Pedralbes. Revista d'Història Moderna

Índex

Revista Pedralbes — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Rafael Torres Sánchez, Historia de un triunfo. La Armada española en el siglo XVIII, Desperta Ferro, Madrid, 2021

David Ferré Gispets — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Miguel Ángel Melón Jiménez, España en la guerra de los Siete Años. La campaña imposible de Portugal y el Ejército de Prevención (1761-1764), Sílex, Madrid, 2022

Miguel Ángel Echevarría Bacigalupe — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

De cosenyors a coprínceps. El procés de desvinculació d’Andorra de la sobirania espanyola (segles XVI-XVII)

Carles Gascón Chopo — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

A principis del segle XVI, coincidint amb la unió dinàstica de Castella i Aragó, i amb la simplificació de la frontera pirinenca amb la conquesta del regne de Navarra, les valls d’Andorra, regides per un senyoriu compartit entre els bisbes d’Urgell i els reis de Navarra, com a successors dels comtes de Foix, avancen cap a un procés de desvinculació de la sobirania dels reis espanyols, aprofitant certes inèrcies medievals i també algunes novetats destacables, com l’accés d’un dels titulars del cosenyoriu andorrà al tron de França l’any 1589. El present article pretén aprofundir en l’estudi d’un procés cabdal per a la comprensió de la realitat andorrana i, alhora, gens estudiat fins a l’actualitat, que culminarà amb l’assumpció de la plena sobirania d’Andorra per part dels antics cosenyors durant la Guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII.

Juristas valencianos al servicio de los Austrias: los asesores de la Gobernación foral de Orihuela

David Bernabé Gil — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Juristes valencians al servei dels Àustries: els assessors de la governació foral d’Oriola

Els assessors que van formar part de les cúries del sistema de la governació general en els diferents territoris de la Corona d’Aragó, van tenir un paper de primer ordre en l’administració de justícia, situats immediatament per sota dels jutges de les respectives reials audiències. El present treball se centra en el
personal que va exercir aquest ofici en el districte meridional del regne de València, des del regnat de Felip II fins a la seva extinció després dels decrets de Nova Planta. A més de reconstruir la nòmina dels doctors que hi van treballar durant aquest període, amb la cronologia corresponent, s’estudien aspectes com el perfil professional del càrrec, els criteris pels quals es va regir la seva provisió, la procedència i el currículum professional dels seleccionats i d’altres candidats frustrats, i la seva promoció i destinació ulterior al servei de l’Administració reial.

Entre el destino y la demencia: el periplo vital de don Luis de Queralt, conde de Santa Coloma (1623-1689)

David Bueso Peral — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Entre el destí i la demència: el periple vital de Luis de Queralt, comte de Santa Coloma (1623-1689)

El present estudi sobre Luis de Queralt i Alagón, tercer comte de Santa Coloma, té com a objectiu aprofundir en la figura de l’últim membre de la línia masculina dels Queralt, aportant documentació inèdita. La seva vida va estar marcada per episodis tràgics com l’assassinat del seu pare, Dalmau de Queralt i Codina, virrei de Catalunya, el 7 de juny de 1640 a Barcelona. Luis de Queralt ha estat descrit com a misantrop, dement, malalt mental i fins i tot portador d’una demència hereditària. La seva biografia es correspon amb la dels nobles afins a Felip IV, que, arran de la rebel·lió i la posterior Guerra dels Segadors, es van exiliar a la cort madrilenya buscant la protecció del monarca.

Ángeles custodios en la Monarquía Hispánica: entre el rey y el reino (1580-1650)

Rodolfo Galdeano Carretero — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Àngels custodis a la Monarquia Hispànica: entre el rei i el regne (1580-1650)

En aquest treball pretenem dirigir l’atenció cap al paper dels àngels custodis, i l’angelologia en general, en les tensions polítiques de la Monarquia Hispànica
en la primera edat moderna. En aquest període, sobretot a partir del Llibre dels àngels del franciscà gironí Francesc Eiximenis (c. 1330-1409), es va aprofundir en la personalitat individual i afectiva dels àngels custodis, circumstància que els atorgà transcendència en la direcció política de les col·lectivitats.
D’acord amb aquest sentit, s’exposen exemples d’usos polítics dels àngels custodis i es para una atenció especial a l’obra del benedictí Francisco Blasco de Lanuza (1596-1664) Beneficio de ángeles y patrocinio de demonios, paradigmàtica perquè emprà el paper polític dels àngels custodis a través del Llibre dels àngels per reivindicar el pactisme i, a la vegada, censurar les raons de la Guerra francoespanyola (1635

Les relacions del monestir d’Escaladei amb el Camp de Tarragona a l’època moderna. Riudoms com a exemple

Eugeni Perea Simón — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

El monacat cartoixà d’Escaladei —Scala Dei, Priorat— a la Corona d’Aragó ha estat força estudiat en els camps de l’acció i la influència de l’orde, però no prou pel que fa al règim senyorial establert fora de llurs límits geogràfics, sobretot a través de l’emfiteusi. En l’article, l’autor destria i analitza cinc punts clau de les relacions establertes entre l’institut religiós i els pobles de Catalunya, amb l’exemple de la vila de Riudoms, al Camp de Tarragona: 1) senyoria i patrimoni; 2) comerç i indústria; 3) llengua i onomàstica; 4) art, cultura i coneixement i 5) religiositat i pertinença a l’orde monacal.

El cielo en la tierra. La conformación del sistema patronal en la Barcelona moderna

Montserrat Zamora Bretones — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

El cel a la terra. La conformació del sistema patronal en la Barcelona moderna

El present treball analitza el procés de construcció del panteó patronal barcelonès partint d’un repertori dels sants patrons protectors i tutelars de la ciutat inclòs al dietari municipal a principis del segle XVIII. Dita relació proporciona una imatge del sistema patronal que ens permet avaluar el fenomen des dels
seus inicis, a la baixa edat mitja, fins al període en què es va elaborar el document. Per acabar, l’estudi de dos casos concrets de la segona meitat del segle
XVII, el patrocini de sant Pere Nolasc i l’elecció doble de sant Ramon de Penyafort i la Puríssima Concepció, ens permet posar de manifest el rerefons polític i ideològic de les noves agregacions al panteó patronal barcelonès.

Islas que pueblan otras islas. Una reflexión sobre el Mediterráneo del siglo XVIII

Giampaolo Salice — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Illes que poblen altres illes. Una reflexió sobre el Mediterrani del segle XVIII

En la percepció comuna, les illes solen considerar-se com a espais perifèrics, aïllats, remots i subdesenvolupats. Aquest assaig desafia aquestes suposicions
mitjançant l’anàlisi de fonts documentals relacionades amb el poblament de diverses illes al Mediterrani occidental durant el segle xviii. Aquestes fonts revelen una agència insular poc explorada, que permet reinterpretar les reorganitzacions dels assentaments en aquella època. En lloc de veure aquests canvis únicament com el resultat de polítiques governamentals imposades des de dalt, l’assaig subratlla com aquests processos van ser modelats significativament dins del marc de xarxes connectives que vinculaven les illes i els seus habitants.

Introducción. «Españoles fuera de España». Usos y formas de vida de las comunidades hispánicas en la Monarquía Católica (1580-1640)

Elisa Novi Chavarria — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Jesuitas de ultramar: criollos y peninsulares frente a frente en la Nueva España (1572-1620)

Pablo Abascal Sherwell Raull — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Jesuïtes d’ultramar: criolls i peninsulars cara a cara a Nova Espanya (1572-1620)

El present article proposa analitzar, des de la història social, la convivència i els enfrontaments entre els jesuïtes criolls i els peninsulars de la província de Mèxic a finals del segle xvi i inicis del xvii, a partir de la figura de tres membres de la Companyia de Jesús: Antonio Rubio i Nicolás de Amaya, nascuts a Espanya, i Juan de Tovar, nascut a Nova Espanya. El text busca demostrar com les tensions a l’interior de l’orde religiós, més enllà de les confrontacions entre americans i europeus per accedir a posicions de poder, s’articularen al voltant de les noves dinàmiques jeràrquiques de la societat virregnal. Això ocasionà hostilitats entre els membres de la Companyia de Jesús, fins i tot dins del seu propi grup social.

Una corporación española adaptada a la Nueva España. Los carmelitas descalzos (siglos XVI-XVIII)

Jessica Ramírez Méndez, Antonio Rubial García — dv., 11 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Una corporació espanyola adaptada a Nova Espanya. Els carmelites descalços, segles XVI-XVIII

L’orde del Carme va sorgir en l’àmbit corporatiu propi de les ciutats baixmedievals i se li va imposar l’estructura dels primers ordes mendicants. Tot i que va conservar la branca descalça, els frares que s’adheriren a la reforma empresa per Teresa de Jesús en el si de l’orde durant el segle xvi, van adoptar un carisma conforme als nous temps que combinava la vida contemplativa pròpia d’un orde eremític, amb l’activa característica dels mendicants. Així, nascuda la monarquia catòlica espanyola, els carmelites descalços (1562) es traslladaren ràpidament a Amèrica (1585). Aquest article té com a objectiu mostrar com aquesta corporació s’adaptà a la realitat novohispànica. L’eix central d’aquest treball, doncs, és assenyalar similituds i diferències respecte a la realitat espanyola.

Organización social y vida cotidiana de la comunidad española en Nápoles (1580-1640)

Verónica Gallego Manzanares — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Organització social i vida quotidiana de la comunitat espanyola a Nàpols (1580-1640)

Nàpols va ser durant els segles xvi i xvii el principal centre d’operacions militars de la Monarquia Hispànica al Mediterrani, un fet que va estar directament
relacionat amb l’augment de l’arribada d’espanyols a partir dels anys vuitanta del segle xvi. Molts ho van fer acompanyats de les seves famílies, la qual cosa va facilitar el seu assentament i el sorgiment de nous espais que van permetre l’articulació d’una nova realitat social de la qual encara es desconeixen molts
aspectes. A partir de la combinació de diferents escales d’anàlisi i de l’ús de fonts conservades majoritàriament en arxius napolitans, en el present article es
tindran en compte les característiques principals de la comunitat espanyola a la ciutat de Nàpols i com van influir en la seva pròpia organització i vida quotidiana. Tot això s’aborda tenint en compte la diferència entre homes i dones, cosa que contribueix a assolir un renovat paradigma interpretatiu sobre la història dels territoris que van conformar la Monarquia Hispànica.

Los libros de un soldado catalán en la Nápoles de 1600

Ignacio Rodulfo Hazen — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Els llibres d’un soldat català al Nàpols del 1600

Joan de Pinós fou un membre de la noblesa catalana que va ser traslladat a Itàlia al servei del rei Felip III. L’inventari de la seva biblioteca, conservat a l’Archivio di Stato di Napoli, aboca llum sobre el món dels soldats músics i poetes, típics dels segles xvi i xvii, i ens informa també sobre la vida als barris espanyols de la ciutat (Quartieri Spagnoli), la seva societat i institucions i, en general, sobre el paper dels exèrcits dels Àustries en la mundialització de la cultura hispànica.

El tejido asistencial de las comunidades hispánicas en la Palermo de los siglos XVI-XVII

José María Lozano Jiménez — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

El teixit assistencial de les comunitats hispàniques al Palerm dels segles XVI i XVII

En aquest article abordaré la qüestió de l’assistència de les persones provinents de les corones de Castella i Aragó a la ciutat de Palerm als segles XVI i XVII. Per a això em centraré en les polítiques assistencials dutes a terme en les diferents corporacions de nació hispanes que van existir a la ciutat —la capella i confraria de la Verge de Guadalupe de les nacions castellana i biscaïna, l’església de Santa Eulàlia de la nació catalana i la capella i confraria de la Soledad de la nació espanyola—, sense perdre de vista el paper que hi van tenir les institucions de la Corona i del govern municipal. L’objectiu final és aprofundir en
les necessitats específiques, la pluralitat en la composició i el caràcter de la comunitat que formava la població hispànica a la capital del regne de Sicília.

Antonio Fernández de Ortega: un notario granadino de la «Roma española» entre finales del siglo XVI y principios del XVII

Antonio Vertunni — dv., 18 d’abr. 2025 00:00:00 +0000

Antonio Fernández de Ortega: un notari granadí de la «Roma espanyola» entre la fi del segle XVI i el començament del XVII

El granadí Antonio Fernández de Ortega va ser un dels molts notaris espanyols actius a Roma entre finals del segle XVI i la primera meitat del XVII. Es va assentar definitivament a Roma i va estar fortament vinculat a les dues principals institucions espanyoles presents a la ciutat: l’església de Santiago dels Espanyols i la confraria de la Resurrecció. Va pertànyer a la parròquia de San Salvatore alle Coppelle i va treballar com a notari al barri de Campo Marzio, on a finals del segle XVI es concentraven la majoria dels espanyols que vivien a Roma. Els protocols que va estipular en els vint anys d’activitat notarial a la ciutat estan recollits en dos volums conservats a l’Archivio Storico Capitolino. Aquests documents, juntament amb el seu «expedient de neteja de sang», trobat a l’Arxiu de la Catedral de Granada, ens han permès seguir més de prop el camí que el va portar a inserir-se al teixit urbà de la ciutat, així com traçar un quadre del seu entramat professional i de la seva clientela, composta principalment per clergues.