Des les fonts per beure als passeigs. L’aigua com a mitjà artístic?

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/waterfront2020.62.6.1

Paraules clau:

aigua, espai públic, escultura, fonts, passejos marítims, serveis urbans

Resum

En De l’art públic al post-muralisme. Polítiques de decòrum urbà en processos de Regeneració Urbana (I)
(Remesar 2019) a l’investigar la vinculació de l’Art Públic als processos de Regeneració urbana, concloíem
que, possiblement, el temps de l’Art Públic ha periclitat i, per bé o per mal, entrem en una etapa en què
regna l’anomenat “art urbà”, específicament el que anomenàvem post-muralisme, una sèrie de pràctiques
artístiques que ancoren el seu desenvolupament en la cultura i experiències del grafit.
L’objectiu d’aquesta segona part és analitzar el paper que té l’aigua a la ciutat, des de la perspectiva de la
seva vinculació amb els nous tipus d’espais urbans que aniran apareixent des dels inicis de l’era moderna,
i el seu paper en relació a l’estatuària , l’art públic i el paisatgisme. La investigació aprofundeix en els
processos d’estetització de les ciutats que es donen abans de la irrupció, com a paradigma dominant, del
paradigma de el moviment modern.
Per abordar aquest objectiu s’analitza com les fonts han passat de ser mers artefactes per subministrar
aigua a la ciutat, a elements de la composició urbana i el decòrum urbà. L’article es divideix en els següents
apartats
[1] Aigua a la plaça en què es revisen les maneres i formes d’abastir d’aigua;
[2] Obrint espais per a [gairebé] tothom que estudia l’aparició dels nous espais públics i el paper
que en ells compleix l’aigua;
[3] Subministrar aigua en què es revisa el paper que les fonts compleixen com interfície amb els
usuaris;
[4] Fonts seriades: un primer pas per a la democratització de l’art, revisa l’important paper de les
fonts de ferro colat com difusores d’obres mestres de l’art amagat als museus;
[5] Més enllà de la utilitat. L’aigua en el paisatge urbà, revisa com l’emergència d’espais públics com
els parcs provocaran una utilització de l’aigua en un nou format més monumental.
A aquest apartat segueix [6] Finalment, espai públic per a tothom [o gairebé tothom], que revisa el
paper de el model higienista en la creació de nous espais públics i el valor que se li dona a l’aigua,
recuperant els fronts d’aigua (rius , mar) i generant nous espais públics com els “passejos marítims”,
les “costaneres” o els “dics”. En aquest apartat es sosté, implícitament, que el desenvolupament
d’aquests espais està vinculat al patriciat urbà com a classe dirigent.
Finalment [7] L’aigua com a espectacle urbà, aborda el nou model d’ús de l’aigua en espais públics
que els interessos de les noves companyies de serveis urbans associades al patriciat urbà de procurar
que sigui massiu i espectacular, associat a l’electricitat com a nou servei urbà .

Biografia de l'autor/a

Antoni Remesar, CR POLIS- CRIT Research group. Universitat de Barcelona

Professor Titular de la Universitat de Bacelona. Director de l'CR POLIS i d'On the w @ terfront. Coordinador de l'Màster en Disseny Urbà: Art, Ciutat, Societat. Membre del grup de recerca consolidat CRIT (Creació Innovació i Transformació Urbana) de la Universitat de Barcelona. Ha coordinat el programa de doctorat Espai Públic i Regeneració Urbana de la Universitat de Barcelona (1999 - 2017) i ha estat vicedegà de Recerca i Postgrau (2006-2016) .Ha dirigit 32 tesis de doctorat. Ha dirigit 10 projectes d'investigació finançats competitivament sobre Art Públic, Disseny Urnbano, Reneración Urbana.

Professor visitant a les Universitats de Santiago de Compostel·la, Lisboa, Nova de Lisboa, Lodz, Institut Superior tècnic de Lisboa, Pontifícia Universitat Catòlica de Perú, Universitat de Costa Rica, Universitat de la Costa, Universitat de Còrdova (Arg), Universitat de Buenos Aires.

Referències

ADAMS, William H. (1991). Roberto Burle Marx. The Unnatural Art of Garden. MOMA.

ÁGUAS, Sofia. (2009). Design de candeeiros de iluminaçâo pública para a sustentabilidades do Espaço Público [Doctoral,
Universitat de Barcelona]. http://hdl.handle.net/10803/1546

ÁGUAS, Sofia. (2013). Fim da Escurdiâo. Os candeeiros de Iluminaçâo Pública de Lisboa: 1780 -1928. Rossio. Estudos de
Lisboa, 2, 90-105. http://www.cm-lisboa.pt/publicacoes-digitais/por-tematica?pub=770

ALBARDONEDO, Antonio J. (2002). El urbanismo de Sevilla durante el reinado de Felipe II. Guadalquivir Ediciones.

ALBERTI, Leon Battista. (1452). De Re Aedificatoria (1452) (Spanish Edition in charge of Javier Fresnillo from tje 1550 Edition in FLorencia). Akal.

ALPHAND, Adolphe. (s. f.). 1867-1873 Les Promenades de Paris (Institut National d’Histoire de l’Art). J.Rothschild editeur. http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6276852z/f4.image.r=Alphand

ALPHAND, Adolphe. (1867). 1867-1873 Les promenades de Paris / histoire, description des embellissements, dépenses de création et d’entretien des Bois de Boulogne et de Vincennes, Champs- Elysées, parcs, squares, boulevards, places plantées, études sur l’art des jardins et arboretum (Institut National d’Histoire de l’Art). J.Rothschild editeur. http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6276852z/f4.image.r=Alphand

ALPHAND, Alphonse; ERNOUFF, Baron de. (1875). L’art des jardins: Parcs, jardins, promenades: Étude historique,
principes de la composition des jardins, plantations, décoration pittoresque et artistique des parcs et jardins publics: Traité pratique et didactique. J.Rotschild, ed. http://gallica.bnf.fr/ark:/12148

ANDRADE MARQUES, Inês Maria. (2012). Arte e habitação em Lisboa 1945-1965. Cruzamentos entre desenho urbano,
arquitetura e arte pública [Universitat de Barcelona]. http://tdx.cat/handle/10803/145901

ARANTES, Otilia. (2002). Uma estratégia fatal A cultura nas novas gestões urbanas. En Arantes, O- Vainer, C- Maricato, E. A cidade do pensamento único. Desmanchando consensos. Editora Vozes.

ARRANZ, Manuel, GRAU, Ramon, & LÓPEZ, Marina. (1984). El Parc de la Ciutadella. Una visió històrica. L’Avenç.

ASHWELL; A.M., & O’LEARY, J. (1999). Cholula. La ciudad sagrada. Volkswagen de México.
ASSASSIN, Sylvie. (1990). L’Exposition Ibéro-Américaine de Séville. En AA.VV. Jean Claude Nicolas Forestier 1861-1930. Du Jardin au paysage urbain (pp. 111-120). Picard Editeur.

BECK, Ulrich. (1998). ¿Quées la globalización? Falacias del globalismo, respuestas a la globalización. Paidos.
BENÉVOLO, Leonardo. (1975). Diseño de la Ciudad (Edición castellana 1977). Gustavo Gili.

BERJMAN,Sonia. (1990). En la Ciudad de Buenos Aires. En AA.VV. Jean Claude Nicolas Forestier 1861-1930. Du Jardin au
paysage urbain (pp. 207-219). Picard Editeur.

BERJMAN,Sonia. (1998). Parques y Plazas de Buenos Aires. La obra de los paisajistas franceses. Fondo de Cultura Económica.

BIGOTTE, João. (1999). Nossa Lisboa dos Outros. CTT Correios.

BOHIGAS, O- PUIGDOMENECH,A - ACEBILLO, J- GALOFRÉ, J. (1983). Plans i Projectes per a Barcelona 1981/1982.
Ajuntament de Barcelona. http://cbab.bcn.cat/uhtbin/cgisirsi/0/x/0/57/28/686/X?user_id=INTERCAT

BOHIGAS, Oriol. (1963). Barcelona, entre el Pla Cerdà i el Barraquisme. Edicions 62.

BOHIGAS, Oriol. (1985). Reconstrucció de Barcelona. Edicions 62.

BOHL, Ch.C - LEJEUNE, J-F (ed). (2009). Sitte, Hegemann and the Metropolis: Modern Civic Art and International Exchanges. Routledge. http://books.google.es/
Referencesvol 62, nr 1. febr. the 15th, 2020. 81

CAETANO, Joaquim, & CRUZ, Jorge. (1991). Chafarizes de Lisboa. [S.l.] : Distri ed.

CAILLAUT, Pierre-Yves. (2008). La place royale de Nancy. En Figueria de Faria, M (Coord) Praças reais. Passado, presente, futuro (pp. 343-346). Livros Horizonte.

CAMBÓ, Francesc (1918) Proyecto de paseo marítimo que formule el Ayuntamiento de Barcelona, boe.es

CAPEL, Horacio. (2005). El Modelo Barcelona: Un exámen crítico. Ediciones del Serbal.

CASALAS COSTA, Vicente. (2009, enero 8). Barcelona, Lisboa y Forestier: Del Parque Urbano a la Ciudad Parque. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, XIII(296(1)). http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-296/sn-296-2.htm

CASTELLS, Manuel; BORJA, Jordi. (1999). Local y global:la gestiónde las ciudades en la era de la información (United Nations for Human Settlements (Habitat) ,). Taurus.

CERDÀ, Ildefons. (1859). Teoría de la Construcción de las ciudades aplicada al proyecto de reforma y Ensanche deBarcelona. En In Busquets, Joan (Coord). Teoría de la construcción de las ciudades. Cerdà/ Barcelona. MAP- Ajuntament de Barcelona.

CERDÀ, Ildefons. (1867). Teoría General de la Urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma yensanche de Bacelona. Imprenta Española. http://www.anycerda.org/web/es/arxiu-cerda/fitxa/teoria-general-de-laurbanizacion/115

CHOAY, Françoise. (1998). Art Urbain. En MERLIN, Pierre—CHOAY, Françoise.Dictionnaire de l’Urbanisme et de
l’aménagement, (1989) (2005.a ed.). PUF.

CIVIS. (1918). El Paseo Marítimo de Barcelona. CIVITAS, 2(16), 12-17.

COMISIÓN DE ESTETICA EDILICIA. (1925). Proyecto Orgánico para la Urbanización del Municipio. El Plano Regulador y de Reforma de la Capital federal. Talleres Peuser.

COSTA, João Pedro. (2007). La ribera entre proyectos. Formación y Transformación del Territorio Portuario, a Partir Del Caso De Lisboa [Universitat Politècnica de Catalunya]. http://tdx.cat/handle/10803/6960

CUNHA, Joana. (2005). Arquitectura Privada, Política e Factos Urbanos em Lisboa: Da cidade pombalina à cidade liberal. Universidade Nova de Lisboa.

DUVERGER, Heriberto. (1990). El maestro francés del urbanismo criollo para la Habana. En AA.VV. Jean Claude Nicolas Forestier 1861-1930. Du Jardin au paysage urbain (pp. 207-219). Picard Editeur.

ELIAS, Helena. (2007). Arte Pública e Instituições do Estado Novo. Arte Pública das Administrações Central e Local do Estado Novo em Lisboa: Sistemas de encomenda da CML e do MOPC/MOP (1938-1960). [Universitat de Barcelona]. http://tdx.cat/handle/10803/96401

ELIAS, Helena. (2010). Building the Monumental Source Alameda Afonso Henriques (1938-1948) through journals and administrative process. On the W@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration, 15, 3-34. http://revistes.ub.edu/index.php/waterfront/article/view/18876

FABRE, Jaume (2017). The Four Strips. in Barcelona Public Art Museum. www.bcn.cat/artpublic

FAVA, Nadia. (2004a). Progetti e processi in conflitto: Il fronte marittimo di Barcellona [Politècnica de Catalunya]. http:// hdl.handle.net/10803/6796

FERNANDES, J.M. (2003). Português Suave: Arquiteturas do Estado Novo. IPPAR.

FORESTIER, J.C.N. (1906). Grandes villes et systemes de Parcs (1997. Leclerc, Bénédicte; Tarragó i Cid, Salvador). Norma.

FORESTIER, J.C.N. (1924). Mémoire de monsieur J. C. N. Forestier sur l’ avenue côtière. En Grandes Villes et systèmes de Parcs (1997.a ed., pp. 227-348). Éditions Norma.

FRAMPTON, Kenneth. (1983). Towards a Critical Regionalism: Six points of an architecture of resistance. En The Anti-Aesthetic. Edited by Hal Foster. Bay Press.

FRAMPTON, Kenneth. (1987). La Renovació de Barcelona: Una Apreciació. En In AA.VV. Barcelona Espais i Escultures (1982-1986). Ajuntament de Barcelona.

GÓMEZ DÍAS, F. (2008). De Forestier a Sert. Ciudad y Arquitectura. La Habana 1925-1960. ABADA Editores.

HADDAD, Marie. (2017a). The Eventrement of Paris and the configuration of the Alphand-Davioud-Hittorff Paradigm on urban design. On the w@terfront [en línia], 51, 25-49. http://raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/320432

HADDAD, Marie. (2017b). Urban Hygiene Awareness in a suffocated Barcelona. On the w@terfront [en línia], 51, 7-24. http://raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/320432

HALLAYS, A. (1920). Nancy. Herni Laurens. gallica.fr
HAMANN, Johanna. (2016). Leguía, el Centenario y sus monumentos. Lima 1919-1930. Pontificia Universidad Católica del Perú.

HAMANN, Johanna. (2011). Monumentos públicos y espacios urbanos. Lima, 1919-1930 [Universitat de Barcelona].
http://hdl.handle.net/10803/1552

HAUSSMANN, Georges Eugène. (1893). Mémoires du Baron Haussmann. Vol. III. Grands Travaux de Paris: Le plan de
Paris—Les services d’ingénieurs—Voie publique—Promenades et plantations—Service des eaux—Architecture et beauxarts.Victor Havard, editeur. http://gallica.bnf.fr/

HEGEMANN, W; PEETS,E. (1922). The American Vitruvius: An Architects’ Handbook of Civic Art (1988.ª ed.). Princenton Academic Press. https://archive.org/details/americanvitruviu00hege/page/n6

HENRIQUES DA SILVa, Raquel. (1997). Lisboa Romântica, Urbanismo e Arquitectura, 1777- 1874 (vol I). Universidade Nova de Lisboa.

HERNÁNDEZ SÁNCHEZ, Adriana. (2009). Espacio público en el centro histórico de Puebla-México [Universitat de
Barcelona]. http://hdl.handle.net/10803/1547

HERNÁNDEZ-CROS, J.E. (1982). Forestier a Barcelona. Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, 151, 27-39.
HINDI, Nadine. (2015). On the making of public spaces in Beirut [Universitat de Barcelona]. http://hdl.handle.
net/10803/309135

HITCHCOCK, H-R - JOHNSON, Ph. (1922). The Inernational Style. W.W.Norton & Company.

HOWARD, EBENEZER. (1898). To-morrow: A Peaceful Path to Real Reform. S. Sonnenschein & Co., Ltd. http://www.
sacred-texts.com/utopia/gcot/index.htm

HOWARD, Ebenezer. (1902). Garden Cities of Tomorrow. S. Sonnenschein & Co., Ltd. http://www.sacred-texts.com/
utopia/gcot/index.htm

JACOBS, Jane. (1961). The Death and Life of great american cities. Random House.

JAUSSELY, Leon. (1907). Proyecto de enlaces de la zona de Ensanche de Barcelona y de los pueblos agregados. http:// www.etsav.upc.es/personals/monclus/cursos/enlaces.htm

KOSTOF, Spiro. (1992). The City Assembled. The Elements of Urban Form Through History (Revisions by Greg Castillo). Thames & Hudson.

KOSTOF, Spiro. (1995). A History of Architecture (Revisions by Greg Castillo). Oxford University Press.

LAUGIER, Marc-Antoine. (1755). Essai sur l’Architecture (segunda). Duchesne Librairie. http://www.archive.org/stream/surlarchitecture00laug#page/n1/mode/2up

LE CORBUSIER P. JEANNERET y Gatepac (G. E.). (1934). Barcelona. Esquemas para el proyecto conjunto. A.C.
Documentos de Actividad Contemporánea, año IV(13), 21-23.

LEFEBVRE, Henry. (1973). La revolución urbana (1971). Alianza Editorial.

MARTIRE, Agustina. (2008a). La costanera sur de Buenos Aires—Borde y horizonte de la ciudad. On the w@terfront [enlínia], 11, 65-72. http://raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/218452

MATOS, María. (2016). Public space design for flooding: Facing the challenges presented by climate change adaptation [Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona]. http://hdl.handle.net/10803/400001

MATOS, Maria; COSTA; João PEdro. (2016). Climate Change and Urbanism. A new role for public space design? En In REMESAR, A (ED) The Art of Urban Design in Urban Regeneration (pp. 62-85). Edicions de la Universitat de Barcelona.

MOISY, NORMAND et autres. (1855). Fontaines de Paris. Bance. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb33490991z

MOLINA, F.D. (Arch). (1850). Monumento a Fernando II en la plaza Real (Exp. Aa 1136 3/1). AHCB.

MONTERO, Marta Iris. (1997). Burle Marx. The Lyrical Landscape. Thames & Hudson.

MONTOLIU, Cebrià. (2000, 2001). (1913) Las modernas ciudades y sus problemas á la luz de la Exposición de
Construcción Cívica de Berlín,. Ciudades: Revista del Instituto Universitario de Urbanística de la Universidad de Valladolid, La Ciudad Jardín cien años después / coord. por ROGER-HENRI GUERRAND, MARÍA A. CASTRILLO ROMÓN(6),
187-204. https://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=2694

MORAL RUÍZ, Camen del. (2013). El Retiro de Madrid en sus planos: De jardín real a parque público. http://www.
fronterad.com/?q=retiro-madrid-en-sus-planos-jardin-real-a-parque-publico

MUÑOZ, Francesc. (2008). Urbanalización. Paisajes comunes, lugares globales. Gustavo Gili.

OCHOA, Ana Rita. (2011). Cidade e frente de água. Papel articulador do espaço público [Universitat de Barcelona].http://hdl.handle.net/10803/52893

OLSEN, Donal J. (1986). The City as a Work of Art. London-Paris-Viena. Yale University Press.

PESSOA, Fernando. (1997). Lisboa:What the tourist should see / O que o turista deve ver (1925). Livros Horizonte.

PI I ARIMON, Avel.li. (1854). Barcelona antigua y moderna Vols. I y II. Llibrería Polítécnica de Tomas Gorchs.

PINON, Pierre. (1991). Les Préfets Parisiens et l’Urbanisme. Chabrol et Rambuteau. Quelques percées avant le secondempire. En CARS, Jean des et PINON, Pierre (ed) Paris. Haussmann. (pp. 21-33). Editions du Pavillon de l’Arsenal- Picard Editeur.

POËTE, Marcel. (1929). Introduction a l’Urbanisme (2000.a ed.). Sens&Tonka.

PORCEL, Ezequiel; LLOPART, Amadeo; RUBIÓ, Nicolás. (1927). El urbanismo en las poblaciones modernas (II). Algunas consideraciones sobre las realidades de nustro urbanismo. La Construcción Moderna, XXV(17), 264-269.

REMESAR, A. (2004a). Do ferro fundido ao design urbano. En Brandão;, P- Remesar, A (Ed). Design Urbano Inclusivo. Uma experiéncia de projecto em Marvila. (pp. 23-36). Centro Português de Design.

REMESAR, A. (2004b, julio). Historia de dos ciudades. Geoinnova, 10.

REMESAR, A (2007). O «estilo Alphand-Davioud- Hittorf» de mobiliário urbano nos centros históricos. Arquitecturas. O jornal de negócios do mercado das cidades, 28, VIII-IX. https://ub.academia.edu/AntoniRemesar/Papers

REMESAR, A (2011). O carácter simbólico da rua, identidade e apropiação. En in BRANDÃO, P (ED) A rua é
nossa... De todos nós ! Lisboa. MUDE- Instituto Superior Técnico.

REMESAR, A. (2013). Barcelona: Un modelo de Arte Público y Diseño Urbano. En In HAMANN, Johana (ED) LIma:
espacio público, arte y ciudad (pp. 13-54). Pontificia Universidad Católica del Perú.

REMESAR, A. (2016). New Urban Decorum? Aesthetics To and Fro. En In Gralińska-Toborek;A -Kazimierska-Jerzyk, W
(ED) Aesthetic Energy of the City (pp. 19-54). Wydawnictwo Uniwersytetu Łódzkiego (Łódź University Press).

REMESAR, A. (2017). Agua, espacio público, ¿Democracia? En In CORBELLA, D (Ed) L’aigua i l’espai públic. Anàlisi dels efectes del canvi climàtic. (pp. 77-112). Edicions de la Universitat de Barcelona.

REMESAR, A. (2019). Art and Participation. Edicions de la Universitat de Barcelona.

REMESAR, A - NUNES DA SILVA, F. (2010). Regeneraçao Urbana e Arte Pública. En ANDRADE, P (ED) Arte Pública e
Cidadania. Novas leituras da cidade criativa (pp. 83-102). Caleidoscopio.

REMESAR, Antoni, & NUNES DA SILVA, Fernando. (2019). Políticas Urbanas: Arte Pública na Regeneração Urbana. En
ANDRADE, P; ALMEIDA MARQUES, C; CUNHA BARROS, José da (Ed) Arte Pública e Cidadania (2º (revista e aumentada),
pp. 73-115). Editora Caleidoscópio - Edição e Artes Gráficas, SA. http://doi.org/10.30618/978-989-658-589-1

REMESAR, A, DE LECEA, I., & GRANDAS, M. C. (2010). La fuente de las tres gracias en Barcelona. http://www.raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/214756

REMESAR, A; POL, E. (1999). Repensar el río. Taller de Participación ciudadana «Usos Sociales del río Besòs».
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

REMESAR, A: SALAS, X; VIDAL, T. (2016). Urban Governance and Creative Participation in Public Space and Public Art. En In REMESAR, A (ED) The Art of Urban Design in Urban Regeneration (pp. 112-156). Edicions de la Universitat de Barcelona.

REMESAR, A, & COSTA, J. P. (2010). Multifunctional land use in the renewal of harbour areas: Patterns of physical distribution of the urban functions. http://www.raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/216970

RIONET, Florence. (1996). L’atelier de moulage du musée du Louvre[Texte imprimé]: 1794-1928. Réunion des musées nationaux.

RÍOS DÍAZ, Marien. (2017). ¿Hacer Ciudad? Barcelona, la construcción del paisaje, 1929 -1973 [Doctoral, Universitat de Barcelona]. http://hdl.handle.net/10803/481954

ROBINSON, Ch. Mulford. (1904). Modern Civic Art or The City Made Beautiful. G.P. Putnam’s Sons. http://www.archive.org/details/civicartormodernOOrobirich

ROCA, Francesc. (1971). Cebrià Montoliu y la «ciència cívica». Cuadernos de arquitectura y urbanismo [en línia], 80, 41- 46. http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitecturaUrbanismo/article/view/111033/169920

ROSENZWEIG, Roy; BLACKMAR, Elizabeth. (1992). The Park and the People: A History of Central Park (1992.a ed.).
Cornell University Press. https://www.amazon.com/exec/obidos/ASIN/0801497515/centralpark-20

ROURA, J.M. (1970). Carlos Buigas. Mago y poeta del agua-luz. Ediciones Unidas.

ROVIRA I TRIAS, Antonio. (1876). Proyecto de una fuente de hierro monumental destinada al actual suritdor de la plaza real. Arxiu Administrariu de Barcelona.

ROVIRA Y RABASSA, Antonio. (1899). El hierro: Sus cortes y enlaces. Librería de Ribó y Martín. http://www.dmg-lib.org/ vol 62, nr 1. febr. the 15th, 2020. 84 ISSN on-line: 1139-7365 DOI: 10.1344/waterfront2020.62.6.1 dmglib/main/portal.jsp?mainNaviState=browsen.docum.meta&id=13176009

RUBIÓ I TUDURÍ , N,M,. (1928, junio). EIs jardins de J.C. N. Forestier a tot el món. D’ací i d’allà, XVII(126), 210-211.

SABATÉ, Joaquim. (1999). El proyecto de la calle sin nombre. Los reglamentos urbanos de la edificación París-Barcelona. Fundación Caja de Arquitectos.

SALAS, Xavier. (2015). L’artista com a facilitador en els processos de participació ciutadana: El cas Baró de Viver a Barcelona [Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona.]. http://hdl.handle.net/10803/308505

SARMANT, Th. (1999). La Ville de París. Modèle de la figure centrale de la fonatine de la rue Grenelle [Web]. Carnavalet. Histoire de Paris. http://www.carnavalet.paris.fr/fr/collections/la-ville-de-paris-modele-de-la-figure-centrale-de-lafontaine- de-la-rue-de-grenelle

SERT, Josep Lluís. (1942). Can our Cities Survive? (Generalitat de Catalunya, 1999 (trad. Catalan)).

SIMÓ SOLSONA, M. (2016). Evaluating the policies of urban regeneration in Europe. En Remesar, A (Ed) The Art of Urban Regeneration. Policies, Public Space and Governance. Publicacions de la Universitat de Barcelona.

SIQUEIRA, Vera Beatriz. (2001). Burle Marx. Cosac & Naify, Ed.

SOJA, Walter. (1989). Postmodern Geographies: The Reassertion of Space in Critical Social Theory. Verso.

SORKIN, Michael (Ed). (1992). Variations on a theme park. The New American City and the End of Public Space. Hill and Wang/Farrar, Straus and Giroux.

SYNDICAT D’INITIATIVES. (1931). Nancy et ses environs. Imprimerie Camille André et cie. gallica.fr

TATJER, J. (1998). L’enginy de Carles Buigas (1899- 1979). Agbar- Ajuntament de Barcelona.

TORRES I CAPELL, Manuel, Josep LLOBET I BACH, & Jaume PUIG I CASTELLS. (1985). Inicis de la Urbanistica Municipal. Ajuntament de Barcelona. http://cbab.bcn.cat/uhtbin/cgisirsi/0/x/0/57/28/686/X?user_id=INTERCAT

TZONIS, Alexander. (1977). Hacia un entorno no opresivo (Towards a Non-opressive Environment). Hermann Blume.

UGRAMIN, Luigi. (s/f). Villa Comunale. Comune di Napoli. http://www.comune.napoli.it/flex/cm/pages/ServeBLOB.
php/L/IT/IDPagina/22431

UNWIN, Raymon. (1917a). El arte de la urbanización (I). CIVITAS, 2(12), 142-145.

UNWIN, Raymon. (1917b). El arte de la urbanización (II). CIVITAS, 2(13), 165-171.

URRY, John. (1995). Consuming Places. Routledge.

VALENTE PEREIRA, Cristóvão. (2013). Três Chafarizes de Lisboa. Rossio Estudos de Lisboa, 2, 118-128. http://www.cmlisboa.pt/publicacoes-digitais/por-tematica?pub=770

ZUKIN, Sharon. (1998). Politics and aesthetics of public space: The «American» model. En Subirós, Pep (ed) Ciutat real, ciutat ideal. Significat i funció a l’espai urbà modern [Real city, ideal city. Signification and function in modern space], (pp. 37-43). Centre de Cultura Contemporània.

Descàrregues

Publicades

2020-02-24

Com citar

Remesar, Antoni. 2020. “Des Les Fonts Per Beure Als Passeigs. L’aigua Com a Mitjà artístic?”. on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration 62 (1):3-84. https://doi.org/10.1344/waterfront2020.62.6.1.

Articles més llegits del mateix autor/a

1 2 3 4 > >>