Pedralbes. Revista d'Història Moderna

Índex

Revista Pedralbes — 2024-03-14

Ressenya de Antonio J. Díaz Rodríguez, El mercado curial. Bulas y negocios entre Roma y el mundo ibérico en la Edad Moderna

Cayetano Mas Galvany — 2023-12-23

Ressenya de Ben Yesseff, Yasmina, Los Serra entre la República de Génova y la Monarquía Hispánica. Servicio, redes y espacios de identidad (1576 ca-1650 ca).

Manuel Lomas Cortés — 2023-12-23

Ressenya de Josep San Ruperto Albert, Emprenedors transnacionals. Les trajectòries econòmiques i d’ascens social dels Cernezzi i Odescalchi a la Mediterrània Occidental (ca. 1590-1689)

Alfredo Chamorro Esteban — 2023-12-23

Ressenya de Alejandro García-Montón, Genoese Entreperneurship and the Asiento Slave Trade, 1650-1700.

Ivan Armenteros Martínez — 2023-12-23

Aspirazioni, peripezie e disavventure di Pier Giovanni Capece Galeota, ambasciatore della città di Napoli a Madrid (1597-1644)

Davide Balestra — 2023-12-23

Aspiracions, peripècies i desaventures de Pier Giovanni Capece Galeota, ambaixador de la ciutat de Nàpols a Madrid (1597-1644)

Les ambaixades de la ciutat de Nàpols a Madrid, com aquelles de les altres ciutats i regnes de la corona espanyola que van tenir lloc a l’edat moderna, van ser pràctiques de representació que oferien als súbdits la possibilitat de presentar-se «a sus reales pies» per defensar o extendre antigues prerrogatives o per negociar nous privilegis. L’article reconstrueix el perfil i l’ambaixada de Pier Giovanni Capece Galeota (1597-1644), protagonista d’unes vicissituds fins ara no conegudes, que testimonien de manera exemplar quine spodrien ser les dificultats, els guanys i els riscos d’una ambaixada, i les repercussions que els enviats a la cort per la ciutat podien tenir al retorn de la seva delegació.

Els notaris de Monistrol de Montserrat als segles XVII-XVIII: la reconstrucció d’un fons documental (quasi) desaparegut

Carlos Pizarro Carrasco — 2023-12-23

Els fons notarials privats i els eclesiàstics són uns dels elements més destacats que han permès configurar els arxius de protocols a Catalunya. Al llarg dels segles xvii i xviii van funcionar a Monistrol de Montserrat, un lloc de senyoriu
eclesiàstic sota la jurisdicció de l’abadia de Montserrat, l’escrivania de la vila i la de la parròquia. Els notaris públics s’hi van succeir quasi ininterrompudament entre 1595 i 1738, fins al punt que a la dècada del 1630 hi havia tres notaris reials i un d’eclesiàstic treballant alhora. Desafortunadament, la destrucció de l’arxiu de Montserrat el 1811, els fets del juliol del 1936 i, molt especialment, la desaparició al segle xx del fons patrimonial de Can Gibert, on es dipositaven la majoria de protocols de Monistrol, han passat factura a aquest valuós patrimoni documental. En el present article estudiem els escrivans que van actuar a la població en aquest període i aportem dades biogràfiques i sobre l’activitat fedatària, dins del context català, fonamentalment a partir de les fonts notarials, d’un capbreu del segle xviii i de les actes municipals.

Botiga i treball a domicili. Un exemple de protoindustrialització a Catalunya (Valls 1782-1800). El cas de Fidel Moragas Fortuny

Carme Sanmarti Roset — 2023-12-23

Aquest article es proposa estudiar, des d'una perspectiva de gènere, el treball a domicili d'un conjunt de dones de Valls (Tarragona) en les dues darreres dpeades del segle XVIII, aprofundint en l'impacte de la seva feina tant a nivelk personal i famiiar com en el desenvolupament econòmic i social de l'entorn. Si be les transformacions experimentades per la societat catalana durant la protoindustrialització disposen d'un corpus bibliogràfic notable, i es continua estudiant, no existeixen estudis decas que analitzin les condicions socials i econòmiques de les dones que trebllaven a domicili. També tractarem la relació que aquestes dones mantenien amb la botiga que Moragas regentava en laqual venia almajori al detall una gran varietat de productes, entre els que destacaven els tèxtils. L'estudi mostra com la remuneració oercebuda per les treballadores garantia elpagament de les compres que feien a la botiga.

Introducción. La Corona de Aragón: ¿un imperio en el imperio?

Mathias Ledroit — 2023-12-23

La Corona de Aragón: experiencias políticas y juegos de tiempos. Balance y perspectivas.

Mathias Ledroit — 2023-12-23

La Corona d’Aragó: experiències polítiques i jocs de temps. Balanç i perspectives

La «Corona de Aragón» es una noción recurrente en la historiografía, muy útil pero cuyo contenido exacto resulta difícil de definir, tal y como ilustra la confusión terminológica que l envuelve: confederación, conglomerado compuesto reinos o, más recientemente, mperio. Este artículo-ensayo trata de entender la Corona de Aragón en el contexto de una monarquía compuesta y policéntrica entre la Edad Media y la Época Moderna, examinándola diversas escalas.

La Corona de Aragón como escenario y fuente de disposición de monarquías compuestas

Jon Arrieta Alberdi — 2023-12-23

La Corona d’Aragó com a escenari i font de disposició de monarquies compostes

La composició plural i coordinada de la Corona d’Aragó s’explica per la seva trajectòria històrica. Va començar a la península Ibèrica mitjançant una unió matrimonial (1150) i es va ampliar per terres conquerides als musulmans que van passar a formar regnes nous, no subordinats als fundacionals. No podent incrementar els seus dominis a la península, va haver d’expandir-se pel Mediterrani, però afegint tres regnes (Sicília, Sardenya i Nàpols, entre 1283 i 1442) dotats de les seves normes, institucions, llengües i cultures. Això va contribuir a perfeccionar la seva estructuració en termes d’igualtat principal entre els seus membres, ordenada per un Consell Suprem ben organitzat que va aconseguir mantenir aquesta disposició des de 1494 fins a 1707. La Guerra de Successió Espanyola va afectar plenament a la ubicació dels regnes de la Corona d’Aragó, que van passar a integrar-se en la de Castella. Es descriu aquesta transició de monarquia composta basada en l’igualtat principal a aquella en la qual prima la subordinació accessòria, dominant a Castella. Es detalla el paper de diversos protagonistes en aquesta transició, especialment el del Consell d’Aragó.

Circolazione di modelli amministrativi e decentralizzazione istituzionale nella Corona d’Aragona del tardo medioevo: le strutture contabili e finanziarie

Alessandro Silvestri — 2023-12-23

Circulacions dels models administratius i descentralització institucional a la Corona d’Aragó en la baixa Edat Mitjana: les estructures comptables i financeres

Aquesta contribució examina l’aparell financer i comptable de la Corona d’Aragó a la baixa Edat Mitjana. En particular, mitjançant un enfocament comparatiu, s’analitza, per una banda, la circulació de models administratius entre els diferents territoris de la unió política catalano-aragonesa y, per l’altre, el procés de descentralització institucional que va afectar la monarquia, el qual s’entén, aquí, com el resultat d’una estratègia programàtica seguida pels reis d’Aragó.

Des souverains plurilingues pour un royaume multilingue: d’Alphonse d’Aragon à Ferdinand de Naples (1442-1503).

Florence Bistagne — 2023-12-23

Sobirans plurilingües per a un regne multilingüe: d’Alfons d’Aragó a Ferran de Nàpols (1442-1503)

El Regne de Nàpols sota la Monarquiaaragonesa (1442-1503) va haver de negociar entre ladominació ibèricai la identitat«italiana»renaixentista. Els nous governants van haver deguanyar-se una legitimitat i la italianitat que els faltava mitjançant l’ús d’una política lingüístic i cultural particilar, basada en la hibridació. En efecte, si des d’un punt de vista literari, el llatítenia un paper de llengua de prestigi, per als demés nivells de llenguatge, la creació d’unallengua comprensible«mixta», cada vegada més italianitzada al llargdel període, va permitirdirigir-se a tots els cercles socials de tots els territoris. No és cap casualitat que un dels primersautors que va escriure en italià toscà vulgar normalitzat en l’època de la«questione dellalingua», a principis del segle XVI, fos un napolità, Jacopo Sannazaro.

Los Anales de la Corona de Aragón a debate. Circulaciones e interacciones en torno a la monumentalización de un pasado común

Héloïse Hermant — 2023-12-23

Els Anales de la Corona de Aragón a debat. Circulacions i interaccions al voltant de la monumentalització d'un passat comú

Allunyant-se dels estudis que prenen exclusivament els Anals de la Corona d'Aragó en la seva dimensió textual per a fer d'ells el relat memorial intangible d'un regne, aquest article té en compte el substrat institucional d'aquesta empresa historiogràfica i restitueix les experiències d'escriptura i lectura de les quals aquestes cròniques van ser el suport, així com les diverses projeccions i apropiacions de les quals van ser objecte per individus, famílies i institucions.
Els Anals s'emparenten amb un «metaobjeto» que genera circulacions dins de la Corona d'Aragó i fora d'ella per la reactivació d'un passat comú a través de diverses operacions historiogràfiques, memorístiques, identitàries, jurídiques i, per tant, polítiques. Observar-les, amb la monarquia com a horitzó de projecció, permet comprendre, des del cas aragonès, una arquitectura dinàmica de monarquies compostes, on la relació entre el tot i la part funciona per inclusió sense limitar-se a una confrontació cara a cara, i on la defensa de les històries singulars i els particularismes és un factor d'integració.

La diplomacia del Consell de Cent de Barcelona (siglos XVI - XVII).

Mathias Ledroit — 2023-12-23

La diplomàcia del Consell de Cent de Barcelona (segles XVI-XVII).

En les dues últimes décades, s’han publicat diversos estudis dedicats als procuradors de la Monarquia Hispànica que circularen entre les comunitats de súbdits i la cort al llarg dels segles XVI i XVII. El Consell de Cent de Barcelona enviava procuradors amb títol de síndic o d’ambaixadors segons els casos, amb l’objectiu de defensar els seus propis interesos, però també els d’altres municipis catalans. Aquest mecanisme ha suscitat poc interés y ha estat considerat una pràctica destinada a pal·liar l’absentisme reial i la rarefacció de les Corts. Sense negar aquesta dimensió important, aquest article pretén posar de relleu que aquesta diplomàcia també fou una eina que permeté al Consell de Cent interactuar amb les demés comunitats de súbdits, tant a la cort com entre els diferents centres polítics de la Corona d’Aragó.

Primeres aportacions sobre el funcionament dels Estaments sards durant el segle XVII: representació, comunicació i diàleg en un regne de la Corona d’Aragó

Miquel Fuertes Broseta — 2023-12-23

El sistema polític característic de la Corona d’Aragórequeria d’un constant diàleg entrela corona i altres organismes que representaven la comunitat política. Aquesta comunicació política es va articular de maneradiferent en cada territori. El treball s’aproxima a la representació institucional del regne de Sardenya durant el segle XVII i als mecanismes mitjançant aquests organismes canalitzaven les seues comunicacions.

Mandar en la periferia. El gobernador-corregidor de la Ciudad y Real Fuerza de Ibiza (1715-1812)

Eduardo Pascual Ramos — 2023-12-23

Comanar a la perifèria. El governador-corregidor de la Ciudad y Real Fuerza d’Eivissa (1715-1812)

El present article analitza la figura del governador-corregidor eivissenc entre els 1715 i 1812. La proposta és estudiar la transició a l’administració municipal borbònica a Eivissa-Formentera, l’aplicació de la Nova Planta així com les competències i requisits d’aquest governador-corregidor, les seves funcions
així com els seus assessors judicials. Unes conclusions tanquen l’article.