Segle XX: revista catalana d'història

Enrique Moradiellos, Santiago López Rodríguez y César Rina Simón, El Holocausto y la España de Franco, Turner, Madrid, 2022, 316 pp.

Raanan Rein — 2023-01-31

David Ballester, Las otras víctimas. La violència policial durante la Transición (1975-1982), Prensas de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 2022. 316 pp.

César Lorenzo Rubio — 2023-01-31

Ludger Mees, El contencioso vasco. Identidad, política y violencia (1643-2021), Tecnos, Madrid, 2021, 386 pp.

José Antonio Pérez Pérez — 2023-01-31

Mei Huang i Jaume Suau Martínez, La Xina avui. Minories, cultura i societat, Lleonard Muntaner Editor, Palma de Mallorca, 2022, 142 pp.

Víctor Gavín — 2023-01-31

Julia Schulz-Dornburg y Manel Risques, ¿Donde está Franco? Cuaderno de un viaje, Tres Hermanas, Madrid, 2022, 119 pp.

Núria Ricart Ulldemolins — 2023-01-31

Damián A. González Madrid i Manuel Ortiz Heras (eds.), Violencia franquista y gestión del pasado traumático, Sílex Universidad, Madrid, 2021, 401 pp.

David Ballester Muñoz — 2023-01-31

Alberto Carrillo-Linares (ed.), Depurados, represaliados y exiliados. La pérdida universitaria durante el franquismo, Comares Historia, Granada, 2021, 168 pp.

Jordi Sancho Galán — 2023-01-31

Soledad Bengoechea Echaondo, Trencant barreres. Dones pioneres a Catalunya al segle XX, Tot Història Associació Cultural / Llop Roig Llibres i Cultura, Barcelona, 2022, 288 pp.

María Jesús Pérez Espí — 2023-01-31

Jordi Amat, El hijo del chófer, Tusquets, Barcelona, 2020, 256 pp. Versió catalana: El fill del xofer: Els fils secrets del poder: ascens i caiguda d’Alfons Quintà, traducció de Ricard Vela, Ediciones 62, Barcelona, 2020, 288 pp.

Ignasi Moreta — 2023-01-31

Ana Moreno Garrido, De forasteros a turistas. Una historia del turismo en España, Marcial Pons, Madrid, 2022, 358 pp.

Antoni Vives Riera — 2023-01-31

Presentació de la secció: de la protesta a la proposta

Andreu Mayayo Artal — 2023-01-31

El compromís de Segle XX. Revista catalana d'història s'ha fet més ferma, tal com s'informava a la nota editorial de l'anterior número publicat en presentar un nou Consell de Redacció renovat, dèiem que “amb saba nova i, de manera especial, amb la incorporació de més dones i més universitats de la resta d'Espanya i d'altres centres universitaris internacionals. Això explica que, en aquest número i per primera vegada, la secció Debats i Diàlegs es composi de dos apartats, que tenint la seva autonomia estan íntimament connectats.

L'acadèmia, la història de les dones i les historiadores

Teresa M. Ortega López — 2023-01-31

Entenem que els estudis de gènere tenen com a objectiu crear i desenvolupar un coneixement científic on siguin presents les dones amb una nova metodologia que contempli les relacions entre homes i dones. Però aquest coneixement no deu romandre estanc en els “tallers” que conformen els congressos de caràcter nacional o internacional que s'organitzen periòdicament, ni tampoc en les ponents convidades als mateixos. Invitació convertida en una mena de diàleg de “dones que parlen per a les dones sobre altres dones” i, en el pitjor dels casos, en un soliloqui inútil i estèril. La complaença de veure com figuren els temes de gènere en els programes dels congressos i com són desenvolupats per aquelles col·legues (sempre dones) que millor els dominen, per la seva especialització i dedicació durant anys, pot disfressar la realitat i oferir-nos en la seva lloc un "mirall d'igualtat" fabricat per la forma subtil en què es manifesta de vegades el patriarcat i la relacions entre homes i dones.

De la “doble ceguesa” a les “paradoxes de la ortodòxia” i més enllà

Sandra Blasco — 2023-01-31

L'objectiu que ens plantegem és generar una conversa o un debat al voltant dels temes relacionats amb la religió i el gènere en aquest període: exposant els temes que s'han treballat fins aquest moment, fer més complexes qüestions en què creiem que es pot aprofundir historiogràficament i, finalment, assenyalar aspectes de l'objecte d'estudi que encara estan per investigar.

Sobre la pau a la història

Mauricio Tenorio — 2023-01-31

Aquest assaig proposa un recorregut pel sorgiment i desenvolupament del complex concepte de pau en la política occidental. Als seus inicis la pau va néixer com a concepte inseparable del de guerra i violència. Només recentment la guerra ha començat a considerar-se una “anomalia”. La tradició Il·lustrada va ser la primera a avançar en aquesta direcció en declarar la pau com un dret natural. Tot i això, el darwinisme, amb el seu racisme antropològic, i l’expansió europea van tornar a la guerra el seu antic protagonisme. Caldrà esperar el segle XX perquè el pacifisme es torni en una nova moral i el liberalisme universalitzi el mercat perquè la idea de pau retorni triomfant ara sota la cobertura del dret internacional i els drets humans. Aquest estudi recorre els orígens i les principals aportacions ideològiques i polítiques d’aquest desenvolupament.

Caudillo Nacional. Propaganda, culte al líder i masculinitats a la dictadura de Primo de Rivera

Alejandro Quiroga Fernández de Soto — 2023-01-31

Igual que altres dictadors europeus a la dècada dels vint, el general Miguel Primo de Rivera va haver de construir-se una aura carismàtica per justificar el seu poder. En aquest article analitzem l’intent de construir una figura carismàtica de Primo de Rivera a través de les institucions propagandístiques dictatorials, els mitjans de comunicació sota control governamental, els viatges del dictador i les mobilitzacions de masses dirigides per la Unión Patriótica. Tots ells van ser instruments fonamentals a l’hora d’elaborar una imatge oficial de Primo de Rivera com a líder providencial, salvador de la pàtria, que a més era un militar viril, d’actitud cavallerosa, un bon catòlic i un pare de família considerat. La creació d’un líder carismàtic va portar aparellada una reelaboració del concepte de masculinitat nacional que tenia com a objectiu la restauració d’un ordre social i sexual que es considerava seriosament amenaçat a la dècada dels vint.

Herois o vilans? El nacionalisme radical ucraïnès a la Segona Guerra Mundial

Gennadi Kneper — 2023-01-31

L’activitat política i militar dels nacionalistes ucraïnesos a les dècades de 1930 i 1940 és un tema molt debatut a la historiografia actual. Aquest article analitza el seu paper en aquest període, amb una atenció particular cap a les activitats de l’OUN i l’UPA durant la Segona Guerra Mundial. L’anàlisi començarà situant el nacionalisme ucraïnès dins del context europeu en vigílies del conflicte bèl·lic. A continuació, se n’examinarà la interacció amb el Tercer Reich i el paper en la incipient contesa mundial. Finalment, l’article analitzarà les activitats subversives dels nacionalistes ucraïnesos dins el marc de la guerra d’aniquilació de l’Alemanya nacionalsocialista contra la Unió Soviètica.

Lucía Sánchez Saornil, una biografia tra politico e privato

Michela Cimbalo — 2023-01-31

Lucía Sánchez Saornil va ser una feminista anarquista, periodista i poeta. El 1936 va fundar Mujeres Libres, una organització de dones activa durant la guerra civil amb més de 20.000 membres. Des del 1938, al càrrec de secretària general de Solidaritat Internacional Antifeixista, va gestionar l’ajuda a Espanya des de l’exterior i, després de la derrota republicana, es va involucrar en l’assistència als exiliats espanyols a França. L’autora d’aquest article ha estat reconstruïda per la seva vida i el seu pensament a través de la comparació entre diferents tipus de fonts, recuperades en el transcurs d’investigacions realitzades en diversos arxius europeus. L’objectiu de la investigació va ser indagar a la figura de Lucía Sánchez Saornil, que durant molt de temps va romandre poc coneguda per a la historiografia, entrellaçant l’àmbit públic i polític amb aspectes relacionats amb l’àmbit personal de la seva vida, a fi de restituir-ne una visió de conjunt.

Treball forçat dependent del sistema concentracionari franquista:

Juan Carlos García-Funes — 2023-01-31

En el context de la guerra originada després del cop militar del 18 de juliol del 1936, el naixent règim franquista va desenvolupar modalitats de treball forçat amb diferents orígens i funcionaments. Una va consistir en la formació d’un sistema d’explotació organitzat per les autoritats militars revoltats responsables dels camps de concentració. A través d’ell, part dels presoners de guerra capturats (aquells captius classificats en els camps com a “desafectes” o “afectes dubtosos” a la revolta militar), van realitzar molt diversos treballs. Aquest sistema es prolongaria a la postguerra incorporant els joves en edat de realitzar el servei militar classificats com a “desafectes” a les seves respectives Caixes de Reclutes. Conegudes les claus que van originar i desenvolupar aquest sistema d’explotació de mà d’obra captiva a partir de diferents apropaments historiogràfics, era peremptori aprofundir en les lògiques que el van caracteritzar.

Quatre vides en els camins de l’exili socialista. Quatre modernes de segona generació en perspectiva biogràfica

Elena Pazos Rodríguez — 2023-01-31

L’estudi del recorregut de les dones espanyoles, descendents dels refugiats de 1939, expatriades en els anys cinquanta o que des de l’emigració econòmica es van polititzar i es van vincular a les organitzacions socialistes, franceses i mexicanes principalment, ens serveix per analitzar a un grup de joves militants de la segona generació, que van impulsar activitats i van aconseguir no passar inadvertides en un partit reticent a la promoció de la dona. Protagonistes fonamentals en els temps difícils de l’exili, quan la política la feien els homes, i en la posada en marxa del modern PSOE, al retornar a Espanya durant la dècada dels setanta.

La Conferència Mundial de Solidaritat amb Xile (Madrid, 1978). Relacions solidàries entre Espanya i Xile a clau nacional i transnacional

Pedro Salvador Marchant Veloz — 2023-01-31

Aquest article analitza la Conferència Mundial de Solidaritat amb Xile a Madrid (1978) com a expressió de les mobilitzacions internacionals contra la dictadura d’Augusto Pinochet. S’emmarca en una història relacional de les esquerres entre Espanya i Xile, a més de la inserció espanyola a les xarxes transnacionals de solidaritat existents a Europa, en el context del tardofranquisme i la Transició. De la mateixa manera, s’explica el funcionament de la conferència, les tensions internes, les pressions de la dictadura xilena i les seves conseqüències, en concordança amb el paper dels principals partits d’esquerres en aquesta trobada

La retòrica de l'aïllacionisme i la justificació segons Enver Hoxha i altres autors albanesos

Xavier Baró Queralt — 2023-01-31

Una de les característiques del règim socialista albanès va ser la crítica despietada cap als considerats “revisionistes” o “traïdors” al marxisme-leninisme, ja fossin estrangers o albanesos. En les tres ocasions en què l’Albània socialista va trencar amb els seus aliats (Iugoslàvia, Unió Soviètica, Xina), Hoxha va argumentar repetidament els motius que legitimaven aquesta ruptura, apel·lant a la defensa de la integritat nacional i els principis del marxisme-leninisme. Paral·lelament, es va forjar un discurs en què es va exaltar el mite de la “fortalesa inexpugnable” del socialisme, no exempt d’exaltació patriòtica (l’anomenat nacionalcomunisme). D’altra banda, a posició d’Hoxha davant les democràcies occidentals i la seva suposada ingerència en els afers albanesos van consolidar encara més l’exaltació d’aquesta retòrica aïllacionista. Ens proposem estudiar quins aspectes ideològics i discursius van ser utilitzats per Hoxha i altres autors albanesos per legitimar la seva política aïllacionista

“La lliçó xilena”. El cop de Pinochet com a tipus ideal per a les ultradretes italianes i espanyoles

Camillo Robertini — 2023-01-31

Aquest assaig aprofundeix el coneixement sobre la repercussió del cop d’Estat de l’11 de setembre del 1973 de Pinochet sobre l’imaginari de les ultradretes d’Itàlia i Espanya. La hipòtesi del text és que els fets xilens van representar una frontissa per a la història de l’extrema dreta europea dels anys ‘70, ja que va constituir un possible escenari que es podria replicar a països com Itàlia i Espanya. A través d’una àmplia documentació hemerogràfica italiana i espanyola, en aquest assaig aprofundim sobre la manera com els esdeveniments xilens van impactar sobre l’imaginari de les dretes dels dos països. Per això, analitzem diferents diaris, parant atenció als arguments que van justificar i exaltar el cop d’Estat.

Ressons d’un conflicte internacional: la guerra de les Malvines a les portades del diari ABC

José Manuel López Torán — 2023-01-31

Aquest estudi, construït a partir de l’anàlisi de les portades del diari ABC publicades entre febrer i juliol de 1982, té com a objectiu principal constatar la forta presència que va tenir la contesa a la premsa del país, en ocupar la primera plana de desenes de números. Gràcies al contingut de les pàgines esmentades s’ha pogut provar la relació entre les informacions que aporta i la postura oficial que va mantenir Espanya, establir una sèrie de patrons i determinar el sentiment d’opinió que ABC va proporcionar als seus lectors sobre la guerra de les Malvines.

Nostàlgia del futur. narratives posindustrials a les conques mineres d’Astúries

Irene Díaz Martínez — 2023-01-31

Mitjançant una selecció d’extractes de testimonis orals, recollits des de la dècada dels noranta del segle XX i fins a l’actualitat, aquest article reconsidera les idees sobre la nostàlgia en el context del procés de desindustrialització i transformació post-industrial a les conques mineres d’Astúries. A partir de la idea de la persistència del desindustrialisme, conceptuat com “Thehalf-life of deindustrialization” per la investigadora Sherry Linkon, es busca traslladar com les narratives, discursos i representacions sobre aquest procés mobilitzen simbòlicament el passat industrial per trobar respostes davant les incerteses del present, sense que això necessàriament impliqui patir el que s’ha etiquetat com el “malament” de la nostàlgia. De la mateixa manera, aquestes narratives es poden veure com a representació de l’existència d’una estructura de sentiment.

Els orígens de Mines de Rio Tinto Societat Anònima Laboral (1993-1995)

Alejandro Santos Silva — 2023-01-31

Les mines de Riotinto, una referència de la mineria metàl·lica a l’Estat espanyol, va patir des de la dècada del 1980 un procés de tancament gradual. El 1993 la multinacional nord-americana Freeport McMoran va anunciar el tancament definitiu de les mines per al 1996. La resposta sindical va ser la defensa d’una alternativa per al manteniment de l’ocupació i l’activitat minera, que va desembocar en un acord pel qual els treballadors es feien càrrec de la propietat de les instal·lacions i constituïen Mines de Riu Tinto Societat Anònima Laboral, convertint-se així en la major societat laboral a nivell estatal en el seu període d’existència (1995-2001).