Adequació dels edificis de patrimoni religiós. Una estratègia per millorar l’accessibilitat al centre històric de Puebla, Mèxic

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/waterfront2020.62.6.10

Paraules clau:

Accessibilitat, centres històrics, patrimoni, mobilitat, ruta accessible

Resum

A Mèxic, són pocs els exemples reeixits de millorament de condicions d’accessibilitat en centres històrics. No s’ha conceptualitzat la relació que hi ha entre les activitats quotidianes, el reconeixement de la diversitat humana i la conservació de l’patrimoni. Tampoc s’entén que l’accessibilitat és un dret humà, a sobre de l’estètica i la priorització de l’monument, ja que hi ha edificis antics que conserven els seus usos originals i d’afluència diària com els temples catòlics, considerats al seu torn recintes culturals ja que són contenidors de patrimoni, art (béns mobles) i practiques socials amb atracció turística.


A Puebla, hi ha l’experiència d’un projecte participatiu i incloent d’accessibilitat on es van involucrar a cinc immobles d’interès patrimonial. Són temples històrics que formen un itinerari per la seva proximitat i importància en el primer quadre de la ciutat. En un primer tram, estan Santa Mònica, considerat un santuari que rep a milers de fidels cada setmana, l’ex convent de Sant Domingo, on es troba la capella del Rosari, i la Basílica Catedral de la ciutat, connectats pel carrer de vianants més important de la ciutat, «la 5 de maig». Cap al sud, completant la ruta, es localitzen Sant Joan del Laterà, «El Hospitalito», i La Soledat, amb al seu torn es comuniquen amb el Museu Amparo. Tots els temples són antics, daten dels segles XVI a l’XIX.


Durant 2015 i 2016, a través d’un treball conjunt entre autoritats locals, universitats i associacions civils, a més del suport econòmic d’una entitat local municipal i una altra internacional de govern xilè, es van col·locar diversos elements per a la millora de l’accessibilitat, com rampes metàl·liques reversibles, i es van intervenir paviments en atris i accessos. Fins a la data (2020), és un projecte d’abast territorial per al benefici de tots, no només per a les persones amb mobilitat reduïda, que permet un desplaçament autònom i de fàcil utilització, inclusivament per a aquelles persones que requereixen ser assistides per una altra persona, ja que els percentatges de pendents en les rampes oscil·len entre el sis i deu per cent.


La metodologia desenvolupada per abordar el treball va ser mitjançant la incorporació d’un equip interdisciplinari, en aquest cas Re Genera Espai, que va difondre la importància de reconvertir aquests immobles patrimonials en espais accessibles, una acció promoguda davant els custodis dels cinc temples, realitzar una anàlisi diagnòstic de cada cas, desenvolupar el projecte i supervisar els treballs amb la finalitat que complissin amb les normatives i recomanacions locals i internacionals.
El projecte va ser rebut de bona manera pels custodis, després d’un llarg procés de treball, així com per la resta de la població, el que es reflecteix en un augment considerable de persones amb alguna discapacitat que van als recintes, siguin feligresos o turistes, i d’altres persones amb mobilitat reduïda que fan ús dels espais oberts, com atris i carrers.

Fem èmfasi en que es requereixen més intervencions en altres espais considerats menys importants. Aquest és un primer pas cap a ciutats més accessibles, en aquest cas una zona històrica, que requereix intervencions urgents per crear xarxes d’accessibilitat. El present treball va donar pauta a altres projectes que s’han desenvolupat per part de l’equip, no només amb discapacitats motrius, també amb persones amb ceguesa i debilitat visual.

Biografies de l'autor/a

Adriana Hernández Sánchez, Facultad e Arquitectura. Benemérita Universidad Autónoma de Puebla. México

Profesora Investigadora Facultad de Arquitectura BUAP. Arquitecta, Maestra en Diseño Arquitectónico UNAM, Doctora en Espacio Público y Regeneración Urbana y Conservación del Patrimonio Universitat de Barcelona. Investigadora Asociada “Public Art and Urban Design Observatory” (PAUDO) UB. Miembro de ICOMOS Mexicano. Entre sus últimas publicaciones destacan: “Programas e Iniciativas Urbano Sociales Estrategias Participativas para Hacer Ciudades” y “Barrio Rojo San Antonio”. Línea de Investigación Espacio Público, Participación Ciudadana y Centro Histórico. Coordinadora Re Genera Espacio

Christian Enrique De la Torre Sánchez, Facultad e Arquitectura. Benemérita Universidad Autónoma de Puebla. México

Estudiant de Doctorat en Processos Territorials FABUAP, Becari CONACYT 2016-2020. Arquitecte i Màster en Conservació del Patrimoni Construït. El seu treball de fi de màster es titula "Arquitectura amb valor patrimonial per a tothom. Case Basílica de la Catedral de la ciutat de Puebla". Ha dut a terme projectes i intervencions d'accessibilitat i inclusió social en centres històrics. Coordinador de projectes patrimonials de Re-Genera Espacio, membre de la Fundació Disseny per a Tothom.

Referències

Borja, J., & Muxí, Z. (2000). El espacio público, ciudad y ciudadanía. Barcelona: Electa.


Comisión Nacional de los Derechos Humanos. (2019). Informe Especial sobre el Derecho a la Accesibilidad de las Personas con Discapacidad. Ciudad de México: CNDH México.


Corporación Ciudad Accesible. (2010). Manual de Accesibilidad Universal. Santiago: Corporación Ciudad Accesible.


De La Torre Sánchez, C. E. (2013). Plan de manejo para la conservación de la catedral de Puebla. Revista Iberoamericana para la Investigación y el Desarrollo Educativo. Obtenido de http://ride.org.mx/1-11/index.php/RIDESECUNDARIO/article/download/458/


De La Torre Sánchez, C. E. (2015). Arquitectura con valor patrimonial para todos. Caso Catedral Basílica de la ciudad de Puebla (Tesis de Maestría. Puebla: Benemérita Universidad Autónoma de Puebla.


Design for All Foundation. (2012). Design for All Foundation Español. Recuperado el 21 de Agosto de 2019, de Design for All Foundation: http://designforall.org


Design for All Foundation. (2017). Design for All Foundation. Recuperado el 21 de Agosto de 2019, de La accesibilidad en el patrimonio religioso del Centro Histórico de la ciudad de Puebla, México: Trofeo 2017: http://designforall.org/morebestpractique.php?id=445


Espinosa Ruíz, A., Bonmatí Lledó, C., (Editores Científicos). (2013). Manual de accesibilidad e inclusión en museos y lugares del patrimonio cultural y natural. Gijón: Ediciones Trea.


Fundación María Cristina Masaveu Peterson. (2013). Plan Director de Accesibilidad de la Santa Iglesia Catedral, Basílica Metropolitana, San Salvador de Oviedo. Madrid: Fundación María Cristina Masaveu Peterson.


García Lizárraga, D. M. (10 de Noviembre de 2014). Centros Históricos Accesibles. Segundo Seminario Internacional de Estudios sobre Centros Históricos. México D. F.: CyAD UAM Xochimilco.


Gobierno de México. (8 de Enero de 2018). Diagnóstico sobre la situación de las personas con discapacidad en México. Recuperado el 19 de Agosto de 2019, de Gobierno de México: https://www.gob.mx/publicaciones/articulos/diagnostico-sobre-la-situacion-de-las-personas-con-discapacidad-en-mexico?idiom=es

Hernández Sánchez, A., & De La Torre Sánchez, C. E. (2 de Octubre de 2014). ¿Despoblamiento del Centro Histórico de la ciudad de Puebla? Recuperado el 27 de Agosto de 2019, de Milenio Puebla: https://www.milenio.com/opinion/varios-autores/espacio-publico/despoblamiento-del-centro-historico-de-la-ciudad-de-puebla

Hernández Sánchez, A., De La Torre Sánchez, C. E., & Martínez Rodríguez, M. E. (2018). Estrategias para la revalorización de la memoria colectiva de sectores vulnerables: Itinerarios peatonales y ciclistas en los centros históricos mexicanos. El caso de Puebla, México. on the w@terfront, 3-22.

Hernández Sánchez, A., De La Torre Sánchez, C. E., & Vázquez, F. J. (2018). Accesibilidad al patrimonio cultural para débiles visuales y ciegos en el Centro Histórico de Puebla. Una experiencia táctil. Módulo Arquitectura-CUC, 181-199.

Hernández Sánchez, A., De La Torre Sánchez, C. E., Mejía López, J. M., & Córdova Moreno, L. G. (2020). Maquetas hápticas en 3D para niños con discapacidad visual. Un acercamiento a la ciudad histórica. Bitácora Urbano Territorial, 47-60.

Hernández Sánchez, A., De La Torre Sánchez, C. E., Morales Flores, P., Aco Castañeda, B., Bautista, M., & Rojas, C. (2013). Estudio comparativo en procesos participativos para la regeneración de tres barrios del Centro Histórico de la ciudad de Puebla mediante la línea de investigación: Espacio público, participación ciudadana y Centro Histórico. San Antonio, El Refugio y San. On the w@terfront, 78-96. Obtenido de https://raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/272772


Honorable Ayuntamiento del Municipio de Puebla. (2018). Programa de Accesibilidad para Personas con Discapacidad. Puebla: H. Ayuntamiento de Puebla. Recuperado el 21 de Agosto de 2019, de http://dif.pueblacapital.gob.mx/images/Sello_unico.pdf


Honorable Ayuntamiento del Municipio de Puebla. (2011). Manual Técnico de Accesibilidad aplicable a construcciones en el municipio de Puebla. Puebla: Honorable Ayuntamiento del Municipio de Puebla.
HONORABLE Congreso de la Unión. (2011). Ley General para la Inclusión de Personas con Discapacidad. México D. F


Instituto de Accesibilidad. (2020). Turismo Accesible o Turismo para todos, el concepto y su relación con la accesibilidad. Obtenido de Instituto de Accesibilidad: https://institutodeaccesibilidad.com/blog/turismo-accesible-o-turismo-para-todos-concepto-y-relacion-con-la-accesibilidad/


Instituto Nacional de Estadística y Geografía. (2010). Censo General de Población y Vivienda 2010, INEGI. Recuperado el 1 de Septiembre de 2015, de Instituto Nacional de Estadística y Geografía: http://www.inegi.gob.mx


Jurado Almonte, J. M. (2014). El turismo accesible en Andalucía y Portugal. Cuadernos de Turismo, 121-150.


Landeros Aguirre, L. (2008). Curso taller: discapacidad y discriminación (Primera ed.). (A. Cosme Valadez, Ed.) México, Distrito Federal, México: Consejo Nacional para Prevenir la Discriminación.


Merlo Juárez, E., & Quintana Fernández, J. (2000). Las iglesias de la Puebla de los Ángeles. UPAEP.


Muñoz Aguilar, T. (5 de Octubre de 2015). Población del Centro Histórico disminuyó 85% en 30 años. Recuperado el 27 de Agosto de 2019, de Imagen Poblana: http://imagenpoblana.com/15/10/05/poblacion-del-centro-historico-disminuyo-85-en-30-anos


Oficina de Turismo del Ayuntamiento de Puebla. (2012). Guía de Patrimonio Religioso de la ciudad de Puebla. Puebla: H. Ayuntamiento de Puebla.


Ozuna, A. (2017). Turismo accesible para todos. Obtenido de Arquitexto: https://arquitexto.com/2017/10/turismo-accesible-todos/


Secretaría de Desarrollo Social. (2016). Diagnóstico sobre la situación de las personas con discapacidad en México. Ciudad de México: SEDESOL.

Secretaría de Desarrollo Urbano y Vivienda. (2007). Manual Técnico de Accesibilidad (Primera ed.). Distrito Federal, México: Gobierno del Distrito Federal. Recuperado el 9 de Abril de 2014, de http://www.libreacceso.org/downloads/Manual%20de%20Accesibilidad%20SEDUVI.pdf

Descàrregues

Publicades

2020-09-06

Com citar

Hernández Sánchez, Adriana, and Christian Enrique De la Torre Sánchez. 2020. “Adequació Dels Edificis De Patrimoni religiós. Una estratègia Per Millorar l’accessibilitat Al Centre històric De Puebla, Mèxic”. on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration 62 (7):3-38. https://doi.org/10.1344/waterfront2020.62.6.10.