Consciència de la higiène urbana en una Barcelona ofegada

Autors/ores

  • Marie el Haddad "Universitat de Barcelona"

Paraules clau:

Barcelona, Higienisme, Muralles, Monlau, Cerdà

Resum

El Casc Antic de Barcelona va patir de sobrepoblació, congestió i diversos brots epidèmics fets que van augmentar la vigilància i preocupació per la higiene urbana. Un dels primers intents va començar quan Carles III i Carles IV van emetre reials decrets relatius a l'exhumació dels cementiris. El primer va prohibir de l'enterrament al costat de esglésies i hospitals i va imposar la conversió dels existents en places públiques, i el segon va permetre la construcció de cementiris extramurs lluny de les zones poblades. Això va donar pas a molts dels espais oberts de Barcelona i places de petita escala. La segona ocasió de crear espais públics deriva dels processo de desamortització de béns eclesiàstics, com la Llei d'Álvarez Mendizábal (1834-1837), i la crema de convents de 1835, quan l'Església catòlica va perdre gran part de seus convents, esglésies i col·legis reconvertits en nous edificis, carrers i places.
Al segle XIX, Espanya també va ser testimoni d'un moviment higienista i diversos metges i científics van ser prominents incloent Pere Felip Monlau que va discutir a fons la higiene en tots els seus aspectes. Espanya, i Barcelona en particular, van experimentar grans onades d'immigració procedents de les zones rurals a la recerca de treball, i un creixement industrial massiu. A la dècada de 1850 es va convertir en un nucli antic superpoblat, cada vegada més dens , poc saludable i degradat, cau d’una tensió política i social inestable. Bàsicament, el casc antic era sufocant dins de les seves pròpies muralles. Monlau, igual que Cerdà després d'ell, ens descriu en els seus escrits les dràstiques condicions de vida, els espais ocupats i edificis molt alts, la manca d'infraestructura sanitària, aigua potable, llum solar i ventilació. Posa l’èmfasi en la importància de crear espais oberts, places i jardins i el seu impacte en la millora de la higiene urbana. Va cridar a la demolició de la muralla del nucli antic i l'expansió cap a la reserva de sòl urbà del Pla de Barcelona. Després de molts debats la destrucció de les muralles va començar el 1854 i va durar fins a 1868.

Publicades

2017-03-20

Com citar

el Haddad, Marie. 2017. “Consciència De La higiène Urbana En Una Barcelona Ofegada”. on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration 51 (March):7-24. https://revistes.ub.edu/index.php/waterfront/article/view/18620.