L’operació Maquinista a Bon Pastor (1989-2003). Desenvolupament i impacte d’un projecte urbanístic de reconversió de sòl industrial en una nova zona d’ús mixt

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/waterfront2022.64.11.01

Paraules clau:

La Maquinista, Bon Pastor, Barcelona, Desenvolupament Urbà, Model Barcelona, Segregació Urbana, Gentrificació

Resum

La reconversió del terreny industrial de la Maquinista Terrestre i Marítima és una operació de desenvolupament urbà que es va dur a terme entre els anys 1998 i 2002 a Barcelona. Aquesta operació s’alinea amb altres operacions desenvolupades en els últims anys del segle XX a la ciutat i es relaciona amb l’últim període de l’anomenat Model Barcelona. L’article present tracta d’il·luminar la gestació, desenvolupament i execució del Pla, així com analitzar els efectes que ha tingut l’operació sobre el seu entorn immediat. L’article evidenciarà la naturalesa especulativa de l’Operació i la seva relació programàtica amb les polítiques d’àrees de nova centralitat, i mes concretament amb el pla Sagrera Sant-Andreu: un pla que pretén suturar la ciutat per allí on discorre la xarxa ferroviària en direcció Nord. D’altra banda, en el text s’analitza l’efecte segregador de l’operació, que quedarà materialitzada tant en el teixit urbà del territori, com en els seus indicadors sociodemogràfics.

Biografia de l'autor/a

Javier Vergel Faro, CR POLIS-CRIT Research group. Universitat de Barcelona

Javier Vergel és Enginyer Tècnic en Disseny Industrial. Màster en Disseny Urbà per la Universitat de Barcelona. Investigador contractat en el projecte HAR2017-88672-R. Investigador del Centre de Recerca Polis de la Universitat de Barcelona. Investigador del Grup Consolidat CRIT (Creativity Innovation Urban Transformation).

Referències

Ajuntament de Barcelona. (1987). Àrees de Nova Centralitat. Ajuntament de Barcelona. Area d’Urbanisme i Obres Publiques Area de Relacions Ciutadanes.

Ajuntament de Barcelona. (1996a). Barcelona. La Segona Renovació. Ajuntament de Barcelona. Sector de Ubranisme.

Ajuntament de Barcelona. (1996b). Modificació del PGM al sector Sant Andreu-Sagrera. Reordenación urbanística del corredor Ferroviari del Clot-Sagrera-Sant Andreu. Memoria, Normas Urbanísticas, Estudi Econòmic i Programa d’actuació.

Ajuntament de Barcelona. (1998). Mesura de Govern: Criteris, objectius i solucions de planejament al polígon del Bon Pastor.

Ajuntament de Barcelona. (2009). Projecte d’intervenciói Integral Bon Pastor-Baro de Viver. Districte de Sant Andreu.

Ajuntament de Barcelona. (2021). La nova fàbrica Mercedes-Benz serà un gran espai d ’ activitat econòmica que connectarà els barris de Sant Andreu. Ajuntament de Barcelona.

Alcaide, R. (2005). Scripta Nova . Scripta Nova. Revista de Geografía y Ciencias Sociales, IX(194 (65)). www.ub.edu/geocrit/sn/sn-194-65.htm

Alcaide, R. (2015). La construcción de la red ferroviaria de Barcelona (1848-1992). Apuntes históricos para un proyecto inacabado. Transportes, Servicios y Telecomunicaciones (TST), 29, 12-34.

Angulo, S. (La V. (2006, mayo 19). El nuevo barrio de Barcelona tendrá unas 10.000 viviendas. Vivir. La Vanguardia, 6.

Antón-Alonso, F., Porcel, S., & Cruz, I. (2018). Factors contextuals associats als processos de gentrificació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, 60, 64-79.

Antón-Alonso, F., Porcel, S., & Cruz, I. (2020). La vulnerabilitat urbana al Besòs.

Área Metropolitana de Barcelona. (s. f.). Normes urbanístiques - Àrea Metropolitana de Barcelona. Recuperado 29 de septiembre de 2021, a partir de https://www.amb.cat/s/web/territori/gestio-i-organitzacio/numamb/index-normes-urbanistiques.html

AVV. Bon Pastor. (2004). El Plan de Futuro del Bon Pastor. La Veu Del Carrer, 86(Plans Comunitaris), 24.

Ayuntamiento de Barcelona. (1990). Plan Estratégico Económico y Social Barcelona 2000.

Barcelona Economía. Ajuntament de Barcelona. (2007). Distribució territorial de la Renda Familiar per càpita a Barcelona. En Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. h

Barcelona Regional. (2018). Alta velocitat i sistema ferroviari metropolità | Barcelona Regional, Agència Desenvolupament Urbà. Barcelona Regional / Projectes. https://www.bcnregional.com/ca/projects/alta-velocitat-i-sistema-ferroviari-metropolita/

Basiana, X., Arenas, M., Gausa, M., & Ruano, M. (Eds.). (1995). 1984-1994 Barcelona Transfer. Sant Andreu - La Sagrera. Planificación urbana. ACTAR.

Bel, G., & Costas, A. (2001). La privatización y sus motivaciones en España: de instrumento a política. Revista de Historia Industrial, 19(20), 39–65.

Benach, N. (1995). La promocion de nuevas actividades terciarias en la ciudad de Barcelona. Revista de Geogralla, XXIX(2), 7-18.

Borja, J. (1995). Barcelona . Un modelo de transformación urbana (J. Borja, Ed.). Prgrama de Gestion Urbana.

Borja, J. (2010). Luces y sombras del urbanismo de Barcelona (2.a ed.). Editorial UOC.

Busquets, J. (2018). Barcelona : la construcció urbanística d’una capital compacta. Universitat Politècnica de Catalunya; Ajuntament de Barcelona.

Capel, H. (2006). De nuevo el modelo Barcelona y el debate sobre el urbanismo barcelonés. Biblio 3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. http://www.ub.edu/geocrit/b3w-629.htm

Capel, H. (2013). La Morfología de las Ciudades. III. Agentes urbanos y mercado inmobiliario. Ediciones del Serbal, S.A.

Carreras, C., & Romero, J. (2000). Cambios en las formas del comercio y el consumo en Barcelona. Estudios Geograficos, LXI(238), 103-123.

Casellas, A. (2006). Las limitaciones del «modelo Barcelona». Una lectura desde Urban Regime Analysis. Documents d’Analisi Geografica, 48, 61-81.

Casinos, X. (2006). L’operació Forum, entre el 92 i la Sagrera (Model Barcelona. Quaderns de gestió; 20). Aula Barcelona.

Checa, M., & Travé, C. (2007). Bon Pastor. historia de un Barri. Ajuntament de Barcelona. Districte de Sant andreu.

Comisió de Urbanisme de Barcelona. (1993). Comunicats d’aprovació condicionada. En Subrogació de la Modificació del subsector B del Pla Especial d’ordenació i estructuració del sector industrial de Sant Andreu. Generalitat de Catalunya .DPTOP.

Comité de Empresa Maquinista Terrestre MAritima S.A. (1993). Manifiesto del Comité de Empresa para preservar las señas de identidad de la Maquinista Terrestre y Maritima. http://www.acteon.es/maquinista/historia.htm

de Torres i Capell, M. (1999). La formació de la urbanistica metroplitana de Barcelona. L’Urbanisme de la diversitat. En Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Vol. 0, Issue 0). Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Delgado, M. (2007). La Ciudad Mentirosa. Fraude y miseria del modelo Barcelona. Catarata.

Doménech, L., Puig, R. M., Sabater, L., & Sanmarti, J. (1965). El barrio del Buen Pastor. Cuadernos de Arquitectura, 61, 5-8.

Durá, M. (La V. (2008, junio 1). Un nuevo barrio entre dos distritos. La Barcelona Que Viene. La Vanguardia, 120-121.

EFE. (1991, enero 12). CC OO califica de «chantaje» la amenaza de Alsthom de cerrar sus filiales en España. El País. Economía.

EFE. (2006, mayo 18). El Ayuntamiento de Barcelona proyecta un nuevo barrio entre Sant Andreu y Sant Martí. La Vanguardia, 1-3.

EFE. (2021, julio 16). La Maquinista tendrá menos espacio comercial y más pisos. El Periodico de Barcelona.

el País. (1993, agosto 26). Alsthom aprueba la segregación de la Maquinista , pese a la oposición sindical. El País. Economía.

Equip Redactor de la MPGM Bon Pastor. (2002). Memoría de la Modificación del Plan general Metropolitano en el Sector del Bon Pastor. En Modificación del Plan general Metropolitano en el Sector del Bon Pastor.

Esteban, J. (1995). Via Verda. En X. Basiana, M. Arenas, M. Gausa, & M. Ruano (Eds.), 1984-1994 Barcelona Transfer. Sant Andreu - La Sagrera. Planificación urbana (pp. 102-114). ACTAR.

Europa Press. (2008a, julio 18). Metrovacesa vende dos centros comerciales en Barcelona y Alicante a Unibail-Rodamco por 434 Millones. El Confidencial.

Europa Press. (2008b, julio 21). Metrovacesa perdió 7,2 millones en la venta de dos centros comerciales. Cinco Días. El Pais.

Fayos, R. (1995). Parc Lineal. En X. Basiana, M. Arenas, M. Gausa, & M. Ruano (Eds.), 1984-1994 Barcelona Transfer. Sant Andreu - La Sagrera. Planificación urbana (pp. 115-125). ACTAR.

Fernández, R. (2006). El tsunami urbanizador español y mundial. Sobre sus causas y repercusiones devastadoras, y la necesidad de prepararse para el previsible estallido de la burbuja inmobiliaria. Virus Editorial.

Foment de Ciutat S.A, & Districte de Sant Andreu. (2016). Mesura de govern per a la implementació del Pla de Barris contra la desigualtat als barris del Bon Pastor i Baró de Viver. Ajuntament de Barcelona.

Frampton, K. (1987). La Renovació de Barcelona: Una Apreciació (1982-1986). En Barcelona, espais i escultures: 1982-1986. Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Urbanisme i Obres Públiques.

Generalitat de Catalunya. (1990). Plan Especial d’Ordenació i estructuració del sector industrial de Sant Andreu. Generalitat de Catalunya.

Gómez, J. M., & Hernández, A. (2020a). El atlas de vulnerabilidad urbana en España objetivos, resultados y retos de futuro. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, Estratègies Planejament, 63, 20-36.

Gómez, J. M., & Hernández, A. (2020b). Evolución de las fracturas socioespaciales en las grandes ciudades españolas desde 1991. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, 63, 1-26. http://oa.upm.es/51015/

González, J. A., Muro Morales, J. I., & Soler, S. R. (2014). Capitalidad autonómica y proceso de terciarización: El caso de Barcelona. Estudios Geograficos, 75(276), 7-46.

Harvey, D., & Smith, N. (2005). Capital financiero, propiedad inmobiliaria y cultura. Museu d’Art Contemporani de Barcelona; Universitat Autonoma de Barcelona.

Henrich, J., & Remesar, A. (2020). “Operación Mercedes”: Monumento a la ciudadanía solidaria. On the W@terfront, 62(9), 3-32.

Hernandez, A., Matesanz, Á., & García, C. (2015). Atlas de Barrios Vulnerables. 12 ciudades /1991/2001/2006. Instituto Juan de Herrera.

Inmobiliaria Colonial, & Estudi Joan Busquets. (1998). Estudi de detall Ordenació de l’Edificació del Sector Residencial Maquinista.

L-35 arquitectos. (1993). Memoria de la Modificación del Subsector B del «Plan Especial de Ordenación y Estructuración del Sector Industrial de Sant Andreu».

la Maquinista Terrestre y Marítima S.A, & L35 Arquitectes. (1997). Estudi de detall de les zones 18 i 22 del sector IV La MAquinista de la MPGM al sector Sant-Andreu-Sagrera-Barcelona (Text Refós).

la Vanguardia. (1993a, agosto 28). Primer Anuncio de Escisión Parcial La Maquinista Terrestre y Marítima, S.A y «Gec Alsthom Transporte, S. A.» y «Gec Alsthom Electromecánica, S. A.» La Vanguardia. Avisos Oficiales.

la Vanguardia. (1993b, agosto 29). Segundo Anuncio de Escisión Parcial La Maquinista Terrestre y Marítima, S.A y «Gec Alsthom Transporte, S. A.» y «Gec Alsthom Electromecánica, S. A.» La Vanguardia. Avisos Oficiales, 76.

la Vanguardia. (1993c, agosto 30). Tercer Anuncio de Escisión Parcial La Maquinista Terrestre y Marítima, S.A y «Gec Alsthom Transporte, S. A.» y «Gec Alsthom Electromecánica, S. A.» La Vanguardia. Avisos Oficiales, 39.

la Vanguardia. (1997, julio 26). “ La Caixa ” construirá de precio asequible en La Maquinista. Vivir En Barcelona. La Vanguardia, 3.

Leal, J. (2002). Segregación social y mercados de vivienda en las grandes ciudades. RES. Revista Española de Sociología, 2, 59-75.

López-Gay, A., Sales-Favà, J., Solana, M., Fernández, A., & Peralta, A. (2020). Midiendo los procesos de gentrificación en Barcelona y Madrid: una propuesta metodológica. En XIII CTV 2019 Proceedings: XIII International Conference on Virtual City and Territory: “Challenges and Paradigms of the Contemporary City”, 1-18. https://doi.org/10.5821/ctv.8680

Maloutas, T. (2007). Segregation, Social Polarization and Immigration in Athens during the 1990s: Theoretical Expectations and Contextual Difference. International Journal of Urban and Regional Research, 31.4, 733-758.

Martí, F., & Moreno, E. (1974). Barcelona ¿A dónde vas? (4.a ed.). Editorial Dirosa.

Marti-Costa, M., & Bonet, J. (2009). Planning from below in Barcelona. En L. Porter & K. Shaw (Eds.), Whose Urban Renaissance? An international comparison of urban regeneration strategies (Porter, Li, pp. 118-128). Routledge.

Martínez, S., & Tello i Robira, R. (1995). Terciarización y encarecimiento de la vivienda en Barcelona. Revista de Geografia, 29(2), 41-51.

Mateu, N. (2011). La barcelona d’en porcioles. La Idea de Ciutat d l’Alcalde Josep MAria Porcioles (1957-1973) [Tesis de Máster]. Escola D’arquitectura la Salle.

Orden de 16 de junio de 1969 por la que se aprueba la modificación del Plan de Enlaces Ferroviarios de Barcelona, 10877 (1969).

Monclús, F.-J. (2003). El “Modelo Barcelona”¿ Una fórmula original? De la “reconstrucción” a los proyectos urbanos estratégicos (1979-2004). Perspectivas Urbanas/Urban Perspectives, 1-13.

Montaner, J. M. (2011). La evolucion del «modelo Barcelona» (1973 - 2004). En J. M. Montaner, F. Álvarez, & Z. Muixí (Eds.), Archivo Crítico modelo Barcelona 1973 - 2004 (pp. 11-25). Ajuntament de Barcelona; Departament de Composición Arquitectónica de la ETSAB-UPC.

Montaner, J. M., Álvarez, F., Muixi, Z., & Casanovas, R. (Eds.). (2013). Reader: Modelo Barcelona, 1973-2013 (Comanegra,).

Noceda, M. Á. (1990a, diciembre 20). GEC ALSTHOM pide una reunión con el INI para revisar la compra de La Maquinista y Ateinsa. El País. Economía.

Noceda, M. Á. (1990b, diciembre 22). GEC ALSTHOM esta pendiente de la recalificación de terrenos para su nuevo plan industrial. El País. Economía.

Pasucal, N., & Ribera, R. (2009). Retail gentrification in Ciutat Vella, Barcelona. En L. Portero & Ka. Shaw (Eds.), Whose Urban Renaissance? An international comparison of urban regeneration strategies (pp. 180-190). Routledge.

Pizza, A. (2012). Barcelona contemporánea : el ocaso de un modelo. Dearq, 11, 32-37.

Pla de Futur del Bon Pastor. (2001). Pla de futur del Bon Pastor (Bon Pastor Un Barri Amb Futur).

Remesar, A. (2013). Barcelona : un modelo de Arte Público y Diseño Urbano. En J. Hamman (Ed.), Espacio Público, Arte y Ciudad (pp. 13-54). Pontificia Universidad Católica del Perú.

Rowe, P. G. (2006). Building Barcelona. A second Renaixença. Barcelona Regional; ACTAR.

Salas, X. (2016). Bon Pastor (Barcelona) Un Territorio En Construcción. On the W@terfront, 43, 7-44.

Sastre, X. V. (2008, junio 1). Después de la Mercedes Benz. La Barcelona Que Viene. La Vanguardia, 117.

Tello, R. (1995). Plan estrategico de Barcelona: balance y nuevo plan. Revista de Geog, XXIX(2), 97-105.

Vergés, J. (1999). Balance de las políticas de privatización de empresas públicas. Economía Industrial, VI(330), 121-139.

on the w@terfront

Descàrregues

Publicades

2022-11-18

Com citar

Vergel Faro, Javier. 2022. “L’operació Maquinista a Bon Pastor (1989-2003). Desenvolupament I Impacte d’un Projecte urbanístic De Reconversió De sòl Industrial En Una Nova Zona d’ús Mixt”. on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration 64 (11):3-68. https://doi.org/10.1344/waterfront2022.64.11.01.