Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides

Abstract

Proposem una divisió dels Catalànids en unitats que reflecteixen un comportament paleogeogràfic i estratigràfic diferent durant l'etapa preorogènica (Mesozoic) i un de tectònic relativament diferenciat durant l'etapa compressiva (Paleogè). Distingim els sectors (extern, intermedi i intern) limitats per falles de sòcol longitudinals, paral·leles a la serralada, la majoria de les quals es concentra en una zona que separa els sectors extern i intern. En aquesta zona (sector intermedi) s'hi atasconen les unitats litoestratigràfiques mesozoiques. Aquest atasconament, conjuntament amb la reactivació de les fractures profundes, és el responsable, durant l'etapa compressiva, de la localització en el sector intermedi dels fronts de les principals estructures d'encavalcament. També distingim les unitats que hem anomenat domini; (septentrional, central i meridional), que estan limitades per fractures transversals a la serralada. Així, doncs, les unitats queden limitades per dos sistemes de fractures de sòcol aproximadament ortogonals.
En el Mesozoic definim cinc macroseqüències deposicionals que registren els principals moviments, essencialnient verticals, de les unitats definides. L'anàlisi de les unitats litoestratigràfiques del marge de la conca de l'Ebre posa de manifest la relació entre les facies i potències de les diferents formacions i les principals estructures de compressió que es desenvolupen en els Catalànids. La diferència entre l'estil de les estructures dels diferents sectors (presència o absència de terrenys paleozoics, autoctonia o «décollement» de la serie mesozoica, intensitat del plegament i fracturació, etc.) és notòria.
Durant el Neògen tingué lloc una distensió generalitzada, que en els Catalànids aprofita, principalment, les falles longitudinals, en general antigues falles desenvolupades durant les etapes preorogènica i compressiva.
Els Catalànids són el resultat de la tectonització de la prolongació nororiental de la plataforma prebktica, entre el massís de l'Ebre i el llindar balear, a l'interior de la placa Ibèrica, entre els marges actius del Pirineu i les serralades Bètiques. El sector intern correspondria a una fosa local a l'interior de l'esmentada plataforma, mentre que el sector extern seria el marge suroriental del massís de l'Ebre.