La percepció de la parla i la parla dels infants

Autors/ores

  • Glòria Ester Subias

DOI:

https://doi.org/10.1344/phonica.2019.15.50-80

Paraules clau:

Parla espontània, Percepció, Producció, Processos de simplificació fonològica, Competència comunicativa

Resum

Els infants de 2-3 anys, encara no alfabetitzats, solen produir una parla que es considera que presenta característiques diferenciadores respecte del model adult que senten.

S’han analitzat els factors que intervenen entre percepció i producció de la parla en interacció  infant-mestra en una mostra de 617 paraules, per conèixer si els processos de simplificació fonològica establerts per a aquesta edat, són la causa de les “errades”, o més aviat són degudes a l’acomodació de l’infant al reproduir el model que percep.

El resultat de l’anàlisi en correlació infants-mestres ha demostrat un alt grau de coincidència en les produccions dels dos i per tant es va concloure que les errades no van ser a causa d’un desenvolupament fonològic deficient, atès que eren infants amb capacitats cognitives i comunicatives adequades, sinó a processos de simplificació fonològica que responien a les característiques pròpies de la parla espontània.


Referències

Aceña, José M. (1996): Adquisición y desarrollo del nivel fonológico: intervención didáctica en retrasos y trastornos fonológicos y fonéticos. Madrid. Didáctica 8, 11-27. Servicio de Publicaciones UCM.

Aguilar, E. M., Serra, M (2004): A-RE-PA Anàlisi del retard de la parla. Publicacions Universitat de Barcelona.

Bartolí, M. (2014): La pronunciación por tareas en la clase de ELE. Phonica, vol. 9-10.

Bosch, Laura (1983b): Identificación de procesos fonológicos de simplificación en el habla infantil. Revista de Logopedia y Fonoaudiología, I.

Bruner, J. (1983 i 1985): La parla dels infants. Com s’aprèn a fer servir el llenguatge. Vic: Eumo Editorial.

Vers.cast. (1986): El habla del niño. Barcelona: Paidós

Cantero, F. J. (2015): De la fonética del habla espontánea a la fonología de la complejidad. Normas (Revista de Estudios Lingüísticos Hispánicos), núm.5.

Chomsky, N. (1975): Reflections on language. New York: Random House.

Clark, H.H. i Clark, E.V. (1977): Psychology and Language. New York: Harcourt Brace Jovanovich.

Dale, P. S. (1980): Desarrollo del lenguaje: un enfoque psicolingüístico. México. Trillas.

Ferguson, Ch. i Garnica, O. (1982): Teorías del desarrollo fonológico. Dins E. Lenneberg i E. Lenneberg (Comps.). Fundamentos del Desarrollo del Lenguaje. Madrid. Alianza Universidad Textos.

Fry, D.B. (1982): Aspectos fonológicos de la adquisición del lenguaje en la audición y la sordera Dins E. Lenneberg i E. Lenneberg (Comps.). Fundamentos del Desarrollo del Lenguaje. Madrid. Alianza Universidad Textos.

Giralt, M. (2006): El enfoque oral en la enseñanza del español como lengua extranjera: experiencia piloto de una propuesta didáctica. Phonica. vol 2.

Goldsmith, J. (1990): Autosegmental and metrical phonology. Nueva York: Garland Press.

González, M.J. (1989b): Análisis del desarrollo fonológico en sujetos malagueños. Dins Infancia y Aprendizaje, 48.

Grunwell, P. (1985): Phonological assessment of child speech (PACS). Windsor: NFER-Nelson.

Hodson, B.W. i Paden, E.P. (1981): Phonological process which characterize unintelligible and intelligible speech in early childhood. Journal of Speech and Hearing Disorders, 46.

Ingram, D. (1974): Phonological rules in young children. Journal of child language, 1.

Jakobson, R. (1941): Kindersprache, Aphasie and Allgemeine Lautgesetze.Upsala, s.e. (versió espanyola), 1974. Madrid. Ayuso.

Kenstowicz, M. (1994): Phonology in generative grammar. Cambridge: Blackwell.

Mowrer, O.H. (1960b): Learning Theory and the symbolic processes. New York, Wiley.

Nadeu, C. (2012): Les tecnologies de la parla. A: G. Colom i L. Gimeno (eds). La lingüística i les seves aplicacions en la societat. Barcelona: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Peperkamp, S. (2003): Phonological acquisition: Recent attainments and new challenges.Language and Speech, 46, 2/3.

Prince, A. i Smolensky, P. (1993): Optimality theory: constraint interaction in generative grammar. Technical Report #2 of the Rutgers Centre for Cognitive Science, Rutgers University.

Serra, M. (1979): Normas estadísticas de articulación para la población escolar de 3 a 7 años en el área metropolitana de Barcelona. Dins VI Congreso Nacional de Psicología. Pamplona.

Shvachkin, N.K. (1973): The development of phonemic speech perception in early childhood. A. Fergusson, C. i Slobin, D.: Studies of child language development. Holt, Rinehart and Winston. New York.

Spalacci, M., (2014): Enfoque oral digital para el aula de francés LE, con fines profesionales. Phonica, vol 9-10.

Stampe, D. (1969): The acquisition of phonetic representation. Dins Papers from the Fifth Regional Meeting of the Chicago Linguistic Society, Chicago. Chicago Linguistic Society.

Vihman, M.M., (2014). Phonological Development. The first two years. Wiley Blackwell

Vila, I. (1999): Jerome Bruner i l’adquisició del llenguatge. Barcelona: Temps d’Educació, 21.

Vila, I. i al. (2001): Processos psicològics bàsics. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya (EDIUOC). Col. Manuals, 40.

Waterson, N. (1971): Child phonology: a prosodic view. Journal of Linguistics, 7.

Descàrregues

Publicades

2020-02-10

Número

Secció

ARTICLES