Música i plàstica a la catedral de Barcelona durant l’època moderna. Notes disperses
DOI:
https://doi.org/10.1344/Materia2019.14-15.4Paraules clau:
catedral, Barcelona, música, orgue, pintura, efímer, Tramullas, Bailon, Roig, SagnierResum
El present article pretén fer un recorregut per algunes obres d’art de l’època moderna i contemporània situades a la catedral de Barcelona que guarden relació amb la música. Es planteja fer un breu itinerari alternatiu enfocat a recollir la presència musical dins del temple a través de: cantorals o llibres de cant, d’alguns dels seus orgues, de la mateixa presència del cor, de pintures, escultures i fins i tot d’obres d’art efímeres on la música esdevé la seva iconografia o si més no el leitmotiv principal. No amb afany exhaustiu, però sí amb rigor, s’esmenten diversos exemples on copsem aquesta interdisciplinarietat entre les arts visuals i l’art musical que, sens dubte, apel·la més que d’altres a l’abstracció dels sentits o al món espiritual.
Referències
Alcolea, Santiago, «La Pintura en Barcelona durante el siglo XVIII», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. XV (1961-1962), tesi doctoral, Ayuntamiento de Barcelona, 1969
Arxiu Catedral de Barcelona (ACB), «El Correo Catalán», 20 de març de 1913.
Arxiu Catedral de Barcelona (ACB), Fitxes de l’IEC, núm. 1.558, sèrie 031, L. Campins i Púnter, juliol 1990.
Arxiu Catedral de Barcelona (ACB), «Hoja Diocesana», núm. 39, Barcelona, Publicada por la Asociación de Eclesiásticos para el Apostolado Popular, Altés, 25 setembre de 1949, p. 156.
Arxiu Catedral de Barcelona (ACB), Llibre d’Obres, 1743-1745, f. 76r.
Arxiu Catedral de Barcelona (ACB), Llibres Cantorals segles XVI-XX, sense datar.
Arxiu Catedral de Barcelona ACB, Llibres de l’Obra, “Doc. Anexa”, 1743-1783, s/f, nota núm. 55.
Arxiu Històric de la Ciutat Barcelona (AHCB), Diario de Barcelona, núm. 98, dijous 9 d’abril de 1914, p. 4.848.
Bada i Elias,Joan, et Alii,Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, vol. 2, Barcelona, Claret, Generalitat de Catalunya, 2001
Baldelló, Francesc, «Els “orgues menors” de la catedral basílica de Barcelona», Analecta Sacra Tarraconensia, vol. XXXVII, 1964, p. 378-379.
Bassegoda, Joan, Els treballs i les hores a la catedral de Barcelona, Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1995.
Bassegoda, Joan, «La bibliografia sobre la vida de l’obra d’Enric Sagnier», Antonio Sagnier i IMPUQV(eds.), Ruta Sagnier. Arquitecte (Barcelona, 1858-1931), Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2007.
Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons. “Les carasses els caps parlants de Barcelona”, Enric H. Marc, 25 d’abril 2016. (Consulta: desembre 2018). <https://enarchenhologos.blogspot.com/2016/04/el-quijote-el-cap-parlant-de-barcelona.html> .
Bosch, Joan, (ed.), Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya: 1600-1792 circa, (catàleg de l’exposició, Museu d’Art de Girona), 2006
Concilio Vaticano II, «Concilum Vaticanum II. Contitutiones Decretaque Omnia». Sacrosanctum Concilium, capítol sisè, 112è punt: «Dignidad de la música sagrada»; 115è punt: «Formación musical»; capítol sisè, 116è punt: «Canto gregoriano y polifónico» i 118è punt: «Canto religioso y popular».
Escalona, Josep M., L’orgue a Catalunya, història i actualitat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2013.
Estrada, Gregori, «L’orgue de Pere Flamench a la Catedral de Barcelona», Butlletí de la Societat Catalana de Musicologia, vol. 2, 1985, p. 23-39.
Liaño Martínez, Emma, La Catedral de Barcelona, León, Everest, 1983.
Madurell, José M., «El presbítero Vicente Massanet, la iglesia de Rupiá y la capilla de San Paciano de la Seo de Barcelona», Anales del Instituto de Estudios Gerundenses del Patronato "José Mª Quadrado", vol. IX, CSIC, 1954, p. 5-48
Madurell Marimon, J. M., «Imágenes y retablos de los Santos de Barcelona», Analecta Sacra Tarraconensia, Revista de ciencias histórico-eclesiásticas, nº XXXII, Biblioteca Balmesiana, 1959.
Maravall, José Antonio, La cultura del Barroco, Barcelona, Ariel, (1975), 1990.
Mas, José,Guía itinerario de la Catedral de Barcelona, Barcelona, La Renaixensa, 1916.
Mas, Josep, Notes històriques del Bisbat de Barcelona, vol. I: Taula dels altars y capelles de la Seu de Barcelona, Barcelona, Jaume Vives, 1906.
Martí i Bonet, Josep M., La catedral de Barcelona. Història i històries, Barcelona, Catedral i Museu Diocesà, 2010.
Mercader, Santi, «El Retaule de la Fundació de l’Orde de la Mercè de la catedral de Barcelona»,Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. XXXI,2017, p. 41-61.
Mercader, Santiago, Els Monuments de Setmana Santa de la catedral de Barcelona. Art i litúrgia (De l’època moderna als nostres dies), Universitat de Barcelona, 2014, p. 208-232. Vegeu: TDX: http://www.tdx.cat/handle/10803/132250.
Mercader, Santiago,Els monuments de Setmana Santa de la catedral de Barcelona, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Col. Textos i Estudis de cultura catalana, núm. 204, 2015, p.210-217.
Mercader, Santiago, «Francesc Tramullas (1722-1773) i Francesc Pla el Vigatà (1743-1805). Noves atribucions a la catedral de Barcelona: la capella de Sant Marc», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. XXV, 2012, p. 39-56
Mercader, Santiago, «Trobada la primera obra del pintor Francesc Tramullas: La caplletra del cantoral de la Missa de Diumenge de Rams de la Catedral de Barcelona (1745)», Teologia Actual, núm. 82, Fundació Didascaleion, Setembre 2011, p. 35-40.
Mercader, Santi,Canalda, Sílvia, «La tímida irrupción de los santos contrarreformistas en la catedral de Barcelona», La catedral guía mental y espiritual de la Europa Barroca Católica. Nuevas mentalidades y devociones en el Barroco, Germán Ramallo Asensio(coord.), Actes del congrés, Universitat de Múrcia, 2010, p. 441-476
Miquel i Catà, Carme, Manuel i Francesc Tramullas, pintors, tesi de llicenciatura inèdita, Universitat de Barcelona, 1986, volum I.
Miralpeix, Francesc, Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755). Vida i obra, Barcelona, Museu d’Art de Girona, 2014
Miralpeix, Francesc, «Joan Gallart (c. 1670-1714) en el context de la pintura catalana de la fi del segle XVII i dels primers anys del segle XVIII. Noves atribucions», L’Època del barroc i els Bonifàs. Actes de les Jornades d’història de l’art a Catalunya,Valls, 2007
Palau de la Música, Tresors de la Biblioteca de l’Orfeó Català. Manuscrits amb obres de Joan Pau Pujol. (Consulta: desembre 2018): <http://www.palaumusica.cat/tresorsbiblioteca/cat/mestres01.html>
Pérez Santamaría, Aurora, «El retaule de Sant Pau de la Catedral de Barcelona (1769-1770)», Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, núm. XIX, 2001, p. 259-278.
Pérez Santamaría, Aurora,Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730 ca.). Projecció a Girona, Lleida, Virgili & Pagès, 1988, p. 158-164.
Quilez, Francesc(ed.), «La màscara reial. Festa i al·legoria a Barcelona l’any 1764», (catàleg d’exposició, Museu Nacional d’Art de Catalunya), Barcelona, 2001.
Real Academia de la Historia, Joan Gallart. Entrada escrita per Francesc Miralpeix i Vilamala. (Consulta: desembre 2018). <http://dbe.rah.es/biografias/91500/joan-gallart>.
Sobrino, Miguel,Catedrales. Las biografias desconocidas de los grandes templos de España, Madrid, La Esfera de los Libros, 2009.
Trepat, Anna, Manuel i Francesc Tramullas. Estat de la qüestió. Del segle XVIII a l’actualitat, treball de Màster en estudis avançats en Història de l’Art, Universitat de Barcelona, 2012-2013.
Trepat,Anna, L’obrade Manuel i Francesc Tramullas en l’art català del segle XVIII, tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona, 2018.
Triadó, Joan Ramon, L’època del Barroc. Segles XVII-XVIII, (Història de l’Art Català, V), Barcelona, Edicions 62, 1984
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
|  |
