@article{Camps_2023, title={Auto-ocultación e impostura: más allá de la doble invisibilidad de la traductora. El caso de María Lejárraga (o de su pseudónimo, "Gregorio Martínez Sierra")}, url={https://revistes.ub.edu/index.php/lectora/article/view/37352}, DOI={10.1344/Lectora2022.28.3}, abstractNote={<p>Des dels estudis de gènere, així com des de la historiografia literària contemporània, s’ha començat a promoure recentment el (re)descobriment d’escriptores, artistes i intel·lectuals en general de la nostra Edat de Plata, amb el propòsit d’evidenciar les seves aportacions culturals a la contemporaneïtat, sovint silenciades i oblidades. La recuperació d’escriptores i artistes d’aquest període significa no sols una sortida del "anonimat" per aquestes dones, en un procés que és, sens cap dubte, d’absoluta justícia; sinó que tanmateix comporta una revisió del cànon de l’Edat de Plata, qüestionant les assumpcions i interpretacions consolidades en la nostra tradició crítica, a més de recuperar una gran quantitat de producció literària i identificar el caràcter patriarcal de les nostres elits culturals i artístiques a les portes de la modernitat. Un dels casos que més destaquen d’aquest grup de dones "silenciades" és el de María Lejárraga, figura fonamental i molt activa al Modernisme hispànic, que, per un cúmul de circumstàncies —començant per les seves pròpies decisions, al adoptar des de bon principi el nom del seu marit com a pseudònim—, va acabar convertint-se en un autèntic fantasma, malgrat la seva gran rellevància per les lletres hispàniques de la primera meitat del segle XX.</p>}, number={28}, journal={Lectora: revista de dones i textualitat}, author={Camps, Assumpta}, year={2023}, month={Mar.}, pages={59–74} }