PHONICA

Més enllà del to: Exploració de la durada, de la intensitat i del silenci en les marques del focus en japonès

Jun Nagao — 2024-12-27

Partint de la tipologia prosòdica de Jun (2005, 2014), aquest estudi analitza com les llengües head (cap) i edge (marge) difereixen en les seves estratègies per expressar el focus. Mentre que les llengües head, com l’anglès, es basen en l’expansió del to (F0) en el focus i la compressió post-focal, les llengües edge, com el japonès, es caracteritzen per l’èmfasi en els senyals de límit. Inspirats en el marc proposat per Mizuguchi i Tateishi (2023), vam hipotetitzar que en el japonès estàndard, la marca de focus va més enllà del to, incloent-hi senyals com la durada i les insercions de silencis. Per comprovar-ho, vam analitzar gravacions de parlants nadius de japonès estàndard produint frases nominals sota condicions de focus ampli i estret, de les quals es va analitzar la durada, els màxims de F0, la intensitat i les insercions de silencis, tant a nivell de paraula com de morfema. Els resultats mostren que mentre que els màxims de F0 indiquen el focus, la durada i les insercions de silenci juguen un paper dominant en marcar el focus i la seva posició, especialment, a nivell de paraula. La intensitat, en canvi, se centra principalment en l’accent, tot i que també assenyala la posició del focus a nivell de morfema en contextos amb paraules inicials sense accent. Aquestes troballes revelen un sistema prosòdic híbrid en el japonès estàndard, en el qual els senyals temporals i de límit dominen, mentre la modulació del to continua sent una eina auxiliar. Aquest sistema reflecteix les distincions tipològiques entre les llengües head i edge amb el japonès estàndard, fent ús d’una combinació flexible de senyals globals i locals per indicar el focus. Futures investigacions haurien d’examinar com aquests senyals són processats en la percepció i si s’utilitzen estratègies similars en altres estructures sintàctiques, oferint així una visió més àmplia dels sistemes prosòdics en llengües edge.

Paraules clau: Focus estret vs. focus ampli; Japonès; To; Durada; Silenci

Pragmàtica, prosòdia i emoció: el paper de l’entonació en seqüències conversacionals de conflicte

Noelia Ruano Piqueras — 2025-01-07

En aquest article, es presenta una cala exploratòria basada en l'anàlisi prosòdica del conflicte discursiu a partir de mostres procedents de converses col·loquials. L'objectiu principal és reconèixer paràmetres acústics i prosòdics que ajudin en la delimitació i caracterització de seqüències conversacionals conflictives, ja sigui entre familiars i amics, ja sigui entre membres d'una parella afectiva. Partim, així, d'una caracterització prèvia de tipus de conflictes, dels quals hem intentat evidenciar, per una banda, si les marques prosòdiques poden funcionar com a mecanismes demarcatius del conflicte i, per l'altra, comprovar que les marques suprasegmentals de l'emoció es comporten també de manera diferent segons el tipus de relació entre els participants en el conflicte. Els resultats mostren diferències significatives en les característiques prosòdiques del conflicte en contextos familiars (conflictes temàtics) davant dels contextos de parella (conflictes intractables). Així mateix, les diferents emocions que sorgeixen en el conflicte presenten també diferents paràmetres prosòdics en funció de cada acte de parla (de F0, d’intensitat i de velocitat de parla), els quals són especialment rellevants en emocions com l'enuig i la ira.

Paraules clau: Conflicte discursiu; Prosòdia; Emoció; Converses col·loquials

La intel·ligibilitat i la comprensibilitat en la pronunciació de l'espanyol L2

Enrique Santamaría Busto — 2024-11-15

El present article ofereix una exhaustiva anàlisi sobre dues dimensions fonamentals de la pronunciació, la intel·ligibilitat i la comprensibilitat, les quals no han rebut gaire atenció en el camp de l'espanyol com a L2. L'estudi neix, per tant, de la necessitat d'ampliar el coneixement d’aquestes dimensions, ressaltar-ne la importància i subratllar les implicacions que ofereixen els resultats de les recerques adreçades a l'ensenyament i l'avaluació de la pronunciació de l'espanyol. L’article està dividit en tres seccions. Les dues primeres estan dedicades a la intel·ligibilitat i a la comprensibilitat, amb especial referència a l'espanyol L2. S’hi descriuen les característiques d'aquestes dimensions i s’hi aborden aspectes estretament relacionats amb totes dues, com la variabilitat que pot produir-se en la percepció del senyal en funció del tipus d'oient, els estudis sobre intel·ligibilitat mútua en llengua franca o la teoria de la càrrega funcional. Finalment, tanca el treball una tercera secció dedicada a l'anàlisi de les principals vies de recerca que, sobre aquestes dimensions, queden obertes en l'àmbit de l'espanyol L2.

Paraules clau: Intel·ligibilitat; Comprensibilitat; Pronunciació; Avaluació; Espanyol L2

Contorns nuclears d’oracions declaratives i interrogatives en castellà produïts per parlants de mandarí amb una competència avançada en castellà

Peng Li — 2024-09-16

Aquest estudi va modelar dinàmicament els contorns nuclears del castellà produït per 16 estudiants mandarins i 9 parlants nadius de castellà d'un corpus de parla obtingut mitjançant una discourse completion task. Les oracions en investigació van incloure declaratives (focus ampli, categòric i correctiu) i interrogatives absolutes (informatives, confirmatòries i preguntes de l’apèndix). Els estudiants xinesos (a) no van aconseguir distingir la declaració categòrica de la declaració amb focus correctiu utilitzant configuracions nuclears correctes; (b) van produir els accents nuclears més alts i síl·labes àtones més baixa que els hispanoparlants; i (c) van mostrar tons de frontera incorrectes a causa de la influència de l'accentuació de la paraula nuclear. Aquest estudi va proporcionar dades empíriques a la teoria de l’aprenentatge prosòdic de L2 al mostrar que les dificultats de l’adquisició de la prosòdia L2 no només es deriven de les diferències/similituds entre la L1 i la L2 a nivell fonològic; els detalls fonètics també són importants. A més, atès que fins i tot els estudiants amb domini avançat del castellà van mostrar dificultats en la prosòdia, es requereixen paradigmes adequats d'entrenament prosòdic en la pràctica docent.

Paraules clau: Prosòdia; Castellà L2; Mandarí L1; Contorns nuclears; Segona llengua

Processament de l'Anàlisi Melòdica de la Parla en el corpus PRESEEA (nivell alt): dificultats des d'una proposta computacional

Adrián Cabedo Nebot — 2024-07-31

Aquest treball explora el processament computacional de l'Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP) en un corpus de parla sociolingüístic, el corpus PRESEEA (nivell d'instrucció alt). La investigació destaca la importància dels entorns computacionals per a l'anàlisi fonètica, centrant-se en l'estudi del to, la intensitat i la duració de la parla i la seva relació amb els grups entonatius en espanyol. Mitjançant eines avançades, com ORALSTATS, es demostra l'eficàcia de la metodologia de l'Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP) per a l'anàlisi fonètica en grans volums de dades. Malgrat els avantatges d'aquestes eines de processament automàtic, l'estudi també assenyala desafiaments i limitacions en la precisió i la interpretació de les dades obtingudes. Els resultats emfasitzen la complexitat de la prosòdia i la seva variabilitat segons factors sociolingüístics, obrint noves direccions per a futures investigacions en lingüística computacional i fonètica.

Paraules clau: Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP); Corpus PRESEEA; Prosòdia; ORALSTATS; Espanyol