@article{Marien_Remesar_2018, title={Barcelona s. XVIII, un paisatge en construcció}, volume={60}, url={https://revistes.ub.edu/index.php/waterfront/article/view/20925}, abstractNote={<p>Els processos d’industrialització van marcar fortes transformacions que van conduir a una nova manera de funcionament de la ciutat i a una nova organització del territori i de la societat de Barcelona, tot i la derrota del 1714 i del Decret de Nova Planta que la va convertir en una plaça forta envoltada de muralles i fortaleses que ofegaven el seu possible creixement. Barcelona va ser el focus de la Revolució Industrial a Espanya. I això dins d’un procés de reconstrucció de la ciutat, ja que gairebé un terç de la seva superfície va ser utilitzada per a la construcció de la Ciutadella, amb els enderrocs de cases i reallotjaments de població, mentre es reedificaven les cases afectades pels bombardejos.</p><p><br />La liberalització del comerç entre la metròpolis i les colònies, va permetre a Barcelona comerciar amb les illes del Carib possibilitant un flux comercial i uns processos d’acumulació de capital que generarien la instal·lació de les manufactures d’indianes i, posteriorment, la gradual instal·lació de fàbriques de energia de vapor. La puixança industrial de Barcelona va propiciar la creació de la Reial Junta Particular de Comerç que va fomentar el comerç a la vegada que va crear una sèrie d’escoles necessàries per a la formació del personal especialitzat que reclamava la nova indústria.</p><p><br />El treball explora com, lentament, el pensament il·lustrat sobre com fer ciutat, desenvoluparà un conjunt de disposicions legals i administratives que impactaran en un canvi substancial, tant de l’habitatge com de la forma urbana.</p><p> </p>}, number={1}, journal={on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration}, author={Marien, Ríos and Remesar, Antoni}, year={2018}, month={Jan.}, pages={9–69} }