Bruixeria i veïnat. Dos processos judicials de Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553

Autors/ores

  • Carmen Xam-mar Alonso Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell

DOI:

https://doi.org/10.1344/pedralbes2018.38.5

Paraules clau:

bruixeria, malefici, Alt Urgell, control social informal, disciplinament social.

Resum

Aquest article analitza dos processos per bruixeria de la justícia criminal del capítol de la catedral de Santa Maria d’Urgell oberts contra dues dones de la localitat de Bescaran, a la comarca de l’Alt Urgell, en els anys 1551-1553. Aquestes dues acusades se sumarien com a mínima una altra quinzena de bescaraneses més, jutjades per aquest mateix tribunal senyorial i per la justícia criminal compartida per la mitra d’Urgell i la ciutat d’Urgell entre 1520-1530 i 1623. Aquests valors confirmen que a les zones muntanyenques del bisbat d’Urgell (Pallars, Andorra i Alt Urgell) la persecució de bruixes presentà un caràcter endèmic i sostingut al llarg de generacions, atès que s’inicià a finals del segle XV i es mantingué activa fins a les primeres dècades del segle XVII. La nostra recerca ens permetrà estudiar els valors comunitaris, les relacions interpersonals i les creences associades a la bruixeria dels habitants d’aquesta localitat, que foren al mateix temps víctimes i instigadors d’aquestes persecucions.

Descàrregues

Publicades

2018-12-31

Com citar

Xam-mar Alonso, C. (2018) “Bruixeria i veïnat. Dos processos judicials de Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 38, pp. 141–167. doi: 10.1344/pedralbes2018.38.5.

Número

Secció

Articles