"Operació Mercedes": Monument a la ciutadania solidària

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/waterfront2020.62.6.13

Paraules clau:

Barcelona, Bon Pastor, ciutadania, solidaritat, monument, operació Mercedes, COVID19

Resum

La pandèmia COVID19 que està causant estralls en la salut pública mundial, ha significat, també, l’adequació - temporal fins al moment - dels procediments de treball en l’ensenyament universitari, tant pel que fa a la impartició de classes com a referent a les activitats a desenvolupar pels estudiants.


La programació de l’assignatura de Taller de Projectes de l’Màster en Disseny Urbà de la Universitat de Barcelona, preveia centrar les activitats projectuals de el taller en què `podem anomenar” Operació Mercedes “, un projecte privat de regeneració urbana al barri barceloní de Bon Pastor, que consisteix en convertir 90.000 m2 de l’antic solar fabril de la Mercedes-Benz, en un complex residencial i d’oficines.


Segons el Pla General Metropolità (1976) vigent a Barcelona, aquest solar està qualificat com 22a, és a dir “Zona Industrial” i des de 2007, quan Mercedes-Benz deixa d’operar en aquesta fàbrica, configura una de les poques àrees de reindustrialització de Barcelona . La seva venda a el grup inversor Conren-Tramway, a finals de 2018, torna a ressuscitar les pors veïnals sobre l’ús d’aquestes 9 Ha.


En el marc de el projecte de recerca HAR2017-88672-R. i dels acords de col·laboració amb l’associació de veïns, des de fa uns anys introduïm temàtiques d’espai públic del territori de Bon Pastor, a l’assignatura “Taller de Projectes” de l’Màster en Disseny Urbà. Dos objectius. El primer explorar idees de solució de problemes d’espai públic amb els estudiants -majoritàriament estrangers-, funcionant el Taller a manera de “Laboratori d’Idees” a el temps que els treballs serveixen de pràctiques n o curriculars. Segon objectiu: aportar idees projectuals als veïns de Bon Pastor per a la gestió i negociació de les diverses accions a desenvolupar al barri.
Per això es va planificar el treball de Taller de el curs 2019-2020 per a explorar les possibilitats d’espai públic en aquesta nova operació de Regenración Urbana. Els treballs de el taller es desenvolupen en equips multidisciplinaris responent a la formació prèvia dels estudiants.


Quan al març es decreta el confinament a Espanya, veiem gairebé impossible el desenvolupament de la feina prevista en un modalitat on-line. És per això que es decideix variar el tema, centrant-lo en un Monument a la Ciutadania Solidària -el que permet una aproximació més individualitzada a la feina-, però mantenint la referència territorial de l’solar del Mercedes-Benz.

Biografies de l'autor/a

Jordi Henrich

Arquitecte per l’ETSAB 1982 (qualificació excel·lent) i Master in Architecture and Building Design per la Columbia University de Nova York 1985, especialització en edificis d’ús públic. Participant a l’ILAUD (International Laboratory of Architecture and Urban Design) d’Urbino (1981), curs sobre arquitectura i espai públic urbà. Arquitecte del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona (1987-2004) i arquitecte del Servei de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2004-2007). Actualment treballa com a professional lliberal en projectes d’espais públics i edificis públics.

Antoni Remesar, CR POLIS- CRIT research group Universitat de Barcelona

Professor Titular de la Universitat de Barcelona. Doctor en Belles Arts. Director del Centre de Recerca POLIS (Universitat de Barcelona). Investigador del grup de recerca CRIT (Creativitat, Innovació, Transformació Urbana) Universitat de Barcelona.

Referències

AGOSTINI, F. 2015. ‘ENMASA. EMPRESA NACIONAL DE MOTORES DE AVIACIÓN SA. Robert Terradas i Via’. Master Thesis, Barcelona: Politècnica de Catalunya. https://upcommons.upc.edu/handle/2117/99541.


ALCAIDE, Rafael. 2005. ‘El Ferrocarril Como Elemento Estructurador de La Morfología Urbana: Barcelona 1848-1900’. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 2005.


ANGOSTO, SALAVADOR. 2019. ‘Mapping the History of a Territory: Bon Pastor (Barcelona) – Social Remembrance and Heritage Project’. Acta Universitatis Lodziensis. Folia Philsophica-Ethica-Aesthetica-Practica, no. 33: 37–55. https://doi.org/10.18778/0208-6107.33.03.


AA.VV del BON PASTOR / CR POLIS. Exposición “Bon Pastor un territorii canviant”, 2020


AYUNTAMIENTO DE BACELONA. 1927. Ordenanzas Municipales En La Parte Que Se Refiere a Obras Particulares. Tal Como Han Quedado Redactadas En Virtud Del Acuerdo Adoptado Por El Ayuntamiento Pleno En Sesión de 21 de Noviembre de 1927. Gaceta Municipal de Barcelona. Vol. 48. http://hdl.handle.net/11703/106691.


AJUNTAMENT DE BARCELONA. 2004. ‘Criteris Orientadors per a La Transformació d’àrees Industrialas a Bacelona’. https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/es/fitxa/B1003/--/--/ap/.


AJUNTAMENT DE BARCELONA.. 2007. ‘Criteris de Planejament per a La Transformació Urbanística de La Parcel.La Situada al Carrer de Sant Adrià, Núms. 55-79 (Fàbrica Mercedes Benz)’. https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/es/fitxa/B1003/--/--/ap/.


BARCELONA REGIONAL. 1999. Barcelona Nous Projectes / Barcelona New Projects. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.


BERRI, André. 2018. ‘Às margens de Barcelona. O plan de la Ribera (1965) como ponto de convergência dos processos de regeneraçâo urbana na frente marítima.’ Master, Barcelona. http://hdl.handle.net/2445/120909.


BONET CASTELLANA, A. 1965. Barcelona, Una ciudad que no puede seguir viviendo de espaldas al mar,. Barcelona: Costa Padrò.


BUSQUETS, Joan. 1998. ‘Estudi de Detall. Ordenació de l’edificació Del Sector Residencial Maquinista’.


BUSQUETS, Joan. 1999. ‘Residencial La Maquinista’. In Esteban, J & Barnada, J. 1999 Urbanisme a Barcelona, 62–63. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.


CANTALLOPS, Lluís; MONTERO, J.M; SOLÀ-MORALES, Manuel de S; TORRES, Manuel de; ROS HOMBRAVELLA, J; ESTEBAN, J; RIBAS PIERA, Manuel; FONT, Antonio. 1972. ‘El Area Metropolitana de Barcelona.’ Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo [En Línia], 1972.


CHECA ARTASU, M. 1999. ‘Fábrica y Arquitectura En Barcelona: Entre Lo Mimético y Lo Mastodóntico (1950-1965)’. In DOCOMOMO Ibérico. Arquitectura e Industrias Modernas 1900-1965. Actas Segundo Seminario, 107–12. Sevilla: DOCOMOMO Ibérico.


CHECA ARTASU, M.; GIMENO, Pilar. 1998. ‘«Anatomia d’un Paisatge Industrial. Districte IX-Sant Andreu (1906-1934)»’. Finestrelles, [En Línia], 1998. https://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214531.


CHECA ARTASU, M.; BASIANA, X. 2000. Barcelona, Ciutat de Fàbriques. Barcelona: Nau Ivanov.


CHECA ARTASU, M; TRAVÉ, C . 2007. Bon Pastor Història d’un Barri. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Districte de Sant Andreu.


DOMINGO, M –BONET, M.R. 1998. Barcelona i Els Moviments Socials Urbans. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.


DOMINGO, M, - SAGARRA, Ferran. 1999. Barcelona. Les Cases Barates. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.


ECHENIQUE, M . 1965. ‘Plan Especial de Ordenación de Montjuïc, Arquitectos: O. Bohigas, A. Bonet y J.M. Martorell’. Cuadernos de Arquitectura [En Línia], 1965. http://raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110014 [Consulta: 13-09-16].


FAVB (Federació de Veins de Barcelona). 1997. La Barcelona de Maragall. Barcelona: CAVE.


GRANDA, Manu. 2019. ‘El Beneficio de Mercedes Se Dispara Un 88% En España Por Laventa de La Planta de Barcelona’. Cinco Días, 11 August 2019. https://cincodias.elpais.com/cincodias/2019/08/09/companias/1565377810_074625.html.


REDACCIÓN. 2007. ‘La Vieja Fábrica de Mercedes Albergará 1.000 Pisos Protegidos’. El País, 21 December 2007, Barcelona edition.


RÍOS DÍAZ, Marien. 2017. ‘¿Hacer Ciudad? Barcelona, La Construcción Del Paisaje, 1929 -1973’. Doctoral, Barcelona: Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/481954.


SANTAMARÍA CONCHA, J. A. 2018. ‘La periferia en transformación... Procesos de cualificación del espacio público. El caso del barrio del Bon Pastor’. M.A., Barcelona: Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/2445/122523.


SENNETT, Richard. 2018. Building and Dwelling. Ethics for the City. New York: Farrar, Strauss and Giroux.


TAJADURA, J.A.,BERENGUÉ, M, COSTA, A, and LAMBIES, E. 1996. ‘Sant Andreu/La Sagrera. Modificacio Del PGM al Sector de Sant Andreu-La Sagrera’. In Sector d’Urbanisme. Barcelona La Segona Renovació. Barcelona: Ajuntament de Barcelona


TATJER, Mè. 2006. ‘La Industria En Barcelona (1832-1992). Factores de Localización y Transformación En Las Áreas Fabriles: Del Centro Histórico a La Región Metropolitana.’ Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales X (218(46)). http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-218-46.htm.


TORRES CAPELL, Manuel de. 1999. La Formació de La Urbanística Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Descàrregues

Publicades

2020-11-09

Com citar

Henrich, Jordi, and Antoni Remesar. 2020. “"Operació Mercedes&Quot;: Monument a La Ciutadania solidària”. on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration 62 (9):3-31. https://doi.org/10.1344/waterfront2020.62.6.13.

Articles més llegits del mateix autor/a

1 2 3 4 > >>