Lectora: revista de dones i textualitat

Émergence di Laurine Rousselet: un passo verso Carolyn Carlson e forme creative altre

2023-10-18T16:08:13+00:00

An Interview with Marsha Meskimmon

2023-10-18T16:00:11+00:00

An Interview with Marsha Meskimmon

Introducció

2023-10-18T15:48:46+00:00

In their reconsiderations of hospitality through the thought and artistic practice of women of color, the contributions in this special issue rely heavily on historical memory, testimony, storytelling, affective politics, and decolonial phenomenology and epistemology. Given the mismatch between a humanistic, almost old-fashioned discourse of hospitality and the secular use of the word in the service business, the essays demonstrate a renewed interest in hospitality as a figuration of ethics and a critique of its practical and discursive contradictions: between a legally confirmed identity and the encounter with the unknown, between the unlimited responsibility toward a guest and gendered and racialized economic relations, between justice and fairness and essentialist views of the other (McNulty, 2007: viii).

Of Strangers and Relations: Native American Hospitality in Toni Jensen and Susan Power

2023-03-10T14:52:04+00:00

Aquest article examina les expressions narratives de l’hospitalitat nativa americana a l’assaig autobiogràfic “The Worry Lines” (2020), escrit per l’autora Métis Toni Jensen, i al capítol “Sacred Wilderness” (2014), part de la novel·la homònima de Susan Power, membre de la tribu Standing Rock Sioux. En ambdós textos, a través de les paraules s’estableixen connexions rellevants amb l’Altre en espais a l’aire lliure, cosa que resulta en la disminució de les barreres que tant separen com connecten, i subverteix la interpretació dels pobles indígenes com a estranys portes endins de l’estat colonial dels Estats Units. El resultat és una reivindicació de la sobirania indígena i de l’activisme literari a través del valor epistemològic i ètic de la relacionalitat, així com una contribució als estudis d’hospitalitat en un sentit més ampli mitjançant la reivindicació del poder de la conversa i la literatura.

Comunidad y afectos en el documental biográfico lesbiano afroamericano: Living with Pride: Ruth C. Ellis @100 (1999)

2023-02-12T09:35:50+00:00

L’activisme lesbià de Ruth C. Ellis va tenir una valuosa repercussió en la comunitat afroamericana, que s’estén fins als nostres dies a través del Ruth C. Ellis Center, que dona recer i oportunitats a la comunitat negra adolescent LGTBIQ+. Malgrat la seva dilatada trajectòria i les seves aportacions a la col·lectivitat, la figura de Ruth C. Ellis havia quedat aombrada pel discurs hegemònic. El documental biogràfic realitzat de manera independent per Yvonne Welbon (1999) recull les experiències i actuacions d’Ellis per traslladar el seu llegat a la cultura popular, en un compartir col·lectiu que honra la immensa labor d’hospitalitat, entesa en termes de resistència i transformació social, d’aquesta memorable activista.

Traducciones de la hospitalidad: la hauntología negra en «Candyman» (Nia DaCosta, 2021)

2023-03-10T14:47:50+00:00

Plantegem una lectura de la pel·lícula Candyman (Nia DaCosta, 2021) en el marc de les aportacions de les dones afroamericanes a les traduccions de l’hospitalitat derridiana. Per aprofundir en el funcionament d’aquesta traducció, vincularem aquest concepte amb el pensament hauntològic, en especial, amb l’actualització dels postulats derridians de l’hauntologia negra. Amb aquest marc i una metodologia d’anàlisi fílmica centrada en els processos de significació formal, s’explora la transformació que proposa DaCosta del concepte d’hospitalitat. Després de l’anàlisi, es conclou que la cineasta, amb la seva reescriptura narrativa, el tractament espacial i la seva visibilització autoral mitjançant la forma fílmica, genera un marc d’exorcisme que reconceptualitza l’hospitalitat i dona veu als espectres de les violències patides per les comunitats afroamericanes estatunidenques.

Negotiating Hospitality in Pat Mora's "Bilingual Christmas" and Sandra Cisneros's "It Occurs to Me I Am the Creative/Destructive Goddess Coatlicue"

2023-02-07T09:48:08+00:00

Aquest article explora les connexions entre hospitalitat i poder en dos poemes escrits per les autores Chicanas contemporànies Pat Mora i Sandra Cisneros, i reflexiona sobre com denuncien la complicitat d’uns certs discursos i pràctiques hospitalàries amb l’opressió i l’exclusió. Tots dos poemes exploren la intersecció entre hospitalitat, poder i desigualtat, i incideixen en el diferencial de poder que subjau a tota relació d’hospitalitat. L’hospitalitat apareix en aquests dos poemes com una façana que oculta la marginalització i l’explotació, l’exclusió dels migrants i postmigrants i la submissió de les dones a través de formes d’autosacrifici. No obstant això, tots dos poemes revindiquen també l’hospitalitat i ofereixen formes textuals de generositat i cura, o una mena d’hospitalitat poètica, en la manera en què acullen diferents veus, lectors, i històries.

Decolonial Phenomenologies: The Languages and Affect of In-Betweenness in Gloria E. Anzaldúa and Josefina Báez’s Early Work

2023-02-12T09:25:49+00:00

Aquest article explora les interseccions entre les teories textuals de l’intermundi de Gloria Anzaldúa i Josefina Báez pel que fa a qüestions de textualitat i, de manera més àmplia, de relacionalitat, en els seus primers treballs. En la seva recerca filosòfica, Anzaldúa va idear una fenomenologia en què les metàfores de la frontera, les terres frontereres o els ponts i el concepte de nepantla assenyalen el lloc de l’escriptura en el context de la colonialitat, la decolonialitat i la migració. Des del seu pensament primerenc, aquests conceptes solen capturar no tan sols qüestions d’ubicació sinó també de relacionalitat, intencionalitat i canvi (decolonial). De manera similar, l’autora, directora i intèrpret dominicana-nordamericana (Dominican York) Josefina Báez explora els espais inestables i la temporalitat de l’intermundi en el context de la immigració/migració i la colonització, centrant l’experiència de les comunitats de la diàspora dominicana i la seva pròpia. Báez proposa conceptes com dominicanish o “goig” com a espais relacionals i imaginats i estats que són no-territorials, fugaços i resisteixen la fixesa de les categoritzacions opressives del subjecte. Ambdues autores estan interessades a trobar poètiques que puguin ser apropiades per a aquests espais transfrontera i estats personals i col·lectius, així com a teoritzar noves pràctiques de lectura (o visionat) i escriptura des d’aquests espais. Aquest article examina aquestes teories en els primers treballs de les autores i mostra com, en oferir a qui llegeix trobades textuals poc ortodoxes, el “Jo” ha d’entrar en espais inestables, difícilment solubles, a Borderlands/La Frontera: The New Mestiza (1987) i Dominicanish (2000). Com a amfitriones textuals, les autores conviden lectors i audiència a participar en una fenomenologia del canvi en què les experiències inquietants de l’in-betweenness i la impermanència poden donar lloc a una transformació decolonial.

A Tale Worth Told: Neoliberal Feminism and Conditional Hospitality in Masih Alinejad's The Wind in My Hair: My Fight for Freedom in Modern Iran (2018)

2023-02-12T09:56:55+00:00

Aquest article explora la conceptualització de la llibertat a les memòries de la periodista i activista digital iraniana-estatunidenca Masih Alinejad, tot examinant The Wind in My Hair: My Fight for Freedom in Modern Iran (2018) respecte a l’activisme d’Alineejad en el moviment "Dona, Vida, Llibertat" a l’Iran. S’utilitza un marc crític extret de les crítiques feministes del feminisme neoliberal i l’hospitalitat de Derrida per centrar-se en com Alinejad repeteix les narratives de la minoria model i l’excepcionalisme nord-americà. Aquestes narratives neoliberals tenen el potencial de convertir tant l’Iran com els Estats Units en llocs inhòspits per a les dones. L’article conclou que una lectura interseccional de l’enfocament neoliberal d’Alineejad sobre les experiències de les dones tant als Estats Units com a l’Iran demostra que no coincideix amb les reivindicacions del moviment "Dona, Vida, Llibertat".

Yo soy porque nosotras somos. Identidad y comunidad en las auto/biografías de autoras en inglés, Belén Martín-Lucas

2023-10-18T12:08:23+00:00

Eulàlia Ferrer, editora y librera. Una mujer al frente de la Casa Brusi y el Diario de Barcelona, Marta Ortega Balanza

2023-10-18T14:13:37+00:00

María Zambrano. Filósofa de la Generación del 27, Amparo Zacarés Pamblanco y Rosa Mascarell Dauder

2023-10-18T14:23:06+00:00

“La verdad ignorada”: homoerotismo masculino y literatura en España, Emilio Peral Vega

2023-10-18T14:44:27+00:00

Autotheory as Feminist Practice in Art, Writing, and Criticism, Lauren Fournier

2023-10-18T14:49:52+00:00

Madres y familias en la Antigüedad. Patrones femeninos en la transmisión de emociones y de patrimonio, Rosa María Cid López, Almudena Domínguez Arranz, Rosa María Marina Sáez (eds.)

2023-10-18T14:57:49+00:00

Alemanas del Gulag. Las vidas entre la realidad y la ficción de Susanne Leonhard, Trude Richter, Zensl Mühsam, Angela Rohr y Mara Jakisch, María Loreto Vilar Panella

2023-10-18T15:02:25+00:00

Alianzas Rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad, Clara Serra, Cristina Garaizábal, Laura Macaya (coords.)

2023-10-18T15:05:47+00:00

I desitjo i cremo. Poesies incompletes, Safo de Lesbos. Eloi Creus (ed. i trad.)

2023-10-18T15:09:40+00:00

Hildegard of Bingen. In the Heart of God Sara Salvadori, traducción de Oona Smith y Susan Ann White

2023-10-18T15:13:16+00:00

Democracia surgente. Notas sobre el pensamiento político de Hannah Arendt, Adriana Cavarero

2023-10-18T15:21:28+00:00

Aportaciones de Kimberlé Crenshaw a la noción de interseccionalidad: mecanismos de invisibilización y reivindicación

2023-03-02T16:58:18+00:00

El concepte d’interseccionalitat, encunyat per la jurista Kimberlé Crenshaw l’any 1989, ha estat extensament utilitzat en diferents contextos i disciplines, transcendint l’àmbit dels estudis crítics de raça on va ser generat. L’objectiu general d’aquesta recerca és donar a conèixer alguns mecanismes teòrics que van ser claus per la formulació del terme "interseccionalitat" a través de la revisió de quatre dels seus primers textos. L’èxit i la vigència de l’obra de Crenshaw és clar, raó per la qual es realitza una anàlisi del pensament de la nord-americana per copsar amb quins referents dialoga i a quines problemàtiques respon el terme "interseccionalitat".

Noves feminitats en l’àlbum il·lustrat actual: dones empoderades i enaltiment de referents

2023-02-10T09:41:18+00:00

Aquest article analitza àlbums il·lustrats en català que projecten i enalteixen la figura femenina mitjançant patrons narratius estratègics, pretesament intencionats. El corpus actual de lectures infantils d’aquesta tipologia concreta ha experimentat un creixement sense precedents aquest últim lustre, amb títols paradigmàtics que encapçalen rànquings de vendes i omplen aparadors de llibreries. En síntesi, poden inferir-se dues grans línies temàtiques amb textualitats connectades a les noves feminitats. D’una banda, s’hi constata un fil anàleg a la coeducació, corrent avui dia tendència, bastit per un reguitzell d’exemplars nodrits d’una pedagogia literària que promulga un discurs d’empoderament femení àvid i eixerit: revertint, reformulant i inclús transgredint rols i estereotips tradicionalment associats a les dones. D’altra banda, copsem també un contingent destacat de llibres de no-ficció amb què es pretén rescabalar figures històriques, posar en valor les grans referents actuals i impulsar noves idolatries.

"Calladita te ves más bonita": subjetividad y silencio en tres novelas de escritoras chilenas de la Generación del 50

2023-03-05T11:07:00+00:00

Aquest article explora, des d’un enfocament feminista, la constitució subjectiva de les protagonistes en tres novel·les d’escriptores xilenes de la Generació del 50 i el rol del silenci en aquest procés. Concretament, el corpus d’estudi serà La brecha (1961) de Mercedes Valdivieso, Chilena, casada, sin profesión (1963) d’Elisa Serrana i La derrota (1965) de María Elena Gertner. Les preguntes per iniciar l’anàlisi seran: com està constituïda la subjectivitat de les novel·les? i quines tensions i conflictes la conformen? En efecte, l’anàlisi intentarà identificar què és subjacent a aquestes tensions o conflictes.

Tórtola Valencia y Ramón Goy de Silva: tres cartas y otros documentos

2023-03-01T09:36:08+00:00

Aquest article dona a conèixer la relació artística de la cèlebre ballarina Tórtola Valencia amb l’escriptor simbolista Ramón Goy de Silva i la contextualitza en el marc de les imbricacions entre teatre i dansa a les albors del segle xx. Situa Goy al costat de Ramón del Valle-Inclán, Antonio de Hoyos y Vinent, José de Zamora o Ramón Gómez de la Serna. En concret, comento diversos documents que deixen entreveure el sentit d’aquesta col·laboració: tres cartes autògrafes de Tórtola Valencia, algunes cobertes de llibres, una pintura i diversos programes de mà. Gairebé tots els materials procedeixen de l’Arquivo Municipal de Ferrol (La Coruña). A més a més, es retorna un poema a Goy, ofrenat a la ballarina y de vegades atribuït a altres autors.

Sobre la noción de mímesis en la apuesta política y metodológica de Luce Irigaray

2023-02-07T09:02:18+00:00

A l’entramat filosòfic, psicoanalític i lingüístic del projecte de Luce Irigaray la noció de mimesi guarda un lloc fonamental. Exhibit per l’autora com a recurs metodològic de recerca i com a praxi política, és una estratègia que pretén dislocar l’ordre discursiu que sosté la nostra cultura occidental, eminentment falogocèntrica i patriarcal. Aquest antídot contra la uniformitat i la lògica original-còpia que regeix la nostra tradició és desplegat a la seva obra en virtut de tres dimensions (Schor, 1993): la mascarada, la mimesi astuta i la reapropiació gojosa o diferència positiva. En aquest text, i articulant aquests tres sentits, m’interessa traçar la cartografia d’aquesta noció en virtut d’alguns moments del projecte irigarià, atenent els seus aspectes genealògics, ètics i polítics. L’aposta d’Irigaray pel sentit transformador i creatiu del recurs de la mimesi, en contraposició al sentit d’imitació especular que travessa la nostra tradició d’un sol subjecte, reflecteix la tasca doble de la seva comesa: la crítica profunda a les bases de la tradició del pensament occidental i la necessitat de generar les condicions per transformar tota una cultura.