Sinhogarismo en tiempos de confinamiento: Vivencias profesionales y ciudadanas en la ciudad de Barcelona

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.1344/its.v0i1.32254

Palabras clave:

Trabajo Social, personas sin hogar, COVID-19, confinamiento, investigación

Resumen

El presente artículo versa sobre la incidencia del confinamiento a causa del COVID-19 en el ejercicio del Trabajo Social, en el caso concreto del sinhogarismo. A partir de los resultados de un estudio sobre la intervención del Trabajo Social en tiempos de crisis sanitaria que abarca diferentes ámbitos, se muestra la vivencia y el impacto personal de la situación de confinamiento en los/as técnicos/as sociales así como de las personas sin hogar con las que estos/as trabajan. El diseño metodológico de la investigación es de carácter cualitativo e incluye trabajo de campo empírico a pesar de estar limitado por las restricciones del contexto de confinamiento. Los resultados muestran la existencia de elementos comunes en la vivencia de la situación de confinamiento si bien se dilucidan significativas diferencias como consecuencia de la desigualdad social. Dichas diferencias orientan hacia donde se debe dirigir el Trabajo Social, tanto a nivel general como en el ámbito del sinhogarismo, para poder dar respuesta a las necesidades sociales acorde al contexto sociohistórico en el que se desempeña.

Biografía del autor/a

María Virginia Matulic-Domandzic, Unitat de Formació i Recerca (UFR) Treball Social Universitat de Barcelona

Professora permanente UFR Treball Social.

Doctora per la Universitat de Barcelona

Investigadora GRITS (UB)

Ariadna Munté-Pascual, UFR Treball Social Universitat de Barcelona

Professora-investigadora i doctora de l'UFR Treball Social

 

 

 

 

 

Irene De-Vicente-Zueras, UFR Treball Social Universitat de Barcelona

Professora permanente UFR Treball Social.

Doctora per la Universitat de Barcelona

Investigadora GRITS (UB)

Gisela Redondo-Sama, Facultad de Ciencias Sociales y Humanas. Universidad de Deusto.

Professora-investigadora i doctora de la Universidad de Deusto.

Citas

Abbé Pierre Foundation - FEANTSA. (2018). Third Overview of housing exclusion in Europe. Brussels. Council of Europe. https://www.feantsa.org/download/full-report-en1029873431323901915.pdf

Actis, E. y Zelicovich, J. (2020). El Ritmo Básico de Reproducción del COVID-19 en la transformación del Sistema Internacional, en A. Busso (Coord.), Relaciones internacionales en tiempos de pandemia (1ª ed,21-33). Rosario: Universidad Nacional, Centro de Investigaciones en Política y Economía Internacional (CIPEI).

Albon, D., Soper, M. & Haro, A. (2020). Potential Implications of the COVID19 Pandemic on the Homeless Population. Chest, 158(2), 47-48. https://doi.org/10.1016/j.chest.2020.03.057

Arrels Fundació (28 de mayo de 2020). 1.239 persones viuen al carrer a Barcelona sense poder-se confinar. https://www.arrelsfundacio.org/mapa-recursos-coronavirus

Arrels Fundació (14 de junio de 2020). ¿Cómo han vivido las personas que viven en la calle los meses de máximo confinamiento? https://www.arrelsfundacio.org/es/como-han-vivido-las-personas-que-viven-en-la-calle-los-meses-de-maximo-confinamiento/

Arroyo, J. (15 de junio de 2020). Coronavirus: infectados en España y la evolución del brote desde el origen. Redacción Médica. https://www.redaccionmedica.com/secciones/sanidad-hoy/coronavirus-infectados-espana-y-evolucion-covid19-desde-origen-4148

Asociación Lola, no estás sola. (12 de junio de 2020). Manifiesto Lola, no estás sola por la actual situación provocada por el COVID-19. Recuperado de: https://www.facebook.com/watch/Lola-no-est%C3%A0s-sola-1317988394936857/

Asociación Médica Mundial (2013). Declaración de Helsinki de la AMM – Principios éticos para las investigaciones médicas en seres humanos. Helsinki. https://www.wma.net/es/policies-post/declaracion-de-helsinki-dela-amm-principios-eticos-para-las-investigaciones

Asociación Médica Mundial (2016). Declaración de la AMM sobre las Consideraciones Éticas de las Bases de Datos de Salud y los Biobancos. Taipei. https://www.wma.net/es/policies-post/declaracion-de-la-amm-sobre-las-consideraciones-eticas-de-las-bases-de-datos-de-salud-y-los-biobancos/

Asociación Realidades y Fundación RAIS (2007). Construyendo relaciones. Intervención psicosocial con personas sin hogar. Madrid: Asociación Realidades y Fundación RAIS.

Ajuntament de Barcelona (24 de julio de 2020). El Plenari del Consell Municipal atorga les Medalles d’Honor de Barcelona a col·lectius que han lluitat molt directament contra la pandèmia de la Trabajo Social. Servei de premsa. Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2020/07/24/el-plenari-del-consell-municipal-atorga-les-medalles-dhonor-de-barcelona-a-col%E2%80%A2lectius-que-han-lluitat-molt-directament-contra-la-pandemia-de-la-covid-19/

Bachiller, S. (2009). Significados del espacio público y exclusión de las personas sin hogar como un proceso de movilidad forzada. Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS), 128, p. 125-137.

Banerjee, D. & Bhattacharya, P. (2020). The hidden vulnerability of homelessness in the COVID-19 pandemic: Perspectives from India. International Journal of Social Psychiatry nº00(0), 1-4. https://doi.org/10.1177/0020764020922890

Barcelona - Síndic de Greuges (28 de abril de 2020). La síndica insta a la ciudadanía a seguir denunciando aquellas situaciones de vulnerabilidad que observen en relación con las personas sin hogar. https://5.135.88.25/jspui/bitstream/11703/118606/1/20200428_Sinhogar_ESP.pdf

Bauman, Z. (2000). Modernidad líquida. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paidós.

Boltanski, L. y Chiapello, È. (2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Ediciones Akal.

Brooks, S., Webster, R., Smith, L., Woodland, L., Wessely, S., Greenberg, N. & Rubin, G.J. (2020). The psychological impact of quarantine and how to reduce it: Rapid review of the evidence. Lancet, 395(10227), 912-920. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30460-8

Brunet, I. Belzunegui, A. i Pastor, I. (2000). Les tècniques d’investigació social i la seva aplicació (1a ed.). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

Cabrera, P. (2008) Personas sin hogar en M. Hernández Pedreño (coord.), Exclusión social y desigualdad.Murcia: Editum.

Cáritas Diocesana de Barcelona (2013). Llar, habitatge i Salut, acció i prevenció residencial. Com viuen les persones ateses. Col·lecció informes. Núm. 2 Barcelona: Càritas Diocesana.

Castel, R. (1991). De l’indigence à l’exclusion, la désaffiliation. Précarité du travail et vulnérabilité relationnelle en J. Danzelot (eds.): Face à l’exclusion. Le modèle français. Paris: Esprit.

Col·legi Oficial de Treballadors Socials de Catalunya (26 de marzo de 2020). Nota de prensa. https://mailchi.mp/e82f62554e6e/nota-de-premsa-el-collegi-de-treball-social-collabora-en-la-nova-plataforma-datenci-psicosocial-als-afectats-pel-coronavirus?e=75bc1df5b1

Consejo General del Trabajo Social (24 de julio de 2020). La intervención desde el Trabajo Social con las personas sin hogar en el estado de alarma. Madrid: Grupo estatal de intervención en emergencias sociales (GEIES). http://www.cgtrabajosocial.es/app/webroot/files/consejo/files/Documentos%20CGTS%20PSH.pdf

Cortina, A. (2017). Aporofobia, el rechazo al pobre. Barcelona: Paidós.

De Inés, A., Guzmán, G., Verdaguer, M. i Contreras, M. (2019). Diagnosi 2019. El sensellarisme a Barcelona. Evolució i joves en situació de sensellarisme. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, XAPSLL.

Dell’ Olmo, M., Gotsens, M., Pasarín, M., García de Olalla, P., Ruíz, C., Rodríguez-Sanz, M., Artazcoz, L. i Borell,C. (2020). Desigualtats socials i COVID-19 a Barcelona. Barcelona Societat, 26, 1-7. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/revista/08_op_aspb_bcn26.pdf

De Vega, L. (9 de mayo de 2020). “Esto es una locura”: los trabajadores sociales afrontan la crisis mermados de efectivos. El País. https://elpais.com/espana/madrid/2020-05-09/esto-es-una-locura-los-trabajadores-sociales-afrontan-la-crisis-mermados-de-efectivos.html

De Vicente, I., Matulic, V., Munté Pascual, A. y Redondo-Sama, G. (2020). El trabajo social ante el COVID-19: el ejercicio profesional en un escenario de incertidumbre. [Investigación no financiada]

Du Ranquet, M. (1996). La intervención en situación de crisis. Madrid: Siglo XXI de España Editores.

FEANTSA (2001). La promoción de la inclusión social a través del acceso al alojamiento. Documento político. Bruselas: FEANTSA.

FEANTSA (2013). On the Way Home? FEANTSA Monitoring reporto n Homelessness and Homeless Policies in Europe. Brussels. European Federation of National Organizations working with the Homeless, AISBL.

Federación Internacional de Trabajo Social (FITS) (julio de 2018). Declaración Global de Principios Éticos y de Integridad Profesional. Asamblea General de la Federación Internacional de Trabajadores Sociales - Asamblea General de la Asociación Internacional de Escuelas de Trabajo Social. Dublin, Irlanda. https://www.ifsw.org/global-social-work-statement-of-ethical-principles/

Federación de Entidades de apoyo a las personas sin hogar (2013). Documento marco de la Federación de Entidades de apoyo a las personas sin hogar. Madrid: FEPSH.

Feodor Nilsson, S., Hjorthøj, C.R., Erlangsen, A. & Nordentoft, M. (2014). Suicide and unintentional injury mortality among homeless people: a Danish nationwide register-based cohort study. Eur J Public Health. 24(1), 50-6.

Folsom, D., Hawthorne, W., Lindamer, L., Gilmer, T., Bailey, A., Golshan, S., García, P., Unützer, J., Hough, R. & Jeste, D.V. (2005). Prevalence and risk factors for homelessness and utilization of mental health services among 10,340 patients with serious mental illness in a large public mental health system. American Journal of Psychiatry, 162, 370-376. https://doi.org/10.1176/appi.ajp.162.2.370

García, N. (2004). Desiguales y desconectados. Barcelona: Gedisa.

Generalitat de Catalunya (2020). Aïllament domiciliari per a casos positius de COVID-19. Barcelona: Servei Català de la Salut. https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/C/coronavirus-2019-ncov/material-divulgatiu/procediment-actuacio-coronavirus.pdf

Greco, V. & Roger, D. (2001). Coping with uncertainty: the construction and validation of a new measure. Personality and Individual Differences, 31, 519-534. https://doi.org/10.1016/S0191-8869(00)00156-2

Greco, V., & Roger, D. (2003). Uncertainty, stress, and health. Personality and Individual Differences, 34(6), 1057–1068. https://doi.org/10.1016/S0191-8869(02)00091-0

Inchausti, F., García, Nancy V., Prado J. y Sánchez, S. (2020). La psicología clínica ante la pandemia COVID-19 en España. Clínica y Salud, 31(2), 105-107. https://doi.org/10.5093/clysa2020a11

Instituto Nacional de Estadística (2012). Encuesta a las personas sin hogar. Madrid.

Jimena Quesada, L. (2020). El derecho a la protección contra la pobreza y la exclusión social como paradigma del respeto de la dignidad humana. La inserción del ingreso mínimo vital en el marco de la evolución de los estándares internacionales. Lex Social: Revista De Derechos Sociales, 10(2), 361-423. https://doi.org/10.46661/lexsocial.5073

Kisnerman, N. (1998). Pensar el trabajo social. Buenos Aires: Sites / Lumen

López, C. (20 de marzo de 2020). El confinament s’allargarà. La Vanguardia. Madrid. https://www.lavanguardia.com/encatala/20200320/474265334902/confinament-coronavirus-allargara-espanya.html

Lutz, C. (2019). Digital inequalities in the age of artificial intelligence and big data. Human Behavior and Emerging Technologies, 1(2), 141-148. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/hbe2.140

Mann, S. & Holdsworth, L. (2003). The psychological impact of teleworking: stress, emotions and health. New Technology, Work and Employment, 18 (3), 196-211.

Matulič, M.V. (2015). Procesos de inclusión social de las personas sin hogar en la ciudad de Barcelona: Relatos de vida y acompañamiento social. (Tesis Doctoral). Universidad de Barcelona: http://www.tesisenred.net/handle/10803/393958

Matulič, M.V., Cabré, C. i García, A. (2016). L’atenció a les persones sense llar a la ciutat de Barcelona: una mirada històrica i de futur. Revista Barcelona i Societat, 20, 59-77.

Matulič, M.V., De Vicente, I. y Caïs, J. (2018). Relatos de vida de personas sin hogar en la ciudad de Barcelona: desafiliación social y salud. Revista Comunitania (16), julio 2018, p.141-157. http://dx.doi.org/10.5944/comunitania.16.7

Matulič M.V., Boixadós, A., De Vicente, I., Abella, P. i Caïs, J. (2019). Dones en situació de sense llar a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Cèlebre Editorial.

Mayock, P. & Sheridan, S. (2012). Women’s Journeys to Homelessness: Key Findings form a Biographical Study of Homeless Women in Ireland. Women and Homelessness in Ireland, Research Paper 1. Dublin: School of Social Work and Social Policy and Children’s Research Centre, Trinity College. http://womenshomelessness.org/wp-content/uploads/2018/01/Womens-Homeless-Journeys.Key-Findings-from-a-Biographical-Study-of-Homeless-Women-in-Ireland.pdf

Millán-Franco, M. (2020). Trabajo Social y COVID-19. Un análisis de las consecuencias sociales y sus implicaciones para la intervención social con colectivos vulnerables. En R. Rivera. (Presidencia). Congreso internacional virtual sobre Trabajo Social. Consecuencias psicológicas, sociales, políticas y económicas. EUMED, Méjico. https://www.eumed.net/actas/20/covid/17-trabajo-social-y-covid-19-un-ana-lisis-de-las-consecuencias-sociales.pdf

Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social (2020). Plan de respuesta temprana en un escenario de control de la pandemia por covid-19. Acordado en Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud el 16 de julio de 2020. Madrid.

Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social (2015). Estrategia Nacional Integral para Personas sin Hogar. Madrid.

Panadero, S. y Vázquez, J. (2012). La investigación sobre personas sin hogar y los recursos de atención al colectivo. En C. Zúñiga (ed) España: Evolución, Situación actual y Retos en Futuros en Psicología, Sociedad y Equidad: Aportes y Desafíos. Madrid: Colección Praxis Psicológica.

Panadero, S. y Muñoz, M. (2014). Salud, calidad de vida y consumo de sustancias en función del tiempo en situación sin hogar. Anales de psicología, 30(1), 70-77.

Perri, M., Dosani, N. & Hwang, S. (2020). COVID-19 and people experiencing homelessness: challenges and mitigation strategies. CMAJ, 192 (26). https://doi.org/10.1503/cmaj.200834

RAIS (2015). Los delitos de odio contra las personas sin hogar. Informe de Investigación. Madrid: RAIS Fundación.

Ramsetty, A. & Adams, C. (2020). Impact of the digital divide in the age of COVID-19. Journal of the American Medical Informatics Association, 27(7), 1147-1148. https://doi.org/10.1093/jamia/ocaa078

Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19. BOE-A-2020-3692. https://www.boe.es/eli/es/rd/2020/03/14/463

Rojo-Gutiérrez, M. A. y Bonilla, D. M. (2020). COVID-19: La necesidad de un cambio de paradigma económico y social. Ciencia América, 9(2), 77-88. http://dx.doi.org/10.33210/ca.v9i2.288

Sales, A. Uribe, J. y Marco, I. (2015). Diagnosis 2015. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i polítiques d’intervenció. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: XAPSLL.

Sales, A. i Guijarro, L. (2017). Dones sense llar: la invisibilització de l’exclusió residencial femenina. Revista Barcelona Societat, 21, 81- 89. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/revista/06-dones_sense_llar.pdf

Sales, A. (2020). El sensellarisme s’agreuja amb la COVID-19. Mesures d’emergència i perspectives de futur. Revista Barcelona i Societat, 26, 23-27. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/revista/08_op_aspb_bcn

Sen, A. (2000). Desarrollo y libertad. Barcelona: Planeta.

Smith, J. A. & Judd, J. (2020). COVID-19: Vulnerability and the power of privilege in a pandemic. Health promotion journal of Australia: official journal of Australian Association of Health Promotion Professionals, 31(2), 158–160. https://doi.org/10.1002/hpja.333

Uribe, J. y Alonso, S. (2009). Personas en situación de sin hogar en Barcelona: Perfiles, estado de salud y atención sanitaria. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Van Parijs, P. (1996). Libertad real para todos. Qué puede justificar el capitalismo (si hay algo que pueda hacerlo). Barcelona: Paidós.

Zamanillo, T. (1999). Apuntes sobre el objeto en Trabajo Social. Cuadernos de Trabajo Social, 12, 13-32. Disponible en https://core.ac.uk/download/pdf/38812941.pdf

Descargas

Publicado

2021-01-21

Cómo citar

Matulic-Domandzic, M. V., Munté-Pascual, A., De-Vicente-Zueras, I., & Redondo-Sama, G. (2021). Sinhogarismo en tiempos de confinamiento: Vivencias profesionales y ciudadanas en la ciudad de Barcelona. Itinerarios De Trabajo Social, (1), 15–22. https://doi.org/10.1344/its.v0i1.32254

Número

Sección

Artículos