Del signo a la doble imagen: paisaje/cara-cara/paisaje, a propósito de unas estampas de Picasso

Maria Rosa Vives Piqué

doi:10.1344/waterfront2022.64.7.01

Autors/ores

Maria Rosa Vives Piqué Profesora honorífica. Universiat de Barcelona. https://orcid.org/0000-0003-1553-5879

DOI:

https://doi.org/10.1344/waterfront2022.64.7.01

Paraules clau:

gravat, paisatge, signes, símbols, antropomorfització, percepció, Picasso

Resum

Al fil d'una part del vessant sígnic a l'obra gràfica de Picasso derivada tant de la poètica gestual, essent el seu paradigma el llibre d'artista Le chant des morts, com de la descripció plàstica amb signes que topografien rostres i retrats com el de Balzac , observem com amb aquests mateixos elements, genera una particular corografia litogràfica dedicada al poble de Vallauris. Amb una mateixa escriptura construeix dos temes molt diferents: cares i paisatges. Motius que arriba a unir en una sola composició amb doble lectura: alhora es veu una cara i un paisatge o, al revés, segons la posició que es miri, com Tête de femme au chapeau/Paisage aux baigneuses realitzat en linòleum, una tècnica de gravat que Picasso no només va innovar, sinó a la que va donar entitat pròpia, paral·lela a l'ancestral xilografia.

L'antropomorfització del paisatge és un recurs que enllaça amb una llarga i antiga tradició en pintura, des dels primerencs simbolistes a Arcimboldo, i d'aquest fins als avantguardistes i surrealistes del segle XX com Magritte, Cocteau, Man Ray, etc. Igualment, en la història del gravat sigui culte, popular o funcional, des de molt aviat van proliferar les imatges dobles de la descripció del territori mitjançant figures portadores d'atributs referents a les zones, vinculats a la mitologia, a la religió o a la significació del nom del lloc , sent un bon exemple els mapes xilogràfics de H. Bünting al llibre Itinerarium Sacrae Scripturae.

La interpretació simbòlica d'aquestes obres i, especialment, la lectura doble o inversa, té la particularitat de transferir a l'espectador la difícil problemàtica d'anteposar una direcció o una altra en convertir-se en una qüestió de prioritat perceptiva singular que sovint respon a la relativitat del que tot és segons com es miri.

Biografia de l'autor/a

Maria Rosa Vives Piqué, Profesora honorífica. Universiat de Barcelona.

Licenciada en Historia del Arte y en Bellas Artes. Doctora en Bellas Artes por la Universidad de
Barcelona. Catedrática de pintura y grabado e investigadora en Artes visuales en la Universidad
de Barcelona. Artista independiente. Actualmente es Profesora Honorífica de la Universidad de
Barcelona. Miembro de la Real Academia Catalana de Bellas Artes de San Jorge ( Barcelona)

Referències

ABECEDARI. PICASSO POETA. (cat. expo.) Barcelona-Paris. Museu Picasso- Musée national Picasso-Paris, 2019.

ADAMOWICZ, Elza. “The Livre d’Artiste in Twentieth-Century France”. French Studies 63, no 2, 2009.

BARTHES, Roland. Arcimboldo, retórico y mago. Madrid, Casimiro, 2014.

BAER, Brigitte. Picasso. Peintre graveur. Berne, Kornfeld, T. V, 1988.

BAER, Brigitte. “Una aventura de Picasso. El linogravat” en Picasso linogravador. Barcelona, Museu Picasso, 1989.

BENOIT, Jean-Louis. Les Mains libres de Man Ray et Paul Eluard : De la lyrique amoureuse au libertinage érotique. L’Ecole des lettres, L’École, l’École des loisirs 2015. ffhal-01104408v2f ( https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-01104408/document) [consulta 1/9/2020]

BRASSAÏ. Conversaciones con Picasso. Madrid, Aguilar, 1964.

BRIESEMEISTER, Dietrich. "Apuntes sobre la cartografía figurativa. Alegorías,

símbolos y emblemas en mapas y globos de la Edad Media y temprana Modernidad, en Mapas de Heinrich Bünting”. Burgos, Siloé, 2010.

CAPEL, Horacio. Mapas y civilización: Historia de la cartografía en su contexto cultural y social. Barcelona, Serval, 2002.

CASTLEMAN, Riva. A century of Artists Books. New York, Museum of Modern Art, 1994, p.129.

CLARK, Kenneth. El arte del paisaje. Barcelona, Seix y Barral, 1971.

COCTEAU, Jean. Les Parents Terribles. Pièce en trois actes. Paris. Gallimard, 1938.

COCTEAU, Jean. https://cocteau.biu-montpellier.fr/index.php [consulta 30/7/ 2019].

CRAMER, Patrick; GOEPPERT, Sebastian; GOEPPERT-FRANK, Herma (dir.). Pablo Picasso. Catalogue raisonné des libres illustrés. Genève, Patrick Cramer, 1983.

DACOSTA KAUFMANN, T. Arcimboldo. Visual Jokes, Natural History, and Still-Life Painting.Chicago. University of Chicago Press. 2010

DAMISH, Hubert. Traité du trait. Paris, Réunion des Musées Nationaux, 1995.

ELUARD, Paul et RAY, Man. Les Mains libres. Paris, J. Bucher, 1937.

ERNST, Max; GRANDVILLE, J.J.; RESTANY, Pierre. Um autre monde, reproduction em fac-similé de l’édition originale de 1844 précédée d’um hommage à Grandville par Max Ernst et d’un texte de Pierre Restany. Paris, Les Librairies Associés, 1963.

FERINO-PAGDEN, Sylvia (ed.): Arcimboldo. 1526-1593. Ostfildern, Hatje Cantz, 2008.

FRAIGNEAU, A. ; CHANEL, P. Jean Cocteau, poète graphique. Paris, Ed. du Chêne, 1975.

FULACHER, P. ; MARNY, D. Jean Cocteau le magnifique. Paris, Gallimard, 2013.

GETTY, Clive F. « Max Ernst and J.J. Grandville”. Twenty-First-Century perspectives on Nineteenth-Century Art. Essays in Honor of Gabriel P. Weisberg.

Newark, University of Delaware Press, 2010.

GILOT, Françoise; Lake, Carlton. Vivre avec Picasso. Paris, Calmann-Lévy, 1965.

GILOT, Françoise. Matisse and Picasso; A Friendship in Art. London, Bloomsbury, 1990.

GIRAUDY, Danièle. Picasso linogravador. Barcelona, Museu Picasso, 1989.

GOMBRICH, E.H. Arte e ilusión. Barcelona, Editorial Gustavo Gili, 1970, p. 20.

GOMBRICH, E.H. La imagen y el ojo. Madrid, Alianza Forma, 1987.

HATTENDORF, Richard L. “The Artists’ Books of Pierre Reverdy: Poetic Theory in Concrete Form.” PhD diss., University of California, 1986, p. 126.

HATTENDORF, Richard L. “The ‘Ensemble Concertant’ of Reverdy and Picasso’s Le Chant des Morts.” The Comparatist, vol. 16 (may 1992) University of North Carolina Press, pp. 123–139.

IACCARINO, Maria. L'immagine delle città europea nell'opera di Matthäus Merian (1593-1650). Roma, Edizioni Scientifique Italiane, 2009.

INGOLD, Tim. Líneas. Una breve historia. Barcelona, Gedisa, 2015.

JACQUIOT, Aline. Quattro secoli di surrealismo. L'arte fantastica nell'incisione. Milano, Milano Libri Edizioni, 1974, p. 200, nº 68.

KAUFMANN, Thomas Dacosta. Arcimboldo. Visual Jokes, Natural History and Still-Life Painting. Chicago-Londres, The University of Chicago Press, 2010.

KIRCHER, Athanasius. Ars magna lucis et umbrae. Romae, Sumptibus Hermanni Scheus, 1646.

KLEE, Paul. Theorie de l'art moderne. Paris, Editions Gonthier, 1968.

LEAR, Edward. Nonsense Botany. London, Thomas McLean, 1846.

LEIRIS, Michel. Documents, nº 2, 1930.

MARNY, D. Jean Cocteau ou le roman d'un funambule. Monaco, Ed. du Rocher, 2013.

MARTIN, Jean-Hubert (ed.). Une image peut en cacher une autre - Arcimboldo, Dalí, Raetz (cat. exp.). Paris, Galeries nationales du Grand Palais, 2009.

MOURLOT, Fernand (revisado por Picasso Project). Picasso’s Paintings, Watercolors, Drawings and Sculpture: A Comprehensive Illustrated Catalogue, 1885-1973. The Lithographic Work, San Francisco, Alan Wofsky Fine Arts, 2009.

NEMER, François. Jean Cocteau (cat. exp.) Paris, Centre Pompidou, 2003.

REUßE, Felix; FRANZ, Erich; GAUSS, Ulrike (ed.). Pablo Picasso lithographs. Graphikmuseum Pablo Picasso Münster. The Huizinga collection, Ostfildern-Ruit, 2000, pp. 96-111.

REVERDY, Pierre y PICASSO, Pablo (pref. François Chapon). Le Chant des morts. Paris, Gallimard, 2016.

SMALL, Irene. “Le Chant des Morts (the Song of the Dead) Pierre Reverdy.” Picasso and the Allure of Language (Susan Greenberg Fisher y Mary Ann Caws, ed.), New Haven, CT: Yale University Art Gallery, 2009, pp. 163 – 167.

STEIN, Gertrude. Picasso. Madrid, Casimiro, 2017.

STRACHAN,W. J. The Artist and the Book in France. The 20th Century Livre d’Artiste. London, Peter Owen, 1969.

SWAN, Rodney T."Turning Point, the Aesthetic Genealogy Surrounding Picasso’s Illustrations of Reverdy’s Le Chant des Morts.” Art and Book. Illustration and Innovation (Peter Stupples ed.). Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, 2016, pp. 85-104. En línea:

https://www.academia.edu/32328093/Turning_Point-The_Aesthetic_Geneology_Surrounding_Picassos_Illustrations_of_Reverdys_LeChant_Des_Morts (visto el 2/07/2019).

The Art of Hidden Faces. Anthropomorphic Landscape (march 2, 2016):

https://publicdomainreview.org/collections/the-art-of-hidden-faces-anthropomorphic-landscapes/ [consulta 7/8/2019]

VINAS, Agnès. https://www.lettresvolees.fr/eluard/mains_libres.html [consulta 22/9/2019].

VIVES, M. Rosa. “Paisajes en blanco y negro”. Picasso. Paisaje interior y exterior. Barcelona, Electa y Museu Picasso. Ajuntament de Barcelona, 1999.

YOUSSEF, A.; Lacouture, J. Cocteau l'Égyptien. Monaco, Ed. du Rocher, 2001

ZERVOS, Christian. Pablo Picasso. Paris, Cahiers d’Art, 1932-1978, vol. XVII, nºs 212 y 213.