Sobre el intento de introducir el concepto de las magnitudes negativas en la filosofía trascendental de Kant

Resum

Aquest article sosté una tesi històrica i una altra de sistemàtica. En sentit his- tòric, se sosté que Kant rehabilita el concepte de les magnituds negatives entre 1790 i 1792. En sentit sistemàtic, se sosté que aquesta rehabilitació és una rehabilitació trans- cendental. A la introducció, es presenta el lloc del concepte de les magnituds negatives en la carrera de Kant. A la segona secció, se n’explica el significat pre-crític, fent èmfasi en la seva dimensió ontològica. A la tercera, quarta i cinquena secció s’exposa, respec- tivament, el significat psicològic, cosmològic i moral d’aquest concepte. En aquestes seccions, l’explicació d’aquests tres significats diferents segueix l’ordre de publicació de Kant entre 1790 i 1792. Seguint aquest ordre, el concepte de les magnituds nega- tives és vist a l’«Analítica del sublim» (1790), a l’assaig Sobre el fracàs de tot assaig filosòfic en teodicea (1791), i en l’assaig Sobre el mal radical a la naturalesa humana (1792). A la conclusió es fa una nota general sobre el concepte del negatiu en Kant. Aquí s’argumenta que la rehabilitació transcendental de les magnituds negatives suposa una excepció en el desenvolupament del pensament. | Paraules clau: magnituds negatives, mal, negació, realitat, sublim, teodicea.