Els fets d’octubre de 1934: més enllà de l’acció governamental

Autors/ores

  • Manuel López Esteve Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Paraules clau:

Segona República espanyola, fets d’octubre, govern català, acció insurreccional, moviment obrer, rabassaires, conflicte social

Resum

Aquest article analitza les diverses pràctiques, objectius concrets i projectes socials i polítics que van convergir en la insurrecció d’octubre de 1934 a Catalunya. A més de la iniciativa del govern català, el moviment obrer, els rabassaires i pagesos pobres van tenir un clar protagonisme en els fets, convertint el moviment d’octubre a bona part de Catalunya en una insurrecció social.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Manuel López Esteve, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Llicenciat en Història per la Universitat de Lleida (2003), Màster en Història per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (IUHJVV) de la Universitat Pompeu Fabra (2005), i DEA (2007), és investigador del grup de recerca de l’IUHJVV, on finalitza actualment la seva tesi doctoral sobre els fets d’octubre de 1934 a Catalunya. És membre del Centre d’Estudis dels Moviments Socials (CEMS) i del projecte d’investigació HAR2008-03291/HIST, dirigit pel professor Joaquim Albareda. Les seves publicacions més recents són: «Política agrària i conflicte institucional. La FESAC i el Govern de la República al llarg de 1938», a Josep Maria Delgado (et al.): Antoni Saumell, Miscel·lània in memoriam (2007) i la selecció documental de l’obra La Generalitat de Catalunya. Obra de govern 1931-1939 (2006-2009) dirigida per Francesc Bonamusa.

Descàrregues

Com citar

López Esteve, M. (2014). Els fets d’octubre de 1934: més enllà de l’acció governamental. Segle XX: Revista Catalana d’història, (3), 31–55. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9834

Número

Secció

Recerques i assajos