Fronteres, guerra i posicionament polític a la Catalunya dels segles XVI i XVII.

Autors/ores

  • Miquel Deyà Bauzà

DOI:

https://doi.org/10.1344/PEDRALBES2019.39.3

Paraules clau:

sobirania, guerra, sistema fiscofinancier.

Resum

La situació de la frontera pirinenca, també la marítima, és un tema clau per a la història moderna de Catalunya. El tema dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, ocupats per França durant la Guerra Civil Catalana amb el beneplàcit de Joan II, està present des de l’inici del regnat de Ferran el Catòlic. La seva reincorporació va coincidir amb factors que van ajudar que la qüestió de la frontera fos cada vegada més camp d’acció de la Corona i menys de les autoritats del Principat. No obstant això i malgrat les dissensions concretes que es van produir, l’àmbit fronterer va ser una qüestió en la qual durant aquest regnat i el següent va sobresortir un objectiu comú entre el rei i el país. En els regnats posteriors, la frontera pirinenca va adquirir unes altres dimensions (frontera religiosa, contraban, guerra oberta entre la Monarquia Hispànica i França), fet que, juntament amb els problemes financers espanyols per mantenir allà una important dotació militar, concretament d’infanteria, va provocar en les localitats de la zona una forma de vida especial i un sentiment peculiar d’identitats i lleialtats. Durant els segles XVI i XVII, la frontera pirinenca va ser escenari de nombrosos episodis polítics, religiosos i culturals que van influir, sens dubte, en la identitat catalana del moment i d’èpoques posteriors.

Descàrregues

Publicades

2021-04-13

Número

Secció

Articles