Pedralbes. Revista d'Història Moderna

Discurs d’inauguració del IX Congrés d’Història Moderna de Catalunya: El món d’Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII

Jaume Dantí Riu — 2024-12-29

Ignacio en Manresa. De la éctasis espiritual a la evangelización global

Ronnie Po-chia Hsia — 2024-12-29

Ignasi a Manresa. De l’èxtasi espiritual a l’evangelització global

L’experiència de desesperació i èxtasi a Manresa va ser crucial en la formació de l’espiritualitat d’Ignasi de Loyola. Un viatge de descobriment personal, la peregrinació ignasiana des de Montserrat a Manresa va transformar l’antic soldat primer en un asceta, després en un visionari amb una nova missió. La primera part d’aquest article fa servir els escrits d’Ignasi i la biografia de Ribadeneyra per reconstruir aquesta transformació psicològica. A continuació, seguim el viatge de Francesc Xavier, el primer company d’Ignasi a París, que es va convertir en el primer missioner jesuïta a l’estranger. Utilitzant tant les cartes de Xavier com la celebració de la seva canonització el 1622, reconstruïm una visió de les missions cristianes com a conquesta espiritual, que va ser un dels principals llegats espirituals d’Ignasi des de Manresa. En la persona de Matteo Ricci, el missioner jesuïta més exitós a la Xina, trobem un altre exemple de la imitació de l’espiritualitat mística ignasiana. L’article acaba amb una discussió sobre la tasca de Giulio Aleni, que va adaptar els gravats de Jeroni Nadal per a la Xina, i presenta una visió ignasiana de la salvació universal, en què la mirada de Déu estava oberta a tothom, tant a la Xina com a Europa.

Ignacio de Loyola: hacia una nueva espiritualidad

Eduard López Hortelano — 2024-12-29

Ignasi de Loiola: vers una nova espiritualitat

En aquest estudi hem donat resposta a la novetat principal que Ignasi de Loiola va aportar amb els Exercicis espirituals en el camp de l’espiritualitat i de la cultura occidental del segle xvi. A les línies de recerca anteriors, que van obrir un ric panorama sobre l’originalitat, la ruptura i la continuïtat respecte a l’espiritualitat antiga, hem volgut incorporar una anàlisi més detallada sobre aquesta novetat, és a dir, el procés espiritual com a reforma interior que es presenta i tres àmbits subjacents: la verticalitat de Déu, sempre més gran, mitjançant l’inici («Principi i fonament») i el final («Contemplació per assolir per l’amor») dels Exercicis; l’exercici de la llibertat en quatre moments o setmanes, i, finalment, l’experiència de la criatura atreta en amor. Són aquests aspectes als quals ens hem dedicat per concloure que l’originalitat ignasiana, o nova espiritualitat, rau en la disposició del text com a proposta espiritual i en el mètode que segueix.

El mundo religioso femenino en el tiempo ignaciano. Inquietudes, acciones y propuestas de renovación

Ángela Atienza López — 2024-12-29

El món religiós femení en el temps ignasià. Inquietuds, accions i protestes de renovació

L’objectiu d’aquest article és revisar el món religiós femení en «el temps ignasià» prestant atenció a les inquietuds, les accions, les propostes que les dones van plantejar en aquest mateix temps històric en què va germinar i madurar la proposta d’Ignasi de Loiola i en el qual aquesta proposta que ell va dissenyar troba la seva explicació. Parlem del context històric pretridentí, d’una etapa que va ser molt viva pel que fa a les demandes de reformes i els corrents de renovació espiritual, que en bona mesura es mobilitzaven «des de baix», no pas impulsats directament per les jerarquies eclesiàstiques. Aquest mateix temps històric de canvis en el qual s’esbossava la resposta d’Ignasi també va conèixer respostes femenines i les dones també s’hi van implicar i van germinar una varietat d’expressions i propostes de renovació de la vida religiosa que no poden ser percebudes en termes de marginalitat, com es planteja des d’una història amb perspectives institucionalistes, ni tampoc poden ser tancades en el camp de les expressions heterodoxes, que n’hi va haver, però no van ser de cap manera les úniques. Pretenem traçar una panoràmica sintètica que comprengui algunes de les propostes més rellevants de la participació i la mobilització femenines en l’espai religiós en aquest temps ignasià obert a nous horitzons.

Els camins de la Reforma catòlica a la Catalunya dels segles XVI i XVII: de les ciutats al camp

Joaquim M. Puigvert i Solà — 2024-12-29

La Reforma catòlica derivada del Concili de Trento es va difondre a la Catalunya dels segles XVI i XVII per múltiples i diversos camins des de les ciutats i les viles «levítiques». Els agents que col·laboraren en la seva difusió foren múltiples, religiosos i civils: sínodes diocesans, rectors de parròquies, visitadors episcopals, frares predicadors, artesans constructors d’esglésies i retaules, metges, llevadores i mestres d’estudi, regidors i cònsols. Malgrat l’allunyament de les parròquies rurals i muntanyenques de les capitals diocesanes, de manera gradual els objectius adoctrinadors s’anaren implementant també a la ruralia i la muntanya. Els masos foren, a més d’unitats d’explotació agrària familiar, instruments d’enquadrament religiós i pastoral.

Temor, misterio y oposición. Los jesuitas y las órdenes religiosas en la monarquía borbónica del siglo XVIII

Javier Burrieza Sánchez — 2024-12-29

Por, misteri i oposició. Els jesuïtes i els ordes religiosos en la monarquia borbònica del segle XVIII

Des d’una història de les mentalitats i de l’opinió dels jesuïtes, tractem en aquest article les relacions que van existir entre el conjunt del clergat regular i la Companyia de Jesús, amb un horitzó d’anàlisi que comença al segle XVI i culmina al XVIII. En primer lloc, hem de conceptualitzar l’existència de controvèrsies i rivalitats entre ells, a més de les raons que van existir perquè es dirigissin amb intensitat contra els jesuïtes. No podem oblidar que les discussions dels grans problemes dins de l’àmbit de l’escolàstica i de la moral van ser temes d’actualitat al llarg de la modernitat. Hem de comprendre que des del reformisme il·lustrat hi havia una crítica generalitzada envers els regulars i que els jesuïtes havien ocupat no només un lloc important en la política règia, sinó que havien generat opinió amb una obra literària com la del pare Isla. Hi haurà molts motius perquè l’oposició del clergat regular es disposi contra els fills de sant Ignasi de Loiola.

Dues institucions peculiars del clergat català a l’Edat Moderna i llur possible implicació política: els concilis provincials tarraconenses i la Congregació Claustral benedictina

Ignasi Fernández Terricabras — 2024-12-29

L’article examina la trajectòria històrica de dues institucions d’origen medieval durant l’Edat Moderna: els concilis provincials tarraconenses i la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana de l’orde benedictí. L’anàlisi de la seva freqüència, reglamentació i composició mostra que totes dues són peculiars i que no sembla fàcil trobar institucions comparables a l’Església europea d’aquella època. En fi, s’hi apunten algunes reflexions sobre llur possible relació amb la història política de Catalunya. En el cas dels concilis provincials, per la seva semblança amb el braç eclesiàstic de les Corts catalanes, el seu rol en la distribució dels impostos reials sobre el clergat i les dificultats que comportava l’edició de les constitucions conciliars. En el cas dels claustrals benedictins, perquè durant més d’un segle van resistir fortes pressions de la Corona per unir-se a la congregació observant de San Benito de Valladolid i perquè el rei sabia que eren un instrument fonamental del Patronat Reial a Catalunya.

Una hagiografia pintada d’Ignasi de Loiola i d’altres imatges del fundador a Catalunya. Exemples de casos pendents d’estudi

Sílvia Canalda Llobet — 2024-12-29

Per mitjà de l’anàlisi de pintures, escultures i estampes amb el relat hagiogràfic i l’èxtasi d’Ignasi de Loiola conservades en centres religiosos i acadèmics de Catalunya, l’autora constata les dificultats que comporta l’estudi d’aquestes obres deslocalitzades a conseqüència de les múltiples convulsions polítiques i socials esdevingudes al territori (específiques o no de la Companyia de Jesús); alhora, proposa, per a la seva valoració patrimonial, un estudi contextual internacional mitjançant la consulta de fonts documentals, literàries i visuals que evidencien l’existència d’unes estratègies comunes en l’ús del llenguatge visual per aquesta congregació clerical amb independència de la qualitat artística dels artefactes. Així, paral·lelament a les imatges narratives, amb una finalitat instructiva i memorística, en aquest article es reconstrueixen per primer cop cadenes d’imatges amb iconografies locals relatives a les estades d’Ignasi a Montserrat, Manresa o Barcelona, que responien a la voluntat tant de fomentar la devoció entre els naturals com a la d’inscriure un sant fundador i contrareformista en les històries particulars.

El mundo de Ignacio de Loyola. Una historia natural y moral

Antonella Romano — 2024-12-29

El món d’Ignasi de Loiola. Una història natural i moral

La reflexió oberta en conclusió del Congrés se centra en el «món» d’Ignasi: qüestiona la categoria de «món» des d’una doble perspectiva: històrica i historiogràfica. En les últimes dècades, la paraula ha estat investida de nous significats que conviden a repensar el segle XVI com un moment particular de la història i de les relacions entre Europa i altres parts del globus, així com les relacions entre éssers humans i natura. En aquesta perspectiva, el «món» d’Ignasi s’enfronta a un globus terraqüi que havia de treballar com una nova realitat: és un món nou perquè està «englobat» com a part d’un procés de construcció que mobilitza tant una nova sintaxi com una nova gramàtica del coneixement. És un món en la construcció del qual participen plenament els companys d’Ignasi, juntament amb altres actors, a través de la seva inesperada confrontació amb els múltiples horitzons que estan redibuixant la terra habitada.

Memòria final del IX Congrés d’Història Moderna de Catalunya

Mariela Fargas Peñarrocha — 2024-12-29

Programa del IX Congrés d’Història Moderna de Catalunya

Revista Pedralbes — 2024-12-29

Índex

Revista Pedralbes — 2024-12-29