PHONICA

La intel·ligibilitat i la comprensibilitat en la pronunciació de l'espanyol L2

Enrique Santamaría Busto — 2024-11-15

El present article ofereix una exhaustiva anàlisi sobre dues dimensions fonamentals de la pronunciació, la intel·ligibilitat i la comprensibilitat, les quals no han rebut gaire atenció en el camp de l'espanyol com a L2. L'estudi neix, per tant, de la necessitat d'ampliar el coneixement d’aquestes dimensions, ressaltar-ne la importància i subratllar les implicacions que ofereixen els resultats de les recerques adreçades a l'ensenyament i l'avaluació de la pronunciació de l'espanyol. L’article està dividit en tres seccions. Les dues primeres estan dedicades a la intel·ligibilitat i a la comprensibilitat, amb especial referència a l'espanyol L2. S’hi descriuen les característiques d'aquestes dimensions i s’hi aborden aspectes estretament relacionats amb totes dues, com la variabilitat que pot produir-se en la percepció del senyal en funció del tipus d'oient, els estudis sobre intel·ligibilitat mútua en llengua franca o la teoria de la càrrega funcional. Finalment, tanca el treball una tercera secció dedicada a l'anàlisi de les principals vies de recerca que, sobre aquestes dimensions, queden obertes en l'àmbit de l'espanyol L2.

Paraules clau: Intel·ligibilitat; Comprensibilitat; Pronunciació; Avaluació; Espanyol L2

Contorns nuclears d’oracions declaratives i interrogatives en castellà produïts per parlants de mandarí amb una competència avançada en castellà

Peng Li — 2024-09-16

Aquest estudi va modelar dinàmicament els contorns nuclears del castellà produït per 16 estudiants mandarins i 9 parlants nadius de castellà d'un corpus de parla obtingut mitjançant una discourse completion task. Les oracions en investigació van incloure declaratives (focus ampli, categòric i correctiu) i interrogatives absolutes (informatives, confirmatòries i preguntes de l’apèndix). Els estudiants xinesos (a) no van aconseguir distingir la declaració categòrica de la declaració amb focus correctiu utilitzant configuracions nuclears correctes; (b) van produir els accents nuclears més alts i síl·labes àtones més baixa que els hispanoparlants; i (c) van mostrar tons de frontera incorrectes a causa de la influència de l'accentuació de la paraula nuclear. Aquest estudi va proporcionar dades empíriques a la teoria de l’aprenentatge prosòdic de L2 al mostrar que les dificultats de l’adquisició de la prosòdia L2 no només es deriven de les diferències/similituds entre la L1 i la L2 a nivell fonològic; els detalls fonètics també són importants. A més, atès que fins i tot els estudiants amb domini avançat del castellà van mostrar dificultats en la prosòdia, es requereixen paradigmes adequats d'entrenament prosòdic en la pràctica docent.

Paraules clau: Prosòdia; Castellà L2; Mandarí L1; Contorns nuclears; Segona llengua

Processament de l'Anàlisi Melòdica de la Parla en el corpus PRESEEA (nivell alt): dificultats des d'una proposta computacional

Adrián Cabedo Nebot — 2024-07-31

Aquest treball explora el processament computacional de l'Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP) en un corpus de parla sociolingüístic, el corpus PRESEEA (nivell d'instrucció alt). La investigació destaca la importància dels entorns computacionals per a l'anàlisi fonètica, centrant-se en l'estudi del to, la intensitat i la duració de la parla i la seva relació amb els grups entonatius en espanyol. Mitjançant eines avançades, com ORALSTATS, es demostra l'eficàcia de la metodologia de l'Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP) per a l'anàlisi fonètica en grans volums de dades. Malgrat els avantatges d'aquestes eines de processament automàtic, l'estudi també assenyala desafiaments i limitacions en la precisió i la interpretació de les dades obtingudes. Els resultats emfasitzen la complexitat de la prosòdia i la seva variabilitat segons factors sociolingüístics, obrint noves direccions per a futures investigacions en lingüística computacional i fonètica.

Paraules clau: Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP); Corpus PRESEEA; Prosòdia; ORALSTATS; Espanyol

Anàlisi melòdica de la parla en actes irònics prefabricats

Diana Martínez Hernández — 2024-09-16

La recerca presentada es centra en l'anàlisi i l'estudi dels indicadors melòdics de la ironia verbal en l'oralitat prefabricada, i, especialment, en un context. A partir d'aquí, s'ha intentat proporcionar una explicació objectiva de la ironia en interacció, basant-nos en una metodologia experimental adequada (model Anàlisi Melòdica de la Parla), mitjançant un treball empíric que ha implicat la recopilació d'un corpus. basat en sèries de televisió. Aquest corpus ha estat avaluat mitjançant proves de percepció discriminatòria i analitzat melòdicament amb l'objectiu de definir de manera objectiva la melodia de la ironia en interacció. Les dades apunten a un major nombre d'exemples amb èmfasi de paraula en el cos i inflexió final ascendent (Perfil I); moviments de focus ampli pronunciats i inflexió final circumflexa o de nucli elevat (Perfil II) i contorns plans (Perfil III), que serveixen als actors per exagerar els marcadors irònics i transmetre el missatge precís a l'audiència.

Paraules clau: Ironia; Percepció; Melodia; Interacció; Oralitat prefabricada

Presentació monogràfic

Macarena Céspedes — 2023-12-28