Revista catalana d’història 15 (2022), 318-231

Ana Moreno Garrido, De forasteros a turistas. Una historia del turismo en España, Marcial Pons, Madrid, 2022, 358 pp.

Aquest any 2022 ha sortit publicat per l’editorial Marcial Pons el llibre De forasteros a turistas, una proposta de síntesi de la història del turisme a Espanya en un període que ha despertat gran interès en els darrers anys. De fet, més enllà del boom turístic esdevingut després el pla de estabilització franquista de 1959, el desenvolupament del turisme anterior a la Guerra Civil ja va centrar l’atenció de la monumental publicació col·lectiva de més de mil pàgines Los orígenes del turismo moderno en España, editada l’any 2018 pels historiadors de l’economia Rafael Vallejo y Carlos Larrinaga. L’autora de la proposta aquí ressenyada, més generalista i sintètica, és Ana Moreno Garrido, qui porta treballant en el tema des d’una perspectiva político-institucional des de fa més de vint anys. Amb aquesta publicació i altres igualment recents, la història del turisme a l’estat espanyol es consolida com a especialitat emergent, especialment després de la celebració del Primer Congrés d’Història del Turisme de 2017, i del dossier Turismo en España publicat dos anys després a la revista Ayer, on es varen trobar entre d’altres els tres autors citats. Per tant, ens trobem davant la primera obra general de síntesi per a aquest període corresponent a aquesta recent embranzida del a història del turisme.

De la seva lectura, ràpidament es dedueix la sòlida trajectòria i expertesa de l’autora en el tema. En aquest sentit, es nota que es tracta de la feina d’una investigadora pionera que porta molts anys treballant en la història del turisme. Tot plegat li permet arribar a un punt de maduresa amb el qual poder afrontar una obra com aquesta, que demostra a parts iguals erudició i capacitat de síntesi. Per paga, es tracta d’un llibre molt ben redactat en el qual la història del sector és narrada de manera fluida, tot i la seva riquesa empírica. En el seu redactat, Ana Moreno no només demostra un profund i actualitzat coneixement de la bibliografia de la historiografia del turisme a Espanya. També desvela un profund control de la documentació relacionada, ja que hi afegeix abundant informació extreta de fonts primàries, especialment de caràcter institucional i periodístic. En aquest sentit s’entreveu el domini de les principals biblioteques i arxius requerits per a la seva tasca de recerca.

Com no podia ser d’una altra manera en una història d’aquestes característiques, l’estructura de capítols del llibre es correspon a les diferents etapes en els quals d’autora divideix el període 1880-1936. Tot i que en cap moment les dates i les divisions cronològiques són directament justificades en l’obra, en podem deduir la seva lògica. En el capítol 1 l’autora es remunta de fet a dates anteriors a 1880 i tracta sobretot la recoberta d’Espanya per part del romanticisme europeu i nord-americà, amb la seva corresponent herència al llarg de tot el segle XIX. En e següent, tracta la descoberta del turisme per part de les elits econòmiques, polítiques i culturals de l’estat espanyol en el context de la crisis colonial del 1898 i el conseqüent delit regeneracionista de modernització europeïtzació. La següent etapa i corresponent capítol comença la creació de la Comisaria Regia de Turismo per part de la Casa Reial d’Alfons XIII a 1911, i s’allarga durant tot la Primera Guerra Mundial. En el capítol 4 es relata el desenvolupament turístic posterior a la Gran Guerra i al llarg dels anys vint, que va contrastar amb la manca d’una política pública al respecte, tant per part de les velles institucions de la Restauració, com de les més noves de la dictadura primoriverista. En els dos darrers capítols es tracta sobretot la creació del Patronato Nacional de Turismo l’any 1928 i les polítiques que va portar a terme durant la Segona República.

Una de les originalitats d’aquest llibre rau en el fet que no només ofereix una visió purament econòmica o político-institucional, sinó que obri el seu relat a la història social i cultural. L’autora incorpora així nous posicionaments interpretatius en la línia de altres publicacions recents de la història del turisme a Espanya com El turismo es un gran invento, editada per Jorge Villaverde i Ivanne Galant, o el Placer de la diferencia, d’Antoni Vives i Gemma Torres. Aquestes aportacions noves són especialment presents en els primers capítols del llibre. En ells es tracten les pràctiques quotidianes de viatge, del Grand Tour a l’escapada romàntica, del viatge salutífer hivernal de banys d’aigua a la recerca estiuenca del sol a la platja, i també s’inclou la pràctica excursionista de recerca de les essències nacionals i regionals en el patrimoni cultural i el paisatge natural. D’aquesta manera, es presta especial atenció als imaginaris artístics i literaris sobre els diferents destins de l’estat, finalment sintetitzats en guies de viatge. Igualment, es narren els canvis en les diferents formes de mobilitat lligades a les pràctiques d’oci, des de la febre velocipedista dels darrers anys del segle XIX, fins als canvis de percepció als quals va conduir la generalització després de la Primera Guerra Mundial de la nova mobilitat per carretera en cotxe. Per altra banda, Moreno inclou en la seva història del turisme una interessant anàlisi de les elits que promogueren el turisme, tant la burgesia provincial regeneracionista lligada al món de l’empresa, les finances i el comerç, com els cercles més aristocratitzants que controlaven l’aparell de l’estat. Menció apart es mereix una primera incursió a les relació entre turisme i colonialisme per el cas del turisme britànic. Sense fer explícita aquesta relació, en parla amb relació a destins com la província de Màlaga, lligada a la proximitat de la colònia de Gibraltar, a la província de Huelva, associada a la presència britànica en l’explotació minera, o a les Illes Canàries, plenament ubicades en una geografia colonial. En aquesta línia, és bo destacar també la inclusió en el llibre de Moreno Garrido de les connexions entre la promoció turística, la política exterior i l’exercici de la diplomàcia, no sempre suficientment ateses en a història del turisme. D’aquesta manera, la proposta de Moreno s’aproxima a històries del turisme que s’allunyen del relat econòmic i se centren en la pràctica quotidiana com el clàssic d’Orvar Lofgren On Holiday o la més recent obra de síntesis A History of Modern Tourism d’Eric Zuelow.

Tanmateix, aquestes aproximacions més innovadores i originals perden força a mesura que avança el relat, a mesura que l’autora centra progressivament l’atenció en la Comisaría Regia de Turismo i en el Patronato Nacional de Turismo. Per moments, sembla com si només es presti atenció al turisme com a pràctica social quotidiana de naturalesa cultural quan la manca d’institucions polítiques centrada en el turisme impedeixen agafar el fil narratiu de caràcter polític, en el qual Moreno Garrido és especialista. Una vegada l’administració de l’estat plateja i intenta endegar una política de desenvolupament turístic, l’atenció cap a altres aspectes del turisme històric es va esvaint a poc a poc. En aquest sentit, pren força la utilització de l’article indeterminat “una” en el subtítol del llibre. L’autora en cap moment planteja la seva història del turisme a Espanya com la definitiva, sinó com a una proposta enriquidora. I no hi ha dubte que acompleix amb el seu propòsit.

El mateix passa des del punt de vista de la geografia. En el text, l’autora s’esforça per incloure a les perifèries provincials en el seu relat, de manera que no només presta atenció a Andalusia o a les Illes Canàries, sinó també a Santander, Sant Sebastià, Barcelona o Mallorca, entre d’altres llocs. Tanmateix, a mesura que va centrant el seu relat en la Comisaría Regia o el PNT, la seva mirada inevitablement s’alinea en la visió de l’estat, des del centre cap a la perifèria, de dalt cap a baix. Des de la nostra perspectiva, no només fa falta prestar més atenció en els patronats de turisme creats sota l’impuls regeneracionista en les capitals de província ja des dels primera anys del segle XX. També és necessari analitzar des de la història local les iniciatives portades a terme per exemple pels petits hostalers. De fet, almenys per al cas de l’illa de Mallorca, Joan Carles Cirer-Costa ha demostrat en el seu estudi La invenció del turisme de masses a Mallorca com la improvisada pràctica quotidiana d’assaig i error portada a terme per aquests petits agents econòmics va ser més efectiva i determinant que les grans i entusiastes iniciatives públiques i privades. Tanmateix, aquestes mancances que assenyalam no són especifiques del llibre de Moreno Garrido, sinó generals a l’actual historiografia del turisme a l’estat espanyol. En aquest sentit, no desmereixen el seu mèrit.

Una altra mancança del llibre, igualment generalitzable a dia d’avui al conjunt de la historiografia del turisme a l’estat espanyol és la falta de comparativa internacional. Tot i els esforços fets per Carmelo Pellejero i Marta Luque a Inter and Postwar tourism in Western Europe, el plantejament i desenvolupament de turisme a Espanya han estat poc comparats amb l’experiència d’altres estats-nació. De fet, encara manca ubicar el relat històric del turisme a Espanya en una història del turisme d’àmbit global, especialment després de la Primera Guerra Mundial. Aquest també és el cas de la proposta d’Ana Moreno, en la qual sorprèn que no se citin obres generalistes d’àmbit global com els mateixos Lofgren o Zuelow. Per altra banda, una de les diferències més òbvies que ens assalten quan comparem la historiografia del turisme a Espanya amb la d’altres estats com Gran Bretanya o Alemanya, és que en el nostre cas encara ningú no sembla plantejar una història d’Espanya com a país emissor de turistes i creador de destins de viatge fora de les seves fronteres.

Tanmateix, repetim, aquestes mancances comuns al conjunt de la historiografia espanyola no lleven mèrit a la publicació ressenyada, que a dia d’avui pot ser considerada com la millor i més actualitzada síntesi de la història del turisme a Espanya per a l’època tractada. En aquest sentit, es tracta d’una referència ineludible per a qualsevol historiador o historiadora que tracti el tema, i d’una primera lectura obligatòria per a qualsevol jova investigadora o investigador que vulgui introduir-se en la recerca d’aquesta nova especialitat emergent.

Antoni Vives Riera

Universitat de Barcelona (España)

ISSN: 1889-1152. DOI: 10.1344/segleXX2022.15.25

Revista catalana d’història 15 (2022), 318-231

ISSN: 1889-1152. DOI: 10.1344/segleXX2022.15.25

Revista catalana d’història 15 (2022), 318-231

ISSN: 1889-1152. DOI: 10.1344/segleXX2022.15.25

Revista catalana d’història 15 (2022), 318-231

ISSN: 1889-1152. DOI: 10.1344/segleXX2022.15.25