Lectora: revista de dones i textualitat

El alcance de las humanidades médicas en la era post-COVID-19: ¿Más allá del género?

Luz Mar González-Arias — 2024-10-31

Aquest article parteix de la següent pregunta de recerca: És rellevant la perspectiva de gènere en l'àmbit de les humanitats mèdiques en l'era post-COVID-19? La urgència d'aquesta qüestió ve marcada pel protagonisme de la crisi climàtica en els debats actuals sobre salut pública, especialment després de la pandèmia de la COVID-19 i en el context de l'anomenada “era de l'extinció”. Cal, per tant, calibrar si el gènere continua essent un element prioritari en l'agenda de les humanitats mèdiques o si, al contrari, els debats sobre salut planetària han contribuït a un retrocés en la visibilització dels cossos de les dones en la percepció social de la malaltia en el segle XXI. Amb la finalitat de respondre a aquesta qüestió, aquest treball està estructurat en tres parts diferenciades: en primer lloc, una visió panoràmica, necessàriament breu, dels principals objectius i abast de les humanitats mèdiques i la seva intersecció amb la perspectiva de gènere. En segon lloc, un breu recorregut per la creació literària durant el confinament i primera onada de la pandèmia a Espanya, que servirà com a exemple extrapolable a altres cultures i que demostrarà la pertinència de la mirada feminista en la percepció de la crisi sanitària global. Aquesta part inclou un petit recorregut pels treballs acadèmics i de creació d'aquest monogràfic de la revista Lectora, doncs cadascun d'ells ofereix també una part de la resposta a la nostra pregunta de partida. En tercer lloc, el treball conclou amb unes reflexions personals sobre l'experiència de la malaltia en les dones que treballen en la universitat contemporània.

De las mutilaciones físicas, psíquicas y textuales a la "clitorrevolución"

Gabriela García Hubard — 2024-10-31

Posant l’èmfasi en les complexes interrelacions disciplinàries que s’han anat teixint històricament al voltant del plaer femení, aquest text proposa un recorregut per alguns dels moments clau de les mutilacions físiques, psíquiques i textuals del clítoris, principalment a Europa i Estats Units. Primerament, exposa que les mutilacions genitals estan presents en totes les cultures des de l’Antiguitat, però sota el recer de la medicina i amb un afany de guarir, se les anomenava “clitorectomies”. Seguidament, l’article mostra que la història del clítoris té diverses arestes i, tot i que la més dolorosa és la de les extirpacions físiques, seria ingenu pensar que les ablacions del clítoris no tenen relació amb les mutilacions psíquiques teoritzades per Freud, i amb les mutilacions textuals que van des d’esborrar el clítoris de les anatomies fins a la poca presència que té l’òrgan del plaer femení en la literatura i el cinema. Per acabar, s’evoca la clitorevolució impulsada principalment des de les arts plàstiques.

Remedios y saberes médicos de las mujeres en la Italia renacentista y su reflejo en la obra de Moderata Fonte

Pablo García-Valdés — 2024-10-31

A la llum de les darreres investigacions en el àmbit de la història de la medicina, resulta incontestable que les dones han tingut un paper essencial en l’experimentació, l’aplicació i la transmissió dels sabers mèdics tradicionals. S’han constatat evidències del seu exercici durant el Renaixement, tant de la cura i de les cures familiars com de l’elaboració de remeis a casa seva. L’objectiu del nostre treball serà examinar com la literatura permet conèixer aspectes essencials dels coneixements mèdics de les dones renaixentistes. Per això, prendrem com a referència l’obra Il merito delle donne [“El mèrit de les dones”] (1600), en què Moderata Fonte no només exposa tot aquest coneixement mèdic popular, sinó que fa una crida a totes les dones per fomentar una medicina centrada en elles mateixes.

Teatro patográfico y salud de la mujer: del “sick tourism” al “withnessing” en The Year My Vagina Tried to Kill Me y Performing Endometriosis

Verónica Rodríguez — 2024-10-31

Aquest article analitza dues obres teatrals escrites i representades per dones amb endometriosi: The Year My Vagina Tried to Kill Me (2016), d’Amy Vreeke, i Performing Endometriosis (2022), de Verónica Rodríguez. L’endometriosi és una patologia en la qual teixit similar a l'endometri (la paret interna de l'úter) apareix en altres llocs del cos. Aquest teixit funciona com la menstruació (creix, sagna i es desintegra), però a diferència d’aquesta, es queda atrapat a dins del cos. Metodològicament, l’article fa servir els estudis del teatre i la performance, els estudis de gènere amb una perspectiva feminista interseccional i les humanitats crítiques mèdiques per tal d’abordar l’epistemologia corporeitzada i ecològica proposada per aquestes “pathographical performances” (Brodzinski, 2016), és a dir, propostes teatrals que giren al voltant de l’experiència de la malaltia. Primer, s’examina la visió com un fenomen transversal al teatre i a la malaltia, i la manera com les obres analitzades s’apropien d’allò visual en un entorn en què la malaltia de les performers no té visibilitat i on no són vistes. En segon lloc, es connecten aquests fenòmens amb la idea d’espectador/a per proposar un canvi: del “sick tourism” —que fa referència al fenomen de “visitar” la malaltia i, en el cas teatral, potser, de ser testimoni del procés patològic de la performer— al “withnessing”, que denota un procés d’organització dels cossos en què la visió no constitueix l’eix de relació principal. S’arriba a la conclusió que totes dues obres subratllen l’existència d’un espai en què es contribueix al coneixement de la malaltia des dels cossos i amb els cossos.

La literatura como experiencia encarnada: duelo, enfermedad y deseo en Lo que hay (2022) de Sara Torres

Gloria García Pintueles — 2024-10-31

En la novel·la d’autoficció Lo que hay (2022) l’escriptora Sara Torres realitza una indagació narrativa en l’experiència d’un dol doble: l’amorós per la pèrdua d’una amant, i el maternal, després de la defunció de la seva mare a causa d’un càncer de mama. Amb l’absència com a fil conductor, l’obra aborda altres temàtiques com els discursos i la cultura hegemònica entorn del càncer de mama, la vivència de la sexualitat i el desig (lèsbics) en un estat de dol, l’ètica de les cures, així com el potencial i leslimitacions de la literatura per a subjetivitzar, elaborar i comunicar aques-tes experiències. Aquest article analitza les tres temàtiques principals que vertebren la novel·la: el càncer de mama, el dol i el desig, argumentant que l’autora obre noves vies representacionals per a imaginar la malaltia i la pèrdua des d’una ètica queer i feminista.

Body Unbound: Poetry of Illness, Gender, and Disability in torrin a. greathouse’s Wound from the Mouth of a Wound (2020)

Shadia Abdel-Rahman Téllez — 2024-10-31

La primera col·lecció de poesia de torrin a. greathouse, Wound from the Mouth of a Wound (2020), articula el fosc llenguatge del dolor, trauma i patiment que emana del cos. La seva poesia del cos ferit tracta sobre l’impacte dels biaixos capacitistes i de gènere que es troben als discursos mèdics, socials i culturals sobre la seva identitat com a dona trans amb una discapacitat i afeccions cròniques. L’anàlisi d’una selecció dels seus poemes revela una de-construcció minuciosa dels dualismes mascle/femella, capacitat/discapacitat, salut/malal-tia i normal/anormal que governen el seu món. La poeta allibera un cos el gènere i potencial del qual s’amaguen rere l’essencialisme biomèdic dominant, els termes diagnòstics i els tractaments imprecisos, alhora que reflexiona sobre la medicalització anàloga de la disca-pacitat, la malaltia, el transgenerisme i el trauma. greathouse poetitza la seva reconciliació amb un cos oprimit pels discursos que consideren els cossos trans i amb discapacitats en termes de deficiència i imperfecció.

“This soul trapped in glass, / which is her true creation”: The Importance of Self-narration in the Medical Practice from a Literary and Gender Perspective. A Case Study

Alba De Juan y López — 2024-10-31

Aquest article explora la relació interseccional entre violència de gènere en contextos domèstics i clínics, enfocant-se de manera prioritària en l’aspecte discursiu de la pràctica mèdica. Aquest estudi està basat en el menyspreu sistèmic de les narratives de dones en entorns mèdics —particularment durant les fases d’avaluació i diagnòstic— i l’excessiva tecnicalització i distanciament personal que certs discursos mèdics han adoptat en els últims anys. Per aquesta raó, aquest article presenta una lectura crítica del poema d’Anne Carson, “The Glass Essay”, inclòs en Glass, Irony and God (1995), en favor d’una inclusió de tècniques més lliures i creatives durant els tractaments de psicoteràpia per tal de superar les discriminacions de gènere presents en pràctiques mèdiques que han considerat els discursos simptomatològics de moltes dones com massa emocionals i poc objectius. Per sustentar aquesta anàlisi, s’usaran les teories sobre narrativa mèdica de la Dra. Rita Charon juntament amb un estudi de la particular cons-trucció del jo-líric autobiogràfic en els treballs de Carson com a base metodològica per a entendre la importància de l’exclusió de gènere en les pràctiques psicoterapèutiques i la necessitat d’adoptar mètodes d’escriptura creativa que permetin a les víctimes d’abusos expressar-se sense les limitacions que imposen els tecnicismes i estigmes de gènere.

El adulterio como síntoma: narrativas de la histeria en las novelas decimonónicas

Diana Nastasescu — 2024-10-31

La histèria, eliminada dels manuals psiquiàtrics i tradicionalment un misteri per als experts, ha evolucionat fins a ser entesa com una manifestació d’emocionalitat i sexualitat femenines excessives. Figures com Freud la van reorientar cap a la salut mental, afegint-li dimensions psicològiques i allunyant-la del misticisme. Aquest article proposa una revisió de la histèria en les novel·les d’adulteri de la segona meitat del segle XIX per destacar com la literatura ha reflectit i perpetuat l’estigma d’aquesta malaltia en les dones, utilitzant com a exemples les protagonistes de La Regenta, Vilaniu, El primo Basílio, Cécile i Effi Briest. Amb un marc teòric extret de la crítica literària feminista i de la literatura comparada, s’han analitzat les tensions socials de l’època tal com es materialitzen en la simptomatologia histèrica i en la sexualitat femenina.

Between Sickness and Sin: The Pathologization of Illicit Love in James Joyce’s Dubliners

Máximo Aláez Corral — 2024-10-31

En molts dels relats que conformen Dubliners (1914), de James Joyce, s’hi inclouen diverses relacions il·lícites o no normatives. Aquest tipus de vincle emocional no tenia cabuda a la Irlanda catòlica de finals del segle XIX, i tota relació no ortodoxa es castigava en tant que es considerava pecaminosa i socialment inacceptable, segons l’estricta moralitat de l’època. Aquest article analitza alguns dels relats més significatius de Dubliners per disseccionar les maneres en què la doble moral imperant al Dublin finisecular castigava qualsevol subjecte que es desviés de la norma social establerta en relació amb el matrimoni, ja fos mitjançant la seva reclusió en l’espai domèstic/privat, imposant-hi un matrimoni normatiu o, fins i tot, empenyent-lo a la bogeria, l’alcoholisme o el suïcidi.

Violencia obstétrica y activismo maternal anishinaabe en Future Home of the Living God: el futurismo indígena de Louise Erdrich

Rosa Segarra-Montero — 2024-10-31

Partint de la lectura de Future Home of the Living God (2017), aquest article analitza el futurisme indígena de l’autora anishinaabe Louise Erdrich des de les humanitats mèdiques i amb una perspectiva de gènere. En aquesta distopia ecocrítica, diferents institucions mèdiques patologitzen el cos femení des d’una mirada occidental i el sotmeten a la violència obstètrica, és a dir, a pràctiques entorn de la maternitat (l’embaràs, el part i el puerperi) summament violentes i intrusives. En aquest article, analitzaré el model mèdic occidental present a Future Home of the Living God per demostrar la manera com l’espacialització colonial i el futurisme reproductiu participen activament en la violència obstètrica, una clara forma de biocolonialisme. Amb aquest article, vull posar de relleu com les estructures i pràctiques mèdiques desplegades pel colonialisme d’ocupació, a diferència del que passa als espais tradicionals femenins indígenes americans i en l’activisme maternal anishinaabe, conformen espais subjugadors i opressors que dessacralitzen i instrumentalitzen l’anatomia femenina i la maternitat.

A Gilded Awakening: Othering the New Woman Narrative in Anzia Yezierska’s Short Fiction

María Abizanda-Cardona — 2024-10-31

La New Woman de l’Era Progressista estatunidenca, personificada en el despertament d’Edna Pontellier, ha estat una icona de la lluita feminista. Tot i així, la crítica més recent ha qüestionat el veritable potencial contestatari de la New Woman, tenint en compte la seva implicació en polítiques classistes, supremacistes blanques i eugenèsiques. A partir d’una aproximació interseccional a l’activisme i a la producció literària de la “New Woman”, aquest article examina un corpus d’històries curtes de l’escriptora jueva-estatunidenca Anzia Yezierska (1880-1970). A través de la reescriptura de la narrativa del despertament, Yezierska exposa les limitacions del feminisme de la primera onada per empoderar dones no privilegiades i proposa alternatives cap a l’emancipació feminista construïdes sobre els valors de comunitat i solidaritat propis de les classes treballadores jueves. Yezierska proposa, per tant, una alternativa al projecte elitista de la “New Woman” i avança les demandes d’interseccionalitat que es convertirien en lema durant la segona i la tercera onada del feminisme.

Sobre musas, autores y autoras: Rosalía de Castro lee a Gertrudis Gómez de Avellaneda

Alejandra G. Acosta Mota — 2024-10-31

Aquest article proposa que la reformulació del personatge estereotípic de la musa que fa Rosalía de Castro a El caballero de las botas azules, així com l’acerada crítica que l’autora gallega presenta, en aquesta mateixa novel·la, dels estàndards de l’autoria literària i de l’ofici de l’escriptura del seu temps, van estar directament influenciades per la figura i l’obra de Gertrudis Gómez de Avellaneda.

La figura de la costurera en la literatura popular argentina de la primera mitad del siglo XX: un ejemplo de regulación femenina

Paula Caldo — 2024-10-31

A la cultura argentina de la primera meitat del segle XX van circular una sèrie de relats breus de ficció que buscaven regular la moral i la conducta de les noies dels sectors populars centrant-se en un tipus de dona en particular: la cosidora. Des del camp de la història cultural amb perspectiva de gènere, aquest article revisa cinc d’aquests relats i es pregunta com un saber-fer que la cultura occidental va associar amb les dones, en començar a produir-se en l’espai públic i per al mercat, és concebut al límit de la respectabilitat i col·loca les seves practicants femenines al punt de mira de les regulacions socials.

Entre el culto a la feminidad y la reivindicación feminista: las revistas femeninas en Marruecos en la segunda mitad del siglo XX

Ana González Navarro — 2024-10-31

En la dècada de 1960 al Marroc, tot coincidint amb una època de canvi cultural i polític, la premsa marroquina va viure un nou fenomen: l’aparició de revistes concebudes per, per a i sobre dones. Aquest article es basa en la idea que l’estudi d’aquestes revistes és cabdal tant per entendre les polítiques de gènere com per dibuixar la història intel·lectual del feminisme al Marroc. Per això, proposa un recorregut pel desenvolupament de la premsa femenina marroquina des que va sorgir als anys seixanta fins a l’actualitat, amb l’objectiu d’analitzar l’evolució de les seves concepcions sobre el paper que havien de dur a terme les dones en la societat marroquina. Des d’una perspectiva de gènere i feminista, l’article examina el contingut d’aquestes revistes que van contribuir alhora a perpetuar estereotips patriarcals sobre les dones marroquines i a articular les primeres reivindicacions feministes al Marroc.

Sabotaje feminista y voz narrativa en Ekomo, de María Nsue

Patricia Picazo Sanz — 2024-10-31

Aquest article proposa una nova aproximació metodològica a la novel·la Ekomo, escrita per l’autora guineo-equatoriana María Nsue. Prenent com a base la crítica com a sabotatge (Asensi, 2011), en diàleg amb teories postcolonials i feministes, es mostrarà com la seva materialitat significant no només reflecteix el model de món colonial i patriarcal del polisistema al qual pertany, sinó també les possibilitats de sabotatge feminista que aquesta textualitat construeix davant el model ideològic hegemònic.

La nascita come rito di passagio nel racconto "Non tremare" di Dora Albanese

María Reyes Ferrer — 2024-10-31

A més a més de ser processos fisiològics que succeeixen al cos de les dones, l’embaràs, el part i el puerperi són esdeveniments culturals i socials carregats de significat. Donar a llum implica la culminació d’un procés natural i l’inici d’un nou estat a la vida de la dona: ser mare. Aquesta transició està codificada socioculturalment en les diferents fases que componen el ritu de pas de la maternitat, les quals no sempre atenen les necessitats de la mare o el seu benestar físic i emocional. Fent servir el concepte de ritu de pas (Van Gennep, 1909), aquest estudi analitza les conseqüències de la ritualització mèdica i cultural del part i del postpart al relat “Non tremare” (2009), de l’escriptora italiana Dora Albanese. S’hi analitzarà el procés de transició de no-mare a mare de l’Erica, la protagonista del relat, i la manera com els ritus mèdics i culturals han contribuït a definir l’experiència del part de les dones. El resultat és una maternitat alienant, marcada per les normes, les regles i els controls que allunyen la dona de la pròpia vivència.

El cuerpo lesbiano, de Monique Wittig: abyección, cuerpo, escritura

Beatriz Suárez Briones — 2024-10-31

Amb motiu del cinquantè aniversari de Le Corps lesbien (1973) de Monique Wittig, aquest article vol subratllar-ne la singularitat centrant-se en un dels molts aspectes significatius del llibre: la radical alteritat del cos/subjecte lesbià dins el sistema heteropatriarcal. Prenent com a marc de referència la teoria de l’abjecció, l’article aborda qüestions relatives a l’escriptura del cos lesbià tal com l’autora les formula.

Misoginia interiorizada: abejas reinas posmodernas en la reescritura de seis cuentos de hadas de Belén Gaudes, Lucía Etxebarria y Ángela Vallvey

Gaetano Antonio Vigna — 2024-10-31

Aquest article estudia la figura de les misògines en sis reescriptures de Blancaneu i Ventafocs publicades entre els anys 2013 i 2018. Per dur-ho a terme, hem estructurat la nostra contribució de la manera següent: en primer lloc, realitzem una breu aproximació al conte meravellós tradicional i a la seva reescriptura postmoderna. En segon lloc, vinculem els actes de les misògines en la política coercitiva del patriarcat. En tercer lloc, presentem la nostra anàlisi, i finalment, les conclusions. Als relats que analitzem, les misògines confronten les dones que perceben com una amenaça per al manteniment del statu quo masculí. Es tracta de victimàries que, a les altes esferes, lluiten per preservar l’irrisori espai de poder que el mascle els ha concedit. Al llarg de l’estudi, les característiques d’aquestes misògines apareixen definides d’acord amb les aportacions de Berit Brogaard.

¿Es poesía o es una tabla de surf? Notas autoetnográficas sobre la poesía como una herramienta de cuidado

Isabel Alonso-Breto — 2024-10-31

Tenint en compte diferents línies de recerca sobre el valor terapèutic de la creació poètica, en aquest text de caràcter autoetnogràfic comparteixo algunes reflexions sobre els diversos modes en què la poesia va contribuir al meu benestar emocional i, en conseqüència, físic, durant els mesos en què em vaig sotmetre a un tractament de quimioteràpia i mastectomia, i els canvis que van tenir lloc en la meva activitat professional a partir d'aquest període. Puntuat amb reflexions teòriques que pertanyen a les Humanitats Médiques i altres àrees com ara l’ètica de la cura o la metodologia anomenada poetic inquiry, el text revisa quatre modes de relació amb el fet poètic que s'han vist potenciats des de llavors: la traducció, l'escriptura, la recerca i la docència.

Tres poemas

Isabel Alonso-Breto — 2024-10-31

Reduced to Nobody

Susan Bleakley — 2024-10-31

Tres poemas

Elisa Torreira — 2024-10-31

Sex and the Ancient City. Sex and Sexual Practices in Greco-Roman Antiquity

Elena Duce Pastor — 2024-10-31

Enheduana: The Complete Poems of the World’s First Author

Lluís Feliu — 2024-10-31

Filòsofes de la contemporaneïtat

Alma Gamper Saez — 2024-10-31

Between Banat: Queer Arab Critique & Transnational Arab Archives

Itzea Goikolea-Amiano — 2024-10-31

Posthuman Feminism / Feminisme posthumà

Teresa Hoogeveen — 2024-10-31

Ecoxicanismo. Autoras chicanas y justicia medioambiental

María Ignacia Ibarra E. — 2024-10-31

Women on War in Spain’s Long Nineteenth Century. Virtue, Patriotism, Citizenship

María Xesús Lama López — 2024-10-31

Ciberfeminismos, tecnotextualidades y transgéneros. Literatura digital en español escrita por mujeres

Teresa López-Pellisa — 2024-10-31

Posmemoria, emigración y guerrilla. El documental autoetnográfico de María Ruido y Carla Subirana

Eva Paris-Huesca — 2024-10-31

Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes. El miedo en el cine, la arquitectura y otras manifestaciones culturales referidas al Antiguo Régimen

Meri Torras Francès — 2024-10-31