@article{Remesar_2019, title={De l’escultura al post-muralisme. Polítiques d’Art Públic en processos de Regeneració Urbana}, volume={61}, url={https://revistes.ub.edu/index.php/waterfront/article/view/28647}, DOI={10.1344/waterfront2019.61.6.1}, abstractNote={<p>L’objectiu d’aquest treball és abordar les relacions entre els processos de regeneració urbana i l’art públic. Un tema difícil i complicat a causa, en gran part, a la polisèmia dels dos conceptes, a l’enorme disparitat de pràctiques polítiques, urbanístiques i artístiques, i per incidir en àrees en què predomina la visió cultural de l’imperi. Com succeeix en altres àmbits de les arts, i de les ciències socials i humanes, en les últimes dècades s’ha donat una consideració molt poc crítica del mainstream de les disciplines respecte a assumir les tesis de la bibliografia procedent dels EUA i també del món anglosaxó. Com és ben conegut aquesta bibliografia es fonamenti, únicament, en les experiències i reflexions desenvolupats en el seu entorn sense tenir en compte allò que esdevé a la resta del món. Aquesta actitud demostra el valor de la penetració cultural, imperialista, en l’àmbit de les disciplines referides.</p><p><strong> https://doi.org/10.1344/waterfront2019.61.6.1</strong></p><p>En tot cas, sembla pertinent parlar de regeneració urbana a partir dels processos urbans, desenvolupats a tot el món, després de la Segona Guerra Mundial. Aquest concepte agrupa realitats diverses i dispars, relatives a les pràctiques urbanes de renovació dels teixits urbans, dels nous teixits i dels històrics, en el marc dels processos de desenvolupament econòmic i social que van tenir lloc en el període de 1945 a 1973 , amb un impacte enorme en el creixement humà -migracions i concentració de la població en unes poques àrees del territori- i en el desenvolupament físic de les ciutats, dominat pels criteris de planificació urbana i pel pensament funcionalista del Moviment Modern en el marc de la consolidació de l’Estat de Benestar.</p><p>Aquests processos es sostenien en la creença en el determinisme físic per part d’aquells que dissenyen les polítiques d’intervenció, de tal manera que, basant-se en aquest pretès vincle entre aspectes físics i socials, “la renovació dels aspectes físics [del barri] fos utilitzada per resoldre problemes eminentment socials. (per exemple, a través del cas extrem de demolició - mateixes cases en bon estat - i reconstrucció) “(Pareja-Eastaway, M, 2007).</p><p>És en aquest context que també podem parlar d’Art Públic. En efecte, aquestes transformacions urbanes van estretament associades a un conjunt -divers i diferenciat- d’intervencions artístiques sobre el territori i sobre el construït, generalment propiciada en el marc de les polítiques públiques vinculades amb la Regeneració Urbana.</p><p>Finalment, analitzarem l’evolució d’aquestes relacions, quan la transició de les societats industrials a les postindustrials ocorre en el context de l’anomenada “tercera revolució industrial” i el paper que ha tingut la incorporació política de les pràctiques marginals del graffiti a la ¿substitució? de les anteriors polítiques d’art públic en això que anomenem post-muralisme.</p>}, number={1}, journal={on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration}, author={Remesar, Antoni}, year={2019}, month={May}, pages={3–65} }