Segle XX: revista catalana d'història

Drets civils, feminisme i política: Ida B. Wells, 1890-1930

2025-03-14T08:05:09+00:00

A través de la figura d’Ida B. Wells, feminista i líder en el moviment pels drets civils, l’article analitza l’activisme de la primera generació d’afroamericanes que va créixer en llibertat i va accedir a l’educació superior i al món professional enmig de la primera onada de feminisme i del pitjor moment de les relacions racials als Estats Units. Basant-se principalment en els fullets, els diaris personals i l’autobiografia de Wells, l’article s’atura en la seva experiència i denúncia de la segregació quotidiana i, molt especialment, en la seva anàlisi subversiva dels linxaments com una forma de terror per a mantenir la supremacia blanca. Alhora, Ida Wells compaginava el compromís amb el “progrés de la raça” i els drets de la dona, que distingia el feminisme negre, cofundant The National Association of Colored Women Clubs (1896), mentre que amb la fundació de The Alpha Suffrage Club (1913) Wells reivindicava el valor del vot femení afroamericà en la política electoral nord-americana.

Dones i mobilització social en la Transició valenciana: barris, sindicalisme i feminismes.

2024-07-18T14:54:26+00:00

S'analitza la participació de les dones en els moviments socials durant la Transició Democràtica valenciana: el moviment veïnal, els feminismes i l'àmbit sindical de CCOO. Per a això es parteix de fonts orals, de testimoniatges de dones que van formar part d'aquests moviments socials. Entre elles, principalment militants del Moviment Democràtic de Dones. L'estudi sobre la inserció de les dones en els moviments socials comporta observar com el gènere transversalment condicionava les formes, àmbits i espais d'actuació política femenina/feminista. A més, l'anàlisi d'aquestes qüestions ens permet incorporar a les dones a l'explicació i la reflexió històrica sobre l'antifranquisme, ateses les identitats i les relacions de gènere. Igualment, ens permet qüestionar la subalteridad en la qual tradicionalment s'ha situat la participació femenina. La història social i la història de les dones i del gènere han estudiat la complexitat de la construcció social de la protesta, la importància de les pràctiques culturals, l'experiència de vida i les xarxes socials per a l'actuació dels subjectes històrics. Així, la cultura juga un paper decisiu. En els moviments socials dels anys setanta trobem el pes de les cultures polítiques de l'esquerra, la cultura obrera, el cristianisme de base i la formulació d'una cultura feminista i ciutadana. D'això vímets “culturals” es van alimentar identitats col·lectives i moviments socials de la Transició democràtica, un teixit social submergit que es va anar configurant durant el tardofranquisme i va fer eclosió a la mort del dictador.

“¡Queremos, por Dios, el divorcio!”. Mobilització femenina entorn de la Llei de 1932

2025-03-14T08:34:14+00:00

A finals del segle XIX va augmentar a Espanya l’interès de diferents sectors per instituir una veritable llei de divorci; demanda que també es va abordar en el marc de la qüestió femenina, en un diàleg obert sobre els drets socials, civils i polítics de les dones. Al primer terç del segle XX, la polèmica sobre el divorci es va accentuar i la defensa de la seva regulació es va abanderar novament des del feminisme. Amb la proclamació de la Segona República, que va afavorir una implicació política més gran de les dones, la mobilització femenina a favor i en contra del divorci es va multiplicar. Abans fins i tot d’iniciar-se els debats constitucionals, diferents agrupacions feministes van reclamar, mitjançant diferents accions, la promulgació d’una llei de divorci. Alhora, les dones catòliques militants es van manifestar en contra. Un cop aprovada la Llei de Divorci el 1932, no va cessar la mobilització femenina que, ja des del camp del conservadorisme, va reclamar la derogació de la norma fins a la finalització del quinquenni republicà.

Obreres més conscients. Militància femenina i mobilització sindical socialista entre les torroneres de Xixona (1931-1939)

2025-03-14T09:08:24+00:00

L’article té com a objectiu l’estudi de la mobilització femenina per part de la Unió General de Treballadors a la indústria alimentària de la província d’Alacant
durant la Segona República i la Guerra Civil. Es considera la sindicació de les treballadores del sector torroner, que va tenir el seu major exponent a la localitat de Xixona, principalment a través de l’Asociación de Oficios Varios UGT i del Sindicato de Artes Blancas Alimenticias. L’estudi explora de quina manera van participar les torroneres en les societats sindicals socialistes, quina era la composició d’aquestes —atenent a criteris d’edat, lloc de residència i categoria laboral, així com a l’existència de vincles familiars— i com els sindicats van ser un instrument per a la defensa dels seus interessos laborals, malgrat la persistència de desigualtats i de la divisió sexual del treball. En definitiva, amb aquest estudi es pretén contribuir a aprofundir en el coneixement de l’ugetisme en particular, i del socialisme en general, al País Valencià, així com en els estudis de gènere sobre les situacions sociolaborals diverses de les treballadores i la seva participació en sindicats.

Els sense terra. El Sindicato de Obreros del Campo (SOC) davant la Reforma Agrària andalusa de 1984

2025-03-14T09:29:11+00:00

Aquest article analitza el paper del Sindicato de Obreros del Campo (SOC) en les lluites per la reforma agrària a Andalusia entre el 1983 i el 1987 i quina va ser la seva postura davant la Llei de Reforma Agrària del Govern andalús del 1984. L’objectiu és comprendre quina va ser la concepció de reforma agrària defensada pel SOC, les propostes que van plantejar en el debat públic, les seves accions de lluita i com es va gestar el procés polític que va portar el Govern socialista de la Junta d’Andalusia a enfrontar-se a la qüestió amb la seva llei de 1984. Mitjançant una metodologia etnohistoriogràfica examinem diferents materials d’arxiu, principalment les dues ponències sobre reforma agrària del III i el IV congressos del sindicat, part de la premsa històrica conservada i diversa documentació orgànica. Entre les conclusions principals destaquem que les lluites socials del moviment jornaler van pressionar el Govern andalús i van portar-lo a la promulgació d’una llei que, per la seva ambigüitat, no va satisfer les aspiracions jornaleres i es va centrar en la modernització de l’agricultura andalusa en el context d’una economia globalitzada, tot constituint una victòria política del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) en
desactivar la lluita d’amplis sectors del moviment jornaler. Davant d’això, el SOC continuaria reivindicant, amb noves accions de lluita, una veritable reforma agrària que incidís en la transformació de l’estructura de propietat de la terra i que donés una alternativa als treballadors davant la situació de desocupació i atur estructural al camp andalús.

Bascos a la Diada, catalans a l'Aberri Eguna. Presències creuades a les diades nacionals basca i catalana durant la Segona República espanyola. (1931-1938)

2023-09-21T14:06:19+00:00

Les mobilitzacions de l'Onze de Setembre a Catalunya i de l'Aberri Eguna al País Basc foren algunes de les més destacades de la Segona República espanyola. Pels moviments nacionals català i basc, aquests esdeveniments representaven vertaderes eines de construcció nacional, però també de projecció exterior. Aquest article explora aquesta segona dimensió de les diades nacionals catalana i basca, analitzant la participació de nacionalistes bascos a l'Onze de Setembre i de nacionalistes catalans a l'Aberri Eguna. El resultat és una valoració més complexa d'aquest fenomen, que apareix inevitablement fermat a la dinàmica estratègica dels canviants cicles polítics, i malgrat tot capaç de generar un imaginari propi que perdura fins a l'actualitat.

L’FBI i el Servei Basc d’Informació durant la Segona Guerra Mundial (1943-1945): acords, interessos i tensions

2024-06-02T16:09:54+00:00

Aquest article detalla com es va gestar la col·laboració entre el Servei Basc d’Informació i l’Oficina Federal d’Investigació durant la Segona Guerra Mundial. Primer, s’efectua un recorregut per les labors que va fer l’organització basca per a altres agències d’espionatge franceses, britàniques i estatunidenques, subratllant la seva dedicació al seguiment informatiu de les activitats nazi-feixistes a Espanya i Llatinoamèrica. Posteriorment, es recull la transformació que es va produir en aquesta mena de labors informatives al final de la guerra, posant en relleu l’acord al qual van arribar l’agència basca i l’estatunidenca en 1944 per a vigilar les activitats comunistes i de l’exili republicà espanyol. Lluny d’aprofundir en els operatius, s’ofereix una anàlisi sobre el rerefons burocràtic i administratiu que els va possibilitar; és a dir, es relata com es van gestar els acords de finançament que van signar l’agència federal nord-americana i l’organització basca, així com els seus diferents detalls. Per a finalitzar, es mostren els desacords i problemes financers que van tibar les relacions, assenyalant com es va arribar al final dels contactes en 1947.

La diplomàcia paral·lela del nacionalcatolicisme. Una història de les missions catòliques espanyoles a França, de l’acció discreta a l’agonia (1939-1976)

2025-03-14T16:58:11+00:00

La trajectòria de les missions catòliques espanyoles està lligada a la xarxa diplomàtica espanyola a França. Present allà des de la dècada de 1920, la xarxa missionera espanyola esdevingué, durant la Guerra Civil, un element estratègic en la guerra de propaganda dels nacionals en terra francesa. Si de 1936 a 1945 les missions catòliques van ser bases de rereguarda de Falange a França, les coses van ser completament diferents després de la Libération. En un país l’opinió pública del qual era principalment hostil al règim franquista, les missions catòliques espanyoles es van veure obligades a adaptar-se per mantenir les seves activitats i fer oblidar les simpaties feixistes de l’Espanya franquista. Les pàgines següents pretenen, doncs, demostrar com aquestes institucions religioses van adaptar-se als diferents desenvolupaments polítics i diplomàtics francoespanyols oferint una sèrie de reflexions sobre els diferents actors d’aquest procés d’adaptació.

Després de la Gran Guerra: Espanya, un Estat sense política esportiva (1919-1923)

2024-06-02T11:15:44+00:00

Per a Espanya, els cinc anys que passen des del final de la Guerra Mundial fins a la dictadura de Miguel Primo de Rivera representen una escalada en la crisi política de la Restauració. En la conjuntura europea, les estructures institucionals i de govern de l’educació física i l’esport es van reforçar a les principals nacions principals. A Espanya, els elements privats de la cultura física volien que el govern intervingués de la mateixa manera que succeïa en altres països, no obstant, la ignorància i el menyspreu dels partits dinàstics per resoldre el problema d’educació física, no només ho va manifestar, també va situar el país en un context de frustració, inferioritat i vergonya. En aquest afirmació es situa l’objectiu d’aquest estudi que analitza els discursos i les problemes que van influir en l’esmentat problema. La revisió documental de fonts periodístiques primàries és essencial per percebre el moment històric, però, a més, els darrers estudis permeten deduir una hermenèutica en un camp inexplorat de la política i l’esport. Es conclou que la manca de democràcia, les pors subjacents a una revolució social i el trencament d’Espanya van dificultar el procés de cultura física i esportiva del país. Això va passar en un període clau de la història de l’esport internacional, en reprendre els Jocs Olímpics a la nova conjuntura de l’esport de post-guerra. La poca visió estratègica del govern conservador no va saber apreciar les oportunitats del moment històric per reforçar el nacionalisme espanyol.

Pressions, interessos i principis: la diplomàcia xilena davant la intervenció dels Estats Units a República Dominicana de 1965. Una història des de les fonts oficials

2025-03-14T17:18:12+00:00

Aquest article examina la posició de Xile davant de la intervenció dels Estats Units a la República Dominicana el 1965, mitjançant l’anàlisi de documents desclassificats de fonts oficials de Xile i dels Estats Units. L’acció unilateral nord-americana va representar un desafiament a la coherència llatinoamericana durant la Guerra Freda, generant tensions en les relacions interamericanes i en el sistema internacional. La recerca destaca la determinació de Xile de preservar la seva independència, enfrontant-se a la pressió nord-americana fins i tot a costa dels programes d’assistència econòmica. Es revelen les complexitats de les tensions diplomàtiques i les contradiccions internes, inclosos malentesos entre la Delegació de Xile a l’OEA i la Cancelleria. A més, s’avalua el paper desestabilitzador de l’ambaixador nord-americà a Xile, qui durant tota la crisi va desinformar les autoritats xilenes pel que fa al procés de presa de decisions. En última instància, la posició de Xile emergeix com una fita paradigmàtica del respecte pel principi de no-intervenció i d’autonomia davant dels interessos nord-americans.

Reforma i defensa a l’Espanya liberal (segles xix-xx). Una historització de la “qüestió securitària”

2024-07-27T09:16:13+00:00

Es proposa en aquest text una anàlisi genealògica de la defensa social a Espanya—com a efecte d'una nova gubernamentalidad liberal i com a tècnica de govern— des de l'últim terç del segle XIX, moment en què s'entrelluca la seva configuració, fins a 1933, any en què es promulgaria la Llei de Vagues i Dolents, primera disposició jurídica espanyola configurada en la seva integritat a partir dels pressupostos teòrics i discursius dels nous corrents penals de caràcter científic-positiu i preventiu, que, precisament, van ser pensades com a tècniques o eines destinades a defensar la societat, sent concebuda aquesta última, des de tal prisma, com un ens orgànic dotat de lleis i funcions pròpies i immanents. S'emmarcarà el desenvolupament d'aquestes noves pràctiques de govern —discursives i no discursives— en el context d'emergència d'una qüestió securitaria en el si dels debats generals i d'època vinculats al problema social o a la qüestió social, procurant-se una proposta de historización d'aquest fenomen a partir de la detecció de les seves principals matrius categorials i línies discursives; les mateixes es vincularan, al seu torn, amb les capacitats institucionals de l'Estat liberal intersecular entorn de la gestió-control-prevenció dels ilegalismos i de la delinqüència, i els seus impactes en la conformació d'un sentiment d'inseguretat subjectiva a partir del qual, precisament, es veurà en la defensa social una solució a l'estat de crisi general, segons els contemporanis, que estava travessant el camp del dret penal o el penitenciari respecte a la prevenció de la delinqüència, demandant-se l'adopció de noves polítiques públiques en aquest sentit.

La diplomàcia franquista en acció: prevenció, combat i càstig (1939-1945)

2025-03-14T17:39:10+00:00

Després de l’inici de la guerra civil a Espanya, la diplomàcia alineada amb els nacionals al Brasil va començar a perseguir ciutadans espanyols sota orientació del govern de Burgos. Les accions dutes a terme per antics funcionaris del Ministeri d’Estat no eren tradicionalment les pròpies de l’òrgan de política exterior. Sustentem que els diplomàtics desenvolupaven la funció típica de les policies creades amb la constitució dels Estats moderns a partir del final del segle XVIII per a reprimir la delinqüència política. Els mètodes d’acció posats en pràctica per representants del Ministeri d’Afers exteriors (MAE) i els instruments adoptats s’assemblaven a aquells utilitzats per les policies secretes, especialment la recopilació d’informació, la constitució de xarxa d’informants, la participació en la detenció de persones, l’ús de mitjans per a la coacció i l’eliminació de l’enemic. En el territori brasiler, ciutadans espanyols van resistir a la dictadura franquista a través de la seva producció intel·lectual crítica i de la seva actuació política. L’exili en aquest país seria considerat com un veritable perill per a les autoritats franquistes que intentaven mantenir la supervivència del règim.

Conxita Mir Curcó, Indià i republicà. Una vida a les Amèriques amb els orígens de fons. Ramon Curcó Rubio (Torregrossa, 1884 - Lleida, 1939), Pagès editors (Col·lecció Guimet, n.º 250), Lleida, 2023, 292 pp.

2025-03-15T17:19:23+00:00

Claudio Hernández Burgos, Gloria Román Ruiz (eds.), La tierra prometida. Historia y memoria de la colonización franquista en la provincia de Granada, Editorial Comares, Granada, 2023, 155 pp.

2025-03-14T18:20:51+00:00

Book review

José Luis Rodríguez Jiménez, Bajo el manto del Caudillo. Nazis, fascistas y colaboracionistas en la España Franquista, Alianza Editorial, Madrid, 2024, 424 pp.

2025-03-15T17:33:17+00:00

Juan Mainer Baqué, Consagrar la distinción, producir la diferencia. Una historia del Instituto de Huesca a través de sus catedráticos (1845-1931), IEA, Huesca, 2024, 633 pp.

2025-03-15T17:43:06+00:00

Josep Colomé-Ferrer, Jordi Planas i Raimon Soler-Becerro (coords.), Vins, aiguardents i caves. La comercialització de la producció vinícola catalana (segles xviii-xxi), Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, Vinseum-Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Tarragona, Vilafranca, 2022, 308 pp.

2025-03-14T18:32:10+00:00

Enrique González de Andrés, 1976, el año que vivimos peligrosamente. Las instituciones provinciales franquistas y la conflictividad sociolaboral, Postmetropolis editorial, Madrid, 2021, 480 pp.

2025-03-15T18:01:46+00:00

Ana Martínez Rus, Edición y compromiso. Rafael Giménez Siles. Un agitador cultural, Editorial Renacimiento (Colección Biblioteca del exilio. Anejos, n.º 52), Sevilla, 2022, 631 pp.

2025-03-14T18:39:16+00:00

Resituant la violència a la Història: descentralitzar la mirada a la cerca d’altres passats. Una conversa de Miguel Alonso Ibarra amb Alfredo González-Ruibal. Diàleg coordinat per Miguel Ángel del Arco (Universidad de Granada)

2025-03-15T16:43:20+00:00

Aquesta és una conversa, coordinada pel professor Miguel Ángel del Arco, membre del comitè de redacció de Segle XX, sobre violència i arqueologia. El diàleg es fa a partir del llibre Tierra arrasada: Un viaje por la violencia del Paleolítico al siglo XX, publicat per l'editorial Crítica l'any 2023, del qual n'és autor l'arqueòleg i historiador Alfredo González-Ruibal, i amb qui conversa l'historiador i professor de la UNED Miguel Alonso Ibarra.

Susanna Tavera García: un llegat de compromís, memòria i feminisme.

2025-03-15T16:21:18+00:00

El 16 de febrer, un dia que va clarejar amb el ressò de la història i la memòria, ens va deixar Susanna Tavera. Com si el temps hagués volgut aturar-se un instant per honrar el seu llegat, la veu crítica i la seva passió inesgotable pel coneixement segueixen ressonant en els qui la vam conèixer. Ens dol acomiadar una historiadora, feminista i militant incansable, la vida de la qual va estar marcada per una passió imparable pel saber i un ferm compromís amb la lluita per la justícia social. El seu compromís amb la universitat va ser igualment palpable. En la lluita constant per una educació inclusiva i accessible. Susanna també va defensar la universitat pública, entesa com un espai de coneixement lliure i democràtic, obert a totes les veus i capaç d'oferir un ntorn on la crítica i la reflexió fossin eines per al canvi social. La seva trajectòria és la duna dona que va saber transformar la seva dedicació per la història en una poderosa eina de canvi, de reivindicació i de construcció una genealogia feminista imprescindible, que continuarà il·luminant el camí de futures generacions.