MONOGRÀFIC: 50 Anys de la Descolonització Portuguesa a l’Àfrica
MONOGRÀFIC: 50 Anys de la Descolonització Portuguesa a l’Àfrica
La revista STUDIA AFRICANA, 2a etapa, llança una convocatòria per a la presentació d’articles acadèmics que explorin el llegat i les múltiples dimensions de la descolonització portuguesa a l’Àfrica, en el marc del 50è aniversari de la Revolució dels Clavells de 1974. Aquest primer número d’una nova època busca contribuir a una revisió històrica, política i social dels efectes de la descolonització i de les dinàmiques que van marcar el final del domini colonial portuguès a l’Àfrica, oferint un espai per a reflexions crítiques i multidisciplinàries.
A l’abril de 1974, la Revolució dels Clavells a Portugal va desencadenar un procés històric que va posar fi a gairebé mig segle de dictadura sota el règim de l’Estat Novo i, simultàniament, va accelerar el final de les guerres colonials a l’Àfrica, on moviments d’alliberament com el PAIGC a Guinea Bissau i Cap Verd, el MPLA a Angola i el FRELIMO a Moçambic ja debilitaven l’autoritat colonial. Aquest aniversari constitueix un moment idoni per repensar, des de múltiples disciplines, els impactes d’aquest procés de descolonització i les transformacions que va comportar tant als països africans recentment independitzats com a la pròpia metròpoli portuguesa.
STUDIA AFRICANA convida acadèmics de diverses disciplines a abordar aquest esdeveniment històric des de perspectives que incloguin, però no es limitin a, història, economia, ciència política, relacions internacionals, comunicació i antropologia. Esperem articles que qüestionin, analitzin i ampliïn la nostra comprensió dels darrers 50 anys al voltant de les següents línies temàtiques:
- Història i Memòria: Anàlisi de les guerres d’independència, la descolonització i les seves conseqüències. Propostes sobre com els esdeveniments de 1974-1975 s’han recordat i reinterpretat al llarg dels anys als països africans i a Portugal.
- Política i Relacions Internacionals: Estudi de l’impacte geopolític del final del colonialisme portuguès i la seva influència en les relacions de poder a l’Àfrica i al món, així com en l’ordre postcolonial.
- Economia i Desenvolupament: Avaluacions sobre els models de desenvolupament post-independència, les herències econòmiques del colonialisme i les dinàmiques econòmiques entre Portugal i les seves antigues colònies.
- Antropologia i Cultura: Investigacions sobre la construcció d’identitats postcolonials, el paper de la diàspora africana a Portugal i com l’art, el cinema i la cultura han reflectit les experiències de la descolonització.
- Comunicació i Mitjans: Exploracions sobre com els mitjans i la cultura popular han representat la descolonització i els seus protagonistes, tant a l’Àfrica com a Portugal.
Aquest número especial busca avançar el debat acadèmic sobre el llegat del colonialisme portuguès i els seus efectes duradors a les societats africanes, així com en la memòria col·lectiva a Portugal. En un context en què l’extrema dreta ha guanyat terreny polític, plantejant noves batalles per la memòria d’aquests esdeveniments, resulta crucial examinar com es recorda, es negocia i es disputa el procés de descolonització.
Els autors interessats a contribuir han d’enviar articles originals i inèdits que presentin un enfocament teòric rigorós, basat en una investigació sòlida. Les contribucions poden adoptar perspectives comparatives, interdisciplinàries i crítiques, sempre que es centrin en les experiències i efectes de la descolonització portuguesa a l’Àfrica. STUDIA AFRICANA acull especialment estudis de cas, revisions crítiques de la literatura i anàlisis històrics i contemporanis que ajudin a traçar un mapa detallat de les relacions postcolonials.
Els articles han de tenir una extensió d’entre 6.000 i 8.000 paraules i han de seguir les normes editorials de la revista, les quals es poden consultar al lloc web oficial de STUDIA AFRICANA. Els manuscrits es poden presentar en català, castellà, anglès, portuguès o francès.
Convidem acadèmics, investigadors i estudiants de postgrau a contribuir en aquest primer número de la nova època de STUDIA AFRICANA, ajudant a construir una reflexió crítica sobre els 50 anys de descolonització portuguesa a l’Àfrica i la seva rellevància en el present.
Data límit d’enviament: [30 d’abril]
---
Nombre: Manuel Barroso Sevillano
Afiliación: Grupo de Estudios Africanos, Universidad Autónoma de Madrid (GEA-UAM), ES.
Email: m.barrososev@gmail.com
Manuel Barroso Sevillano. Doctor en Ciencias Políticas por la Universidad Complutense de Madrid (UCM) e investigador del Grupo de Estudios Africanos de la Universidad Autónoma de Madrid (GEA-UAM). Graduado en Ciencias Políticas por la UCM, Máster Universitario en Desarrollo y Cooperación Internacional por la Universidad del País Vasco (UPV/EHU) y Diploma Universitario de Postgrado en Sociedades Africanas por la Universitat Pompeu Fabra (UPF). En el marco de su investigación de doctorado y posdoctoral sobre resolución de conflictos y construcción de paz, ha realizado estancias de investigación en Mozambique, en el Centro de Estudios Africanos de la Universidade Eduardo Mondlane (UEM) y en el Instituto de Estudos Sociais e Económicos (IESE). Así como también en Bélgica, en el Centro de Investigación y Estudios de Política Internacional de la Université Libre de Bruxelles (REPI-ULB) y en Suiza, en el Centro de Estudios Africanos de la Universität Basel (ZASB).
Nombre: Patricia Noormahomed
Afiliación: DINÂMIA’CET-Iscte, PT
Email: patricia.noormahomed@iscte-iul.pt
Patricia Noormahomed. Doctora en Patrimonio Arquitectónico por la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) e investigadora posdoctoral en el proyecto ArchLabour, financiado por el ERC-European Research Council, en el DINÂMIA’CET, Centro de Estudios del Cambio Socioeconómico y del Territorio del ISCTE-Instituto Universitário de Lisboa. Arquitecta por la Universidad de Granada (UGR) y Máster Universitario en Rehabilitación, Restauración y Gestión Integral del Patrimonio Construido y de las Construcciones Existentes por la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Ha sido investigadora posdoctoral en el departamento de Estudios Urbanos de la Universität Basel, con el apoyo de las Becas de excelencia de la Confederación Suiza, y profesora de Arquitectura y Planificación Física en la Universidade Wutivi (Unitiva) en Mozambique. En el marco de su investigación de doctorado sobre el patrimonio de la vivienda moderna de Mozambique ha sido investigadora visitante en el Centro de Estudios Habiter de la Université Libre de Bruxelles (ULB) y en la Facultad de Arquitectura y Planificación Física de la Universidade Eduardo Mondlane (UEM). También ha sido investigadora en los proyectos ArchWar y WomArchStruggle, financiados por la FCT-Fundação para a Ciência e a Tecnologia.
