https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/issue/feed Segle XX: revista catalana d'història 2021-03-02T09:22:53+00:00 Andreu Mayayo Artal mayayo@ub.edu Open Journal Systems <p>SEGLE XX és una revista científica (peer reviewed) de periodicitat anual, de caràcter multilingüe (català, castellà, anglès, italià i portugués) i amb accés sense restriccions. És editada pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb la Fundació Cipriano García i forma part de les Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona. Els articles que publica són originals i el resultat d'investigacions i debats historiogràfics sobre els principals fenòmens, processos i actors del passat segle XX, des del camp de la història política i sociocultural, tant des d'una perspectiva europea com internacional. Oberta a la crítica i al debat teòric-metodològic sense restriccions, té també com a objectiu contribuir a estrènyer la relació entre la Universitat i la Societat.</p><strong><strong></strong></strong><strong><strong></strong></strong> https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33427 Santos Juliá in memoriam 2021-03-02T09:21:31+00:00 José Álvarez Junco jajunco@gmail.com <p>La muerte de Santos Juliá, en octubre de 2019, ha significado una pérdida inmensa para la historia contemporánea de España. Ante todo, porque fue el mejor conocedor del siglo XX español, del que describió multitud de aspectos. Aunque se centró especialmente en Manuel Azaña y la II República, dedicó también sólidos trabajos a la historia del PSOE, la de Madrid, los intelectuales españoles en el XIX y XX, el debate sobre las dos Españas, la Guerra Civil, el Franquismo, la relación entre historia y memoria, la cultura antifranquista, la Transición y el supuesto fracaso o anormalidad en la historia de España.</p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33559 Enfoques historiográficos del pasado vasco reciente 2021-03-02T09:21:32+00:00 Pedro Oliver Olmo Pedro.Oliver@uclm.es <p>A protagonizar este debate arduo y necesario sobre los enfoques de la “historia vasca” más reciente, Segle XX ha invitado a Emilio Majuelo (de la UPNA) y Antonio Rivera (de la UPV-EHU). Son dos historiadores de amplio currículum que, además de conocer bien la historiografía vasca, al abordarla con rigor y oficio, también sienten en sus propias memorias la impronta de la “historia vivida” por la sociedad vasca en las últimas décadas.</p> 2021-01-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33439 El historiador ante el pasado vasco (no tan) reciente 2021-03-02T09:21:32+00:00 Emilio Majuelo Gil emilio.majuelo@unavarra.es <p>La pretensión de este artículo es modesta: solo trata de exponer cómo debe afrontarse metodológicamente una investigación histórica. Necesario punto de partida en el trabajo historiográfico, alejado de afirmaciones excesivas, expresadas con frecuencia aun a pesar de la limitación de fuentes disponibles, y de los omnipresentes juicios de intenciones que, conscientemente o no, doblegan la información al esquema previo inicial. Las reflexiones que aquí se aportan están centradas en la historia reciente de Euskal Herria</p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33440 Una historia reciente del País Vasco “con eta dentro” 2021-03-02T09:21:32+00:00 Antonio Rivera antonio.rivera@ehu.eus <p>Cuadernos de Alzate, la revista vasca de la cultura y las ideas nacida en 1984, dedicó el que todavía es su último número, uno doble publicado en 2018, a dos monográficos: uno de ellos trataba sobre “Euskadi ante el franquismo”. El párrafo que abre este texto pertenece al artículo<br />que firmábamos Santiago de Pablo y yo respondiendo a la pregunta “¿Qué sabemos y qué no sabemos del franquismo en el País Vasco y Navarra?”. Por la rotundidad de la afirmación de ese párrafo, es claro que la primera conclusión fuerte era que no albergábamos ninguna duda<br />sobre que la organización ETA es “la niña bonita” de la historiografía vasca contemporaneísta de las últimas décadas. Un hecho que se corresponde con su importancia en la historia reciente del País Vasco y también en buena parte de España, y con la atención que le prestaron<br />(y prestan) no solo historiadores, sino también otros científicos sociales, tanto del país como<br />extranjeros.</p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33441 El historiador ante el pasado vasco (no tan) reciente (II) 2021-03-02T09:21:32+00:00 Emilio Majuelo Gil emilio.majuelo@unavarra.es <p>Retomemos tres cuestiones que plantea el abordaje de la investigación de la historia vasca de estas últimas décadas a tenor de la primera entrega sobre el tema propuesto por Segle XX y de la respuesta correspondiente a ésta del historiador Antonio Rivera. Éstas se refieren a lo producido bibliográficamente, a lo historiográficamente analizable, y, por último, a lo plausible metodológicamente. En otros términos: la realización de un balance en el que se dé cuenta de los temas concretos que quedan aún en la agenda de la investigación. En segundo lugar, la<br />cuestión, más cualitativa, del análisis de la bibliografía existente ahondando en sus características, debilidades y vectores que la han guiado y que la sustentan a partir del análisis historiográfico<br />de la bibliografía disponible. Por último, en un mero orden expositivo, pero no el último en importancia, el planteamiento de algunas consideraciones metodológicas pertinentes que garanticen el fundamento de nuevas investigaciones.</p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33442 Acuerdos y desacuerdos 2021-03-02T09:21:32+00:00 Antonio Rivera antonio.rivera@ehu.eus <p>En mi texto y en los de Emilio Majuelo hay un desacuerdo inicial sobre la percepción de la historia vasca reciente. Mi criterio es que hemos avanzado extraordinariamente, y que solo en el conocimiento del interior del franquismo y en su anclaje con la sociedad vasca presentamos<br />un déficit de estudios respecto a otros territorios españoles. La razón de esto segundo seguro que es pueril: hay gente que evita el estudio de grupos o prácticas que abomina, y hay tendencia a pensar que aquello que no se cuenta, efectivamente, no ha existido (vg. el franquismo<br />vasco). Emilio cree también que hemos avanzado, pero remata ese apartado hablando de un “balance magro”. No está conforme con lo que hay por dos razones: entiende que no hay suficientes estudios, pero en concreto del “prolijo cosmos organizativo” del final del franquismo,<br />referido en exclusiva a los grupos que acaban en el área de influencia de la Izquierda Abertzale, y tampoco le gusta la paternidad de algunas investigaciones, procedentes de personas y entidades sobre las que extiende un palmario –antaño hubiera escrito peligroso- halo de sospecha. Lo segundo, lo dejo ahí. De lo primero, creo que no tiene razón, pero ese desacuerdo tiene remedio por su parte y por los que piensen así: aplicarse a ello con fruición.</p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33489 Esdevenint comunistes de partit: els comunistes-sindicalistes i els orígens del PCE a Catalunya, 1922-1924 2021-03-02T09:22:53+00:00 Arturo Zoffmann Rodríguez arturo.zoffmann@eui.eu <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="justify">La Revolució russa tingué inicialment un fort ressò al moviment obrer ibèric i en particular entre els anarquistes de la CNT catalana. Resulta paradoxal doncs que el comunisme nasqués a començaments dels anys 20 a Espanya com un moviment fràgil i minoritari. Aquesta feblesa era especialment palesa a Catalunya. Aquí, tanmateix, sorgí als anys 1921-24 un petit corrent de partidaris del bolxevisme al si de la CNT, que desenvoluparen una política sui generis, vinculada a altres grups anàlegs a altres països, i orientada a atreure la militància anarcosindicalista per refundar el comunisme espanyol des de Barcelona, romanent independents del PCE. En un context de depressió per a l’obrerisme a Catalunya i arreu d’Espanya, l’estratègia dels anomenats comunistes-sindicalistes fracassà i, aïllats i afeblits, acabaren integrant-se al PCE a contracor a finals de 1924. Mantingueren però un esperit independent que en gran mesura ajuda a explicar la integració de la majoria d’aquests militants a les files del comunisme heterodox i catalanista del Bloc Obrer i Camperol el 1931. Aquest article rastreja la història d’aquests pioners del comunisme a Catalunya als anys 1921-24 utilitzant fonts noves dels arxius soviètics, que permeten reconstruir els orígens del grup i entendre la seva evolució posterior.</p><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="justify"> </p> 2021-03-02T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33415 Dones del PSUC en temps de guerra (1936-1939) 2021-03-02T09:21:31+00:00 Cèlia Cañellas ccanellas2@gmail.com Rosa Toran rosatoran@gmail.com <p>La voluntat de guanyar la guerra impulsà el PSUC a valorar el paper de les dones en tasques d’ajut al front i de propaganda per a la resistència, a més de requerir la seva incorporació a llocs de treball abans masculins. Les reivindicacions de les militants i l’autocrítica dels dirigents per la seva manca de reconeixement facilitaren una progressiva assumpció de responsabilitats al partit i a les joventuts i una visibilització en actes de propaganda, malgrat les reticències dels propis camarades per la seva manca de preparació i i el temor a la seva competència en els llocs de treball.</p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33416 La terra en comú. La col·lectivització agrària a Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939 2021-03-02T09:21:31+00:00 Guillem Puig Vallverdú guillem.puigvallverdu@gmail.com <p>A partir de l’esclat del Guerra Civil a Espanya el juliol de 1936, l’organització de la rereguarda esdevé un element fonamental i controlar la producció un dels objectius principals del bàndol republicà. A partir de les confiscacions de propietats i finques als assenyalats com a partidaris de la rebel·lió militar, a la rereguarda republicana es plantejaren diferents models d’ordenació entre les que destacaren les col·lectivitats, un model de gestió i producció col·lectiva i de relació igualitària dels seus membres en la construcció d’una nova comunitat. Al llarg de la guerra, Catalunya fou un territori on aquestes organitzacions s’expressaren amb més força a les zones urbanes, atès el seu destacat teixit industrial. Malgrat això, també tingueren la seva manifestació a la resta d’un territori agrícola articulat després de dècades de mobilització pagesa. Les resistències i els suports que sorgiren en els diversos intents per organitzar-se col·lectivament van configurar la quotidianitat de la rereguarda catalana, així com els discursos i l’acció política de les diverses formacions antifeixistes.</p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33428 Autarquia a la Guinea Espanyola. Una aproximació a les polítiques de rendibilització i coacció econòmica del colonialisme franquista (1936-1959) 2021-03-02T09:21:31+00:00 Celeste Muñoz Martínez celmunoz@ub.edu <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="justify"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1c1a;"><span style="font-family: serif, Bembo Std;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Les colònies africanes sota ocupació espanyola i el seu rol en l’economia franquista, especialment en relació amb l’autarquia, han estat generalment absents en </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1c1a;"><span style="font-family: serif, Bembo Std;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">les narratives sobre la dictadura. Aquest article proposa una aproximació a aquestes qüestions a partir de l’anàlisi de la rendibilitat de les polítiques d’assimilació i punitives en el territori guineà entre 1939 i 1959. Per a això ens centrem en l’estudi dels índexs de productivitat territorial, relacionant-los amb la intensificació del control social exèrcit des del Patronato de Indígenas, el sistema judicial, les institucions penitenciàries i a través dels treballs forçats, oferint conclusions que vinculen els modes de producció i els modes de punició del règim colonial.</span></span></span></span></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="justify"> </p><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="justify"> </p><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="justify"> </p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33431 La reforma agrària italiana vista des d’Espanya (1918-1953). Un comentari crític 2021-03-02T09:21:31+00:00 Sergio Riesco sriesc01@ucm.es <span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">La historiografia existent tendeix a emmarcar els programes de reforma agrària<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">en dos grans moments històrics: el període posterior a la Primera Guerra Mundial<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">i durant la dècada de 1960 dins dels paràmetres de la “Revolució Verda”. A partir<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">de certa bibliografia recent, es proposa una revisió crítica de la mateixa vista des<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">del cas espanyol. A l’Europa mediterrània alguns programes de reforma agrària van<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">néixer en democràcia però es van executar, d’una manera molt diferent a com van<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">ser dissenyats, durant una dictadura. Hi ha certs paral·lelismes entre els casos d’Itàlia<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">i Espanya, les estructures agràries eren relativament similars, entre un nord on la<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">propietat de la terra estava més distribuïda i havia major industrialització i un sud<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">on predominava la gran propietat. D’alguna manera els règims polítics, en demo</span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">cràcia i dictadura, van haver de donar resposta a demandes socials. El paper exercit<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">pels grans propietaris de terres va ser central per a l’èxit o fracàs dels programes de<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">reforma ¿o contrareforma agrària ? No obstant això, canvis i continuïtats poden ser<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">trobades entre les quals els van ser condicionant les polítiques de reformes.</span> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33430 Les apel·lacions al passat durant la guerra civil o la impossibilitat d’una història neutra 2021-03-02T09:21:31+00:00 José María Gómez Herráez jmgomez@uji.es <span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">La guerra de 1936-1939 no va significar simplement una orientació propagandís</span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">tica de la història. L’observació del passat va servir per estimular de diverses maneres<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">l’esperit de combat, resistència i col·laboració interna, però també les transforma</span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">cions socioeconòmiques i institucionals a cada zona van influir en la selecció de<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">temes, en els silencis i en les interpretacions. A més, existien variacions en funció<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">del mitjà d’expressió. En aquest examen es contextualitzen i comenten les perspec</span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">tives seguides en alguns treballs agrupats en quatre categories. Tres corresponen a<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">la zona republicana: textos d’inspiració liberal-democràtica, de tipus obrerista i de<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">tipus catalanista. De la zona controlada pels revoltats s’observen les intervencions<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">en un curs per a mestres.</span> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33433 Arxius, generacions i investigació de dones: noves qüestions derivades de la història dels feminismes a Itàlia 2021-03-02T09:21:31+00:00 Elena Petricola epetricola@hotmail.com <p>Des dels anys setanta, el moviment de dones italianes va promoure el naixement d’arxius, biblioteques i centres culturals. Gràcies a aquesta presència es va començar a documentar la història dels feminismes juntament amb la promoció i circulació de la història de les dones, donant suport a aquest camp d’investigació. En les següents dècades, l’activitat i presència d’aquestes organitzacions es va estendre<br />cada vegada més, i algunes d’elles van aprofundir en la seva institucionalització. La disponibilitat de documents va augmentar també gràcies a la recopilació de noves fonts, com entrevistes, ja fos a través de les donacions d’arxius personals o bé col·leccions de documents individuals, grupals i d’organitzacions formals o informals, construint arxius físics i virtuals. Aquest procés ha estat acompanyat de molts canvis en el camp de la investigació, que també involucren preguntes d’investigació. A Itàlia, com en altres llocs, la història de la dona i els estudis de gènere coexisteixen, obrint-se a noves qüestions metodològiques. A més, els diferents punts de vista en la investigació, i particularment en la història dels feminismes, estan plasmats<br />en dues i fins i tot tres generacions d’acadèmics. En aquesta contribució donaré compte d’alguns aspectes de la relació entre generacions, investigacions i arxius en els darrers vint anys, utilitzant alguns exemples de la producció en el camp de la història dels feminismes italians: quines preguntes metodològiques i innovacions historiogràfiques han introduït, quines preguntes van fer als arxius i com van respondre els propis arxius.</p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33557 Dòlars per la federalització d’Europa. 2021-03-02T09:21:31+00:00 Víctor Gavín vgavin@ub.edu <p style="margin-bottom: 0cm; font-variant: normal; letter-spacing: normal; font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%;" align="justify"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #1b1b1a;"><span style="font-family: serif, Bembo Std;"><span style="font-size: small;">Durant la primera dècada des de la finalització de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units cregueren fermament que Europa Occidental podia reorganitzar-se política, econòmica i socialment com una federació seguint el model nord-americà. A tal fi, estigueren disposats a invertir els diners necessaris per fer-ho realitat. Si bé un programa com el Pla Marshall és prou conegut a nivell general, no ho és tant els diners que es canalitzaren a través d’organitzacions que implicaven a la societat civil com el Moviment Europeu. Organismes com el American Committee on United Europe (ACUE) feren de pont entre els Estats Units i Europa. per els dòlars nord-americans</span></span></span></span></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%;" align="justify"> </p> 2020-01-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33437 Les espines de la rosa. L’ardu camí històric del socialisme a Catalunya (1945-2010) 2021-03-02T09:21:32+00:00 Jaume Muñoz Jofre jaumemzjofre@gmail.com <p>Malgrat que l’objectiu de la formació d’un partit socialista unitari a Catalunya es trobés entre les aspiracions fundacionals de moltes de les forces adscrites a aquesta ideologia que van sorgir al Principat des del 1908, no va ser fins set dècades més tard que aquest projecte es va fer realitat, amb la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (1978). Durant tot aquest temps, els obstacles amb els que va topar aquest<br />espai ideològic van ser múltiples a Catalunya, tant per factors externs com per factors associats a dinàmiques internes dels seus diversos actors. Aquest article estudia el tortuós recorregut que van seguir les diverses famílies socialistes a Catalunya durant aquests primers setanta anys d’història, centrant-se en l’evolució d’aquest espai polític a partir de la fundació del Moviment Socialista de Catalunya (1945), per acabar analitzant breument la vida interna i institucional del PSC entre el 1978<br />i 2010. Veurem, doncs, com els socialistes catalans van passar de ser una opció minoritària però amb representants molt influents sobre el conjunt de la vida política del món antifranquista a esdevenir, a partir de l’any 1977, uns agents claus en la confecció de l’Espanya democràtica a nivell municipal, estatal i, finalment, autonòmic.</p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33434 La fotografia una eina de poder: una aproximació històrica 2021-03-02T09:21:32+00:00 Enric Berenguer Garcia e.berenguer@berenguerfoto.com <p>Plantejar que la fotografia es un dels avenços propiciats per la Revolució Industrial sembla obvi, però no sols ho hem de veure com un resultat de la «modernitat», es fruit de la decantació dels coneixements sobre el món físic que es tenien des de molt abans. Ja des de la seva aparició, s’han considerat dos aspectes propis de la Fotografia, el seu ús com una forma de recordar els fets ocorreguts, i el seu valor com document, en el sentit de donar testimoni d’una realitat en un moment concret. Tots dos han servit per convertir-la en una eina de control.</p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33435 La formació de la classe obrera a Pamplona sota el franquisme. Nous enfocaments per a la historiografia obrera navarresa 2021-03-02T09:21:32+00:00 Nerea Pérez Ibarrola nerea.perez@unavarra.es <span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">La historiografia navarresa sobre el moviment obrer dels anys de franquisme ha<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">vingut desenvolupant-se des de la dècada dels anys 90 amb investigacions centrada<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">en les organitzacions sindicals i polítiques que l’integraven i en la conflictivitat.<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">Poc s’ha investigat des dels nous enfocaments que des d’inicis de la dècada dels<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">2000 havia contribuït a obrir noves línies d’investigació en la historiografia obrera<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">espanyola. En aquest article es presenten els resultats d’una investigació el principal<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">objectiu va ser obrir-se a aquestes noves línies d’investigació i plantejar nous in</span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">terrogants que contribuïssin a renovar els enfocaments de la historiografia obrera<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">navarresa, situant en el centre de l’anàlisi històrica a les identitats obreres i abordant<span> </span></span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">qüestions com en quines condicions i amb quines formes sorgeixen, es desenvolu</span><span style="line-height: 15px; font-family: serif, 'Bembo Std'; font-size: 11pt; font-style: normal; font-weight: 400; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-indent: 15px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; color: #1c1c1a;">pen i actuen aquestes identitats.</span> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33436 L’Ajuntament de Barcelona durant la Transició: les ruptures del municipalisme en la construcció democràtica 2021-03-02T09:21:32+00:00 David Moreno Muñoz davidmomu1986@gmail.com <p>El present article té com a principal fita exposar els eixos principals de la tesi doctoral que porta per títol “Quan l’Ajuntament de Barcelona va ser nostre. El primer ajuntament democràtic després de la mort de Franco (1979-1983)”. A través de l’estudi dels arxius de l’Ajuntament de Barcelona, les entrevistes personals i de la documentació de multitud de fons públics i privats, aquest treball analitza els eixos principals de la política de l’Ajuntament de la capital catalana, des del període pre-democràtic de Josep Maria Socías fins la finalització del primer govern democràtic (1979-1983) des de la recuperació de la democràcia, format per socialistes, comunistes, nacionalistes i republicans. Tractarem d’estudiar i analitzar els canvis i continuïtats en un context de transició i construcció democràtica, on els ajuntaments i Barcelona al capdavant tindran un paper cabdal en la formació del nou règim democràtic.</p> 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33464 Nota editorial: Nova Etapa 2021-03-02T09:21:31+00:00 Andreu Mayayo Artal mayayo@ub.edu Javier Tébar Hurtado javiertebar@ub.edu <p align="justify"><strong><span><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: large;"><strong>Nova etapa</strong></span></span></span></strong></p><p align="justify"><strong><span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>SEGLE XX s’ha fet gran</span></span></span></span></span></span></span></strong><span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>. I el número 13 és per nosaltres motiu de satisfacció i de certificació d’un gran salt de qualitat. Després de dotze anys de singladura i amb més d’un centenar d’autores i autors que han bufat ben fort per les pàgines de la revista, noves bases d’indexació, com SCOPUS i ERIH PLUS, han reconegut l’esforç realitzat i ens esperonen a millorar els continguts i el format de la revista. En aquest sentit, hem ampliat la secció d’assajos de cinc a dotze articles i hem canviat el format per a facilitar la seva difusió i lectura online. Calia trencar amarres amb l’empremta del paper encara ben present, malgrat el seu abandonament a partir del número sis, i lliscar sense lligadures per la immensitat i les profunditats del oceà digital. L’any 2020 vam rebre 8.000 visites i es van descarregar 12.000 arxius.</span></span></span></span></span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;">Segle XX ha decidit adoptar una política editorial destinada a eliminar la desigualtat de gènere en els seus processos editorials. Per aquesta raó, assumeix de manera pública un compromís de plantejar-se els objectius de: 1) assolir la paritat en la composició dels seus òrgans de direcció i en la selecció de les seves avaluadores i els seus avaluadors. 2) promoure la visibilitat de les recerques realitzades per dones a través de fomentar la publicació d’articles de qualitat així com de la ressenya d’obres rellevants de les quals són autores especialistes. 3) apostar per l’ús d’un llenguatge inclusiu i neutral. D’aquesta manera, esperem contribuir a superar els obstacles estructurals que limiten la participació de la dona en la producció i difusió de coneixements.</span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;">Aprofitem l’avinentesa per a reiterar el nostre compromís amb la recerca, el debat i la crítica. L’ampliació dels assajos ens permet obrir encara més les portes a recerques derivades de tesis doctorals. Agraïm la tasca realitzada per les avaluadores i els avaluadors, que contribueixen d’una manera decidida a garantir la qualitat i la millora dels articles publicats. Així mateix, cal reconèixer la disponibilitat i el capteniment de tots els que han acceptar participar en la secció de debats historiogràfics com un espai imprescindible de confrontació d’idees i d’aportació de noves fonts. En darrer lloc, però no per això el menys important, la crítica acurada de les novetats bibliogràfiques ha tingut sempre una gran acollida per part dels lectors.</span></span></span></p><p align="justify"><span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>Us desitgem un 2021 amb molta salut i bon humor. I, malgrat recular més enllà del segle XX, proposar-se una mirada i reflexió necessària sobre el 150è aniversari de la </span></span></span></span></span></span></span><em><span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>Commune </span></span></span></span></span></span></span></em><span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>de París, origen de la República Universal i de la cultura política que fonamenta aquesta revista.</span></span></span></span></span></span></span></p><p align="justify"><strong><span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: large;"><span><span><strong>Nueva etapa</strong></span></span></span></span></span></span></strong></p><p align="justify"><strong><span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>SEGLE XX se ha hecho mayor. </span></span></span></span></span></span></span></strong><span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>Y el número 13 es para nosotros motivo de satisfacción y de certificación de un gran salto de calidad. Después de doce años de singladura y con más de un centenar de autoras y autores que han participado con fuerza y originalidad en las páginas de la revista, nuevas bases de indexación, como SCOPUS y ERIH PLUS, han reconocido el esfuerzo realizado y nos animan a mejorar los contenidos y el formato de la revista. En este sentido, hemos ampliado la sección de ensayos de cinco a doce artículos y hemos cambiado el formato para facilitar su difusión y lectura online. Había que romper amarras con la huella del papel todavía bien presente, a pesar de su abandono a partir del número seis, y de deslizarse sin ataduras por la inmensidad y las profundidades del océano digital. En el año 2020 recibimos 8.000 visitas y se descargaron 12.000 archivos.</span></span></span></span></span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;">Junto con estos cambios, Segle XX también ha decidido adoptar una política editorial destinada a eliminar la desigualdad de género en sus procesos editoriales. Por esta razón, asume de manera pública el compromiso de plantearse los objetivos de: 1) lograr la paridad en la composición de sus órganos de dirección y en la selección de sus evaluadoras y sus evaluadores. 2) promover la visibilidad de las investigaciones realizadas por mujeres a través de fomentar la publicación de artículos de calidad, así como de la reseña de obras relevantes de las cuales son autoras especialistas. 3) apostar por el uso de un lenguaje inclusivo y neutral. De esta manera, esperamos contribuir a superar los obstáculos estructurales que limitan la participación de la mujer en la producción y difusión de conocimientos.</span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;">Aprovechamos la ocasión para reiterar nuestro compromiso con la investigación, el debate y la crítica. La ampliación de los ensayos nos permite abrir aún más las puertas a investigaciones derivadas de tesis doctorales. Agradecemos la labor realizada por las evaluadoras y los evaluadorres, que contribuyen de una manera decidida a garantizar la calidad y la mejora de los artículos publicados. Asimismo, hay que reconocer la disponibilidad y el comportamiento de todos los que han aceptado participar en la sección de debates historiográficos como un espacio imprescindible de confrontación de ideas y de aportación de nuevas fuentes. En último lugar, pero no por ello el menos importante, la crítica cuidadosa de las novedades bibliográficas ha tenido siempre una gran acogida por parte de los lectores.</span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;">Os deseamos un 2021 con mucha salud y buen humor. Y, a pesar de retroceder más allá del siglo XX, proponerse una mirada y reflexión necesaria sobre el 150 aniversario de la Commune de París, origen de la República Universal y de la cultura política que fundamenta esta revista.</span></span></span></p><p align="right"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;">Andreu Mayayo Artal i Javier Tébar Hurtado</span></span></span></p><p align="right"><em><span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: 'Bembo Std', serif;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>Grup Editorial</span></span></span></span></span></span></span></em></p><p align="justify"> </p> 2021-01-20T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33443 Ramón Villares, Galicia. Una nación entre dos mundos. Pasado & Presente, Barcelona, 2019, 293 pp. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Borja de Riquer borja.riquer@uab.cat 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33444 Umberto Gentiloni Silveri, Storia dell’Italia contemporanea 1943-2019, il Mulino, Bologna, 2019, 405 pp. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Stefano Mangullo stefano.mangullo@uniroma1.it 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33445 Ricardo Martín de la Guardia, La caída del muro de Berlín, La Esfera de los Libros, Madrid, 2019, 327 pp. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Matilde Eiroa meiroa@hum.uc3m.es 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33567 Enric Juliana, Aquí no hemos venido a estudiar, Barcelona, Arpa Editores, 2020, 360 pp 2021-03-02T09:21:32+00:00 Juan Andrade jandra02@ucm.es Enric Juliana ha escrito un libro de historia. El libro se centra en la vida de Manuel Moreno Mauricio, militante comunista a quien conoció y admiró. La trayectoria de Manuel Moreno sirve a Juliana de eje narrativo para ir articulando planos de la historia de España, con referencias constantes al contexto internacional. De fondo, varias tesis del autor: el impacto del desarrollismo franquista en la configuración histórica de este país, la difícil adaptación de la lucha antifranquista a sus efectos y el encaje más o menos equilibrado que, a su entender, se produjo en la transición entre ambas realidades para generar un bienestar hoy en peligro. 2021-01-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33447 Antonio Rivera (ed): Naturaleza muerta. Usos del pasado en Euskadi después del terrorismo. Zaragoza. Prensas Universitarias de Zaragoza. 2018, 236 pp. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Sara Hidalgo García de Orellán s.hidalgogarcia@gmail.com 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33448 Martí Marín. ¡Ha llegado España!. La política del franquisme a Catalunya (1938-1977). Editorial Eumo. 2019, 224 pp. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Marc Gil marcgil.ga@gmail.com 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33449 Ray Fisman & Miriam A. Golden, Corruption. What everyone needs to know, Oxford Univesity Press, New York, 2017, 316 pp. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Daniel Vallès Munío Daniel.Valles@uab.cat 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33450 Jaume Muñoz Jofre: Perseguint la llibertat. La construcción de l’espai socialista a Catalunya, 1945- 1982, Barcelona, L’Avenç, 2009, pp. 272. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Vega Rodríguez-Flores Parra Vega.Rodriguez@uv.es 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33451 Fernando Hernández Holgado y Tomás Montero Aparicio (Eds.), Morir en Madrid (1939- 1944). Las ejecuciones masivas del franquismo en la capital, Madrid, Antonio Machado Libros, 2020, 395 pp. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Sergio Riesco sriesc01@ucm.es 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33452 José Fernando Mota Muñoz, ¡Viva la Cataluña española! Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936) Publicacions de la Universitat València, València, 2020, pp. 460. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Carles Viñas carlesvinas@ub.edu 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33453 Vega Rodríguez Flores, Fer País. Comunismo valenciano y problema nacional (1970 -1982), Institució Alfons El Magnànim, Valencia, 2018, 323 pp. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Diego Díaz milcorreosmas@gmail.com 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33454 Juan Pablo Fusi y José Antonio Pérez (eds.), Euskadi 1960-2011. Dictadura, transición y democracia, Biblioteca Nueva, Madrid, 2017, 335 pp. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Ludger Mees ludger.mees@ehu.es 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33455 Ramon Arnabat Mata, Asociaos y seréis fuertes. Sociabilidades, modernizaciones y ciudadanías en España, 1860-1930, Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2019, 500 pp. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Jesús De Felipe pachusdfr@hotmail.com 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33456 Carlos Arenas Posadas, Por el bien de la patria. Guerras y ejércitos en la construcción de España, Barcelona, Pasado & Presente, 2019, 446 pp. 2021-03-02T09:21:32+00:00 Miguel Alonso Ibarra miguel.alonso.ibarra@gmail.com 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33457 Josep Maria Pérez Suñé, David Tormo Benavent, Pere Rams Folch i Miquel Sunyer Sunyer. La Línia del Cinca a la guerra civil Les fortificacions de la Generalitat de Catalunya al front d’Aragó (1936-1938), Benicarló, Onada Edicions, 2018. 207 pp. 2021-03-02T09:21:33+00:00 Joan Villarroya i Font joanvillarroya@ub.edu 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33458 Diego Caro Cancela, Anarquismo, represión y campañas de prensa. Alcalá del Valle (1903-1910), Cádiz, Editorial La Serranía / Centro de Estudios Andaluces, 2019, 275 pp. 2021-03-02T09:21:33+00:00 Juan Cristobal Marinello Bonnefoy crismarinello@yahoo.it 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33459 José Luis García Ruiz, (Coord.) Políticas industriales en España. Pasado, presente y futuro, Paraninfo, 2019, 236 + XIV pp. 2021-03-02T09:21:33+00:00 Pablo López Calle plopezca@ucm.es 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33461 Lourenzo Fernández Prieto, Antonio Míguez Macho y Dolores Vilavedra Fernández (ed.), 1936. Un nuevo relato, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2020, 224 pp. 2021-03-02T09:21:33+00:00 Mari Llanos Pérez Gómez Maria.Plopez@uclm.es 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33558 Ludger Mees, Klaus-Jürgen Nagel i Hans-Jürgen Puhle, Una historia social del vino. Rioja, Navarra, Cataluña, 1860-1940, Madrid, Tecnos, 2019, 507 pp. 2021-03-02T09:21:33+00:00 Ramon Arnabat-Mata ramon.arnabat@urv.cat <p>Malgrat la importància que el vi, la viticultura i la vinicultura, han tingut en la història de l’Espanya contemporània, tenim encara importants dèficits d’estudis històrics i econòmics que centrin la seva atenció en ell. Cal recordar el que ens deia sovint Josep Fontana: “sense vinyes,<br />no hi hagués hagut telers”.</p> 2021-01-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33462 David Ballester i Manuel Vicente, Corre, democràcia, corre. Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició (1975-1980), Barcelona, Base, 2019, 521 pp. 2021-03-02T09:21:33+00:00 César Lorenzo clrubio@hotmail.com 2021-01-22T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història