CFP: Dossier L32 (2026): Cruïlles identitàries i transformació social: repensar els feminismes en el segle XXI

dv., 24 de gen. 2025 14:08:19 +0000

La transformació social és una aspiració tan necessària com pròpia de les societats modernes, les seves reivindicacions han orientat les reflexions i les mobilitzacions tant dels activismes dels grups minoritzats com dels diferents plantejaments transfeministes, de gènere, sexodiverses, antiracistes, posthumanistes de les últimes dècades.

No obstant això, tot i que els debats i els diàlegs produïts en el context d'aquestes polítiques feministes desafien binarismes de gènere, desborden els límits que defineixen al subjecte del feminisme i conceben la sexualitat i el gènere més enllà de fronteres corporals i biològiques, les seves lluites amb freqüència restitueixen fonaments de l'epistemologia colonial en emmarcar-se en categories identitàries excloents i reformulacions humanistes del subjecte, en nom d'una transformació social que se sosté en les normes i categories que defineixen el que, d'acord amb Judith Butler, es considera una “vida vivible”. Tal com ha estat entesa pel feminisme hegemònic, blanc i eurocèntric, aquesta no sols es defineix a partir d'una mínima condició biològica, sinó que també i, sobretot, adquireix sentit a partir de l'humanament intel·ligible i de les seves formes de producció, repetició i continuïtat socials, espacials i temporals. Però aspirar a una “vida vivible” no és possible per a subjectes que, pel seu color de pell, la seva sexualitat i/o el seu estatus migratori, han estat despullats de la seva qualitat “humana”, i, a més, pot implicar el risc de no problematitzar la naturalesa colonial de les categories des de les quals nomenem la nostra opressió. És a dir, reduir les lluites polítiques a la reivindicació d'identitats a través de les quals s'articulen les formulacions de justícia social no fa més que restituir les categories de l'humà (androcèntriques, patriarcals, colonials, heterosexuals, capacitistes) en les quals es legitimen aquestes exclusions. “Aquestes identitats i diferències, encara que seran importants per a posicionar-nos i per a construir coalicions, no poden ser el centre de la nostra política”, afirma Ochy Curiel, qui a més insisteix en la necessitat de “consolidar un projecte comú que estigui compromès amb una lluita per eliminar tots els sistemes de dominació, construït per múltiples subjectes que hem estat afectats per la colonialitat”.

Amb altres arguments i des d’un lloc d’enunciació radicalment diferent del de Curiel, Paul B. Preciado ha insistit en la necessitat d’abolir la inscripció de la diferència sexual en els documents administratius. Sobretot, a partir de la publicació de Dysphoria mundi, la seva proposta defensa que s’ha de posar fi a la paradoxal situació històrica de les societats del Nord global d’haver dedicat les lluites polítiques i els desitjos de transformació social des de, almenys, els anys setanta, a reclamar drets socials que se sostenen en la producció d’identitats estanques, les quals s’emparen en el sistema de pensament i socialització de la modernitat colonial, a la vegada que reforcen processos de normalització social en el marc de la diferència sexual i el canvi de gènere binari.

En aquest sentit, és notòria la distància que han pres de la noció de gènere les feministes antiracistes i post/decolonials, així com de l’aproximació als modes d’opressió que imposen i redueixen la matriu de desigualtat a una universalitat sexogenèrica. Entre aquestes feministes destaca, Oyèronkẹ́ Oyěwùmí, qui ha denunciat la “racialització del coneixement” i ha evidenciat que el gènere no és una categoria universal que permeti explicar les formes de relació i organització social que s’estableixen en les societats no occidentals. És aquesta herència colonial la que ens fa menysprear els sabers del cos. Per això Verónica Gago proposa comprendre la violència contra les dones, les lesbianes i les dones trans com una xarxa de violències i demostra la necessitat de sortir de la cotilla institucional que ens relega a ser només víctimes per a entendre les violències com a producte d'una connexió orgànica de la qual participen l'economia, les institucions, la diferència laboral, l'herència colonial, etc. Gago segueix a Suely Rolnik en el seu diagnòstic de la dimensió colonial de l’agressió contra el cos feminitzat, sobretot per a emfatitzar com la repressió colonial s’ha estructurat al voltant de la repressió del propi cos, de la seva aptitud d’escolta de les forces del present, i del seu poder d’avaluació i acció. En aquest sentit Gago afirma que “Poder d'avaluació i potència d'acció resulten dues claus pràctiques poderoses dels sabers subalterns i d'una epistemologia feminista”. Els sabers del cos “Són sabers-poders estratègics” que operen “tant en el replegament defensiu com en la persistència del desig de desobediència”. Però el cos no només articula una epistemologia feminista en la seva aptitud d'escolta del present, sinó que ho fa també en la relació amb el passat i l’ancestralitat de la diàspora negra: “Abans de res som negrxs, cimarrones i això està en el cant a les nostres mortes, en les oracions a les nostres deïtats”, celebra iki yos pinya, un cos en resistència el saber del qual explora a partir de registres alternatius que reconeixen la presència de l'espiritualitat en allò que Castiel Vitorino Brasileiro denomina el “temps singular: el temps del somriure, del plor, del plaer, de la gastritis” i en el qual la materialitat està en “transformació perpètua”, en una fugida que ens connecta amb la memòria de la terra.

En un context teòric i polític en el qual l'antiracisme i la crítica a la modernitat i epistemologia colonials continuen sent marginals, resulta necessari repensar i indagar com els feminismes articulen les seves propostes, activismes i llenguatges per a una transformació social. En aquest sentit, si les lluites i teories arrelades en la identitat han demostrat els seus límits i exclusions, resulta fonamental preguntar-se com nomenar i combatre les desigualtats? Fer feminisme a partir de la identitat —fins i tot en el qüestionament del binarisme de gènere— no és una altra manera de perpetuar els privilegis en els quals se sosté el pensament blanc i eurocèntric? Com es constitueix el subjecte del feminisme? Què distingeix a les teories feministes produïdes des del Sud global en la seva articulació de modes de pensament col·laboratiu? En quina mesura els feminismes produïts des del Nord global dialoguen i contribueixen amb aquestes propostes i activismes?

D'altra banda, què fem amb les diferències? Com aspirar a la transformació social sense recaure en els perills de l'essencialisme identitari i de la seva humanitat intel·ligible? Quines possibilitats epistemològiques emergeixen d’aquests debats? En quina mesura els relats de ficció —literaris, fílmics, històrics— i les produccions artístiques i performatives de les últimes dècades ofereixen alternatives per a pensar vies de transformació social que no es limiten al debat identitarisme vs. antiidentitarisme?

Aquesta convocatòria aspira a contribucions que reflexionin sobre aquestes preguntes, contradiccions, cruïlles i propostes en la textualitat i la cultura, amb la fi última de repensar quin és el lloc de la producció intel·lectual, artística i activista feminista i com es reorienten les seves aportacions en el marc dels canvis i tensions polítics i socials que travessa el saber institucional en el segle XXI.

L’edició del dossier estarà a càrrec de la Dra. María Teresa Vera-Rojas (Universitat de les Illes Balears).

Els articles, escrits en català, castellà, gallec, basc, anglès, italià, francès o portuguès, hauran d’ajustar-se a les normes de la revista i es lliuraran a través del seu lloc web abans del 15 de setembre de 2025.

Les normes de publicació i el sumari de números anteriors es poden consultar en: https://revistes.ub.edu/index.php/lectora/information/authors

Bibliografia citada

Butler, Judith (2006), Deshacer el género, Patrícia Soley-Beltran (trad.), Paidós, Barcelona [2004].

Curiel, Ochy (2021), “A propósito de las protestas sociales en Abya Yala”, Ochy Curiel y Diego Falconí Trávez, Feminismos decoloniales y transformación social, Icaria, Barcelona: 61-91.

Gago, Verónica (2019), La potencia feminista. O el deseo de cambiarlo todo, Madrid, Traficantes de sueños.

Oyěwùmí, Oyèronkẹ́ (2024), “Conceptualizar el género: los fundamentos eurocéntricos de los conceptos feministas y el reto de las epistemologías africanas”, Feminismos antirracistas: relecturas para el siglo XXI, María Teresa Vera-Rojas (ed.), Toni R. Juncosa (trad.), Icaria, Barcelona: 31-45 [2002].

piña narváez, iki yos, “Mi cuerpx es una derivación ancestral”, The Backroom. Museo Tamayo.<https://www.museotamayo.org/thebackroom/iki-yos-pina-narvaez>.

Preciado, Paul B. (2022), Dysphoria mundi: el sonido del mundo derrumbándose, Barcelona, Anagrama.

Vitorino Brasileiro, Castiel (2019), “Conversación con Castiel Vitorino ‘El trauma es brasileño’”, entrevista con Diana Lima, C& América Latina, 12 agosto, 2019. < https://amlatina.contemporaryand.com/es/editorial/trauma-brasileiro-castiel-vitorino/>.

CFP: Miscel·lània L31 (2025)

dj., 03 de febr. 2022 13:40:24 +0000

Lectora: revista de dones i textualitat ha obert una crida a contribucions per a la secció de miscel·lània del número 31 (2025).

Els textos, escrits en català, espanyol, gallec, basc, anglès, francès, italià o portuguès, han de seguir la guia d'estil de la revista i s'han d'enviar online fins el 15 de desembre de 2024.

La guia d'estil, així com informació de números previs, es pot consultar a: https://revistes.ub.edu/index.php/lectora/information/authors

Lectora: revista de dones i textualitat: Avisos

CFP: Dossier L32 (2026): Cruïlles identitàries i transformació social: repensar els feminismes en el segle XXI

CFP: Miscel·lània L31 (2025)