La terra en comú. La col·lectivització agrària a Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939

Autors/ores

  • Guillem Puig Vallverdú Universitat Rovira i Virgili (Tarragona)

Resum

A partir de l’esclat del Guerra Civil a Espanya el juliol de 1936, l’organització de la rereguarda esdevé un element fonamental i controlar la producció un dels objectius principals del bàndol republicà. A partir de les confiscacions de propietats i finques als assenyalats com a partidaris de la rebel·lió militar, a la rereguarda republicana es plantejaren diferents models d’ordenació entre les que destacaren les col·lectivitats, un model de gestió i producció col·lectiva i de relació igualitària dels seus membres en la construcció d’una nova comunitat. Al llarg de la guerra, Catalunya fou un territori on aquestes organitzacions s’expressaren amb més força a les zones urbanes, atès el seu destacat teixit industrial. Malgrat això, també tingueren la seva manifestació a la resta d’un territori agrícola articulat després de dècades de mobilització pagesa. Les resistències i els suports que sorgiren en els diversos intents per organitzar-se col·lectivament van configurar la quotidianitat de la rereguarda catalana, així com els discursos i l’acció política de les diverses formacions antifeixistes.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Guillem Puig Vallverdú, Universitat Rovira i Virgili (Tarragona)

Guillem Puig Vallverdú (La Selva del Camp, 1989) és doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili i Màster en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca se centren en la revolució de 1936, amb una especial atenció a les
col·lectivitats agràries, així com en la crisi de la rereguarda republicana durant la Guerra Civil. Destaca el seu interès per la protesta pagesa, els moviments socials i les pautes de sociabilitat popular i de l’elit a la Catalunya rural durant el període contemporani, unes qüestions sobre les quals ha publicat en diverses revistes especialitzades i obres col·lectives. És autor de La taula del mirall. L’Ateneu i l’associacionisme cultural i polític a la Selva del Camp, 1878-1979 (Afers, 2018), resultat de la III Beca de recerca històrica Terra d’Ateneus.

Referències

ÁLVAREZ JUNCO, J. 1991. La ideología política del anarquismo español. Siglo XXI, Madrid.

ATIENZA, F. J. 2008. “Colectividades en Alcázar de San Juan”, a F. ALÍA, A. R. del VALLE, O. M. MORALES (coords.). La guerra civil en Castilla-La Mancha, 70 años después. Actas del Congreso Interna­cional. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca, pp. 645-672.

BALCELLS, A. 1983 [1968]. El problema agrari a Catalunya. La qüestió rabassaire (1890-1936). Nova Terra, Barcelona.

BALCELLS, A. 2017. «Les col·lectivitzacions a Catalunya i al País Valencià durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939» Catalan historical review, (10), pp. 189-201.

BELTRÁN DENGRA, J. i CÁRDABA, M. 2016. Lucharon por la libertad: anarco-sindicalismo y agro catalán desde 1911 hasta 1939: investigación sobre algunas comarcas barcelonesas ; Lluitaren per la llibertat: anarcosindicalisme a l’Empordà. El Grillo Libertario, Cornellà de Lobregat.

BERNECKER, W. L. 1982. Colectividades y revolución social. El anarquismo en la guerra civil española, 1936-1939. Crítica, Barcelona.

BERTRAN ÁLVAREZ, C. 1999. «Aproximació a les confiscacions i les col·lectivitats del Baix Pene­dès (1936-1939)», a J. PIQUÉ PADRÓ (coord.): Guerra Civil a les comarques tarragonines, 1936-1939. Cercle d’Estudis Historics Guillem Oliver, Tarragona, pp. 165-193.

BLANCHON, J. L. 2018. «La Cerdanya col·lectivitzada. 1936-1937», a L´economia muntanyenca al Pirineu. 14es Trobades Culturals Pirinenques. Societat Andorrana de Ciències, Andorra, pp. 147-151.

BOSCH SÁNCHEZ, A. 1983. Ugetistas y libertarios: guerra civil y revolución en el País Valenciano: 1936- 1939. Institución Alfonso el Magnánimo & Diputación Provincial de Valencia, València.

BRICALL, J. M. 1970. Política econòmica de la Generalitat (1936-1939), 2 vols. Edicions 62, Barcelona.

CÁRDABA M. 2002. Campesinos y revolución en Cataluña. Colectividades agrarias en las comarcas de Gi­rona, 1936-1939. Fundación Anselmo Lorenzo, Madrid.

CASANOVA, J. (comp.).(1988). El sueño igualitario: campesinado y colectivizaciones en la España republi­cana, 1936-1939. Institución Fernando el Católico, Zaragoza.

CASANOVA, J. 1985. Anarquismo y revolución en la sociedad rural aragonesa, 1936-1938. Siglo XXI, Madrid.

CASANOVA, J. 1994. “Guerra Civil, ¿Lucha de Clases?: El difícil ejercicio de reconstruir el pasado”, Historia Social, n. 20, pp. 135-150.

CASANOVA, J. 2003. La historia social y los historiadores. ¿Cienicienta o princesa?. Crítica, Barcelona.

CASTELLS DURAN, A. 1993. Les col·lectivitzacions a Barcelona, 1936-1939. Hacer, Barcelona.

CASTILLO, A. 2018. “¿Quién se acuerda de las colectividades del 36?”, Turolenses (11), pp. 16-19.

COBO ROMERO, F. 2012. ¿Fascismo o democracia? Campesinado y política en la crisis del liberalismo europea, 1870-1939. Editorial Universidad de Granada, Granada.

COBO ROMERO, F. 2018. “La historiografía sobre el conflicto rural y la politización campesina en la España contemporánea. Del Marxismo a la nueva historia política”, a J. GÓMEZ ALÉN (ed.). Historiogra­fía, marxismo y compromiso político en España. Del franquismo a la actualidad. Siglo XXI, Madrid, pp. 121-154.

DALMAU VINYALS, M. 2015. «La col·lectivitat de l’Argilaga. Un intent de comunió comunista en temps de guerra. Del 1936 al 1939», a Estudis Altafullencs, (39), pp. 107-137.

DOWLING, A. 2013. La reconstrucció nacional de Catalunya 1939-2012. Pasado y Presente, Barcelona.

EALHAM, C. 2005. La Lucha por Barcelona: clase, cultura y conflicto, 1898-1937. Alianza, Madrid.

EALHAM, C. 2015. “De la cima al abismo. Las contradicciones entre el individualismo y el colecti­vismo en el anarquismo español”, a P. PRESTON (ed.). La República asediada. Hostilidad internacional y conflictos internos durante la Guerra Civil. Península, Barcelona, pp. 147-174.

EALHAM, C. i RICHARDS, M. (eds.) 2010. España fragmentada. Historia cultural y Guerra Civil espa­ñola. Comares, Granada.

ELEY, G. 2008. Una línia torcida. De la historia cultural a la historia de la sociedad. Publicacions de la Universitat de València, València.

ESPINOSA, F. 2007. La primavera del Frente Popular. Los campesinos de Badajoz y el origen de la Guerra Civil (marzo-julio de 1936). Crítica, Barcelona.

FERRÉ PAVIA, C. 1993. La CNT al Montsià i Tortosa (1930-1939). Institut d’Estudis Dertosenses, Tortosa.

FERRER, A. i RUIZ, C. 2009: “Creixement urbà i planificació urbanística”, a M. MARÍN (dir.). Memòries del viatge, 1940-1975. MHIC i Ajuntament de Sant Adrià, Sant Adrià, pp. 117-134.

GALÍ, R. 1955. Problemes de la nostra generació, problemes del nostre temps. Ponència fundacional CC. Ciclostil.

GARCIA, C.; MILÀ, J.; RIUS, A. 1983. «La col·lectivitat agrícola de Barcelona. Una aportació al fet col·lec­tivista a Catalunya», a AA. DD.: Revolució i Guerra civil. Departament d’Història Contemporània, Tarragona.

GARRIDO, L. 1979. Colectividades agrarias en Andalucía: Jaén (1931-1939). Siglo XXI, Madrid.

GAVALDÀ, A. 2016. Fam de pa i de terra: la col·lectivització agrària a Catalunya. Publicacions URV, Tarragona.

GAVALDÀ, A. 2016. La col·lectivització agrària a l’Alt Camp (1936-1939). A la recerca d’una millora so­cioeconòmica. Publicacions URV, Tarragona.

LEDESMA, J. L. 2009. “Qué violencia para qué retaguardia o la República en guerra de 1936”, Ayer. Revista de Historia Contemporánea, (76), pp. 83-114.

LEDESMA, J. L. 2018. «Marxismo, materialismo histórico y el estudio de la Segunda República y la Guerra Civil», a J. GÓMEZ ALÉN (ed.): Historiografía, marxismo y compromiso político en España. Del franquismo a la actualidad, Siglo XXI, Madrid, pp. 173-221.

LLADONOSA, M. 2019. Nosaltres, els catalans. Del catalanisme catòlic al pujolisme. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

LO CASCIO, P. 2008. Nacionalisme i autogovern. Catalunya, 1980-2003. Afers, Catarroja.

MALEFAKIS, E. 1971. Reforma agraria y revolución campesina en la España del siglo XX. Ariel, Barcelona.

ORTEGA LÓPEZ, T. M. (ed.) 2015. Jornaleras, campesinas y agricultoras. La historia agraria desde una perspec­tiva de genero. Prensas de la Universidad de Zaragoza – Sociedad Española de Historia Agraria, Zaragoza.

PIQUÉ PADRÓ, J. 1989. Anarco-col·lectivisme i anarcocomunisme: l’oposició de dues postures en el moviment anarquista català: 1881-1891. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

PUIG VALLVERDÚ, G. 2016. “Les col·lectivitats agràries a la Ribera d’Ebre durant la Guerra Civil (1936-1938)”, Miscel·lània del CERE, (26), pp. 153-168.

PUIG VALLVERDÚ, G. 2018. «Experiencias campesinas. La colectivización de la tierra en una Cata­luña en guerra», a: G. ROMAN i J. A. SANTANA (coords.): Tiempo de dictadura. Experiencias cotidianas durante la guerra, el franquismo y la democràcia. Editorial Universidad de Granada, Granada, pp. 45-66.

PUIG VALLVERDÚ, G. 2020. La pagesia i la seva revolució. Una anàlisi sobre la conflictivitat i el canvi a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil, 1936-1939. Tesi doctoral inèdita, Universitat Rovira i Virgili.

REY REGUILLO, F. del. 2019. Retaguardia roja: violencia y revolución en la guerra civil española. Galaxia Gutenberg, Barcelona.

ROBLEDO, R. (2010): «El fin de la cuestión agraria en España (1931-1939)», a R. Garrabou et al.: Sombras del progreso: las huellas de la historia agrària. Crítica, Barcelona, pp. 117-150.

ROBLEDO, R. 2015. “El giro ideológico en la historia contemporánea española: “Tanto o más culpables fueron las izquierdas”, a C. FORCADELL, I. PEIRÓ i M. YUSTA (eds.). El pasado en construcción. Revi­sionismos históricos en la historiografía contemporánea. Institución Fernando el Católico, Zaragoza, pp. 303-338.

RODRIGO GONZÁLEZ, N. 1985. Las Colectividades agrarias en Castilla La Mancha. Junta de Castilla La Mancha, Toledo.

RUBIÓ SOBREPERE, J. 2004. «La revolució al camp. Les col·lectivitats agrícoles a Les Garrigues (1936-39», Plecs d’història local, (114), pp. 1801-1803.

SAGUÉS SAN José, J. 2001. Lleida en la Guerra Civil espanyola (1936-1939), Tesi doctoral inèdita, Universitat de Lleida.

SALVADÓ ARRUFAT, J. 2006. Perfils de la història d’Amposta, volum II. Ajuntament d’Amposta, Amposta.

SÁNCHEZ JIMÉNEZ, J. 1989. “Las colectividades agrarias durante la guerra civil”. Anales de Historia Contemporánea, (7), pp. 49-71.

SANTACANA, C. 1989. “La col·lectivització a l’Hospitalet de Llobregat”, a C. SANTACANA (coord.). Col·lectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939). Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona, pp. 489-586.

SIMONI, E. i SIMONI, R. 2013. Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938). Associació Cultural del Matarranya, Calaceit.

SIMPSON, J. i CARMONA, J. (2020). Why Democracy Failed: The Agrarian Origins of the Spanish Civil War. Cambridge Studies in Economic History, Cambridge.

SOLÀ, P. 1959. “La base societaria de la cultura y de la acción libertaria en la Cataluña de los años treinta”, a B. HOFMANN, P. J. TOUS i M. TIETZ (eds.): El anarquismo español y sus tradiciones cultu­rales. Vervuert-Iberoamericana, Frankfurt am Main-Madrid, pp. 361-375.

TRAVERSO, E. 2007. “The New Anti-Communism: Rereading the Twentieth Century”, a M. HA­YNES i J. WOLFREYS (ed.), History and revolution. Refuting revisionism. Verso, Londres, pp. 138-155.

TRULLÉN, R. 2016. España trastornada. La identidad y el discurso contrarrevolucionario durante la Segunda República y la Guerra Civil. Akal, Madrid.

VICENT, M. 2006. Conflicto y revolución en las comarcas de Castelló, 1931-1938. Universitat Jaume I, Castelló.

VIÑAS, Á. (ed.) 2014. “La Guerra Civil”, Studia Historica. Historia Contemporánea, n. 32.

Descàrregues

Publicades

2021-01-22

Com citar

Puig Vallverdú, G. (2021). La terra en comú. La col·lectivització agrària a Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939. Segle XX: Revista Catalana d’història, (13), 51–72. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33416

Número

Secció

Recerques i assajos