Jaume Plensa a través de la seva relació amb Joan Brossa

2024-07-17T12:46:58+00:00

Aquest estudi forma part d'una investigació més àmplia, sobre la rellevància de la literatura en els projectes d'art de l'escultor Jaume Plensa a l'espai públic internacional, amb una atenció especial al paper essencial que juga la poesia per a la seva escultura en termes d'identitat i representació.

Així, tenint en compte el paper precursor del poeta visual Joan Brossa a l'hora de portar la poesia a la ciutat de manera duradora amb les seves intervencions urbanes, hem volgut aquí indagar en la breu, però fonamental relació que els dos artistes van mantenir a través de tres cartes inèdites de l'escultor al poeta, escrites entre el setembre de 1979 i el novembre de 1982.

De la profunda afinitat entre els dos artistes que es desprèn de la lectura d'aquesta correspondència, així com les referències compartides al context politicocultural de la Transició espanyola en què van ser escrites, extraurem alguns dels supòsits ideològics i constants creatives més rellevants en Plensa. Entre aquests, destaca el valor atorgat a la Cultura sobre la política per al progrés de la societat i entre aquestes, la relació que la poesia i l'art tenen amb Plensa amb allò desconegut i la seva capacitat, com deia Brossa, per apropar-nos als nostres orígens i identitat, així com també la presència de l'aigua com a imatge i element integrador en el discurs i el plantejament artístic. Al costat dels textos proposats, analitzarem així mateix en profunditat dues obres inicials de l'artista que ens permetran concretar en estratègies estètiques els principis definitoris trobats a les seves missives a Brossa; tot això donarà peu a establir connexions importants entre els inicis de la seva carrera i la seva producció posterior, molt especialment amb algunes de les obres que l'han situat al panorama internacional de l'escultura urbana, cosa que sens dubte revela una extraordinària coherència en la trajectòria de l'escultor.

La lectura actual d'aquests textos posa a més de manifest l'actualitat de Brossa i la rellevància de la proposta de Plensa, i subratlla l'aposta dels dos artistes per dos dels valors més essencials per a la nostra societat: la defensa de la diferència i el reconeixement d'una realitat plural, indispensables per preservar l'essència de l'espai públic com a lloc de relació i centrals a les intervencions de l'escultor al cor de les nostres ciutats.

Cròniques de ciutats discontinues: Francesco Careri i Ciudad Juárez

2024-12-16T14:25:52+00:00

L'agost del 2019, Francisco Careri va visitar Ciudad Juárez –una població al nord de Mèxic, confrontant a El Paso (Tx.)– per impartir el taller “El caminar com a pràctica estètica” i mapejar psicogeogràficament l'espai urbà d'aquesta localitat. Ciudad Juárez és frontera amb els Estats Units, és industrial i americanitzada, amb un urbanisme horitzontal dissenyat per a automòbils que la fa de difícil lectura. No obstant això, el que al principi pogués plantejar-se com un problema arquitectònic tradicional –llocs indeterminats, ignorats o buits— per a Careri implicava la possibilitat de posar en pràctica un enfocament participatiu de l'urb, de dirigir el taller cap a una transformació espacial i simbòlica que respongués a les necessitats i desitjos de les seves comunitats, de qui habitaven aquests espais. Durant l'últim quart de segle, aquest reconegut arquitecte –i el seu Laboratori d'Art Urbà Stalker/Observatori Nòmada (1995)– ha fet servir dos instruments creatius diferents per relacionar-se amb l'espai públic més enllà dels estudis d'arquitectura i urbanisme convencionals: caminar i aturar-se. Així, adreçats a les successives caminades van permetre llegir la ciutat de forma participativa, habitar-la en certs moments, per projectar simbòlicament les diferents construccions. En proposar-los com a mode de cerca, s'estimulen capacitats creatives i col·lectives que transformen allò que es transita: cada jornada va suposar prendre lúdicament la ciutat, juxtaposar dimensions narratives, sumar relats i vivències dels subjectes que la viuen i comparteixen, per passar a considerar-la com un espai relacional dintercanvi, complex i multidimensional. En acabar l'experiència, Careri va concedir una entrevista que va servir d'eina per configurar aquest text, per transcendir el mer registre de vivències i anar delimitant possibles respostes a la pregunta què és fer ciutat? Exposar, en darrer terme, un territori que és, simultàniament, arquitectònic i polític, informe i plural, artificial i públic, conflictiu i compartit, emancipat i apropiat, etc. D'aquesta manera, més enllà de testificar simplement la trobada amb Ciudad Juárez, tant el taller com les seves reflexions, van obrir la possibilitat de cartografiar-ne l'anatomia i dimensionar-ne la materialitat, d'entendre els diferents sistemes de poder a l'urb –al mateix temps que les seves resistències—, de visibilitzar les seves violències i de recuperar la convivència a través de l'activació de la ciutadania. Gràcies a aquesta pràctica fenomenològica van sorgir noves lectures i experiències de l'entorn esmentat en considerar l'espai des de perspectives emocionals que el van dotar de significacions estètiques. Així, el text aporta mètodes per a una anàlisi espacial molt concreta de la ciutat, una alimentada per la clau narrativa que –fora de l'oficialitat– la construeix estèticament en recórrer-la.

on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration

Jaume Plensa a través de la seva relació amb Joan Brossa

Cròniques de ciutats discontinues: Francesco Careri i Ciudad Juárez