Dossier L29 "Repensar l'hospitalitat a través de la cultura i literatura contemporànies de les dones de color dels Estats Units" (2023)

2022-02-03

Aquest dossier reunirà assajos que tractin sobre la transformació de la noció d'hospitalitat a través de les manifestacions literàries i culturals de les dones de color als Estats Units de l'última meitat del segle vint i principis del vint-i-u. El feminisme de les dones de color ha posat de relleu el paper de la mà d'obra precària i racialitzada en la indústria de l'hospitalitat en una societat amb uns valors cívics i un estat de benestar en declivi (Hill Collins, 2000; Kempadoo, 2001; Nilliasca, 2011). D'altra banda, la teoria feminista de l'hospitalitat ha destacat aspectes com l'ètica de les cures, la mutualitat, la inclusió, la imbricació del jo i l'altre en la construcció de la identitat i el paper central dels afectes i del cos per a desentrellar les dinàmiques del capitalisme patriarcal que amaga el binarisme amfitrió/hoste (Ahmed, 2006; Hamington, 2010). L'actual panorama sociopolític dels Estats Units—afectat per migracions i deportacions, per la crisi sanitària i la creixent desigualtat social, pels efectes del capitalisme global sobre territoris, famílies i comunitats i per la restricció dels deures i llibertats civils—requereix replantejar la construcció cultural de l'hospitalitat des d’una perspectiva feminista interseccional. Les persones de color experimenten des de diverses formes d’interseccionalitat (de gènere, raça, origen, classe social, etc.), les contradiccions de la lògica binària que sosté els discursos de l'hospitalitat: exerceixen el paper "d'amfitriones" en l'àmbit laboral, però rarament es veuen a si mateixes com a tals davant la precarietat imposada per la irregularitat del seu estatus legal i laboral i les seves condicions de treball. La seva tasca afectiva i emocional com a treballadores domèstiques, sexuals i de serveis no gaudeix de valor econòmic i social, raó per la qual tampoc es veuen a sí mateixes com a "hostes" d'una societat que les obliga a deixar els seus fill sols tancats amb pany i clau. Per tant, són subjectes que habiten els marges interioritzats de la nació (Mezzadra i Nelson, 2013), la servitud dels quals sosté "l'hospitalitat condicional" vinculada als privilegis i jerarquies de gènere, raça, classe i sexualitat de la nació estat "d'acollida" (Derrida i Dofourmantelle, 2000). Les dones de color poden, en ocasions i des dels marges, construir xarxes de cures, mutualitat i hospitalitat com a formes de resiliència i supervivència davant la desprotecció i la vulnerabilitat, llars o comunitats d'acollida mútua que posen també en entredit l'oposició amfitrió/hoste (Hill Collins, 2000). Mitjançant l'anàlisi de diverses manifestacions culturals i discursos literaris, els assajos d'aquest dossier pretenen abordar perspectives teòriques i imaginaris col·lectius que replantegen la lògica de l'hospitalitat en la representació d'experiències com la migració i la deportació de les dones de color, la inclusió/exclusió a través de la indústria de la hospitalitat en diverses manifestacions, així com també en les xarxes de subsistència tals com othermothering, community othermothering i motherwork (Collins, 2000; Caballero, 2019) fora de les lleis de la propietat privada, la ciutadania i la família nuclear, entre moltes altres.

L'editora d'aquest dossier és Maria Antònia Oliver-Rotger (Universitat Pompeu Fabra).

Els textos, escrits en català, castellà, gallec, basc, anglès, francès, italià o portuguès, han de seguir la guia d'estil de la revista i s’han d’enviar online abans del 15 de desembre de 2022.

La guia d’estil, així com informació de números previs, es pot consultar a: http://revistes.ub.edu/index.php/lectora/index.