https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/issue/feed 2024-09-10T17:47:07+00:00 Dolors Font Rotchés revista.phonica@ub.edu Open Journal Systems <p>La revista PHONICA, fundada el 2005, és una publicació científica en format electrònic, de lliure accés i periodicitat anual, vinculada al Laboratori de Fonètica Aplicada de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.</p> <p>El seu objectiu és crear un espai d’intercanvi entre les diverses disciplines, tant teòriques com aplicades, relacionades amb el <em>so</em>, la <em>veu</em> i la <em>parla</em>. Es pretén que sigui una plataforma de difusió de reflexions teòriques, resultats de recerca i propostes d’innovació de caràcter interdisciplinari, adreçat a un públic especialitzat, com poden ser lingüistes, professorat de llengua, mestres, logopedes, i professionals vinculats a la filologia, l’enginyeria de processament de la parla, la pedagogia o la psicologia.</p> https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/46719 2024-09-10T17:47:07+00:00 Enrique Santamaría Busto enrique.santamaria@nyu.edu

<p>El present article ofereix una exhaustiva anàlisi sobre dues dimensions fonamentals de la pronunciació, la intel·ligibilitat i la comprensibilitat, les quals no han rebut gaire atenció en el camp de l'espanyol com a L2. L'estudi neix, per tant, de la necessitat d'ampliar el coneixement d’aquestes dimensions, ressaltar-ne la importància i subratllar les implicacions que ofereixen els resultats de les recerques adreçades a l'ensenyament i l'avaluació de la pronunciació de l'espanyol. L’article està dividit en tres seccions. Les dues primeres estan dedicades a la intel·ligibilitat i a la comprensibilitat, amb especial referència a l'espanyol L2. S’hi descriuen les característiques d'aquestes dimensions i s’hi aborden aspectes estretament relacionats amb totes dues, com la variabilitat que pot produir-se en la percepció del senyal en funció del tipus d'oient, els estudis sobre intel·ligibilitat mútua en llengua franca o la teoria de la càrrega funcional. Finalment, tanca el treball una tercera secció dedicada a l'anàlisi de les principals vies de recerca que, sobre aquestes dimensions, queden obertes en l'àmbit de l'espanyol L2.</p> <p><strong>Paraules clau</strong>: Intel·ligibilitat; Comprensibilitat; Pronunciació; Avaluació; Espanyol L2</p>

2024-11-15T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 Enrique Santamaría Busto https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/45159 2024-05-17T09:42:25+00:00 Peng Li peng.li@iln.uio.no Xiaotong Xi xiaotong.xi@sdufe.edu.cn

<p>Aquest estudi va modelar dinàmicament els contorns nuclears del castellà produït per 16 estudiants mandarins i 9 parlants nadius de castellà d'un corpus de parla obtingut mitjançant una <em>discourse completion task</em>. Les oracions en investigació van incloure declaratives (focus ampli, categòric i correctiu) i interrogatives absolutes (informatives, confirmatòries i preguntes de l’apèndix). Els estudiants xinesos (a) no van aconseguir distingir la declaració categòrica de la declaració amb focus correctiu utilitzant configuracions nuclears correctes; (b) van produir els accents nuclears més alts i síl·labes àtones més baixa que els hispanoparlants; i (c) van mostrar tons de frontera incorrectes a causa de la influència de l'accentuació de la paraula nuclear. Aquest estudi va proporcionar dades empíriques a la teoria de l’aprenentatge prosòdic de L2 al mostrar que les dificultats de l’adquisició de la prosòdia L2 no només es deriven de les diferències/similituds entre la L1 i la L2 a nivell fonològic; els detalls fonètics també són importants. A més, atès que fins i tot els estudiants amb domini avançat del castellà van mostrar dificultats en la prosòdia, es requereixen paradigmes adequats d'entrenament prosòdic en la pràctica docent.</p> <p><strong>Paraules clau</strong>: Prosòdia; Castellà L2; Mandarí L1; Contorns nuclears; Segona llengua</p>

2024-09-16T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 Peng Li, Xiaotong Xi https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/46257 2024-03-29T08:27:38+00:00 Adrián Cabedo Nebot adrian.cabedo@uv.es

<p>Aquest treball explora el processament computacional de l'Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP) en un corpus de parla sociolingüístic, el corpus PRESEEA (nivell d'instrucció alt). La investigació destaca la importància dels entorns computacionals per a l'anàlisi fonètica, centrant-se en l'estudi del to, la intensitat i la duració de la parla i la seva relació amb els grups entonatius en espanyol. Mitjançant eines avançades, com ORALSTATS, es demostra l'eficàcia de la metodologia de l'Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP) per a l'anàlisi fonètica en grans volums de dades. Malgrat els avantatges d'aquestes eines de processament automàtic, l'estudi també assenyala desafiaments i limitacions en la precisió i la interpretació de les dades obtingudes. Els resultats emfasitzen la complexitat de la prosòdia i la seva variabilitat segons factors sociolingüístics, obrint noves direccions per a futures investigacions en lingüística computacional i fonètica.</p> <p> </p> <p><strong>Paraules clau</strong>: Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP); Corpus PRESEEA; Prosòdia; ORALSTATS; Espanyol</p>

2024-07-31T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 Adrián Cabedo Nebot https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/45423 2024-03-02T07:54:24+00:00 Diana Martínez Hernández diana.martinez@flog.uned.es

<p><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">La recerca presentada es centra en l'anàlisi i l'estudi dels indicadors melòdics de la ironia verbal en l'oralitat prefabricada, i, especialment, en un context. A partir d'aquí, s'ha intentat proporcionar una explicació objectiva de la ironia en interacció, basant-nos en una metodologia experimental adequada (model Anàlisi Melòdica de la Parla), mitjançant un treball empíric que ha implicat la recopilació d'un corpus. basat en sèries de televisió. Aquest corpus ha estat avaluat mitjançant proves de percepció discriminatòria i analitzat melòdicament amb l'objectiu de definir de manera objectiva la melodia de la ironia en interacció. Les dades apunten a un major nombre d'exemples amb èmfasi de paraula en el cos i inflexió final ascendent (Perfil I); moviments de focus ampli pronunciats i inflexió final circumflexa o de nucli elevat (Perfil II) i contorns plans (Perfil III), que serveixen als actors per exagerar els marcadors irònics i transmetre el missatge precís a l'audiència.</span></span></p> <p> </p> <p><strong><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">Paraules clau</span></span></strong><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">: Ironia; Percepció; Melodia; Interacció; Oralitat prefabricada</span></span></p>

2024-09-16T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2024 Diana Martínez Hernández https://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/45387 2023-12-27T18:26:59+00:00 Macarena Céspedes mcespede@uahurtado.cl Miguel Mateo Ruiz miguelmateoruiz@letras.ufrj.br 2023-12-28T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Macarena Céspedes, Miguel Mateo Ruiz