Un museu urbà efímer

Rafaèle GENET VERNEY — 2023-09-27

Aquest estudi neix amb la intenció d'evidenciar i redescobrir les qualitats estètiques de les formes urbanes mitjançant la performance i la fotografia. Amb aquesta proposta pretenem destacar els valors de l’entorn entesos genèricament com a bonics, segons els models urbans tradicionals o convencionals, relacionats amb la fotografia de postals que amplien tòpics estereotipats de la ciutat. Defensarem la idea que hi ha una potencial elevació estètica en determinades zones dels nostres districtes més perifèrics (en l'àmbit territorial i conceptual).

Un potencial que, a priori, passaria desapercebut a una mirada poc atenta o despreocupada, encara més en aquest moment marcat per la velocitat, la hiperestimulació i la sobre digestió visual. Considerem que la ciutat, en ella mateixa, resulta evocadora, inspiradora, provocativa, lúdica i, per tant, altament interessant i educativa. Volem aquí i ara conèixer més i millor les nostres ciutats mentre dinamitzem i revolucionem els nostres hàbits quotidians mitjançant la creació artística.

Presentem aquí els resultats d'un projecte artístic i investigador que busca donar forma a un museu efímer dispers per tota la ciutat amb la intenció última de reconèixer els seus paisatges mitjançant el potencial transformador de l'art i la creació visual. Per això col·locarem una sèrie d'obres d'art abstracte en correlació amb fragments urbans específics. Cada una de les accions realitzades es fonamenta en la teoria de la performance artístico-urbana, que revela les trobades visuals d'una pràctica docent. Persegueix així extrapolar els resultats obtinguts en el marc d'una assignatura d'educació artística de la facultat de Ciències de l'Educació de Granada des d'una perspectiva metodològica a/r/togràfica i visual.

Aquest projecte d'educació artística basat en la interpretació creativa de l'art abstracte va donar peu a explorar la imatge urbana des de múltiples possibilitats de reinterpretació. L'experiència educativa consisteix a reconèixer diversos objectes abstractes per interpretar-los a la ciutat, aconseguint aquesta traducció amb la fotografia com a mitjà habitual en els nostres hàbits digitals contemporanis. D'aquesta manera, els qui vam participar en les experiències vam fer ús d'una nova forma de fotografia urbana i arquitectònica que va apostar per a l'abstracció visual com a estratègia representativa, obligant-nos a mirar la ciutat d'una manera diferent. Es va oferir una nova via per a la investigació poètica de la realitat, buscant transformar els nostres hàbits i rutines quotidianes amb la creació i reflexió visual i fotogràfica (Figura 2).

Des d'un enfocament a/r/tográfic, l'acció artística, investigadora i educativa culmina en l'apropiació de les connexions visuals trobades per l'estudiant universitari entre l'urbanisme i l'abstracció artística. Cada relació ens porta a un punt de la ciutat per acabar transformant-lo en una de les sales del nostre museu instantani. La sèrie d'obres d'art de les que partim, amb Kline, Pollock o Malévich com a figures destacades, van ser confrontades amb cada entorn urbà i arquitectònic en el qual van ser reflectides mitjançant la col·locació de l'obra de referència en aquest mateix lloc. D'aquí que aconseguim establir cinquanta-vuit situacions concretes distribuïdes per diferents barris de Granada, del centre històric a les perifèries, que provocaren que moltes persones es convertissin en espectadors espontanis dels processos performatius.

Per altra banda, gran quantitat de població va poder accedir als seus resultats gràcies a la instal·lació d'uns codis QR en cada un d'aquests llocs, servint com a enllaç a les informacions referides a l'obra d'art que havia originat tota la intervenció espacial. Aquests processos d'anada i tornada de les arts a la ciutat per, des d'allà, tornar al fet artístic van demostrar la vigència creativa i recursiva, l'actualitat plàstica i la influència que en les cultures urbanes actuals ha exercit un moviment clau per a l'art modern que ha estat desenvolupat des de mitjan segle XX. Aquest museu efímer ens permet recórrer la ciutat d'una manera activa i amb una mirada renovada. De fet, ens continua convidant a fer-ho fins i tot una vegada culminades les experiències que el van generar, havent transformat el nostre imaginari urbà des d'una perspectiva artística i metafòrica.

on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration

Un museu urbà efímer