Pantalles partides I Split screens

Resum

La pandèmia de COVID 19, detectada i notificada oficialment al 31 de desembre de 2019 a la ciutat xinesa de Wuhan, ha deixat a la data: 408.481 morts i 7’174.925 de contagiats distribuïts en 188 països de el món dels quals els més afectats són : Estats Units, Regne Unit, Xina, Espanya, Itàlia i el Brasil, d’acord amb les últimes dades de la Universitat Johns Hopkins (juny 2020). En el curt termini, aquesta pandèmia s’ha convertit en la principal causa de mort superant la malnutrició, els homicidis, el càncer i altres malalties greus.

En aquest context, la majoria de països van declarar l’estat d’alerta sanitària, sent obligatori l’confiamiento. Durant els mesos que va durar l’estat d’aïllament absolut, la vella tècnica cinematogràfica anomenada split screen (pantalla partida), va protagonitzar una resurrecció inesperada convertint-se en el vehicle que ens va permetre comunicar-nos però també crear i consumir cultura.

La pantalla partida o “split screen”, és sense cap dubte, un dels protagonistes més destacats de la pandèmia de corona virus que va afrontar la humanitat a partir de 31 de desembre de 2019, quan es va notificar de manera oficial la notícia d’aquesta greu malaltia des de la ciutat xinesa de Wuhan. Gairebé tan antiga com el mateix cinema, la split screen es va convertir en l’eina que ens va permetre sentir la proximitat de les nostres famílies, col·legues de treball, companys d’estudi i professors. Ens va permetre expressar la nostra solidaritat, suport i companyia en moments tan complicats com els que vivim durant el llarg període de quarantena a què van estar sotmesos la majoria de països en el món.