Les darreres etimologies del Cràtil: una invitació a la filosofia.

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/conv47562

Paraules clau:

Cràtil, dialèctica, etimolgia, palinòdia, Plató

Resum

Aquest article es proposa abordar la problemàtica etimològica del Cràtil a tra- vés de l’anàlisi de les darreres etimologies del diàleg (437a-c). Si les anteriors des- composicions nominals de contingut filosòfic mostraven el món en moviment perpetu i sotmès a canvi, aquesta breu seqüela etimològica, per contra, desvela rere els termes filosòfics analitzats alguns principis doctrinals referents a l’estabilitat i la permanència que podrien ser considerats plenament platònics. Les següents pàgines presenten una interpretació coherent amb la resta del diàleg que, contra l’opinió d’alguns comentaris recents, subratlla el caràcter arbitrari amb què Plató representa l’etimologia del seu temps. D’acord amb això, el darrer tram del diàleg vol mostrar al lector que no ha de quedar seduït pel que és una mera estratègia discursiva sense fonament que pot ésser feta servir en sentits inversos al servei de la mera elegància del discurs. Així doncs, s’evidencia com la suposada tècnica etimològica acaba constituint una definició ne- gativa de la filosofia. | Paraules clau: Cràtil, dialèctica, etimologia, palinòdia, Plató.

Descàrregues

Publicades

2024-12-19

Número

Secció

Articles