Cervantes y la comunicación de la historia

Autors/ores

  • Alfredo Alvar Esquerra

Paraules clau:

Cervantes historiador, López de Hoyos, epistemologia històrica.

Resum

L’autor estudia un camp poc advertit pel cervantisme: el del Cervantes teòric de la Història. A tal efecte, analitza les seves al.lusions als historiòsofs vigents a inicis del segle XVII, així com els llibres d’epistemologia històrica que va poder conèixer durant la seva joventut al costat de López de Hoyos. Seguidament, tot fent una exègesi sobre el text de l’humanista del Quixot i resseguint al López de Hoyos autor de les innecessàriament anomenades Relaciones topográficas, posa de manifest la manera com aquest va ser menystingut pel seu propi deixeble, Cervantes. El següent aspecte tractat és el dels criteris de Cervantes sobre l’escriptura de la Història i, finalment, la manera com ho va efectivament fer, en el complexe i fascinant passatge de la vida del captiu. En el seu tractament, l’autor combina el text cervantí amb documentació inèdita de l’arxiu de Simancas.

Descàrregues

Publicades

2005-12-31

Com citar

Alvar Esquerra, A. (2005) “Cervantes y la comunicación de la historia”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 25, pp. 25–49. Available at: https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/35582 (Accessed: 30November2024).

Número

Vol. 25 (2005)

Secció

Dossier

Llicència

Drets d'autor (c) 2005 Alfredo Alvar Esquerra

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a)  L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.

b)  Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.

Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.

Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.