en la formación de profesores de E/LE, en cuanto a las directrices a seguir para una mayor optimización de la didáctica de la pronunciación. Así también, esperamos que este trabajo sirva de guía para la creación de materiales de E/LE, tanto en el enfoque a adoptar a la hora de crear actividades sobre pronunciación como en las actividades mismas, teniendo en cuenta las creencias de los profesores que en la actualidad se dedican a la docencia en este ámbito.
Universitat de Barcelona
2014-03-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
text/html
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11042
PHONICA; Vol. 8 (2012)
PHONICA; Vol. 8 (2012)
1699-8774
cat
https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/11042/13806
oai:revistes.ub.edu:article/11675
2021-04-14T14:12:35Z
phonica:ART
c7bf2ce1871b94ee7c0459fb5f1a0565